Entrevistes i seccions del magazine matinal de Ràdio Rubí
El pessebrista rubinenc Vicenç Escayol ens explica els detalls de la Mostra de Diorames de Nadal que es podrà veure a l'Aula Cultural, a l'avinguda Barcelona, entre el 14 de desembre i l'11 de gener.
La Rosa Maria Andrés i l'Eulàlia Padrós de l'Aula d'Extensió Universitària de Rubí ens parlen de les darreres activitats de l'any de l'entitat i avancen alguns continguts del primer trimestre de 2026. Entre d'altres coses, l'AEUR farà un seminari titulat '50 anys de lluites democràtiques', un conferència sobre el moviment rabassaire a Rubí, una altra sobre càncer de pit i visites culturals al Liceu i al Teatre Tívoli.
La pintora i fotògrafa Niloufar Mirhadi exposa a la Biblioteca amb motiu de la Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant.
Context de la campanya La policia local, en coordinació amb Mossos d'Esquadra, impulsa cada any la campanya Comerç Segur de Nadal per reforçar la seguretat en un període d’alta activitat comercial, grans aglomeracions i més mobilitat al carrer. Aquesta operació s’emmarca dins del dispositiu Grèvol de Mossos, però al municipi es manté el nom tradicional de Comerç Segur. Objectius principals Reduir els fets delictius típics d’aquestes dates (sobretot furs i robatoris amb força). Augmentar la percepció de seguretat de botiguers, botigueres i ciutadania. Dissuadir potencials delinqüents amb més presència policial als punts sensibles. Segons els responsables policials, els robatoris amb violència o intimidació en horari comercial són actualment residuals, fet que consideren una bona notícia. Calendari i funcionament Inici: final d’aquesta setmana. Final: segona setmana de gener, passada la campanya de Reis i coincidint encara amb rebaixes i canvis de productes. No hi ha un gran increment de plantilla, però: - Es destina una part específica d’agents només a aquesta campanya. - Es divideix la ciutat en sectors conjuntament amb Mossos. - S’incrementa la patrulla a peu i el contacte directe amb els comerços. Zones prioritàries i serveis visibles La ciutat es sectoritza en sis grans zones comercials, amb especial atenció a: Centre i eixos comercials principals. Mercat. Zona de Les Torres. La Illa i altres punts amb alta concentració de botigues. Què veurà la ciutadania al carrer? Més agents a peu a les zones comercials, tant de policia local com de Mossos. Controls de seguretat ciutadana: A última hora de la tarda i de la nit. Tant a la ciutat com als polígons industrials (on hi ha magatzems de productes de Nadal). Aquests dispositius busquen protegir tant comerços oberts com magatzems. Delictes més habituals a Nadal Furs: A persones (carteres, bosses, objectes personals). A botigues (clients i establiments). Robatoris amb força fora de l’horari comercial. "El lladre primer trenca i després pregunta" Aquesta frase resumeix la necessitat de no deixar objectes a la vista i no facilitar oportunitats. Consells de seguretat i autoprotecció 1. Per a tothom: al carrer i fent compres Consell clau reiterat pels responsables: No distreure’s: mantenir l’atenció és la millor prevenció. Especialment important per: - Persones que van amb canalla. - Gent gran, que pot anar més atrafegada. 2. Per a clients i vianants Portar la bossa davant i, si pot ser, en bandolera. Mantenir sota control objectes personals (carteres, mòbils, bosses petites). Vigilar quan traiem i guardem la targeta de pagament. 3. Seguretat en vehicles No deixar res a la vista al cotxe (ni bosses, ni ulleres de sol, ni cap objecte aparentment sense valor). Si es pot, no deixar objectes de valor al vehicle. Tancar sempre el cotxe: Fins i tot a la benzinera mentre es repost. Escollir, quan es pugui: Llocs ben il·luminats per estacionar. En pàrquings privats, vigilar que no entri ningú darrere nostre sense control. Entre veïns, comunicar-se si es veu algú sospitós. Davant qualsevol dubte o sospita, trucar a la policia. 4. Compres per internet i ciberestafes Les compres en línia augmenten molt en aquestes dates i també ho fan les ciberestafes. Consells principals: No facilitar dades sensibles (personals o bancàries): Ni per WhatsApp. Ni per trucades telefòniques. Recordar que bancs i companyies ja tenen les nostres dades. Ser conscients que: Una web amb candau o aparença de compra segura pot no ser-ho. Sovint comprem a tercers venedors, encara que sembli una gran empresa. Davant d’un enllaç de compra: Verificar-lo amb pàgines de control de links per detectar malware o possibles estafes. Abans de fer clic o pagar, aturar-se 10–20 segons per pensar i comprovar. "Sé que no ens agrada anar sospitant per la vida, però cal assegurar-nos que fem bé la compra." Balanç i efecte dissuasiu de la campanya Cada any, un cop acabada la campanya, es fa un balanç analitzant les setmanes treballades. Els resultats, segons la policia local, solen ser força positius. Punts destacats: L’increment de presència policial és un esforç extraordinari difícil de mantenir la resta de l’any. Aquesta presència és valorada tant per: Ciutadania i comerços, que se senten més segurs. Com per als delinqüents, que veuen més risc de ser enxampats. Especialment important a hores de tancament, quan els botiguers se senten més vulnerables (fer caixa, tancar el negoci, desplaçar-se). Recomanacions específiques per a comerciants Evitar treure molta caixa en efectiu el mateix dia. Prioritzar transferències i sistemes electrònics quan sigui possible. Reduir al màxim els desplaçaments amb grans quantitats de diners en metàl·lic. Tenir present que el camí botiga–cotxe o botiga–caixer és un moment de màxim risc. La policia anima a canviar hàbits per reduir aquesta vulnerabilitat. Missatge final La campanya Comerç Segur de Nadal combina: Més presència policial al carrer i als polígons. Coordinació estreta amb Mossos. Consells d’autoprotecció per a comerços i ciutadania. L’objectiu és que, durant les festes i en el període de rebaixes i canvis postnadalencs, comerciants i compradors puguin moure’s amb més seguretat i reduir les oportunitats per a fets delictius.
