Entrevistes Rubí al dia

Entrevistes i seccions del magazine matinal de Ràdio Rubí

·2340 episodis

RSS

episodis

253-264 de 2306

12 de gen. del 2026
14'
#2093 - Balanç de la campanya de Nadal i comerç a Rubí
Balanç positiu de la campanya de Nadal a Rubí El servei de comerç de l'Ajuntament de Rubí, representat per Pilar Rodríguez, ha fet un repàs detallat de les accions de dinamització comercial durant les festes. En línies generals, les vendes han estat estables amb una lleugera tendència a l'alça, seguint una línia continuista respecte a anys anteriors. Activitats de dinamització i èxit de participació El Trenet de Comerç: Es confirma com el gran clàssic de la ciutat amb una xifra espectacular de 15.000 viatges, amb una mitjana de 366 passatgers diaris. Tot i que la densitat varia segons el barri, es considera una activitat totalment consolidada. Vals de consum: Ha estat el projecte estrella amb el cent per cent dels vals venuts. El 96% dels compradors han estat ciutadans de Rubí, fet que ha ajudat a frenar la fuga comercial en sectors com la moda, els complements i les joguines. Nadal Arts: S'han decorat un total de 160 aparadors arreu de la ciutat. Reptes i noves iniciatives Fira de Nadal: Malgrat la nova ubicació i decoració, la pluja ha condicionat els resultats. Tot i així, la valoració global dels participants és d'un 7 sobre 10, amb unes vendes una mica més ajustades (5,75). Capsa Regala Rubí: Presentada com una prova pilot, l'activitat ha tingut un inici lent per falta de comunicació i temps de maduració. Estarà vigent fins al 30 de març per cobrir campanyes com Sant Valentí o el Dia del Pare abans de ser avaluada oficialment. Conclusions i futur L'aprenentatge principal d'aquesta campanya és la necessitat de donar temps i rodatge a les noves iniciatives. El servei de comerç destaca la importància de la col·laboració estructural entre l'Ajuntament, els comerciants i la ciutadania per mantenir viva la ciutat. "Apostar per la ciutat és important: no només consumir, sinó participar de la vida cultural, social i de restauració per viure Rubí en majúscules."
19 de des. del 2025
16'
#2091 - Pastorets a Rubí: funcions, relleu i tradició
Context i dates clau Els Pastorets de Folk i Torres tornen al casal popular amb funcions els dies 20, 21, 27 i 28 de desembre a les 18 h. A més, es consoliden els dimúniets de Laia Borràs, amb representacions el dissabte 10 i el diumenge 11 de gener (també a les 18 h). "Que recuperin la innocència els que l'han perdut. Obrim de nou el cor, com quan érem infants. [...] bon Nadal." Un any simbòlic: el pas al “101” La conversa posa l’accent en el fet que s’enceta el “segon segle” de representacions: any 101. Una tradició amb gran participació Es destaca que és una de les activitats més arrelades i més ciutadanes de la ciutat. El repartiment supera les 90 persones, amb una participació que pot arribar a reunir 3 i 4 generacions quan es fan commemoracions. Preparació i organització interna Assajos i ritme de treball Els assajos comencen a finals de setembre i s’allarguen fins a l’assaig general. Es treballa dos dies a la setmana. Hi ha papers dobles i una planificació estricta per arribar a temps. Relleu generacional i canvis de paper Hi ha un canvi generacional visible: persones que feien papers principals durant molts anys ho han deixat. La direcció remarca que el repte és adaptar el personatge a la nova persona, tot mantenint el text però assumint estils diferents. Direcció: compromís per sobre de “càstings” S’explica que no es treballa amb càstings estrictes, sinó amb el que aporta la gent que s’hi presenta: - Es prioritza el compromís, la responsabilitat i el bon ambient de feina. - La direcció fa seguiment constant amb notes (la “llibreta”) per detectar potencial, millores i ajustos per a futures edicions. El “darrere l’escena”: un engranatge de precisió La conversa subratlla que el que passa fora d’escena és gairebé tan espectacular com l’obra: - El maquillatge comença cap a les 15 h per sortir a escena a