Rubí al dia, d'11 a 12h
Rubí al dia, d'11 a 12h
Programa

Rubí al dia, d'11 a 12h

Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, d'11 a 12h.

Presentat perToni Bravo Rodríguez·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00 ·907 episodis
RSS

episodis

157-168 de 901
  • 51'

    #750 - Homenatge a Toni Grau, museu i pantalles

    Resum general del programa L’hora magazín de Rubí al dia, d'11 a 12h gira al voltant de cultura local, memòria històrica i recomanacions audiovisuals. Lídia Martín condueix un espai molt variat on es combinen entrevistes, informació de ciutat, efemèrides musicals i crítica de cinema i sèries. 1. Context i to del programa Estructura del matí a RÀDIO RUBÍ • Es recorda que Rubí al dia ha començat a les 8h amb la Patri Díaz, a les 9h amb la mateixa Lídia Martín, i a les 10h amb la tertúlia conduïda per la Belén Tierno. • L’hora actual (d’11 a 12h) és definida com l’hora més magazín, amb continguts culturals, entrevistes i seccions fixes. Avanç de continguts del dia • Tema central cultural: preparació de dues exposicions d’homenatge a Toni Grau, amb la participació de l’Ajuntament i el MMUC (Museu Municipal Castell). • Bloc audiovisual de dilluns: recomanacions de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez: - Segona part del musical Wicked. - La pel·lícula d’acció Sisu, Camino a la venganza. - La minisèrie Anatomia d’un instant (Movistar Plus+). - Relectura de Stranger Things (Netflix) aprofitant l’última temporada. 2. Efemèrides musicals i ambient sonor Julieta Venegas i el tema “Limón y sal” • Es destaca l’aniversari de Julieta Venegas, nascuda el 24 de novembre de 1970 a Long Beach, però coneguda com a artista mexicana. • Per celebrar els 55 anys, s’emet el seu clàssic “Limón y sal” (2006). • Es punxen fragments de la cançó, que marquen el to amable i nostàlgic d’inici d’hora. Carly Simon i “You’re So Vain” • Es recorda la cançó “You’re So Vain” de Carly Simon (1972). • L’efemèride: el 24 de novembre de 2015 la cantant va publicar les seves memòries. • Es comenta la curiositat sobre la identitat del destinatari de la cançó (finalment reconegut com Warren Beatty). • El tema serveix de pont cap a la secció de cinema i sèries, i Jacint la qualifica com “magnífic tema” i s’hi juga amb la idea dels “guapos que se ho creuen molt”. 3. Homenatge a Toni Grau i programació del MMUC Convocatòria ciutadana per a l’exposició de Toni Grau Protagonistes: • Lídia Martín (presentadora). • Jordi Arnaiz, regidor de cultura i memòria democràtica, responsable també del MMUC (Museu Municipal Castell). Idees clau: • Es preparen dues exposicions d’homenatge a Toni Grau, artista rubinenc molt reconegut i estimat, mort sobtadament el 2023. • Una d’aquestes exposicions necessita col·laboració ciutadana: - Es vol localitzar i reunir obres de Toni Grau que són en mans particulars. - L’objectiu és crear una mostra representativa de totes les etapes i tècniques de l’artista. “El model que volíem fer té bastant això de trobar coses que el Toni va fer en el seu moment i que estan a cases, que les gaudeixen particulars i que les volem gaudir tothom.” Procediment per participar-hi • Les persones que tinguin obres de Toni Grau han d’enviar: - Una fotografia de l’obra. - Les mides exactes, incloent-hi el marc. • Això servirà per fer una tria prèvia i calcular quantes peces caben a l’espai expositiu Aula Cultural, evitant que quedi atapeït. • Termini previst: fins a mitjans del mes vinent (data exacta a la nota oficial). • Contacte per enviar informació o resoldre dubtes: - Correu: [email protected] - Telèfon del museu: 93 588 75 74 • Un cop seleccionades: - Les obres s’hauran de portar per fer fotografies de catàleg de qualitat. - Es podran deixar en dipòsit custodiat