David Bea, tècnic de la Creu Roja Rubí-Sant Cugat; Rosa Clavó, vicepresidenta i Esther Bello, voluntària parlen de la campanya de joguines i del congrés de voluntariat que s'ha fet a Sevilla.
Context de la secció Carles Alujo, síndic de greuges de Rubí, tanca el primer trimestre de la seva secció al magazín amb la presentació d’un projecte pilot d’educació en drets humans adreçat a infants de primària. Projecte pilot de drets humans a les escoles Objectius principals Promoure i defensar els drets humans entre infants de 4t, 5è i 6è de primària. Iniciar la conscienciació el més aviat possible, fins i tot plantejant-se arribar a cursos de primer de primària. Fer que l’alumnat entengui que pot ser agent actiu en la defensa dels drets humans en el seu entorn proper. Impuls i col·laboracions Projecte acordat entre el Departament d’Igualtat i Feminismes, la Direcció General de Drets Humans i el Fòrum de Síndics i Síndiques. Continguts elaborats amb docents de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. El Departament d’Educació fa la tria prèvia de les escoles participants. Paper de les sindicatures locals Difusió i promoció dels drets humans a les ciutats. Impartir els tallers a les escoles assignades. A Rubí, el síndic demana que almenys una de les escoles assignades sigui de la ciutat. "Quan més aviat puguem parlar als infants dels problemes... aviat prendran consciència" Estructura del taller i funcionament Sessions al llarg del curs El projecte preveu 3 sessions per curs escolar: 1a sessió: presentació del projecte, debat sobre què són els drets humans i possible introducció a una primera temàtica. 2a sessió: treball monogràfic sobre una temàtica escollida per l’escola. 3a sessió: tancament i consolidació del treball fet. Inicialment pensat per a un grup classe, però s’ha obert la porta a: Treballar amb dues classes per escola. Dues escoles per sindicatura, adaptant la distribució (4t, 5è, 6è) segons decideixi cada centre. Sis mirades sobre drets humans La guia proposa 6 grans àmbits temàtics: - Món digital - Democràcia - Desigualtats de gènere - Desinformació - Discursos d’odi - Emergència climàtica Per a cada temàtica la guia ofereix: - Continguts explicatius i exemples reals. - 3–6 activitats possibles, a escollir segons l’interès i la realitat del centre. "Arribes i allò és un calaix de sastre. Què t’interessa? Fiques la mà i busques el que t’interessa." Flexibilitat i adaptació a cada escola No cal treballar totes les temàtiques; cada centre tria allò que és més rellevant: Si l’escola treballa molt l’emergència climàtica, pot aprofundir només en aquest àmbit. Si hi ha problemes de discursos d’odi, es pot focalitzar el taller en aquesta qüestió. La guia permet que, després de la sessió amb el síndic, l’escola continuï el treball de forma autònoma al llarg del curs. Metodologia: de la detecció a la corresponsabilitat Treball sobre experiències reals Es convida l’alumnat a detectar: Quan ells mateixos han vulnerat drets d’algú (per exemple, per qüestions de gènere o per discursos d’odi). Quan han ajudat algú a qui li vulneraven els drets. Es busca que vegin que fins i tot a petita escala poden ser defensors dels drets humans. Empoderament i acció L’objectiu és que els infants: Siguin conscients de les vulneracions de drets al barri, a l’escola, a la ciutat o al món. Es preguntin “què puc fer jo?” davant una injustícia. Es proposen accions adaptades a la seva edat: Acompanyar una persona que pateix una situació injusta. Alçar la veu o demanar ajuda quan sigui necessari. "M’agradaria que aquesta guia ens pogués empoderar a tots i dir: toca fer un pas endavant." Calendari i estat actual del projecte La previsió inicial era començar al primer trimestre, però: Les dues escoles assignades des del Departament d’Educació ja tenien l’agenda plena i no han pogut participar. S’ha demanat que s’assignin noves escoles, preferentment alguna de Rubí. Possible nou calendari: 1a sessió: inici del segon trimestre. 2a sessió: final del segon trimestre. 