les 18 h. - Vestuari, so, llums i tramoies funcionen com un rellotge. - Es reivindica el “petit miracle” de fer-ho amb els recursos d’un escenari modest, sense grans artificis. Els dimúniets: èxit de públic i visibilitat Es descriu el treball amb infants com més imprevisible, però amb un equip que els té molt ben organitzats. S’explica que van rebre atenció mediàtica amb un reportatge (emès per televisió), fet que reforça l’interès i l’orgull del projecte. El públic sovint repeteix (famílies que hi van en dies diferents) i habitualment s’omple. Entrades i crida a l’assistència Es remarca que les entrades dels Pastorets ja són a la venda i que en queden poques. Les dels dimúniets s’anunciarà quan estiguin disponibles (previsiblement la setmana següent). Per què val la pena anar-hi Per mantenir una tradició centenària i molt identitària de Rubí. Perquè és una proposta familiar: infants i gent gran hi gaudeixen. Per l’experiència comunitària: el Nadal com a espai de compartir i retrobar-se. La força cultural dels Pastorets Es recorda que molts actors i figures públiques han començat fent Pastorets, com a primera escola d’escena i participació cultural popular. Participants Interlocutors Montse Comellas (directora del Casal Popular) Dani Bové (director dels Pastorets)
19 de des. del 2025
13'
#2092 - Escàner setmanal de Ràdio Rubí: balanç de regals i actualitat
Balanç de l'actualitat local a Ràdio Rubí L'última edició de l'any 2025 del magazín Entrevistes Rubí al dia, conduït per Albert Solé, repassa les notícies més destacades de la setmana sota el fil conductor dels "regals". Des de la política urbanística fins a iniciatives comercials i socials, el programa analitza l'estat de la ciutat a les portes del Nadal. La segona estació de Ferrocarrils: Un regal "enverinat" El departament de Territori de la Generalitat ha confirmat la viabilitat de la segona estació de FGC al polígon de la Llana, però amb condicions que han generat polèmica: Condicionalitat urbanística: La construcció està supeditada al desenvolupament del sector, tal com preveu l'esborrany del POUM. Reacció institucional: L'alcaldessa Ana María Martínez ha mostrat el seu desacord, defensant que l'estació ja és viable actualment per la demanda de les empreses del polígon i els veïns de les urbanitzacions. Comparativa regional: Es posa en evidència el greuge comparatiu amb Sant Cugat, que disposa de 7 estacions davant l'única parada existent a Rubí. Cultura i societat: El Casino i ajudes familiars Un dels grans moments de la setmana ha estat la inauguració del renovat Casino de Rubí. L'espectacle inaugural, que va recórrer la història de l'equipament des de 1928, va ser lloat per la seva aposta pel talent local. En l'àmbit social, s'ha destacat l'entrada en vigor del Plan Veo del Ministeri de Sanitat: Bonificació de 100 euros per a ulleres en menors de 16 anys. A Rubí, quatre òptiques s'han sumat a la iniciativa (incloent-ne a zones com Cal Gerrer i el centre). Economia local i consum La secció també ha tractat temes quotidians i de suport al comerç de proximitat: "L'espectacle inaugural havia de ser gent de la ciutat i així ha estat." Torna l'humus: L'empresa local Rensica ha reprès la producció i subministrament d'humus per a Mercadona després d'unes setmanes de problemes tècnics. Campanya "Regala Rubí": L'Ajuntament ha llançat una prova pilot de capsa regal (estil Smartbox) amb experiències en 60 establiments locals per fomentar el comerç a la ciutat.
18 de des. del 2025
15'
#2089 - Entrevista al Mag Rubisenc
Entrevistem en primícia el Mag Rubisenc, l'alquimista que viu al Castell de Rubí i ajuda els Reis d'Orient a arribar a la ciutat.
18 de des. del 2025
21'
#2088 - Els Geganters presenten el conte 'Per molts anys Roc i Paula'
La cap de colla dels Geganters de Rubí, Fina Hinojosa i el vocal de comunicació, Marc Albert López, ens parlen de la presentació dissabte, 20 de desembre, del conte dedicat als gegants de Rubí. A més, ens expliquem les activitats de Nadal i com es preparen pel 2026.
