Entrevistes Rubí al dia
Entrevistes Rubí al dia
Programa

Entrevistes Rubí al dia

Entrevistes i seccions del magazine matinal de Ràdio Rubí

·2340 episodis
RSS

episodis

277-288 de 2306
  • #2068 - Cultura sardanista aquest diumenge a Rubí - episode art
    17'

    #2068 - Cultura sardanista aquest diumenge a Rubí

    Aquest diumenge, 30 de novembre, Rubí té una doble cita amb la cultura popular i tradicional catalana. Organitzada pel Foment de la Sardana, la jornada constarà d’una ballada al matí i d’un concert a la tarda, amb la participació de la Cobla Ciutat de Girona i la Principal del Llobregat, dues formacions de prestigi i molt vinculades a la ciutat. Es tracta del 5è Aplec Diada de Tardor, que es farà a partir de les 10.30 h a la plaça del Doctor Guardiet, i del concert de la 23a Diada Sardanista, que tindrà lloc a les 18.30 h al Teatre Municipal La Sala. Hem parlat d'aquesta jornada amb Josep Puigventós, secretari de Foment de la Sardana de Rubí.

  • #2066 - Entrevista T de Teatre - episode art
    7'

    #2066 - Entrevista T de Teatre

    T de Teatre preestrena a Rubí, aquest dissabte, 29 de novembre, la seva nova producció. Es tracta de l'obra ‘Avui no ploraré’, escrita i dirigida per Nelson Valente i traduïda al català per Sergi Belbel. La companyia està duent a terme una residència artística al Teatre Municipal La Sala. Ràdio Rubí ha visitat Àgata Roca, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla després de l’assaig d’aquest dimarts. Les actrius expliquen que aquest període de residència és essencial en el procés de creació de T de Teatre.

  • #2065 - Protecció policial davant la violència de gènere - episode art
    15'