3a sessió: al llarg del tercer trimestre. Tot i això, el síndic destaca que fins i tot una sola sessió ja permet “plantar una llavor” de conscienciació. Integració amb el currículum escolar La guia inclou una part final d’orientacions curriculars per: - Encaixar els continguts del taller amb el currículum oficial del Departament d’Educació. - Mostrar quines competències i vectors s’hi treballen: - Perspectiva de gènere - Aprenentatge competencial - Currículum i qualitat de l’educació de les llengües - Benestar emocional - Ciutadania democràtica - Consciència global "Tenim una proposta que crec que està molt ben elaborada." El taller com a “regal” i “promesa” La guia és presentada als síndics amb una doble idea simbòlica: Un regal: El Departament d’Igualtat i Feminismes, el d’Educació i la Facultat d’Educació ofereixen continguts i metodologia ja treballats perquè es puguin portar a les aules. El síndic “porta el regal” a l’escola: conèixer l’estat dels drets humans al món, a la ciutat, al barri i fins i tot a l’aula. Una promesa: L’alumnat rep aquest coneixement amb el compromís d’implicar-se en la defensa dels drets humans. Les sindicatures assumeixen la promesa de traslladar aquest compromís a les aules on vagin. "És un regal i també una promesa... comprometre’ns amb la defensa dels drets humans." Queixes sobre l’app Rubí Ciutat i resposta del síndic Al tram final de la secció, Carles Alujo respon la inquietud d’una oient, la Mercè, sobre el funcionament de l’app Rubí Ciutat per a notificacions d’incidències. Queixa de l’oient Algunes incidències: Queden eternament obertes o pendents, sense seguiment clar. Es tanquen molts mesos després sense explicacions. En ocasions, es tanquen sense que s’hagi resolt el problema. Marc legal i diferències amb altres canals El síndic explica que l’app Rubí Ciutat no està regulada per la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú. En canvi, sí que ho estan: Les instàncies. Els formularis d’avisos, queixes o suggeriments (AQS). Aquests canals formals: Tenen terminis, requisits i garanties de tramitació. Obligen l’administració a seguir un calendari de resposta. Recomanació del síndic a la ciutadania Invita les persones usuàries de l’app que tinguin problemes a: Esperar fins a dos mesos des de la presentació de la incidència. Si no hi ha resposta, o la resposta és incoherent, adreçar-se a la sindicatura de greuges de Rubí. La sindicatura es compromet a: Atendre aquests casos. Demanar explicacions a l’Ajuntament sobre l’estat de les incidències. "Convido les persones que hagin tingut problemes amb l’aplicació que es puguin adreçar a la sindicatura." Tancament La secció es tanca amb: - La voluntat de donar continuïtat al projecte de drets humans a les escoles durant l’any vinent. - L’acomiadament de Carles Alujo fins al proper programa, amb desitjos de bones festes i retrobament al gener.
Resum detallat de la secció Fil conductor: la paraula “senyal” L’Albert Solé articula cinc notícies locals a través del concepte “senyal”, tant en sentit físic (cartells, plaques, tòtems) com metafòric (indicis, advertiments, petjada simbòlica). 1. Senyals d’emergència: Pesta Porcina Africana (PPA) A l’entorn natural de Rubí (Can Oriol, Cantireres, Torrent dels Alous, etc.) han aparegut cintes que barren el pas i cartells que prohibeixen l’accés per evitar l’extensió de la Pesta Porcina Africana (PPA). També s’hi veuen cotxes de la Guàrdia Civil controlant els accessos, senyal que es tracta d’una situació de gravetat sanitària. El Ministeri d’Agricultura ha confirmat 13 casos de porcs senglars morts per PPA i s’han notificat els positius a la Comissió Europea. El director general de Mercolleida, Miquel Àngel Vergés, reclama: Sacrificar els porcs senglars dins el radi de 20 km. Buidar les granges d’engreix de la zona (unes 6.000 mares i 30.000 places d’engreix) i trobar una sortida ràpida per aquests animals. Segons publica La Vanguardia, la Comissió Europea considera que no cal autorització prèvia per sacrificar senglars en una emergència sanitària, fet que podria canviar les actuacions dels pròxims dies. "És bàsic sacrificar els porcs senglars de la zona dels 20 quilòmetres... És l'única forma de garantir que el virus... no sortirà d'aquesta zona." 2. Senyalament als àrbitres: UE Rubí L’entrenador de la UE Rubí, José Solivelles, va aprofitar la roda de premsa després del partit al camp del Vilafranca per assenyalar l’actuació arbitral. Denuncia expressions despectives rebudes per part de l’àrbitre principal i dels assistents: “Te veo nervioso, monstruo” “Tira pa’ allá y no me rayes” Riallades amenaçadores i decisions que ell considera injustes (expulsió d’un jugador, faltes no xiulades, etc.). Solivelles afirma que no parlarà del partit fins que “tothom faci la seva feina”, i deixa clar que es conté per evitar sancions de la Federació, recordant que ja va ser sancionat en el passat per crítiques en roda de premsa. L’Albert subratlla que els col·legiats Vargas Pintenyo, Ramos i Porcel queden “ben assenyalats” i reflexiona sobre el gran poder dels àrbitres, que gaudeixen de presumpció de veracitat i haurien d’exercir-lo amb màxima responsabilitat. 