17 de des. del 2025
12'
#2087 - Campanya comercial de les festes de Nadal a Rubí
La tècnica de Comerç de l'Ajuntament de Rubí, Pilar Rodríguez, ens ha explicat una de les novetats de la campanya comercial d'enguany que és la capsa 'Regala Rubí'.
17 de des. del 2025
16'
#2090 - Ajornaments de judicis i la saturació judicial
Els ajornaments de judicis i la picaresca legal En aquesta secció jurídica a RÀDIO RUBÍ, l'advocat Arnau Bonell explica les causes i les implicacions dels ajornaments de judicis, una pràctica que sovint dilata els processos judicials de manera excessiva. Causes comunes dels ajornaments La suspensió d'una vista pot deure's a diversos motius, tant logístics com estratègics: * Malaltia dels intervinents: Si el jutge, l'advocat o el propi acusat pateixen una malaltia que impedeixi el correcte desenvolupament del judici amb garanties. * Canvis d'última hora: La substitució de l'advocat el mateix dia de la vista o la presentació de nous informes pericials de sobte obliguen el jutge a ajornar la sessió per garantir el dret a la defensa. * Manca de mitjans: La saturació dels jutjats i la gran càrrega de feina fan que, un cop suspès, un judici es pugui arribar a endarrerir fins a un any. La picaresca i el cas de Pau Majó Es destaca la controvèrsia sobre la picaresca legal, on s'utilitzen baixes mèdiques qüestionables o canvis d'advocat per guanyar temps. Tanmateix, també s'analitzen errors institucionals greus: "No té cap tipus de lògica que s'hagi d'esperar tant de temps per citar testimonis; l'espera ja acaba sent una pena en si mateixa." Es posa com a exemple el cas de Pau Majó, un jove rubinenc encausat que va veure com el seu judici s'ajornava un any sencer per un error en la notificació dels testimonis de la defensa, el que es coneix popularment com la pena de banquillo.
16 de des. del 2025
18'
#2086 - Com sobreviure als àpats nadalencs
El nostre farmacèutic, el Marc Toro, ens dona consells per sobreviure als àpats nadalencs. No arribar amb gana a la taula, combinar bé les porcions d'aliments, mastegar bé, evitar l'alcohol amb l'estómac buit i fer un descans actiu són les cinc claus per tenir un Nadal saludable.
16 de des. del 2025
26'
#2085 - Entrevista Centre d'Estudis Rubinencs
Entrevistem el Quico Buil i el Jordi Vilalta, del Centre d'Estudis Rubinencs, que parlen de la presentació del butlletí número 91 de l'entitat. A més, també parlem amb la Núria Julià i l'Elena Buixadé que han creat el llibre 'Els ibers a Rubí'
16 de des. del 2025
19'
#2084 - Quins tipus de conflictes hi ha i com funciona el servei de mediació
Visió general del conflicte L’entrevista amb Manel Salvador, tècnic de mediació de l’Ajuntament, tanca la secció anual de convivència i civisme parlant sobre conflictes i mediació. Què és un conflicte? El conflicte és part natural de la convivència: ni bo ni dolent per si mateix. No s’ha de confondre conflicte amb violència: la violència implica dany; el conflicte és una situació de desacord. Sol aparèixer quan hi ha: Manca de comunicació. Desequilibri entre les parts (una vol imposar-se a l’altra). Percepcions, malentesos, prejudicis, estereotips i rumors que deformen la imatge de l’altre. "El conflicte simplement és; el problema és com l’afrontem i el gestionem." Tipus de conflictes i origen Poden ser: Bipars: entre dues persones. Multipart: entre grups o col·lectius, amb gestions molt més complexes. Sovint neixen de petites situacions quotidianes (un veí que no saluda, sorolls de la comunitat, etc.) que es converteixen en estereotips negatius i tensions permanents. Fases del conflicte Manel descriu tres fases principals: Fase de “lactància” (inici) El conflicte comença a fraguar-se. Apareix una percepció d’injustícia, de desigualtat o d’interessos trobats. S’inicia la crispació. És la fase ideal per intervenir en clau de prevenció. Fase d’esclat Creixen tensió i emocions fortes. Es van acumulant fets, malentesos i retrets. Fase de bloqueig Hi ha desconfiança profunda, comunicació trencada i posicions molt rígides. S’obre una "escletxa" gran entre les parts i costa generar propostes. És en aquesta fase quan els casos arriben més sovint al servei de mediació. "Els conflictes, si no s’hi intervé, sempre empitjoren, no es resolen sols." Aprenentatges després d’una mediació Les persones i grups que ja han passat per un procés de mediació: Disposen de més eines per gestionar futurs conflictes. Saben com plantejar el problema, com regular