al museu fins a la inauguració, o bé el propietari les pot recuperar temporalment i tornar-les després. Doble exposició: obres de Toni Grau i homenatge col·lectiu “22 Gats” • Primera exposició: - Mostra de peces originals de Toni Grau cedides per particulars i altres col·leccions. - Ubicació: espai expositiu Aula Cultural. • Segona exposició: “22 Gats” - Exposició col·lectiva d’artistes de la ciutat. - Participen 22 artistes que crearan una obra cadascun en homenatge a Toni Grau, incorporant obligatòriament un gat. - El títol i el tema sorgeixen del fet que a Toni Grau li agradava molt dibuixar gats com a símbol de llibertat i d’esperit independent. - Es remarca el repte creatiu: fer una peça que li hagués agradat al mateix Toni. “El repte que tenen aquests 22 artistes és que han de fer una obra en homenatge al Toni, que també hi ha un gat.” Altres activitats del museu vinculades al Nadal • El MMUC i els seus espais expositius participen en la programació nadalenca a l’Arborètum (zona d’activitats de Nadal molt freqüentada per famílies). • Dies clau: dilluns 22 i dimarts 23 (de desembre, segons el context de Nadal). Tallers infantils i familiars: • Dilluns 22 - 11.00 h: Taller “Minitió de Nadal” (creació de tions petits). - 17.00 h: Segona sessió del mateix taller. • Dimarts 23 - 11.00 h: Taller “Fanalet de Reis”. - 17.00 h: Taller “Figures de Reis Mags”. • Característiques dels tallers: - Places limitades a 30 infants per sessió. - Inscripció prèvia obligatòria al telèfon del museu: 93 588 75 74. - Activitat recomanada a partir de 6 anys, sempre acompanyats d’un adult, perquè són tallers de manualitats familiars. Conte medieval sobre la història de Rubí • El museu i l’Ajuntament han col·laborat amb el Centre d’Estudis Rubinencs en l’elaboració d’un conte medieval per apropar la història de la ciutat als infants. • El consistori vol encaixar una presentació pública del conte dins de la programació d’activitats de Nadal a l’Arborètum. “És un treball de com a través d’un conte podem conèixer la història de la ciutat.” Exposició “Més enllà de Mauthausen” (Francesc Boix) • El museu acull l’exposició “Més enllà de Mauthausen”, centrada en l’obra del fotògraf Francesc Boix. • Es tracta d’una retrospectiva fotogràfica amb imatges fonamentals per als processos judicials contra criminals nazis, ja que van servir com a prova de les atrocitats dels camps. • Es destaca el risc personal que van córrer els fotògrafs per obtenir aquestes imatges. Dates i col·laboracions: • Exposició disponible fins a l’11 de gener. • Projecte conjunt entre el MMUC, el Museu d’Història de Catalunya i la Miquel Mauthausen (memorial o entitat vinculada als deportats). Memòria democràtica i Taula Local de la Memòria Democràtica • Des de la regidoria de memòria democràtica, Jordi Arnaiz anuncia: • Dia 4 (de desembre, pel context): - Visita guiada a l’exposició “Més enllà de Mauthausen” adreçada als membres de la Taula Local de la Memòria Democràtica. - Inauguració formal de la senyalització del refugi antiaeri de Rubí, fins ara poc contextualitzada. Es vol explicar clarament què significa aquell espai. - Reunió anual de la taula, on es faran balanç de les activitats de 2025 i es proposaran les de 2026. - L’acte d’inauguració de la senyalització del refugi serà obert a tota la ciutadania. Projectes de memòria per al 2026 • S’estan gestionant noves exposicions per al 2026, moltes relacionades amb: - La Guerra Civil. - La dictadura franquista. - La transició democràtica i els 50 anys de la mort de Franco. • Algunes activitats previstes per al 2025 no s’han pogut fer per alta demanda a nivell de país i es volen recuperar per a Rubí el 2026. “Avui més que mai hem de reforçar que la dictadura no va ser un camí de roses per ningú.” 