Entrevistes i seccions del magazine matinal de Ràdio Rubí
L’Aula d’Extensió Universitària de Rubí continua amb la seva agenda d’activitats de l’últim trimestre de l’any, amb propostes que combinen cultura, ciència i solidaritat. Una de les cites més esperades té a veure amb la mostra de Diorames de Nadal, que cada desembre es pot veure a l’Espai Expositiu Aula Cultural. Ens ho expliquen el Joan Manel Sampons i Lluís Pernas, membres de l'AEUR.
Resum de contingut En aquesta secció, el síndic de Rubí, Carles Alujo, explica de manera detallada com funciona la Sindicatura de Greuges de Rubí i els dos grans tipus d’expedients que tramita: els que s’obren a partir de les visites de la ciutadania i els que s’obren d’ofici. 1. Tipus d’expedients Expedients per queixa de la ciutadania La majoria dels expedients neixen de persones, col·lectius, entitats o empreses que van a la sindicatura. L’any passat es van obrir prop de 90 expedients, i només 2 van ser d’ofici. Expedients d’ofici (impulsats per la sindicatura) S’obren quan: Hi ha moltes queixes sobre un mateix tema i es decideix agrupar-les. Passa un fet rellevant a la ciutat que requereix revisió o informació específica. 2. Quan una visita es converteix en expedient "El fet de venir al síndic no fa que s'obri automàticament un expedient" La visita no implica automàticament l’obertura d’un expedient. El síndic valora el relat i la documentació aportada per veure si pot haver-hi un greuge. Aproximadament un 40–45% de les visites acaben sent només assessorament, sense expedient obert: Persones que encara no han presentat la instància inicial a l’Ajuntament. Persones que han presentat la instància però no han esperat els 3 mesos de termini de resposta. Casos en què l’Ajuntament no hi està implicat directament i cal derivar a un altre servei o organisme. En qualsevol cas, la sindicatura escolta i orienta sempre la persona que hi va. 3. Procediment dels expedients per queixa ciutadana Presentació del cas La persona exposa el problema i aporta proves i documentació. Cal haver: Presentat una queixa formal a l’Ajuntament. Esperat 3 mesos sense resposta, o bé haver rebut una resposta que considera insatisfactòria. Obertura de l’expedient Si es veu possible greuge, es fa un document d’admissió de queixa amb: Data de la visita. Exposició del relat de la persona. Es crea un requeriment d’informació a l’Ajuntament, on: S’explica la queixa. Es formulen preguntes concretes (de vegades n’hi ha prou amb una; d’altres calen moltes més). Resposta de l’Ajuntament Per reglament, l’Ajuntament té 30 dies per respondre. Si la resposta genera nous dubtes, la sindicatura pot repreguntar. Resolució de l’expedient Un cop es tenen: La versió de la persona. La resposta (o respostes) de l’Ajuntament. Es pot concloure: - Que no hi ha hagut greuge → l’Ajuntament ha actuat correctament. - Que hi ha hagut greuge total o parcial. - Que el cas es resol en tràmit, perquè l’Ajuntament, durant el procés, reconeix el problema i actua (sense declarar greuge o no greuge). Pronunciaments del síndic Quan es determina que hi ha greuge, el reglament permet al síndic fer: Advertiments. Recomanacions. Suggeriments. Recordatoris a l’Ajuntament. L’objectiu és que en casos futurs similars l’Ajuntament actuï d’una manera diferent o millor. 4. Terminis reals i dificultats Termini ideal de resolució: aproximadament 1 mes. Termini real: sovint al voltant de 6 mesos, degut sobretot a la manca de resposta dins termini per part de molts serveis municipals. El síndic destaca positivament Serveis Socials, que gairebé sempre responen dins dels 30 dies reglamentaris. 