els temps i l’escalada. Desenvolupen una cultura del diàleg i una actitud més empàtica. A nivell grupal, això ajuda a consolidar hàbits de comunicació i prevenció. El paper del mediador Funcions bàsiques El mediador és una tercera persona imparcial, neutral i voluntària. No decideix ni imposa solucions: Acompanya les parts. Dona eines i recursos per millorar la comunicació. Ajuda a reconèixer i assumir el conflicte. Treballa especialment amb: Persones desbordades per la situació. Casos on el problema aparent sembla "petit" (com els sorolls), però té una gran càrrega emocional. Corresponsabilitat La corresponsabilitat és clau: El conflicte és de les parts implicades, no del mediador. El mediador marca pautes i ofereix eines, però són les persones les que han de voler avançar. Problemes freqüents: Tendència a culpar només l’altra part (“jo no tinc cap problema, és ell/ella”). Manca d’autoanàlisi i d’empatia. "Si vostè no vol fer seu el conflicte, difícilment avançarem cap a una resolució." El procés de mediació i les seves dificultats Diagnosi i trobada Primer es fa una entrevista individual amb cada part per entendre: Relat dels fets. Necessitats, interessos i emocions. Sovint els relats són radicalment diferents, casi com si fossin "d’un altre planeta". El repte del mediador és trobar un terreny comú entre discursos oposats. Trobada conjunta Objectiu ideal: que les parts recuperin el diàleg. El millor escenari és quan: S’asseuen a la taula després de anys sense parlar-se. En pocs minuts comencen a explicar-se, aclarir fets i reconstruir confiança. El mediador, llavors, "està però no està": Va retirant-se del centre i deixa que siguin elles qui construeixin l’acord. No hi ha fórmules màgiques No existeix una fórmula universal; cada cas és diferent. Hi ha acords que: Funcionen bé i es mantenen en el temps. S’esgoten ràpidament i cal revisar-los. Les persones poden donar sorpreses positives (obertura, empatia) o negatives (rigidesa, tancament sobtat). El valor de la informació i la confidencialitat El mediador sovint coneix informacions molt rellevants (salut, situacions personals, etc.) que: Podrien canviar completament el punt de vista de l’altra part. No pot revelar per exigència de confidencialitat i neutralitat. Es treballa amb la part que té la informació perquè decideixi si la vol compartir i quan. Cas il·lustratiu: una dona amb hipersensibilitat al soroll i un conflicte pels sons d’unes classes de ball. Quan finalment explica la seva condició mèdica, la percepció del veí canvia i el conflicte es desbloqueja. Mediació vs. via judicial Limitacions de la via judicial La via judicial: Té un ritme lent i molt pautat. S’enfoca en infraccions i sancions, no en la relació entre les persones. Sovint acaba amb multes o decisions que no resolen l’arrel del conflicte. Moltes persones van directament al jutjat i després descobreixen que: Totes dues parts han estat sancionades. El problema de fons continua exactament igual. Aposta per la mediació S’està impulsant des de l’advocacia i una nova llei de mediació que: Recomana o fins i tot obliga a intentar un acord de mediació abans d’entrar plenament en procés judicial. Beneficis de la mediació: Dona veu a totes les parts. Permet abordar l’iceberg del conflicte: allò que no es veu però pesa (història, emocions, pors). Pot generar acords més estables i assumits per tothom. Conflictes que NO són mediables Hi ha situacions on la mediació no és adequada ni possible: Conflictes de valors o creences profundes: Pràctiques religioses o culturals fonamentals. Valors personals bàsics que no són negociables. Violència i maltractament de gènere: Són casos que no es medien; requereixen altres vies de protecció i intervenció. Missatge final a la ciutadania A les persones que viuen un conflicte i no s’atreveixen a demanar ajuda, Manel els anima a: Apropar-se al servei de mediació. Plantejar la seva situació per rebre escolta, anàlisi i assessorament. Entendre la demanda no com una “petició d’auxili”, sinó com un exercici de responsabilitat i maduresa. "Que no es perdi mai l’oportunitat de venir i plantejar el conflicte; pot ser el primer pas per canviar-lo." Com contactar amb el servei A través de la web de l’Ajuntament. Trucant a l’Ajuntament a l’extensió 6591. Adreçant-se presencialment al servei per concertar dia i hora. L’entrevista es tanca amb agraïments i bons desitjos de Nadal i any nou, tot anunciant que la secció tornarà el 2026.