3. Senyal de memòria: homenatge a Lídia Justa i Josep Ferrer Domingo A Ràdio Rubí s’han batejat i renovat les plaques dels estudis com a senyals permanents de record: L’estudi 1 passa a dir-se “estudi Lídia Justa”, en homenatge a una figura molt estimada a la casa. L’estudi 2 manté el nom “Estudi Ferrer i Domingo”, recordant el periodista rubinenc Josep Ferrer Domingo, mort el 1982. Es destaca el discurs emotiu de Lídia Justa, que explicava com es va enamorar de la ràdio, fins a convertir-la en part essencial de la seva vida compartida amb companys, moments bons i dolents, riures i dinars inacabables. L’Albert explica la “senyal” que connecta tots dos estudis: Per datar la placa de Ferrer Domingo, consulta el seu net, Carles Alujo Ferrer, actual síndic de greuges de la ciutat. Aquest troba un retall de la revista Rubricata (8 de gener de 1983) que explica la col·locació de la placa el desembre de 1982. La sorpresa és que aquella notícia estava signada per la mateixa Lídia Justa. "Això sí que és una senyal, eh?" Aquest encreuament biogràfic converteix les dues plaques en un doble homenatge i en un fil simbòlic de continuïtat dins de Ràdio Rubí. 4. Senyals d’incivisme: els bancs de la plaça Manuel Miralles A la plaça Manuel Miralles, davant l’escola Pau Casals (carrer Sant Pere), els bancs s’han convertit en “bancs de la discòrdia”. Els veïns denuncien que aquests bancs atreien grups de joves que hi feien: Botellots sorollosos Consum de drogues i alcohol Baralles i amenaces Activitats sexuals a la via pública (s’han trobat preservatius usats a les portes de casa). L’Antonio, veí afectat, relata agressions i intervencions de Mossos d’Esquadra i ambulàncies, i defensa que no és “un únic veí que es queixa”, sinó un problema de convivència greu. Des que l’Ajuntament ha retirat els bancs, els veïns asseguren que les molèsties han desaparegut. Al pol oposat, l’AFA del Pau Casals reclama que es tornin a posar, perquè: Avis i familiars els feien servir mentre esperaven els infants. El cas ha obert un debat polític i veïnal sobre com conciliar seguretat, convivència i ús de l’espai públic, amb els bancs com a senyal visible d’aquest conflicte. 5. Senyals de memòria històrica: el refugi antiaeri de l’Escardívol L’Ajuntament ha inaugurat un tòtem informatiu que senyalitza el refugi antiaeri de la Guerra Civil localitzat sota L’Escardívol. L’alcaldessa Ana Maria Martínez destaca la importància de: No oblidar el passat Educar en la cultura de la pau No repetir errors ni acceptar determinats plantejaments Fer justícia a les persones de Rubí que van lluitar contra el feixisme. De moment, no es pot visitar el refugi: Hi va haver un malentès comunicatiu i es va generar la idea que s’obriria aviat al públic. S’estan demanant subvencions a la Generalitat per fer les obres necessàries (obertura d’una porta d’accés). La novetat actual són el tòtem i unes senyals al terra (dues línies paral·leles) que marquen per on passa el refugi sota el carrer. El refugi es va trobar fa tres anys durant unes obres al carrer i estava vinculat a l’antiga fàbrica tèxtil de l’Escardívol, espai col·lectivitzat durant la Guerra Civil i utilitzat per fabricar material i armes pel bàndol republicà. El govern municipal assegura que treballa per poder-lo obrir al públic en el futur, tot i que sense data concreta. Tancament de la secció L’espai es tanca amb un intercanvi més distès: parlen del pont, de la intenció de l’Albert d’anar “una mica lluny” i, irònicament, de cercar boscos on es pugui entrar, en contrast amb les restriccions actuals per la PPA. En resum, la secció utilitza la paraula “senyal” per connectar: Alertes sanitàries als boscos per la PPA Conflictes esportius i autoritat arbitral Homenatges i memòria dins de Ràdio Rubí Incivisme i convivència a l’espai públic Memòria històrica i cultura de la pau a través del refugi antiaeri de L’Escardívol.