    #2065 - Protecció policial davant la violència de gènere

    Resum de contingut Paper del grup d'atenció a la víctima El grup d'atenció a la víctima dels Mossos d'Esquadra té un paper fonamental en casos de violència masclista i violència de gènere. Està format per agents amb formació específica i contínua per abordar aquesta problemàtica. "Són les persones encarregades de donar assessorament i sortir de les problemàtiques de violència masclista i violència de gènere que tenim a l'actualitat." Denunciar no és l’únic punt de partida No sempre cal denúncia immediata: sovint cal primer preparar emocionalment la dona per a un procés que pot ser llarg i estressant. Es treballa coordinadament amb el CIAT i altres entitats per acompanyar la víctima. Quan una dona entra a comissaria amb aquesta problemàtica, “la seva vida canvia de 0 a 100”, per això és clau el suport previ i posterior. Acompanyament i seguiment personalitzat Hi ha un seguiment continuat des del primer contacte fins que el problema s’acaba, encara que duri setmanes o anys. L’atenció és individualitzada: Cada dona té un referent concret (per exemple, l’Àlex o l’Alícia). Això genera confiança, seguretat i facilitat per explicar el que passa. Es té en compte el canvi vital radical: fills, feina, dependència econòmica, nova situació personal, etc. Passos quan la dona arriba a comissaria Recepció per part del grup d’atenció a la víctima, no per qualsevol agent. Valoració de la problemàtica i de les necessitats: veure si és el moment de denunciar o no. Si es presenta denúncia: Es posa en marxa el protocol. Es truca a l’advocat de guàrdia si no en té. Es pren declaració i s’explica tot el procediment judicial. El protocol és marc comú, però l’aplicació és cas per cas, segons les necessitats de cada dona. Si cal, els Mossos acompanyen la víctima al jutjat o a altres tràmits perquè no estigui sola. Ordres d’allunyament i protecció Les ordres de protecció les decideix l’autoritat judicial, no els Mossos. Les xifres recents mostren un lleuger descens en sol·licituds, però per al grup és més important que les dones tinguin espai i confiança per denunciar. No disposar d’ordre de protecció: No vol dir que la víctima menteixi o que el relat no sigui cert. L’ordre només s’atorga si es valora un risc immediat d’agressió física. Els Mossos continuen protegint la dona igualment, hi hagi o no hi hagi ordre. "A nosaltres ens dona igual si et donen o no l'ordre. Nosaltres continuarem treballant igual." Protecció més enllà de l’ordre judicial Es treballa en funció del risc real de la víctima: Acompanyament a l’escola, a la feina o en els seus desplaçaments. Seguiment continuat de la seva seguretat. Incompliment de l’ordre d’allunyament: Els Mossos actuen de manera contundent. Sovint detecten l’agressor a prop de la víctima abans que ella mateixa se n’adoni. En aquests casos, l’agressor és detingut o investigat. Ús de terceres persones per vulnerar l’ordre Si l’agressor utilitza terceres persones per contactar o aproximar-se a la víctima, també està vulnerant l’ordre. L’actuació policial és la mateixa: Detenció o investigació, segons el cas. Reptes del grup d’atenció a la víctima Reptes principals: Augmentar dimensionament del grup. Més recursos humans i materials per donar més seguiment i més proximitat a les víctimes. Actualment hi ha una càrrega de feina molt elevada, però els agents s’hi abocen al 120% en situacions d’urgència. Missatge per a les dones que dubten si denunciar Moltes dones tenen por de denunciar per possibles represàlies i pensen que la situació empitjorarà. El caporal Àlex Carrillo fa una reflexió clau: "Has de mirar la situació que tens actualment, que no estàs denunciant res, i tens la mateixa por." Sense denunciar: La dona continua vivint amb por per qualsevol conflicte banal. Denunciant: Té l’oportunitat de ser lliure, com diu el lema de l’Ajuntament. Deixar de dependre d’una persona que la controla, manipula i manté en por constant. Es recorda que la llar hauria de ser la zona de confort, però per aquestes dones és sovint el lloc menys segur. Hi ha recursos de suport emocional i social, com el CIAT, que ajuden a gestionar l’estrès i el canvi vital. Amb el temps, moltes dones tornen per agrair que se les empenyés a donar el pas en aquell moment tan difícil. Paper de la ciutadania en la lluita contra la violència de gènere En xerrades a escoles i associacions, els Mossos animen tothom a comunicar qualsevol sospita de violència de gènere. Confidencialitat absoluta: No es revelen mai les fonts d’informació. Es poden fer trucades anònimes. Sovint són amics, companys o companyes qui alerten sobre situacions de violència, sense que la víctima ho sàpiga. Amb aquesta informació, els Mossos poden arribar al problema i començar a treballar-lo sense trair la confiança de ningú. "Si tenen coneixement es posin en contacte amb nosaltres. Una trucada és anònima, nosaltres no revelem les fonts." Idees clau finals La protecció de les dones davant la violència de gènere és prioritària. El grup d’atenció a la víctima ofereix: Acompanyament integral i continuat. Atenció personalitzada i propera. Suport psicològic i pràctic abans, durant i després de la denúncia. Denunciar és un pas dur però necessari per recuperar la llibertat i la seguretat. La implicació de la comunitat és clau per detectar casos i trencar el silenci que envolta la violència de gènere.

  • #2064 - Homenatge Toni Grau i propostes MMUC - episode art
    15'

    #2064 - Homenatge Toni Grau i propostes MMUC

    Jordi Arnaiz, regidor del Museu Municipal Castell (MMUC), ens ha vingut a explicar algunes activitats programades en aquest equipament per a finals de desembre, relacionades amb Nadal. Abans, però, hem recordat la crida a la ciutadania per cedir obres de l'artista rubinenc Toni Grau, a qui se li estan preparant dues exposicions en la seva memòria.

  • #2063 - Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí - episode art
    12'