15 de des. del 2025
26'
#2083 - Projecte Singulars: cuina, inserció i acompanyament
Context i presentació del projecte L’episodi d’Entrevistes Rubí al dia se centra en el projecte Singulars desenvolupat a Rubí en col·laboració entre Rubí Forma, l’entitat la FAC (Terrassa) i l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional. "El projecte Singulars és un programa que financia el Servei d'Ocupació de Catalunya... per joves entre 16 i 29 anys que estiguin en situació d'atur, que no estiguin estudiant." Objectiu del programa • Programa finançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). • Adreçat a joves de 16 a 29 anys, ni estudiant ni treballant. • A Rubí es dirigeix específicament a joves amb discapacitat intel·lectual o trastorns de salut mental. • L’edició comentada està centrada en la formació d’auxiliars de cuina. La Verònica Casado (coordinadora), el José Consuegra (tutor) i els alumnes Alejandro Suárez i Leire Valverde expliquen el funcionament, l’impacte i el valor personal del programa. La FAC i la col·laboració amb Rubí Forma Qui és la FAC? • La FAC és una entitat social molt arrelada a Terrassa. • Promou inclusió social i inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. • Aporta al projecte la seva expertesa en aquest col·lectiu i espais de treball. Rol de Rubí Forma • A Rubí, Rubí Forma és la referència en formació, orientació i inserció laboral. • Fins ara no havia fet un programa complet només amb alumnat de diversitat funcional i trastorns mentals. • A partir de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional es detecta la necessitat i es demana la subvenció del SOC per a Singulars. • Es formalitza un conveni de col·laboració entre Rubí Forma i la FAC per tirar endavant el projecte. "Era un repte... aquesta figura que ha d'encaixar l'experiència que portava la FAC amb la falta de nosaltres, més la coordinació amb les tècniques de l'Oficina d'Atenció a la Diversitat Funcional." Veu de l’alumnat: motivacions i canvi de perspectiva Situació inicial de l’Alejandro i la Leire • Alejandro s’hi apunta per tenir experiència laboral de cara al futur i valora que "li ha sortit molt bé". • Leire havia arribat fa poc a viure a Rubí, no trobava feina i no volia estar-se a casa sense fer res. "Per estar-me a casa i tal vaig decidir apuntar-me... i he sortit bastant contenta d'aquest programa i de la gent que hem format part de tot això." Relació amb la cuina i l’hostaleria • Cap dels dos tenia clar que volgués dedicar-se a la cuina. • L’Alejandro pensava que era un curs d’hostaleria en general i dubtava si li agradaria la cuina; al final descobreix que li agrada. • La Leire no és "molt fan" de l’hostaleria, però s’hi apuntava per aprendre coses noves; ara pot dir que sap fer una bona paella i altres plats. Perspectives de futur • Ara ja són auxiliars de cuina i poden buscar feina en aquest àmbit. • L’Alejandro ja està treballant i es veu en el futur com ajudant de cuina. • Per a la Leire i d’altres, encara que no s’hi vegin tota la vida, els dóna opcions laborals provisionals i autonomia personal a la cuina. Continguts del curs i aprenentatges tècnics Estructura del curs • Combina part teòrica i part pràctica a la cuina. • La teoria inclou: • Higiene alimentària i normes de seguretat. • Al·lèrgies i intoleràncies (p. ex. celiaquia). • Control de quantitats i barreges d’aliments segures. "No és només aprendre a cuinar, és saber tot, les al·lèrgies... perquè cada persona pot tindre una al·lèrgia... els cèl·liacs i tot també influeix en aquest món." Habilitats tècniques adquirides • L’Alejandro destaca que el que més ha après és tallar aliments de manera professional i amb seguretat. • Ara es prepara sovint el menjar a casa ell mateix. • La Leire ha guanyat confiança en tècniques que li feien por, com fer un ou ferrat per por a esquitxades d’oli. Aquestes habilitats no només serveixen per a la feina, sinó que milloren la seva autonomia quotidiana. Acompanyament humà i rol del professorat Equip educatiu i acompanyament • Tutor principal: José Consuegra. • Professors citats: Laia, Dani Mas (de Rubí Forma) i una docent de primers auxilis. • Verònica, tot i ser coordinadora, també fa acompanyament a l’alumnat. L’alumnat agraeix molt aquest suport: "Gràcies a ells podrem tenir un futur." Construcció d’un ambient segur • Grup de 12 alumnes amb situacions i necessitats molt diverses. • Primer objectiu del tutor: crear un ambient