5. El “sindicatòmetre”: indicador de qualitat Carles Alujo ha creat un índex propi anomenat sindicatòmetre, que puntua de 0 a 10 com es tramita cada expedient en relació amb el que diu el reglament. Es valoren tres aspectes principals: Compliment del termini de resposta per part de l’Ajuntament. Si la primera resposta és suficient o cal demanar ampliació d’informació. Si, en tancar l’expedient, cal fer pronunciaments (advertiments, recomanacions, etc.) o no. Puntuació més alta quan: - L’Ajuntament respon dins del termini. - La primera resposta és completa i resol els dubtes. - No cal fer pronunciaments en tancar l’expedient. Resultats obtinguts (només sobre expedients que s’han pogut obrir i tancar): - 2023: 5,5 / 10 - 2024: 5 / 10 "Aprovat justet, eh? Molt justet." Tanmateix, cal tenir en compte: - 2023: un 33% dels expedients no es van contestar. - 2024: un 63% dels expedients no van rebre resposta. Aquests expedients no resposts queden directament suspesos en el sindicatòmetre. 6. Expedients d’ofici: quan actua la sindicatura pel seu compte Els expedients d’ofici s’obren quan: Hi ha reiteració de queixes sobre un mateix tema. S’esdevé un fet rellevant que demana informació i revisió per canviar o millorar procediments. Des de finals de 2022 fins ara, s’han obert 4 expedients d’ofici: Soroll a la ciutat Moltes queixes en poc temps. Sorolls en equipaments municipals, entre veïns i en places públiques. Aplicació de la taxa local i comarcal de residus Dubtes i queixes de la ciutadania. Actuació conjunta amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya. Molèsties per activitats a la Rambla del Ferrocarril Una activitat concreta va superar els decibels permesos i es va allargar més enllà de l’horari autoritzat. Aquell cap de setmana es van concentrar moltes queixes, que se sumaven a problemes reiterats per les activitats que s’hi fan regularment. Gestió de les entrades de la Festa Major Arran de les cues a La Sala per aconseguir entrades pel concert de Rosario. L’objectiu és analitzar què va passar i millorar el sistema de cara a la Festa Major de l’any següent. Actualment no hi ha nous expedients d’ofici en marxa, i el síndic explica que prefereix no planificar en excés: La ciutat “marca el dia a dia”, tant per les queixes que arriben com pels fets que passen. 7. Conclusió La secció permet entendre clarament que: La Sindicatura de Greuges de Rubí és un espai d’escolta i mediació entre la ciutadania i l’Ajuntament. La major part de la feina prové de queixes individuals, però també es fan actuacions d’ofici quan el problema és general o recurrent. Tot i tenir un marc reglamentari clar (terminis, procediments, pronunciaments), la manca de resposta dins termini per part de l’Ajuntament és una debilitat important, reflectida en el sindicatòmetre. El síndic aposta per adaptar-se al que passa a la ciutat i utilitzar els expedients, tant ordinaris com d’ofici, per millorar el funcionament municipal i la protecció dels drets de la ciutadania.
Ràdio Rubí incorpora aquesta setmana 'Melismas, Acordes y Zapateo', un nou espai dedicat a la cultura i a la música d'arrel andalusa. Es tracta d'un programa conduït pel periodista sevillà Chema Cejudo, que ens proposa un recorregut pel món del flamenc a través del 'cante', el 'toque' i el ball. El podreu escoltar cada dimecres a les 21 h, i en reemissió els diumenges a les 15 h. Al 'Rubí al dia', aquest dilluns 10 de novembre, Chema Cejudo ens ha explicat com és el seu programa.
La Mireia Xercavins i la Susana Torrent, tècniques del Rubí Forma, ens han explicat avui les activitats que s'han preparat per a aquest dissabte de cara a la jornada de portes obertes del Rubí Forma.