4. Recomanacions culturals i d’arts escèniques Obra teatral “Avui no ploraré” al Teatre Municipal La Sala • Es comenta la propera arribada de la companyia Estea Teatre al Teatre Municipal La Sala amb l’obra “Avui no ploraré” (títol esmentat en clau d’humor com “ni ploraré ni tossiré”). • La companyia fa residències creatives a Rubí i és una presència habitual abans de fer temporada a Barcelona. • Hi haurà funció dissabte a les 20.00 h al Teatre Municipal La Sala. • L’equip del programa té previst fer una entrevista amb algunes de les actrius l’endemà a la tarda (en el marc de RÀDIO RUBÍ). • Es posen a disposició de l’audiència invitacions per assistir a l’obra i es facilita el telèfon de contacte: 93 588 59 60. 5. Secció de cinema i sèries (Jacint Furnols i Víctor Pérez) Organització de la secció • Cada dilluns, el programa dedica un bloc a recomanacions audiovisuals, amb un to distès i sovint humorístic. • Lídia interactua amb Jacint Furnols (cinema) i Víctor Pérez (sèries), amb petites divergències i bromes sobre gustos musicals, esportius i sobre l’ofici d’actor. 5.1. “Wicked – Part 2”: final de la saga musical Comentaris de Jacint Furnols: • A Jacint li agrada força aquesta segona part i final de la història. • La pel·lícula abandona una narració de conte més clàssica per endinsar-se en un to més fosc, amb: - Referències al populisme. - Manipulació mediàtica. - Temes de poder i propaganda. • Destaca les connexions amb el clàssic d’El màgic d’Oz de Víctor Fleming: - Presència del personatge de Dorothy integrada amb naturalitat. - Paper central del Camí de Llambordes Grogues i la seva mitologia. - Aparició dels personatges icònics: espantaocells poruc, home de llauna, etc. - Referència a l’homenatge d’Elton John a Yellow Brick Road. • Valora molt positivament les interpretacions de: - Cynthia Erivo. - Ariana Grande, tot i que en el debat s’esmenta: - La seva aparença física molt prima, que genera debat a xarxes. - El to una mica “estrany” o exageradament actuat d’algunes entrevistes conjuntes. • La banda sonora: - Jacint troba que els temes musicals i orquestrals estan molt ben integrats. - No li sona explícitament Over the Rainbow, o si hi és, no ho percep com a cita directa. • En conjunt, considera que la duologia cinematogràfica de Wicked tanca dignament la història i funciona especialment per a qui gaudeix del musical de gran format i d’una estètica kitsch molt acolorida (roses, verds, etc.). 5.2. “Stranger Things” (Netflix): revisió abans de l’última temporada Context i novetats que explica Víctor Pérez: • Recomana revisitar o veure per primer cop Stranger Things ara que: - Dijous arriba la primera meitat de l’última temporada. - L’estrena es farà en tres blocs: - 4 episodis el primer dijous. - 4 episodis addicionals el dia de Nadal. - Episodi final la nit de Cap d’Any (entre 31 de desembre i 1 de gener). - Cada capítol té metratges molt llargs (1h20–1h30), cosa que justifica parcialment els més de 3 anys d’espera. Valoració global de la sèrie: • Primera temporada (2016): - Per a Víctor és una de les millors primeres temporades que ha vist mai. - La trama és aparentment senzilla però molt efectiva: - Una mare (Winona Ryder) que busca el seu fill desaparegut. - El moment de retrobament mare-fill és considerat una de les escenes més emotives i icòniques de les sèries modernes. - Creu que la temporada podria haver funcionat com a miniserie tancada, tot i deixar un petit cliffhanger. • Temporades posteriors: - La sèrie passa de ser “excel·lent” a “bona”: - Es detecta repetició d’esquemes narratius. - Algunes trames semblen seguir una fórmula similar temporada rere temporada. - Tot i així, per a Víctor mai deixa de ser una bona sèrie, encara que alguns fans la considerin decadent. • Quarta