acollidor perquè ningú hi vagi amb por ni desgana. • Alguns alumnes venien de bullying i fracàs escolar, i calia que aquesta formació fos just el contrari: un espai de seguretat. "Al principi l'objectiu número 1 va ser aquest, crear un ambient acollidor." Resultat: una "petita família" • L’alumnat descriu el grup com una petita família: • Es recolzen quan algú té un mal dia. • Resolució de petits conflictes com a oportunitats d’aprenentatge. • No hi ha mal rotllo sostingut, només "quatre xocs" normals de convivència. "Tots érem molt diferents... però a l'hora de veritat, quan estàvem a classe, sempre estàvem units... jo em quedo amb aquest record de formar una família." Desenvolupament personal i competències transversals Més enllà de la cuina El programa treballa habilitats socials i competències transversals clau per: • Tenir una feina i mantenir-la. • Gestionar conflictes i emocions al grup. • Millorar rutines, assistència i responsabilitat. "Hem donat suport, tant individual com grupal... sempre a donar-li un enfoc d'aprenentatge. Això en el món laboral, què passarà?" Exemples de progrés personal • Persones que gairebé no sortien de casa i ara tenen feina. • Joves amb dificultat per estar en una aula que, amb adaptacions i suport de companys, han pogut seguir el curs i millorar. • L’evolució global és valorada com molt positiva, fins i tot "espectacular" en alguns casos. Canvis percebuts per l’alumnat • Leire: • Posa l’accent en el creixement personal. • Abans li feia por confiar en gent que no coneixia per por del judici i el "què diran". • Ara diu que ha après a no tenir por de conèixer gent nova i a relacionar-se millor. "A lo personal... he après més a no tindre la por de conèixer gent pel que diran o per com et jutjaran." • Alejandro: • Ha superat pors a fer-se mal cuinant i a tasques que li imposaven respecte. • Ha assolit més autonomia i confiança a la cuina. Aquestes transformacions són valorades com un aprendre per a la vida, fins i tot més enllà del títol d’auxiliar de cuina. Impacte en famílies i acompanyament extern Treball amb famílies • La Verònica destaca que sovint també cal acompanyar les famílies: • Ajuda a millorar la comunicació entre pares/mares i fills. • Propicia pactes i comprensió mútua sobre capacitats i límits reals dels joves. • Aquest paper d’intermediació és vist com un "salari emocional" molt valuós per als professionals. Disseny i filosofia dels programes • Singulars està pensat específicament per a joves amb necessitats d’acompanyament intensiu. • Es diferencia d’altres programes com: • Cursos de formació ocupacional (FOA), que no incorporen tan clarament les figures de tutor i psicòleg/a. • Altres recursos de Garantia Juvenil, que fan orientació però menys treball emocional profund. "Pensem només que els joves ho necessiten, però jo crec que també els adults tenim moments crítics en la nostra vida que també necessitaria." Valoració global i futur del programa Balanç de l’experiència • Tant l’equip com l’alumnat fan una valoració molt positiva de l’edició: • Objectiu d’inclusió i inserció assolit en bona part. • Fort creixement personal i social dels alumnes. • S’ha generat una dinàmica de grup sana i de suport mutu. "Nosaltres, que som professionals i ho vivim en primera línia... els hem vist de com van entrar a com surten, té un valor que dius, els hem acompanyat aquest temps i ara poden continuar el seu camí." Fi del programa Singulars i alternatives • Es lamenta que el programa Singulars deixi d’oferir-se dins del catàleg del SOC. • La Verònica subratlla que era un programa on la persona era realment al centre, amb: • Treballadora social • Psicòleg/a • Tutor/a • Docents • Tot i aquest final, es recorda que Rubí Forma seguirà oferint altres programes similars per a joves i persones en recerca de feina. "Malauradament això no estarà... però les persones que ens escoltin, que sàpiguen que es poden adreçar a Rubí Forma i trobar programes no com aquest potser, però similars." Missatge final L’episodi tanca amb un to d’agraïment i esperança: • Es felicita l’alumnat pel seu recorregut i evolució. • Es desitja que puguin trobar feina en el sector de la cuina o aprofitar el que han après per al seu itinerari vital. • El testimoni de l’Alejandro i la Leire mostra com un programa ben pensat pot transformar vides, no sols per les competències tècniques, sinó per la confiança, l’autonomia i el sentiment de pertinença que genera.