L'artista local Núria Lacambra explica que entre el 19 de desembre i el 6 de gener es podrà visitar la dotzena edició del Merc'Art a La Claraboia. Es poden comprar obres de Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Farrés, César Font, Sònia González (Cuchu), Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, Miquel Mas, Montsino, Núria Lacambra i Anna Tamayo.
Context de la campanya de Nadal En aquesta secció amb els Mossos d'Esquadra, la caporal Aina i l’agent Glòria expliquen com s’organitza el dispositiu policial de Nadal i ofereixen consells pràctics de seguretat per a ciutadania i comerciants. Dispositiu Grevol i patrullatge El dispositiu Grevol agrupa tots els operatius policials específics per la campanya de Nadal. S’actua de manera diferent i específica perquè canvien la dinàmica social, econòmica i també la realitat delictiva. Les zones prioritàries són: Zones comercials Fires i mercats Esdeveniments multitudinaris (com la Cavalcada de Reis). Coordinació policial Es fan reunions prèvies i durant la campanya entre Mossos i policia local de Rubí. Es reparteixen el territori per donar millor resposta. S’intensifica el patrullatge a peu, amb agents: Uniformats De paisà (no visibles, però presents). La presència policial augmenta la sensació de seguretat i disminueix els furts. Tipus de furts habituals per Nadal Furts per descuit i aglomeracions En zones molt concorregudes s’aprofiten aglomeracions i despistes. Els objectius més habituals són: Bosses de mà Mòbils Diners en efectiu Regals acabats de comprar Furts especialitzats Els Mossos expliquen tres modalitats molt concretes: Furt de la sembra: La víctima ja és dins del vehicle, a punt de marxar. Els autors li fan creure que ha caigut alguna cosa (claus, monedes) fora del cotxe. Quan surt a mirar, un segon autor obre la porta del copilot i furta la bossa o objectes de valor. Furt de la taca: Algú fa caure un líquid a l’esquena de la víctima. Una altra persona s’ofereix a netejar la taca. Mentre la distreu, li sostreu la cartera o altres pertinences. Furt de la mimosa: Normalment l’autora és una dona que s’acosta d’una manera molt afectuosa. Fa veure que coneix la víctima o inventa una excusa per abraçar-la o tocar-la. Aprofita el contacte per robar joies, rellotge, arracades, etc. Tot i que solen començar sense violència, poden arribar a empentar o tirar a terra si el robatori es complica. Les víctimes habituals d’aquests mètodes solen ser persones grans, més confiades o desorientades. Consells de seguretat al carrer i en comerços Per a ciutadans Desconfiar de qualsevol contacte casual en llocs amb molta gent. No deixar-se abordar per desconeguts per evitar el furt de la mimosa i el de la taca. A fires, mercats i eixos comercials: Mantenir vigilades les pertinences. Portar la bossa de mà tancada i al davant del cos. Evitar portar grans quantitats de diners en efectiu. A l’hora de pagar: Guardar la cartera i tancar la bossa abans de sortir de l’establiment. Al vehicle Recordar que el cotxe no és una caixa forta. Evitar deixar-hi regals i objectes de valor visibles, sobretot al maleter després de comprar. Als pàrquings: No abaixar la guàrdia, evitar descuits i desconfiar d’estranys que s’hi acostin. Als caixers automàtics No treure grans quantitats de diners. Tapar el teclat en introduir la contrasenya. Desconfiar de persones que observin o s’acostin massa. Per a comerciants Davant qualsevol situació estranya, trucar immediatament al 112. Evitar col·locar objectes de valor prop de les sortides. Prioritzar que aquests productes estiguin: Darrere el mostrador En armaris tancats amb clau, si cal, per dificultar el furt ràpid. Riscos en compres online Estafes i pàgines fraudulentes Han augmentat molt les estafes online, especialment en compres de Nadal. Cada vegada hi ha pàgines fraudulentes més ben dissenyades que imiten webs oficials. El resultat habitual: es paga, però no arriba cap producte. Com comprovar si una pàgina és fiable Comprovar la veracitat de l’oferta abans de clicar en: Correus electrònics Anuncis a xarxes socials En lloc d’entrar directament a l’enllaç: Cercar manualment la web oficial del producte o marca. Verificar si l’oferta existeix realment. Si un producte que val uns 1.000 € es troba ofert per 200 €, alguna cosa no quadra. Desconfiar dels grans descomptes massa atractius. Llegir ressenyes i opinions d’altres compradors: Fins i tot en plataformes grans (com Amazon) es poden colar productes fraudulents. Sistemes de pagament recomanats Utilitzar targetes virtuals o de prepagament per reduir el risc en compres per internet. Furt de la roda punxada Tot i que s’anomenava estafa, tècnicament és un furt. Pot passar amb el vehicle en marxa o aturat. Funcionament del mètode Un vehicle es col·loca en paral·lel i avisa el conductor