L'Enric Pallarès, del Racó del llibre, i la Carme Pomareda, experta en llibre infantil i juvenil, ens fan recomanacions literàries. Per a adults, us proposem 'Gastar diners', 'El mar que brilla i riu' i 'La calavera de l'apòstol' i per joves i infants, 'Cugat, el drac gens malvat' i 'Vorejant l'abisme'
Resum de continguts culturals Teatre 25N a La Sala: "Suelta lo ya, coño" (avui, 18 h) Entrada gratuïta amb reserva via plataforma Covín. Lloc: La Sala (Teatre Municipal). Espectacle d’Aida Picon Fernández que barreja humor, teatre gestual i teles aèries per tractar temes com masclisme, tabús socials i salut mental. Inspirat en princeses Disney dels 90 per qüestionar estereotips de gènere. Vol ser una catarsi per “soltar-ho tot”. Inclòs en la programació del 25N (Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones). "Rubí em va trucar, que canyera, com mola, ho volem... el teatre... la cultura, per remoure" — Aida Picon Fernández a "Rubí al dia" Barcelona: estrena de "Fins la cuina" (avui, 19 h, Sala Pangoli) Nova comèdia del rubinenc Sergio Zerdán amb crítica social sobre l’accés a l’habitatge. Trama: dues parelles han signat el mateix contracte de lloguer; hi ha malentès, convivència forçada i sàtira del sistema immobiliari. Repartiment: Joel Coján, Laura Coello, Hugo Marlo i Brandon Carrits. Entrades des de 13 € i paquets amb sopar. Funcions també els dies 13, 19 i 30 de novembre. "Buscar pis és un camp de batalla... al final va sortir i a l’agost ja estava escrit" — Sergio Zerdán a "Rubí al dia" Llibres: "Vivo en tu mirada" de Gisela Morós (dijous, 19 h) Presentació al restaurant Dori de Sant Jordi Parc. Segona part d’una biologia iniciada amb "Una bonita casualitat". Gènere romàntic amb humor i intriga. Protagonista: Rocío, jove advocada amb una relació complexa amb Cadir, agent de policia secreta. Llibre publicat per Entre Libros (preu 20,90 €). Disponible en plataformes digitals i a L’ombra i El Racó del Llibre. Presentació amb la periodista Cristina García i el guionista Edgar Ita (Cadena SER). "M’agrada fer els meus personatges i històries... si està ben fet, un llibre romàntic és molt xulo" — Gisela Morós a "Rubí al dia" Poesia a la Biblioteca Mestre Martí Tauler: "Tres voltes rebel" (divendres, 18 h) Nova obra de Carmen Moreno (copresentadora d’"Inspira’t" a RÀDIO RUBÍ): poesia, memòria i reivindicació femenina. Recull amb etapes vitals: adolescència, desamor, pèrdua, recerca de llibertat i importància de la música. Amb acompanyament musical de Valiente Folk (violí), Kika Fernández i l’editora Marta Forment. "Tenir un editor al darrere que et doni força en els moments d’altibaixos és supergratificant" — Carmen Moreno a "Rubí al dia" Musical a Madrid: "Oliver Twist, el musical de Los niños olvidados" (12/11) L’actor rubinenc Rubén Juste s’estrena al Teatro La Latina; música original de Gerardo Gardelin i adaptació de Pedro Víllora. Nova creació: no hi haurà les cançons ni la proposta escènica de l’"Oliver" clàssic; estil Broadway/Londres. En cartell fins al 31 de gener. Juste interpreta Fagin, paper amb foscor i moments d’empatia envers els nens. Manté vincle amb Rubí oferint tallers a Escola Dinàmic Cretxendo i al Casal Popular. "Qui conegui l’Oliver de sempre no trobarà les mateixes cançons... trobarà una cosa nova de creació" — Rubén Juste a "Rubí al dia" — Seguiu l’actualitat local i cultural a Rubí al dia.
Context Espai de vins a "Rubí al dia" de RÀDIO RUBÍ amb la col·laboració de la sommelier Maria Rosas. Conversa distesa que comença amb anècdotes sobre l'aigua i les copes de vi i Cava, i deriva cap a l’actualitat del sector i recomanacions. "Veuen 20 euros i es pensen que és la copa" Balanç de la Fira del Vi a Rubí Afluència molt alta: divendres i dissabte (tarda-nit) de gran ambient; diumenge, to de "vermut tranquil". Temps favorable: pluja lleu abans d’obrir diumenge que no va afectar la fira. Sensació general: èxit consolidat d’un esdeveniment ja referent a la ciutat. Verema 2024: producció i preus Després de 3 anys complicats (2023, especialment dur), el 2024 ha estat molt positiu: Producció un 30-40% superior a la mitjana dels darrers 3 anys. Tot i així, encara lleugerament per sota de la mitjana 2013-2023. Vinya molt sana, poques malalties, clima amb pluja/fred/calor quan tocava. Impacte per al consumidor: Més disponibilitat (sobretot de blancs), menys risc d’esgotaments. S’espera estabilitat de preus (després d’alces recents), condicionada per la llei d’oferta i demanda. Mercats internacionals i preus als EUA Incerteses per aranzels i moviments comercials als EUA han fet reduir exportacions de cellers catalans. Part del vi es redirigeix a Europa i mercats asiàtics. Cellers petits busquen fora viabilitat de preu (costos més alts, segments premium). Als EUA, el consumidor està acostumat a preus alts per copa (15–20 $), per això aquí els sorprèn el preu per ampolla. Recomanacions de vins Escumós – corpinat Viader "Finca La Llena" (2021) Segell de qualitat corpinat (Penedès). Estil fi i elegant, influència "Gramona". Bombolla molt integrada, fruita viva i punts de criança (to de brioixeria molt controlat). Producció limitada (2.000–3.000 ampolles). Vinari d’Or a escumosos. Projecte sostenible: masia autosuficient, celler humil però amb gran projecció. Negre – "Finca Malaveïna" (DO Empordà, Celler Peralada) Referent de l’Empordà: evoluciona cap a més garnatxa i carinyena, menys merlot/cabernet. Perfil més borgonyó: fruita present, pas per fusta amb punt torrat fi. Vi complet i seriós. Preu orientatiu: 22 €. Blanc – "Deliri Floral" (Viader) Aroma explosiva, boca seca, molt gastronòmic i fàcil d’entendre. Èxit a la fira (ampolles esgotades). Ideal per tots els públics. Preu orientatiu: 11 €. Cloenda Compromís de tornar amb més recomanacions a mesura que s’acosti Nadal i els lots de regal.