15 de des. del 2025
15'
#2082 - Balanç anual i noves polítiques d’habitatge a Rubí
Context i balanç general Secció de tancament d’any d’habitatge a Rubí amb el regidor Jordi Arnaiz i el gerent de Proursa, Carlos Aguila. Fan balanç del 2025 en matèria d’habitatge i exposen reptes i projectes en marxa. Jordi Arnaiz defineix l’any com “molt intens en habitatge”, amb feina complexa però enfocada a millorar el parc públic. Carlos Aguila destaca 2,4 milions d’euros d’inversió que permetran incrementar notablement el parc d’habitatge públic. El balanç és positiu però amb autocrítica: es reconeix que, malgrat l’esforç, el problema d’habitatge és estructural i no només municipal, i que falten canvis de model i de lleis contra l’especulació. “Hem fet molta feina, però encara queda aquesta feina per fer d’acabar de tancar el cercle i, sobretot, tancar el model d’especulació que s’ha convertit l’habitatge.” Recursos i inversió pública 2,4 milions d’euros d’inversió directa Provenen del pla d’inversions municipal, que no va rebre el suport de totes les forces polítiques. Objectiu principal: compra d’habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte per incorporar-los ràpidament al parc públic de lloguer assequible. S’hi afegeixen més de 2 milions d’euros anuals destinats a serveis i polítiques d’habitatge gestionades des de Proursa. Arnaiz subratlla que polítiques valentes d’habitatge requereixen impostos i pressupostos aprovats, criticant els partits que voten contra inversions però diuen preocupar-se per l’habitatge. Demanda creixent i serveis d’habitatge Carlos Aguila remarca que: L’habitatge és el principal problema de la ciutadania, segons enquestes i demanda real. Hi ha un rècord absolut d’inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial. Cada any augmenten els ajuts d’habitatge que es tramiten des de Proursa. Les polítiques d’habitatge són “cares i lentes”, però amb un impacte social molt positiu en la vida de la gent. Noves promocions i ampliació del parc públic Objectiu: +60% d’habitatge públic L’Ajuntament i Proursa treballen en diversos projectes per incrementar el parc públic: Sector A-4: promoció d’uns 35-40 habitatges de protecció oficial. Plaça Pearson (zona Boedum): projecte d’habitatge per a gent gran, amb uns 12 habitatges. Avinguda Castellbisbal: promoció de 19 habitatges dotacionals. Maurelia – Camp Main: 6 habitatges ja posats a disposició. Marconi: 24 habitatges de protecció oficial en marxa. Sumant totes les actuacions, Arnaiz apunta l’objectiu de tancar el mandat amb un augment aproximat del 60% del parc d’habitatge públic a Rubí. Nous models d’habitatge: gent gran i dotacional Habitatge per a gent gran a la Plaça Pearson No serà una residència, sinó habitatge independent amb espais comuns compartits. Objectiu: socialització, companyia i accessibilitat per a persones grans que: Tenen habitatges antics sense ascensor o poc accessibles. No necessiten atenció assistencial intensa però sí entorns adaptats i comunitaris. És un model ja provat a Barcelona i altres ciutats. El projecte requereix modificar el planejament urbanístic per transformar el sòl en habitatge dotacional per a gent gran. Es calcula un horitzó de 2-3 anys per tenir-ho construït, depenent també d’altres administracions. Habitatges dotacionals a l’Avinguda Castellbisbal Primers habitatges dotacionals a Rubí. S’ubiquen en sòl dotacional, no en zona residencial clàssica. Seran habitatges petits, compartits i amb espais comuns, pensats per un perfil concret d’usuaris: Persones que no poden accedir al mercat privat. Però que tenen capacitat per assumir un lloguer assequible. Aguila recorda que entre el 70% i el 80% de la ciutadania de Rubí té alguna necessitat