que té un problema a la roda. La víctima s’atura i baixa a comprovar la roda. Un segon autor aprofita per obrir ràpidament una porta i robar bosses o objectes personals. Com prevenir-lo Desconfiar encara que ens alertin d’una avaria. Abans de baixar: Comprovar que el vehicle queda tancat. Si és possible, deixar una altra persona a l’interior. Baixar amb calma, sense actuar a correcuita, i mantenir la vigilància al voltant. Col·lectius més vulnerables i prevenció Persones grans Són un dels grups més vulnerables durant les festes. Sovint van soles a treure diners al caixer. Poden ser seguides i víctimes de: Furt de la taca Furt de la mimosa Tasca preventiva dels Mossos Es fan xerrades específiques per gent gran i col·lectius de risc. S’hi expliquen: Tots els tipus de furts dels quals poden ser víctimes. Consells de seguretat al carrer, al caixer i a internet. Riscos de compres en línia, enllaços fraudulents i trucades sospitoses. També es destaca la importància de divulgar aquesta informació mitjançant entrevistes com aquesta, per arribar a més gent i ajudar-los a detectar situacions de risc. Tancament L’entrevista conclou recordant que cal interioritzar aquests consells per poder viure un Nadal tranquil i segur, tant al carrer com a la xarxa. Aina i Glòria agraeixen l’espai per poder fer aquesta tasca de prevenció i conscienciació ciutadana.
Resum de contingut Context de la conversa Entrevista a la tècnica de civisme i convivència als barris, Noelia Lorenzo, sobre com gestionar el Nadal i les celebracions per evitar conflictes veïnals i millorar la convivència. Campanya de civisme per Nadal L’Ajuntament recupera i adapta la campanya d’estiu de civisme per a les dates nadalenques. Es llançaran petites píndoles a xarxes socials amb consells de convivència. L’objectiu és fer pedagogia en una època amb: Més reunions familiars i d’amics. Sopes d’empresa i trobades que s’allarguen. Potencial augment de sorolls i molèsties veïnals. "Sempre que puguem pensar en l'altre i fer aquest exercici d'empatia, jo crec que ja millorem moltíssim com ens comportem." Sorolls, festes i empatia Es preveu un lleuger augment de trucades a la policia per sorolls durant les festes, sobretot: En dies festius i Entre festius, quan uns tenen vacances i altres treballen. A l’hivern hi ha menys reunions a l’espai públic, però més trobades a domicilis, fet que pot generar conflictes interns a la comunitat. Idea clau: exercir empatia i entendre que: No tothom celebra el Nadal. Hi ha gent que l’endemà es lleva d’hora per treballar. Hi ha persones que han viscut un any difícil i no tenen ganes de festa. Consells per gaudir de les celebracions sense molestar Sopes d’empresa i sortides nocturnes Les sopes d’empresa solen ser fora de casa (bars, restaurants), però cal vigilar: El consum responsable d’alcohol. El comportament en la tornada a casa. Es recorda la importància de respectar els espais comuns (escala, portal, replans): Evitar cridar, cantar o fer soroll a l’escala. Recordar que l’espai comú és de tots els veïns. Festes i reunions a casa Recomanació molt important: Avisar prèviament el veïnat si es farà una festa o una gran trobada familiar. Explicar dia, hora d’inici i hora prevista de finalització. Beneficis d’avisar: Redueix l’angoixa del veí que sent la música i no sap fins quan durarà. Pot prevenir conflictes i trucades a la policia. Altres recomanacions: Regular el volum de la música i de les converses. Evitar cants i crits a altes hores. Tenir en compte que hi ha edificis molt sorollosos on tot se sent més. "El fet que el veí o veïna sàpiga a quina hora més o menys tens previst acabar, jo crec que això també [...] rebaixa l'angoixa." Horaris de descans i actuació policial Els horaris de descans són els que marca l’ordenança de bon veïnatge i no canvien per Nadal: Dies laborables: de 21 h a 8 h. Diumenges i festius: de 21 h a 10 h. Es pot aplicar certa flexibilitat en dates assenyalades, però: Si un veí és reincident en molèsties i queixes, és probable que la policia actuï amb menys tolerància. Responsabilitat dels establiments Els establiments (bars, locals, etc.) tenen responsabilitat directa sobre el soroll i l’ordre: Dins del local. A l’exterior immediat, sobretot en terrasses. Si no poden controlar la situació a fora, tenen l’obligació de trucar a la policia. Els adhesius de la campanya d’estiu recordant el respecte al descans veïnal continuen presents a moltes terrasses de Rubí. Paper de les agents cíviques i mediació Les agents cíviques continuaran: Treballant al carrer. Donant consells de convivència i bon veïnatge. El servei de mediació i l’equip d’agents cíviques mantindran el mateix discurs educatiu també durant Nadal. Seguretat als caixers per a gent gran Amb l’arribada de la paga extra de Nadal, augmenta el risc de robatoris