temporada: - Suposa un gir positiu, ampliant l’univers de la sèrie en lloc de repetir exactament la fórmula inicial. - Obre portes que fan esperar una cinquena temporada més ambiciosa. Importància cultural: • Víctor defensa que Stranger Things és “la sèrie de Netflix” per excel·lència, més enllà de fenòmens puntuals com El joc del calamar. • S’emmarca com una de les primeres grans sèries de l’era de les plataformes, iniciada fa uns deu anys. • Destaca la seva influència en la nostàlgia vuitantera (estètica, música, referències) i en l’imaginari col·lectiu. • Esmenta que, fins i tot abans de l’estrena de la nova temporada, la primera temporada ha tornat al top 5 mundial de sèries més vistes, fruit de la re-visionada massiva. 5.3. “Sisu, Camino a la venganza”: acció finlandesa extrema Valoració de Jacint Furnols: • Jacint tria aquesta pel·lícula entre les moltes estrenes (arriben 14–20 pel·lícules per setmana a cartellera) i creu que acabarà entre les 10 més vistes. Argument i to: • Sisu, Camino a la venganza és la segona pel·lícula d’un mateix personatge finlandès anomenat Sisu, una mena de mite d’“home que no mor mai”. • A l’anterior cinta, Sisu s’enfrontava als nazis; en aquesta segona part, el rival és l’Exèrcit Roig soviètic, després que: Han massacrat la seva família i ell decideix venjar-se. • El coronel responsable torna per rematar la feina, mentre Sisu desmunta casa seva peça a peça per reconstruir-la en un altre lloc. • La història és bàsica però efectiva: un home sol contra un exèrcit, plantejada com un vehicle d’acció pura. Estil i referents: • Comparada amb la saga John Wick per: - L’estètica de venjança hiperviolenta. - L’acció molt coreografiada i contundent. • Direcció de Jalmari Helander, conegut per la seva comèdia fosca nadalenca “Un cuento gamberro de Navidad”, que Jacint recomana recuperar. Actors principals: • Jorma Tommila dona vida a Sisu, amb un treball molt físic. • Repartiment reforçat per actors com Jack Doolan, Aksel Hennie, Onni Tommila i secundaris “de luxe” en la línia dels films d’acció. Recepció crítica: • Jacint destaca que: - A Rotten Tomatoes té un 95% d’aprovació. - A Metacritic rep un 82/100, índex que ell considera més fiable. • Subratlla que no és un film per a qui no suporti l’acció explícita: - No es tracta de quatre bufetades suaus, sinó d’una violència molt directa i gràfica. • Per als amants del gènere, la defineix com “una gozada”, que recupera el millor del cinema clàssic de gènere. “És una acció contundent… una d’aquelles pel·lícules que retroba aquell cine clàssic de gènere i que moltes vegades s’intenta fer i no surt bé. I a aquest senyor li ha sortit molt bé.” 5.4. “Anatomia d’un instant” (Movistar Plus+) Valoració de Víctor Pérez: • Miniserie de 4 episodis de 40–45 minuts. • Víctor confessa que el tràiler no li havia cridat gaire l’atenció, però la sèrie l’ha sorprès molt positivament. Tema i enfocament: • Sèries basa en el llibre Anatomía de un instante i gira al voltant del cop d’Estat del 23-F. • S’estrena un dijous, aprofitant la data simbòlica per a una millor estratègia de màrqueting. • No és una simple recreació del cop; se centra sobretot en tres figures polítiques que no es van ajupir ni amagar al Congrés: Adolfo Suárez (interpretat per Álvaro Morte). Santiago Carrillo (interpretat per Eduard Fernández). Gutiérrez Mellado (vicepresident del govern, protagonista del tercer episodi). Estructura dels episodis: • Episodi 1: Adolfo Suárez. • Episodi 2: Santiago Carrillo. • Episodi 3: Gutiérrez Mellado. • Episodi 4: El judici posterior al cop d’Estat i les conseqüències polítiques. Tractament dels personatges: • A la seva família, Víctor havia sentit sempre una visió molt positiva d’Adolfo Suárez, gairebé sense ombres. • La