Resum de la conversa En aquesta secció de civisme i convivència a RÀDIO RUBÍ, es conversa amb dues agents cíviques de la ciutat: - Mireia Solana, agent cívica veterana - Magda González, una de les noves incorporacions L’entrevista se centra en les noves incorporacions a l’equip d’agents cíviques, el procés de formació, l’evolució del servei i la percepció ciutadana d’aquesta feina. Incorporació de noves agents cíviques La Magda fa una setmana i mitja que ha començat en el servei. Encara estan en la fase inicial: Formació teòrica i pràctica Encara esperaven part de la roba/uniforme per sortir del tot al carrer Magda destaca que torna a una feina que li agrada molt, on ja havia estat fa nou anys, i que ho viu amb nervis però moltes ganes. "L'experiència em va agradar molt i vaig pensar: si m'agafen una altra vegada, fenomenal." Oportunitat laboral per a dones majors de 53 anys Mireia subratlla el valor social del programa d’agents cíviques: Moltes de les noves incorporacions són dones majors de 53 anys. El servei es converteix en una oportunitat de retorn al món laboral per persones que: Porten molt temps a l’atur Pensaven que ja no les trucarien per l’edat Tenien la sensació que «no servien» Mireia parla des de la pròpia experiència: - Fa 6 anys que va entrar al servei a través d’un pla d’ocupació. - Destaca la importància de redescobrir que “tu pots i tu vals”. "Això de donar aquesta oportunitat de començar una altra vegada i de veure que tu pots i tu vals és genial." Ambient de treball i primeres impressions Magda descriu l’ambient com: “Enriquidor” Amb un equip genial i una coalició molt agradable Amb la sensació que apendrà molt tant del servei com de les companyes veteranes La seva primera impressió del servei actual és que ha canviat molt respecte fa nou anys: Ara tot va informatitzat. Hi ha policia de proximitat que abans no hi era. Disposen de més serveis i eines, com: Mòbils de servei Sistemes de comunicació i eines de gestió Paper de les agents veteranes i formació inicial Funció de les veteranes Mireia explica que les agents veteranes tenen un rol clau en la formació i acompanyament: Ensenyen com actuar al carrer: Com adreçar-se a la gent Com gestionar situacions quotidianes de civisme Fan tasques d’organització i coordinació. Les noves primer surten: Sense uniforme, observant Darrere de les veteranes, mirant com es desenvolupen les actuacions "Primer vam sortir totes sense uniforme per veure el terreny... Després hem començat a sortir nosaltres amb l'uniforme i elles sense, anant per darrere i veient les nostres actuacions." Fases de la formació La formació inicial inclou molts àmbits municipals: Salut pública Benestar animal Seguretat amb la policia de proximitat Igualtat i ciutadania Mediació i gestió de conflictes Gestió de residus (inclosa una visita a la deixalleria) Serveis socials i primera acollida Sensellerisme Comerç i relació amb el teixit comercial Formació específica de civisme i ordenances municipals Les noves agents han de llegir un gran volum d’ordenances, que reconeixen que són avorrides, però imprescindibles per tenir eines a l’hora de parlar amb la ciutadania. Organització futura del servei al carrer Quan acabin la fase de formació i tinguin els uniformes: Sortiran per parelles, però la intenció és que cada agent s’espavili sola al carrer. Hi haurà rotació de parelles per compartir experiències. Les veteranes (com la Mireia i la Glòria) estaran sempre disponibles: Via mòbil per consultes Amb reunions setmanals per comentar problemes, dubtes i casos concrets. "La manera de sortir endavant és anant soles. És quan t'espaviles." Magda imagina la feina d’aquí uns mesos com: Més a prop del ciutadà Amb capacitat de sensibilitzar i reforçar conductes positives Utilitzant totes les eines apreses per fer un servei útil a la ciutat Evolució del servei d’agents cíviques a Rubí Mireia fa una mirada enrere i explica com ha evolucionat el servei en 6 anys: Del manteniment al civisme Quan van començar, molta gent els veia com un servei de manteniment: Baldoses aixecades Arbres caiguts Problemes de fanals i enllumenat Han hagut de “donar la volta” a aquesta imatge per centrar-se en la funció real d’un agent cívic: Sensibilitzar sobre convivència Informar de les normes i ordenances de la ciutat "Nosaltres no som manteniment... la feina que fa un agent cívic és sensibilitzar i informar de les normes que hi ha a la ciutat." Suport de la policia de proximitat La creació de la policia de proximitat ha reforçat molt el servei: Treballen coordinadament. Comparteixen informació. La seva presència conjunta dona més legitimitat i eficàcia a la tasca al carrer. Agraïment a qui va confiar en el projecte Mireia mostra un agraïment profund a totes les persones i entitats que van apostar per les agents cíviques des del principi, especialment: Rubí Forma El SOC i els responsables que van seleccionar i contractar les primeres agents "Estic supercontenta, la feina de la meva vida. Estic enamorada de la meva feina i lluito per elles." Percepció ciutadana i reconeixement Tot i que encara hi ha qui no sap exactament què fa una agent cívica, la situació ha millorat: Encara hi ha persones que les confonen amb: Personal de manteniment O les veuen simplement com «les de vermell que passegen» Mireia aprofita per convidar la ciutadania a preguntar directament: "Convido la gent que no sàpiga quina és la nostra feina que ens pari, que ens pregunti, que l'hi explicarem encantades." Les enquestes de ciutadania recents mostren que moltíssima gent ja coneix el servei d’agents cíviques. Cada vegada més persones les feliciten pel carrer per la seva tasca. Això es viu com una validació de la feina ben feta i un indicador que el servei s’està consolidant. Missatge final a la ciutadania Les agents cíviques volen que la ciutadania tingui clar que: Estan per ajudar, no per molestar. La seva funció és: Informar sobre normes i bon ús de l’espai públic Sensibilitzar per tenir una ciutat més neta i més cívica Quan demanen que: No es llencin papers a terra No s’aparqui sobre la vorera No ho fan per incomodar, sinó: - Pel bé del poble - Perquè s’estimen la ciutat - Perquè volen una convivència millor per a tothom "Ho fem pel ciutadà, ho fem per la ciutadania, ho fem pel poble, perquè ens estimem el nostre poble." L’entrevista es tanca amb un agraïment mutu entre la periodista i les agents cíviques, i amb la reafirmació de la seva voluntat de continuar treballant pels carrers de Rubí amb compromís i vocació de servei públic.