    #2063 - Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí

    Resum de contingut Context i objectiu L’entrevista, emesa a RÀDIO RUBÍ dins del programa Entrevistes Rubí al dia, es centra en la Setmana Europea de Prevenció de Residus a Rubí. L’Eva Andreu, tècnica del Servei Educatiu de Residus, explica: La importància de prevenir abans que consumir i llençar. El foment de la reparació i la reutilització com a eixos principals. El paper de Rubí, que participa en aquesta setmana des de fa 18 anys, i que mostra una ciutat especialment sensibilitzada amb la gestió responsable dels residus. "No la mirada d'utilitzar i llançar, sinó primer la mirada de prevenir." Tema central 2024: aparells elèctrics i electrònics Cada any la Setmana Europea tria un tema i enguany se centra en els residus d’aparells elèctrics i electrònics: Vida útil cada cop més curta dels aparells. Pèrdua de la cultura de la reparació a les llars. Dubtes de la ciutadania sobre què fer amb aquests residus. Servei destacat: Dimecres Manetes L’Eva posa en valor aquest servei municipal: Servei setmanal a l’Ateneu per reparar petits aparells amb l’ajuda d’un tècnic. La persona aprèn a reparar el seu propi objecte. Té un 75% d’èxit: la majoria d’aparells que hi arriben surten funcionant. Perfil d’usuaris molt divers (edats i gèneres). "Imagina't que portes la teva torradora espatllada, i tornes a casa amb ella funcionant." Aparells que es porten més Cafeteres de càpsules: són les que fallen més, possiblement perquè són les més habituals a les llars. Secadors de cabell: sovint el problema és el cable enrotllat al mànec, que acaba trencant-se. Altres problemes típics: bateries o fusibles que cal simplement substituir. Moltes reparacions són molt senzilles quan algú t’orienta i t’indica on comprar les peces. Activitats de la Setmana Europea de Prevenció de Residus La campanya inclou diverses propostes del 16 al 30 de novembre (aprox.), adreçades a aprenendre, veure l’impacte real dels residus i canviar hàbits: 1. Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès Visita al Centre de Tractament de Residus del Vallès, on arriben els residus del contenidor de la fracció resta de Rubí, Terrassa, Sabadell i la resta del Vallès. L’Eva la descriu com una visita “superinteressant” i impactant: Permet veure visualment la quantitat de residus que generem. Ajuda a prendre consciència de la necessitat de prevenir. Davant de l’èxit, s’organitza una nova visita pel 17 de gener. 2. Dimecres Manetes especial: Si ho repares, t’ho quedes Per donar més protagonisme a la reparació durant aquesta setmana: Es fan dues sessions especials del Dimecres Manetes. L’Ajuntament recupera aparells electrònics espatllats (com rumbes, cafeteres, secadors…). A la sessió: Es deixen aquests aparells a disposició del públic. Qui vulgui pot provar de reparar-los amb el tècnic. Si ho aconsegueix, se’l pot endur a casa — sense passar per la deixalleria. Una forma lúdica i pràctica de fomentar la cultura de la reparació i evitar que els aparells esdevinguin residu. 3. Taller de Nadal amb reutilització de tèxtil Tot i que el focus d’enguany són els aparells electrònics, també es treballa el problema del tèxtil, un residu en fort creixement: Es programa un taller per fer parament de taula de Nadal reutilitzant: Cortines Llançols Altres teles que es tinguin a casa Amb alguns avaloris es converteixen en elements decoratius de taula molt atractius. Objectiu: reutilitzar el tèxtil existent i evitar noves compres innecessàries. El taller es fa dijous a les 18h a l’escola d’adults. 