a persones grans als caixers. Acció especial que ja es fa des de fa tres anys: Presència reforçada d’agents cíviques a prop dels caixers automàtics. Coordinació estreta amb policia local i Mossos d’Esquadra. Objectius principals: Que les persones grans se sentin més segures i confiades. Donar consells pràctics, com ara: No sortir del caixer amb els diners a la mà. Guardar-los bé abans de reprendre el camí. Resultats: No consten denúncies per robatoris posteriorment, fet que es considera un èxit de la campanya. Missatge final a la ciutadania Paraula clau: empatia. Idees principals: Entendre que no tothom viu el Nadal igual. Intentar reduir al màxim les molèsties que podem causar als altres. Recordar que la convivència es construeix entre tots. Cadascú té una responsabilitat personal i ha d’assumir compromisos per millorar la vida comunitària. "La convivència la construïm entre tots [...] jo també tinc una responsabilitat i he d'adquirir també uns compromisos i només així ens en sortirem." Idees clau en punts Adaptació de la campanya d’estiu de civisme al Nadal. Possibles augments de queixes per sorolls, sobretot a domicilis. Recomanacions: Avisar els veïns si es farà una festa a casa. Respectar els espais comuns i els horaris de descans. Fer un ús responsable de l’alcohol. Els establiments també són responsables del descans veïnal, dins i fora del local. Agents cíviques i mediació continuen la tasca de sensibilització. Campanya de seguretat als caixers per a persones grans, amb resultats positius. Missatge central: empatia + responsabilitat compartida = bon veïnatge i Nadal tranquil.
El pintor rubinenc, Domingo Quero, inaugura el pròxim 12 de desembre una exposició solidària a La Claraboia. Els diners recollits amb la venda dels quadres i escultures de la mostra es destinarà a l'entitat solidària, Família de Hetauda, que crea escoles per a nens amb discapacitat intel·lectual al Nepal. Quero ens explica quines obres exposarà i com va conèixer l'ONG.
Resum del contingut Context i activitat solidària Es parla del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre) i de les activitats prèvies que es fan a Rubí. L’acte central tindrà lloc diumenge 30 de novembre, de 10 a 14 h, a la plaça de la Nova Estació. Hi haurà una parada solidària impulsada per l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional i el grup de dones Círculo Libre. Les dones del grup han elaborat articles nadalencs artesanals per recaudar fons per una malaltia minoritària, la síndrome d’Ehlers-Danlos. "És donar visibilitat que les persones amb diversitat podem fer coses i podem aconseguir fites." Què és la síndrome d’Ehlers-Danlos? L’Anna Mosset explica que és una malaltia genètica minoritària relacionada amb un col·lagen defectuós. No es resol amb suplements: "És una malaltia de l'ADN, contra l'ADN no pots lluitar, és el que tens i punto." El col·lagen afecta tot el cos: Articulacions i ossos Òrgans interns Sistema nerviós La simptomatologia és molt diversa i variable entre persones, fins i tot dins la mateixa família. El símbol de la malaltia és una cebra, perquè no n’hi ha dues d’iguals, com passa amb la simptomatologia de cada pacient. Dificultat del diagnòstic És una malaltia difícil de diagnosticar perquè: No hi ha una prova clara per a tots els subtipus. En el cas de la hiperlaxitud, encara no s’ha identificat el gen responsable. L’Anna relata que de petita era considerada simplement la "nena torpe" i que amb els anys s’hi van sumar moltes operacions i símptomes diversos. Sovint es banalitzen o psicologitzen els símptomes: "És psicològic, psicològic…" Primer li van voler posar l’etiqueta de fibromiàlgia com a diagnòstic ràpid: "No em fiques ja l'etiqueta perquè no és això. Això és per acabar ràpid." El diagnòstic correcte arriba gràcies a un estudi genètic i a una bona història de vida clínica feta per un genetista: Li pregunten des del naixement fins al present. A partir de tots els fets i símptomes acumulats, conclouen que es tracta d’un Ehlers-Danlos. La psicòloga Maria Clemente destaca la manca de temps a consulta (visites de 10 minuts) i la necessitat d’anar més enllà de la simptomatologia immediata. Resistir-se a un diagnòstic fàcil L’Anna explica la seva resistència a acceptar un diagnòstic de fibromiàlgia perquè sentia que hi havia “alguna cosa més”. La Maria subratlla la importància de: La intuïció del pacient. La persistència en la recerca d’un diagnòstic correcte. Es comenta que la fibromiàlgia sovint apareix com a diagnòstic quan ja s’han descartat altres causes, però que això no sempre reflecteix la realitat del cas. Impacte vital i actitud davant la malaltia L’Anna arriba a deixar de caminar i passa una etapa de tancament a casa. El canvi arriba quan decideix sortir en cadira de rodes per poder anar a un concert