sèrie, en canvi, ofereix una visió molt més matisada: “No el pinta com una mala persona, però tampoc com un heroi mitificat.” • Es remarca la idea que Suárez era “adolfista”: ni estrictament franquista ni plenament demòcrata, sinó molt centrat en si mateix. • Tant Suárez, com Carrillo i Gutiérrez Mellado, apareixen com a figures considerades “traïdores” per bona part dels seus propis bàndols (comunistes, franquistes, militars, etc.). • La sèrie posa l’accent en aquesta condició de traïció compartida i en la complexitat de la transició. Producció i rigor històric: • Víctor destaca que es nota molt el treball de documentació al darrere. • El fet d’estar basada en un llibre d’assaig reforça aquesta sensació de rigor i profunditat. • Considera que és un exemple excel·lent de com una sèrie pot ensenyar història contemporània d’una forma atractiva i ben estructurada. 5.5. Apunt ràpid: nou “Dràcula” vs. clàssics de vampirs Jacint Furnols sobre la nova versió de “Dràcula”: • Consultat ràpidament pel final de la secció, Jacint respon gairebé amb un “buf!” de decepció. • Creu que la pel·lícula intenta recuperar l’aire romàntic del Dràcula de Francis Ford Coppola (1992), però sense arribar-hi de cap manera. • Recomana directament revisitar el film de Coppola si es vol veure un Dràcula realment potent. Recomanació alternativa de Víctor: • Per qui vulgui bona ficció de vampirs, proposa: - La pel·lícula “Entrevista amb el vampir” (Neil Jordan). - Encara més, la sèrie homònima recent, que considera encara superior a la pel·lícula. 6. Tancament i to general • El programa manté un to pròxim i conversacional, amb bromes sobre: - La veu dels col·laboradors (“veu d’heli”). - La capacitat (o incapacitat) de fer d’actors. - El bàsquet, el Barça i la Champions, com a contrapunt lleuger. • S’insisteix diverses vegades en la idea que hi ha moltíssimes estrenes de cinema i que cal fer tria; Jacint selecciona les més destacables cada setmana. • L’hora es tanca amb agraïments als col·laboradors i la promesa de tornar dilluns vinent amb noves recomanacions. Principals temes tractats Cultura i memòria local • Doble homenatge a Toni Grau amb implicació del MMUC i dels artistes locals. • Convocatòria oberta per a qui tingui obres de l’artista a casa. • Activitats familiars de Nadal al museu (tions, fanalets, Reis Mags). • Presentació prevista d’un conte medieval sobre la història de Rubí. • Exposició “Més enllà de Mauthausen” i actes de la Taula Local de la Memòria Democràtica. Arts escèniques i música • Obra “Avui no ploraré” a Teatre Municipal La Sala amb Estea Teatre. • Efemèrides i temes musicals de Julieta Venegas i Carly Simon. Audiovisual (cinema i sèries) • Crítica de “Wicked – Part 2” (musical fantàstic). • Anàlisi de “Stranger Things” i la seva última temporada a Netflix. • Recomanació d’acció extrema amb Sisu, Camino a la venganza. • Recomanació de miniserie històrica Anatomia d’un instant (Movistar Plus+). • Apunt crític sobre la nova versió de “Dràcula” i reivindicació dels clàssics de vampirs. Glossari breu de noms i referències (Només els que apareixen de forma rellevant al contingut d’aquest programa) • RÀDIO RUBÍ – Emissora municipal on s’emet Rubí al dia. • Rubí al dia, d'11 a 12h – Tram magazín del programa informatiu diari de RÀDIO RUBÍ. • Lídia Martín – Presentadora d’aquest tram del programa. • Toni Grau – Pintor rubinenc homenatjat amb dues exposicions. • Jordi Arnaiz – Regidor de cultura i memòria democràtica, vinculat al MMUC. • MMUC (Museu Municipal Castell) – Museu de la ciutat, epicentre de diverses exposicions i activitats de memòria històrica. • Estea Teatre – Companyia teatral que presenta Avui no ploraré al Teatre Municipal La Sala. • Jacint Furnols – Crític de cinema col·laborador del