4. Altres tallers: sabó i activitats formatives Hi ha un taller de sabó (fet el mateix dia de l’entrevista) que ja està complet. El taller de dijous (parament de taula) té places gairebé exhaurides. Després de cada activitat, les persones participants omplen un qüestionari de valoració. Segons l’Eva, els tallaristes tenen molt bona acollida i la valoració és molt positiva. Serveis i recursos permanents més enllà de la Setmana L’Eva remarca que la sensibilització no s’acaba amb aquesta setmana: Rubí disposa de serveis estables durant tot l’any. 1. Dimecres Manetes (servei setmanal) Tots els dimecres a l’Ateneu. Servei fix per allargar la vida dels productes electrònics i altres objectes mitjançant la reparació assistida. 2. Trucalleria (intercanvi d’objectes) Cada dissabte (excepte agost) munta la seva paradeta al carrer. La ciutadania pot intercanviar allò que ja no necessita per altres objectes que sí que li poden ser útils. Fomenta la segona vida dels objectes i redueix la generació de residus. 3. Web de consum responsable Dins la web municipal de Rubí hi ha un apartat específic de consum responsable que recull: Comerços de Rubí amb opcions de: Intercanvi Reparació Segona mà Productes ecològics Aquest recurs permet a la ciutadania consumir d’una altra manera, i es dona a conèixer mitjançant: El Facebook del servei. Esdeveniments com la Setmana Bio, en què aquests comerços posen en valor els seus productes ecològics. 4. Deixalleria de Cova Solera i reutilització A la deixalleria de Cova Solera: Hi ha un espai d’aportació d’objectes per a reutilitzar (no intercanvi, sinó donació). La ciutadania hi pot deixar objectes que encara són útils. L’Ajuntament els deriva a la trucalleria, on passen a formar part d’aquest circuit d’intercanvi. 5. Campanya de joguines per Nadal Es recullen joguines en bon estat que encara poden tenir molta vida. Es treballa amb entitats com Càritas i ASAP. L’objectiu és donar una segona vida a les joguines i alhora cobrir necessitats socials durant el període de Nadal. Gran acte final: Refira’t a la plaça Doctor Guardiet El gran esdeveniment de la Setmana és el Refira’t, que tindrà lloc: Dissabte 29, de 10:30 a 14:00. A la plaça Doctor Guardiet i al trenc de Màxim i Fornès. Es tracta d’un gran mercat de segona mà amb: Participació de vuit escoles i quatre entitats que muntaran paradetes de segona mà. Inflables i activitats lúdiques. Tallers centrats en la reducció del consum tèxtil i altres pràctiques sostenibles. L’Eva el defineix com una gran festa de la reutilització i fa una crida a la participació de tota la ciutadania. "Serà una gran festa i us hi esperem tots a la plaça." Accés a la informació i inscripcions Per participar a les activitats cal inscripció prèvia, que es pot fer a través de: Agenda municipal de l’Ajuntament de Rubí. Pàgina específica de la Setmana Europea de Prevenció de Residus: rubi.cat/SEPR (rubi.cat barra s e p r). Allà es recullen: Totes les activitats programades. Enllaços directes per fer la inscripció en línia. Missatge final L’entrevista es tanca recordant que: RÀDIO RUBÍ i Rubí al Dia segueixen de prop l’actualitat local. Rubí és una ciutat amb una llarga trajectòria en la Setmana Europea de Prevenció de Residus. La clau és canviar la mirada: passar del model usar i llençar a un model de prevenir, reparar i reutilitzar. En paraules de l’Eva Andreu, el més important és aplicar aquests valors tot l’any i aprofitar els serveis i recursos que la ciutat posa a l’abast per consumir d’una manera més responsable i sostenible.