d’habitatge, i que es vol adaptar l’oferta pública a diferents perfils. Rehabilitació amb fons Next Generation 61 habitatges rehabilitats S’han rehabilitat 61 habitatges gràcies als fons Next Generation, amb un impacte directe en: Confort tèrmic: millora de l’aïllament, façanes i envolupant de l’edifici (“posar un abric” a l’edifici). Eficiència energètica: reducció del consum i de la factura energètica dels llogaters. Energia renovable: instal·lació de sistemes renovables amb un model innovador: Part de l’energia generada es destina a despeses comunes dels edificis. Una altra part ajuda a baixar la factura de les persones llogateres del parc públic. Accessibilitat: instal·lació de 4 ascensors a l’edifici de Montevideo. Valor social de la rehabilitació Segons Arnaiz, aquestes actuacions: Dignifiquen el parc públic existent, amb edificis de més de 25 anys i façanes molt degradades. Milloren la qualitat de vida i la confortabilitat de les persones que hi viuen. Serveixen de model per a totes les noves promocions municipals: Habitatges més funcionals, amables i ben dissenyats. Ús de materials com la fusta i un disseny que no estigmatitzi l’habitatge protegit. L’objectiu és que els habitatges públics siguin llocs “on qualsevol estaria còmode vivint”. Reglació, mocions i lluita contra l’especulació Tres mocions clau d’habitatge Jordi Arnaiz repassa les mocions impulsades des del govern municipal: Regulació d’habitatges turístics Moratòria de noves llicències: no es donen més llicències d’habitatge turístic. Taxa doble per als habitatges turístics existents. Objectiu: evitar la conversió del parc residencial en turístic i frenar dinàmiques d’expulsió de veïns per pressió turística (efecte rebot de Barcelona → Sant Cugat → Rubí). Moció contra l’especulació immobiliària No totes les forces polítiques hi van votar a favor. Arnaiz critica la incoherència de dir-se preocupat per l’habitatge i alhora no donar suport a mesures de contenció de l’especulació. Si el Parlament aprova la llei corresponent, Rubí vol: Aplicar el dret de tanteig i retracte a més tipus d’habitatge. Destinar els 2,4 milions a comprar habitatges provinents d’operacions especulatives. Protecció indefinida dels habitatges protegits El municipi està convertint el seu parc en protecció oficial indefinida. Volen que tots els nous habitatges protegits tinguin protecció indefinida, també en promocions privades. Exemples: A Cremalleres Rubí hi haurà 52 habitatges de protecció oficial. En una futura promoció al carrer Francolí, s’exigirà un 40% d’habitatge protegit. Registre de Sol·licitants: porta d’entrada al parc protegit Arnaiz insisteix en la importància del Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial: És obligatori inscriure’s per poder optar a qualsevol habitatge protegit, present o futur. Es recomana no esperar que els habitatges estiguin construïts per inscriure’s. El volum de persones inscrites permet a l’Ajuntament pressionar la Generalitat de Catalunya: Mostrant la necessitat real d’habitatge protegit. Reclamant més recursos i implicació en la ciutat. Missatge final i perspectives de futur En la cloenda, es dirigeixen a la ciutadania amb dificultats per accedir a l’habitatge: Es fixa el desig d’un 2026 amb més habitatge social i assequible a Rubí. Confirmen que hi haurà noves promocions i més parc públic i que es vol garantir que la ciutadania hi pugui accedir. Reivindiquen que “des de les esquerres estem lluitant per tenir més habitatge públic” i que l’Ajuntament seguirà en aquesta línia. Compromís central: ampliar i dignificar el parc públic, contenir l’especulació i adaptar els models d’habitatge a les necessitats socials reals (gent gran, joves, rendes mitjanes tensionades).