programa. • Víctor Pérez – Crític de sèries i contingut televisiu col·laborador del programa. Seccions amb temps [Nota: els temps són en segons des de l’inici de l’àudio proporcionat] { "start_second": 7, "end_second": 65, "section_title": "Introducció a l’hora magazín i estructura del matí", "section_summary": "Presentació de la franja d'11 a 12h de Rubí al dia, recordatori de les presentadores de les diferents hores del matí i definició d’aquesta quarta hora com la més magazín, amb to proper i informatiu." } { "start_second": 65, "end_second": 204, "section_title": "Sumari del dia: homenatge a Toni Grau, teatre i audiovisuals", "section_summary": "Lídia avança els continguts: dues exposicions d’homenatge a Toni Grau amb participació ciutadana; futura entrevista amb actrius d’Estea Teatre per l’obra ‘Avui no ploraré’ al Teatre Municipal La Sala; invitacions disponibles per la funció; i bloc de recomanacions audiovisuals dels dilluns amb Jacint Furnols i Víctor Pérez (Wicked, Sisu, Anatomia d’un instant, Stranger Things)." } { "start_second": 204, "end_second": 238, "section_title": "Transició musical i continuïtat de programació", "section_summary": "Lídia comenta que la informació tornarà al migdia i que RÀDIO RUBÍ emet en directe des de primera hora amb José Malagó; s’anuncia l’inici formal de l’hora amb un tema musical." } { "start_second": 251, "end_second": 384, "section_title": "Efemèride musical: aniversari de Julieta Venegas", "section_summary": "Es recorda que Julieta Venegas compleix 55 anys; es repassen breument els seus orígens i projecció als anys 2000; s’escolta el seu èxit ‘Limón y sal’ com a homenatge, creant un clima musical relaxat." } { "start_second": 508, "end_second": 955, "section_title": "Entrevista a Jordi Arnaiz: doble homenatge expositiu a Toni Grau", "section_summary": "Inici de l’entrevista amb el regidor Jordi Arnaiz sobre les dues exposicions dedicades al pintor rubinenc Toni Grau. Es detalla la mostra que recollirà obres originals cedides per particulars, la necessitat d’enviar fotografies i mides de les peces per fer la selecció i el catàleg, i la voluntat de mostrar totes les etapes i tècniques de l’artista. També s’explica la segona exposició col·lectiva ‘22 Gats’, amb 22 artistes locals creant obres d’homenatge que incorporin la figura del gat, símbol recurrent en l’obra de Toni Grau." } { "start_second": 955, "end_second": 1178, "section_title": "Activitats de Nadal al museu: tallers infantils i conte medieval", "section_summary": "Jordi descriu les activitats que el MMUC organitza en el marc de les festes de Nadal a l’Arborètum: tallers de Minitió de Nadal (dilluns 22, matí i tarda) i de fanalets i figures de Reis Mags (dimarts 23, matí i tarda), amb inscripció prèvia, places limitades i enfocament familiar. També anuncia un conte medieval creat amb el Centre d’Estudis Rubinencs per conèixer la història de Rubí a través de la narrativa infantil, pendent d’encaixar dins la programació." } { "start_second": 1178, "end_second": 1319, "section_title": "Exposició ‘Més enllà de Mauthausen’ i accions de memòria democràtica", "section_summary": "Es parla de l’exposició fotogràfica ‘Més enllà de Mauthausen’ sobre Francesc Boix, que mostra imatges utilitzades als judicis contra criminals nazis; s’explica la importància històrica d’aquestes fotografies. Jordi anuncia una visita guiada i la inauguració formal de la senyalització del refugi antiaeri de Rubí el dia 4, dins una trobada de la Taula Local de la Memòria Democràtica. També avança que s’estan programant exposicions i activitats per al 2026 sobre la Guerra Civil, la dictadura i els 50 anys de la mort de Franco, per reforçar la memòria històrica." } { "start_second": 1319, "end_second": 