  • #2061 - Com van viure els rubinencs el 20N - episode art
    14'

    #2061 - Com van viure els rubinencs el 20N

    Diferents testimonis de Rubí expliquen com van viure el 20N a la ciutat i que va significar per a la societat rubinenca la mort del dictador Francisco Franco

  • #2060 - Pla territorial d’habitatge a Catalunya 2044 - episode art
    11'

    #2060 - Pla territorial d’habitatge a Catalunya 2044

    Resum del contingut Context i motiu del pla Es presenta el pla territorial sectorial d'habitatge de la Generalitat, un document de més de 500 pàgines. Neix per dos motius principals: Ja està previst a la llei d’habitatge 18/2007. La situació actual del mercat d’habitatge a Catalunya exigeix una resposta estructural per part de les administracions. El pla fixa línies estratègiques per als pròxims 20 anys, sobretot en l’àmbit de l’habitatge social. Per què un pla a 20 anys vista? L’habitatge és un problema estructural, no conjuntural: no es pot planificar només a 1–2 anys. Canvi en el model de convivència: Abans era habitual que hi visquessin 4, 5 o 6 persones en un habitatge. Ara hi ha més llars unipersonals i llars de 2 persones. Tot i tenir una població similar o lleugerament superior, les unitats familiars són més petites, i calen més habitatges. El pla vol aportar solucions estructurals i no només respostes puntuals a emergències. Dos objectius centrals per al 2044 Solidaritat urbana Increment del règim social de lloguer Solidaritat urbana Afecta 163 municipis amb forta demanda d’habitatge, que concentren més del 80% de la població catalana. Aquests municipis, entre els quals hi ha Rubí, tenen l’obligació que l’any 2044: El 15% dels habitatges principals estiguin destinats a polítiques socials: Lloguer social Habitatges de protecció oficial (HPO) Habitatges cedits a xarxes de mediació social Habitatges amb lloguer inferior al preu de mercat, etc. Objectiu global de lloguer social L’any 2044, el 9% dels habitatges principals de Catalunya han de ser habitatges en règim de lloguer social. El lloguer social és aquell: Amb preu per sota del mercat. Destinat a unitats de convivència amb ingressos continus, però insuficients per assumir els preus del mercat lliure. Mecanisme de mancomunitat entre municipis Els municipis amb forta demanda poden mancomunar-se per assolir conjuntament el 15% de parc social. Exemple: Rubí, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell podrien fer un projecte conjunt en què: Rubí tingués el 10% i Terrassa el 18%, però la mitjana conjunta arribés al 15%. El projecte mancomunat ha de justificar: Motiu i raons socials de la proposta. Beneficis per al conjunt del territori implicat. La Generalitat ha d’acceptar aquests projectes. Termini per presentar projectes mancomunats: Només durant els primers 4 anys del pla, és a dir, fins al 2028. Necessitat de 275.000 habitatges de lloguer social Catalunya ha de incorporar més de 275.000 habitatges de lloguer social en 20 anys. Motiu principal: manca estructural d’habitatge social. Actualment, no s’arriba al 2% del parc d’habitatges en règim de política social. A països de la Unió Europea com Àustria, Dinamarca o els Països Baixos, aquests habitatges superen el 20% del parc total. Hi ha una gran distància entre: La realitat econòmica de moltes famílies (fins i tot amb feina fixa i ingressos estables). Els preus que marca el mercat. "El mercat demana uns preus que estan molt lluny [...] per moltes persones que tenen feina fixa, que treballen, que tenen uns ingressos constants." L’augment d’habitatge social és clau perquè l’administració pública pugui donar resposta a aquestes necessitats. A més, si s’incrementa l’oferta d’habitatge social i públic, també es pot forçar una baixada dels preus privats: Més oferta a preus baixos → la demanda es desplaça cap a aquests habitatges. Els propietaris privats han de baixar preus per competir. Es planteja com un escenari guanyador per a la societat (win-win): Es cobreixen necessitats socials. Es tendeix a moderar o reduir preus del mercat lliure. Per què el 50% del sòl HPO ha de ser per a lloguer? El pla estableix que el 50% de les reserves de sòl per HPO s’han de destinar a habitatge de lloguer. Motiu 1: Mobilitat i rotació social Lloguers socials amb contractes de 7 anys (aprox.) permeten: Que les famílies paguin durant anys un preu inferior al mercat. Això facilita que puguin estalviar. Després d’aquest període, poden accedir amb més opcions al mercat privat (lloguer o compra). Motiu 2: Mantenir el patrimoni públic Si l’Ajuntament és el propietari dels habitatges de lloguer social: Manté el patrimoni públic a llarg termini. Pot fer successives adjudicacions a diferents famílies: Una família hi viu 7 anys. Quan marxa al mercat privat, l’habitatge es pot assignar a una nova unitat de convivència. Això genera un circuit rotatiu que dona resposta a diverses generacions. En canvi, amb promocions d’HPO de compra: Es beneficia només la primera persona adjudicatària. L’habitatge passa a ser propietat privada i deixa de servir com a recurs públic per a futures generacions. Reptes per a l’execució del pla fins al 2044 El pla és molt ambiciós: preveu més de 300.000 habitatges vinculats a polítiques socials en els pròxims anys. Principals reptes de la Generalitat: Treballar coordinadament amb tots els actors implicats: Promotors Actors socials Constructors Diferents administracions locals i supramunicipals Crear sinergies i aliances estables que permetin executar les previsions. Assegurar el compliment dels objectius de solidaritat urbana i de parc de lloguer social. Idea final El pla territorial-sectorial d’habitatge es presenta com una eina de planificació a llarg termini per: Incrementar de manera molt notable l’habitatge social i de lloguer. Corregir desequilibris del mercat, fent-lo més accessible. Garantir el dret a l’habitatge a través de polítiques estructurals, coordinades i sostingudes en el temps.

  • #2059 - Arriba el Festival Rubí Rock - episode art
    21'

    #2059 - Arriba el Festival Rubí Rock

    Avui, 14 de novembre, i demà, dia 15, l’Espai 1413 acollirà el Festival Rubí Rock, organitzat per l’associació Rubí Rock i pensat per donar visibilitat a les bandes de la ciutat. El certamen reunirà un total de set grups locals, entre bandes de versions i formacions amb temes propis. N'hem parlat amb els membres de l'entitat Pascual Latorre, també integrant de la banda Hard Nois, i Daniel Palop, també músic del grup Inner Fool.

  • #2058 - Farmàcia Ca n'Oriol: Dia Mundial de la Diabetis - episode art
    18'

    #2058 - Farmàcia Ca n'Oriol: Dia Mundial de la Diabetis

    Aquest divendres, 14 de novembre, es commemora el Dia Mundial de la Diabetis, una malaltia crònica i metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Segons la Federació Internacional de Diabetis (IDF), un de cada nou adults a escala global viu amb diabetis, és a dir, al voltant de 589 milions d’adults entre els 20 i els 79 anys. Des de la Farmàcia de Ca n'Oriol hem parlat del tema amb el Marc Toro i la Cèlia Pla. Entre d'altres, els farmacèutics han destacat la importància dels hàbits saludables i la dieta mediterrània per prevenir i controlar la diabetis. I ens han explicat què són les taules d'intercanvi.