a Rubí: "Jo no volia cadira de rodes, però... vaig dir, pues cadira de rodes. I m'ho vaig passar xupi." Ara utilitza una cadira de rodes motoritzada i manté una actitud valenta i molt activa: Prova activitats tot i el risc d’espasticitat o de passar-ho malament després. Prioritza el viure experiències i sortir de casa. "Jo vull atrevir-me a tot. A tot. I quan dic a tot, a tot." La Maria destaca el seu sentit de l’humor, la seva energia i la seva rebeldia com a grans eines d’afrontament: "És una tia que és molt canyera... té un gran sentit de l'humor... t'ajuda a superar tots els obstacles." L’Anna també comenta com procura que la gent la miri a la cara i recordi el seu somriure: "Intento sempre portar un somriure perquè és el que crida l'atenció." El grup Círculo Libre i la teràpia a través de la creativitat El grup de dones Círculo Libre és format per dones amb diversitat funcional. Han decidit fer una acció solidària “cap enfora” per: Recaudar fons per la investigació de la síndrome d’Ehlers-Danlos. Donar visibilitat a les capacitats de les persones amb diversitat. Activitat central: manualitats i creació d’objectes nadalencs: S’hi han adaptat les tasques a les diferents diversitats del grup. Han participat totes, també una persona invident (amb plantilles, retall, etc.). "Jo no volia que ningú es quedés excloïda. He intentat adaptar-ho una mica a totes." Beneficis emocionals i socials: Sentir-se útil i creativa. Veure un resultat final bonic que té un impacte solidari real. Cohesió de grup i creació de vincles més enllà de les sessions terapèutiques formals. La Maria ho defineix com una activitat molt terapèutica: És art-teràpia i teràpia ocupacional alhora. Permet parlar d’altres temes vitals (dol, emocions, vida quotidiana) de manera espontània. "L'art és una teràpia bestial... les vies terapèutiques són infinites." Exemple de canvi emocional dins el grup L’Anna explica el cas d’una companya en procés de dol per la mort de la mare: El seu fill li deia sovint que sempre estava enfadada. Amb el temps i les activitats del grup, aquest comentari deixa de repetir-se. Això serveix per prendre consciència que hi ha hagut una evolució emocional positiva: "A vegades ens han de dir les coses per també donar-nos compte, no? De dir, estàs evolucionant." Teràpia, cos i mindfulness La Maria qüestiona una visió massa cognitiva i verbal de la teràpia. Posa l’exemple d’un exercici corporal amb massatge als braços en grup: Primera ronda: parlant i distrets, no connecten amb el cos. Segona ronda: amb respiració conscient, música suau i llums tancades, noten més sensacions i relaxació. "I això no els he tingut d'explicar què és el mindfulness. Poses el cos i ho fas." Idees clau: La teràpia pot ser corporal, artística, creativa, no només parlar. La creativitat i l’art tenen un gran poder terapèutic i d’empoderament. Inspirar altres persones amb diversitat funcional Encara que l’Anna no hagi trobat directament altres persones amb Ehlers-Danlos a Rubí, sap que inspirar des de l’exemple té efecte: És l’única del grup que ve en cadira de rodes. Les altres dones la veuen com a referent de força i superació: "Si l'Anna pot, per què no haig de poder jo?" A la parada solidària també hi haurà una representant de l’associació de la malaltia, per informar i orientar persones que sospitin que poden tenir símptomes compatibles. Es reivindica la visibilitat de les malalties minoritàries, sovint desconegudes i infradiagnosticades. Debat: discapacitat o diversitat funcional? Al final, la conversa aborda la nomenclatura del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i el terme diversitat funcional. Explicació de la Maria: Diversitat funcional subratlla que es funciona de manera diferent (mobilitat, audició, visió...). S’intenta evitar l’estigma de “menys capacitat” que porta la paraula discapacitat. Però és un terme controvertit, també dins del col·lectiu: Dir només “diversitat” pot fer pensar que no hi ha dificultats reals, només diferències. Això podria tenir implicacions polítiques i legals en l’accés a ajudes, recursos i drets. "Hi ha gent que defensa més el terme discapacitat i hi ha gent que defensa més el terme de diversitat funcional." Consens final implícit: Més enllà del terme, el que importa és donar visibilitat, reconeixement i suport a les persones amb aquestes realitats, mostrant que es poden fer moltes coses i viure amb dignitat i somriure. Missatge final Es convida la ciutadania a: Apropar-se a la plaça de la Nova Estació el diumenge al matí. Comprar els articles solidaris elaborats pel grup de dones Círculo Libre. Informar-se sobre la síndrome d’Ehlers-Danlos i sobre la diversitat funcional. "En tot cas és donar visibilitat i donar a conèixer aquestes malalties i que es poden fer moltes coses i amb un somriure."