Resum de l'entrevista Presentació i to de la conversa Entrevista distesa amb en Sergio, creador de la comèdia reivindicativa Fins la cuina, que combina humor i crítica social per parlar de la crisi de l’habitatge. "Fer riure és molt difícil... però sortir de la sala pensant, ui, m'ha volgut dir alguna cosa. Si surt amb això, jo ja estic content." Sinopsi de l’obra: Fins la cuina Dues parelles (Brandon i Hugo / Laura i Joel) arriben a un pis petit de Gràcia i descobreixen que totes dues tenen contracte pel mateix pis. Espai reduït (prop de 40 m²), situació absurda i legalment enrevessada: qui és realment el llogater legítim? La Laura parla en un registre anglès-català constant, aportant capa lingüística i humorística. Objectiu: fer riure mentre el públic reflexiona sobre lloguer, massificació i precarietat. "Estan fotuts aquests amb el tema dels pisos... és que és veritat." Origen i procés creatiu Neix d’un bloqueig creatiu que es resol arran d’una mudança estiuenca i la vivència de buscar pis (visites amb desenes de parelles, exigència documental, competència feroç). Escriptura ràpida (agost) a partir d’aquesta experiència i observació social. Repartiment i llenguatge Càsting àgil: Hugo, Brandon, Laura i Joel; amb dos covers (Jaume i Gerard). Química d’equip i ritme còmico-dramàtic ben ajustat als assajos. Ús de bilingüisme (anglès-català) com a recurs escènic. Temes clau i denúncia social Crisi d’habitatge: lloguers alts, competència per cada pis, solvència com a filtres d’accés. Turisme i pisos turístics: massificació i gentrificació que desplacen veïnat i pugen preus (fenomen extrapolable fora del centre de Barcelona). Necessitat de lloguer social real (no “quatre pisos”), i equilibri sous-preus. Casos reals de relloguer fraudulent que inspiren la trama. Cultura, públic i condicions laborals Dificultat de viure només del teatre; molts artistes combinen feines. Reclam d’un estatut de l’artista per millorar la precarietat. Preus de les entrades com a barrera; cal fomentar l’assistència, especialment del públic jove. Valor del teatre en directe: cada funció és única i fa pensar. Dates i entrades Estrena: dimecres 5, a les 19:00, a la Sala Pangolí (Barcelona). Entrades: s’ha mencionat preu de 13 € i ofertes des de 16 €, amb packs (sopar + teatre) i Dia de l’Espectador. Novembre: funcions 13, 19 i 30; possible pròrroga al desembre si l’acollida és bona. Missatge final Una comèdia reivindicativa que convida a riure i pensar sobre el dret a l’habitatge, l’impacte del turisme i la necessitat de polítiques públiques efectives, mentre celebra el poder del teatre per remoure i fer comunitat.
Resum de contingut Context i objectiu Iniciativa ciutadana per a la conservació i restauració de l’ermita de Sant Mús, impulsada per l’historiador local Pere Bell, amb suport del Centre d’Estudis Rubinencs. Es busca voluntariat i també materials per aturar els danys dels corcs i dignificar l’espai. "Teniu que portar una gorra, ulleres protectores, mascareta, guants especials..." Tasques realitzades i estat actual Neteja inicial: retirada de pols, teranyines i insectes. Tractament de fusta: aplicació d’insecticides al baldaquí i a diverses portes (sacristia, sala d’exvots, escala i porta principal), totes amb signes de corcs. Segellat temporal: cobrir amb plàstics per fer més efectiu el tractament; previstes repeticions. Valors patrimonials: portes de fusta de melis amb uns 200-250 anys. Troballa destacada: s’ha recuperat la clau antiga de la porta principal, "un pam de gran", i el pany modern funciona correctament. Descobriments patrimonials a la sacristia Conservació d’un rentamans litúrgic amb desaigua a una gerra probablement del segle XVIII; es busca la tapa metàl·lica amb reixa original. Làpida molt gruixuda: es valora si pot ser d’època romana o bé la coberta d’un nínxol interior antic. Presència d’un brollador/menaial proper i sensació de valor espiritual i de pau de l’espai. Crida de voluntariat i seguretat Es demana ajuda per a: Aplicar nous tractaments a la fusta. Tasques de neteja i posada a punt. Perfils amb experiència en restauració o pintura benvinguts. Requisits de seguretat: Gorra, ulleres protectores, mascareta, guants de goma i roba impermeable per treballar amb productes químics. Cobertura: el Centre d’Estudis Rubinencs disposa d’una assegurança per a les seves activitats. Dates i com participar Properes jornades de feina: dimecres 5 i dissabte 8 al matí. Contacte i punt de trobada: cada tarda (17:00–20:00) a l’Arxiu Històric del Centre d’Estudis Rubinencs, ubicat a la Biblioteca Mestre Martí Tauler. També hi ha grup de WhatsApp del Centre. Visites guiades i projectes Visita guiada a l’ermita de Sant Mús: diumenge 2, de 11:00 a 13:00, amb el guia Quico. Projectes futurs: dinamitzar la sala d’exvots com a galeria d’art amb obres d’artistes de Rubí, preferentment amb temàtica local. "La visita serà entre les 11 del dematí i la 1. I seran tots benvinguts." Nota final (1 de novembre) Dies mundials: Dia Mundial de l’Ecologia i Dia Mundial del Veganisme. Cultura global: inauguració del Gran Museu d’Egipte, amb retransmissió mundial i presència institucional.