  • #2057 - Primer any de la policia de proximitat a la ciutat - episode art
    12'

    #2057 - Primer any de la policia de proximitat a la ciutat

    Resum del contingut Context de la conversa En aquesta secció de seguretat del programa, es fa balanç del primer any de funcionament de la policia de proximitat amb la participació del sergent Ivan Sanz i Manolo Soriano. Què és i com funciona la policia de proximitat? La unitat està formada per dos responsables (Ivan i Manolo) i quatre agents. El seu objectiu principal és apropar la policia a la ciutadania i adaptar la tasca policial a les necessitats reals de les persones. Responen al context d’una societat en canvi constant i a la voluntat de l’Ajuntament de servir millor l’interès general. "La policia no pot canviar les seves missions. El que pot canviar és la manera d'enfocar-les." Del model reactiu al model preventiu S’està fent la transició d’un model reactiu (esperar trucades i intervenir) a un model preventiu: Detectar problemàtiques a través de: converses amb la ciutadania, reunions, serveis procedents de la resta de l’operatiu policial. Analitzar els casos i fer una intervenció més “quirúrgica” i adaptada a cada situació. L’objectiu és preveure conflictes abans que passin i millorar la sensació de seguretat al carrer. Impacte i manera de treballar S’ha publicat un monogràfic amb dades d’activitat (patrullatges, etc.), però els responsables destaquen que el seu objectiu són indicadors d’impacte, molt més difícils de mesurar. Una de les principals novetats és el treball transversal: Abans: relació amb altres serveis bàsicament a través de correus o informes puntuals. Ara: relació directa i continuada amb serveis socials, ciutadania i altres departaments. Es coneixen les persones que hi ha darrere de cada servei i les seves necessitats, fet que permet coordinar millor la resposta. "Ara saps quina persona és la que hi ha darrere d'aquell correu, quines són les seves necessitats." Donar temps i escolta al ciutadà Abans, la relació ciutadà-policia s’esgotava en un incident concret: Si el policia resolia ràpid el problema: se’l percebia com a “simpàtic”. Si no podia, se’l veia com a “antipàtic”. Molts conflictes arriben ja en fase d’escalada i no es poden resoldre en 10 minuts. La policia de proximitat ofereix més temps i escolta per: comprendre millor la problemàtica, donar respostes a mig i llarg termini. "El ciutadà no espera que arribis amb la solució sota el braç; espera que l'entenguin." Exemples de projectes i campanyes Diversitat funcional i mobilitat reduïda: Detecció del problema de persones que trobaven ocupades les seves places d’aparcament reservades. Disseny d’una campanya específica per conscienciar i intentar solucionar aquesta situació. Es treballa per campanyes temàtiques segons problemàtiques detectades. Treball en xarxa amb altres serveis i cossos: Reunions setmanals amb: departaments de l’Ajuntament, àrea de convivència, agents cívics, serenos, mediació, serveis socials, Mossos d’Esquadra (planificació d’accions i dispositius conjunts). Àmbits de prevenció: Campanyes sobre: gossos perillosos i sense morrió, trànsit, VMPs/UVMPs. Xerrades, fulletons informatius i entrevistes amb entitats per fer pedagogia i prevenció. Balanç del primer any i reptes de futur Valoració positiva del primer any: Han mapejat la ciutat i han “tocat terra” a molts punts del municipi. Han establert vincles amb la ciutadania i amb altres serveis municipals. Reconeixen que hi ha molta feina pendent: Millora contínua en: formació, gestió, anàlisi de dades i problemàtiques. Continuar ampliant i refinant les campanyes preventives. Properes accions previstes Campanya de Comerç Segur per Nadal. Patrullatges de seguretat previs a les festes. Col·laboració amb la campanya d’UVMPs (mobilitat personal) amb la unitat de trànsit. Mantenir i reforçar el treball transversal i preventiu. Frase que resumeix la policia de proximitat "Intentar, entre tots, fer una policia més honesta i propera al ciutadà." Aquesta idea sintetitza el canvi de model: d’una policia centrada només en la reacció, a una policia que escolta, treballa en xarxa i aposta per la prevenció i la confiança mútua amb la ciutadania.