1385, "section_title": "Tancament de l’entrevista amb Jordi Arnaiz", "section_summary": "Lídia resumeix els punts clau: homenatge a Toni Grau, programació nadalenca del museu i projectes de memòria democràtica. Agradeix la presència de Jordi Arnaiz i es tanca el bloc cultural local." } { "start_second": 1433, "end_second": 1552, "section_title": "Efemèride musical: ‘You’re So Vain’ de Carly Simon", "section_summary": "S’introdueix el clàssic ‘You’re So Vain’ de Carly Simon, recordant la publicació de les seves memòries el 2015 i revelant l’anècdota que la cançó estava dedicada a Warren Beatty. La peça serveix de pont cap a la secció de cinema i sèries, reforçant el caràcter musical del magazín." } { "start_second": 1661, "end_second": 1776, "section_title": "Falques d’esports i de Rubisound", "section_summary": "S’emet publicitat interna de RÀDIO RUBÍ: promoció del programa esportiu ‘A peu de Camp’ amb la retransmissió del partit de la UE Rubí, i falca del festival musical Rubisound amb diferents actuacions locals de jazz, blues, rock i hip-hop, reforçant la imatge de ràdio arrelada a l’escena esportiva i musical de la ciutat." } { "start_second": 1776, "end_second": 2053, "section_title": "Inici de la secció de cinema: connexió amb Jacint i Víctor", "section_summary": "Lídia dona pas a Jacint Furnols i Víctor Pérez per iniciar la secció setmanal de cinema i sèries. Entre bromes sobre la veu i la capacitat d’actuar, introdueixen el primer tema: la segona part de ‘Wicked’. Jacint exposa la seva valoració positiva del film, la seva deriva cap a un to més fosc amb reflexions sobre populisme i manipulació mediàtica, i les nombroses referències al clàssic d’El màgic d’Oz, destacant la bona feina d’Ariana Grande i Cynthia Erivo i el caràcter kitsch del musical." } { "start_second": 2053, "end_second": 2465, "section_title": "Debat sobre ‘Wicked’ i anàlisi de ‘Stranger Things’", "section_summary": "Continuen els comentaris sobre ‘Wicked’ (físic i actitud d’Ariana Grande, to de les entrevistes). A partir d’aquí, Víctor centra la seva recomanació en ‘Stranger Things’ arran de l’arribada de l’última temporada a Netflix, dividida en tres blocs d’estrena (novembre, Nadal i Cap d’Any) amb capítols d’alta durada. Analitza la primera temporada com a obra gairebé perfecta i autosuficient, l’evolució de la sèrie d’excel·lent a bona per repetició d’esquemes, el gir expansiu de la quarta temporada i la importància cultural de la sèrie com a gran emblema de Netflix i de la nostàlgia dels 80." } { "start_second": 2465, "end_second": 2735, "section_title": "Crítica de ‘Sisu, Camino a la venganza’", "section_summary": "Jacint selecciona la pel·lícula finlandesa d’acció ‘Sisu, Camino a la venganza’ entre les múltiples estrenes de la setmana. En destaca el personatge gairebé mític de Sisu, que en aquesta segona aventura s’enfronta a l’Exèrcit Roig després de la massacre de la seva família. Assenyala les similituds amb ‘John Wick’, la gran qualitat de les escenes d’acció, la direcció de Jalmari Helander (ja conegut per una gamberrada nadalenca) i l’efectivitat del film com a cinema de gènere pur. Adverteix que només és recomanable per qui gaudeixi d’una violència molt contundent." } { "start_second": 2735, "end_second": 3049, "section_title": "‘Anatomia d’un instant’ i apunt sobre ‘Dràcula’", "section_summary": "Víctor recomana amb entusiasme la minisèrie ‘Anatomia d’un instant’ (Movistar Plus+), de quatre episodis, centrada en el cop d’Estat del 23-F i en tres figures que no es van ajupir al Congrés: Adolfo Suárez, Santiago Carrillo i Gutiérrez Mellado. Analitza l’estructura per personatge, la interpretació sorprenent d’Álvaro Morte com a Suárez, el tractament complex i crític de tots tres com a ‘traïdors’ als seus bàndols i el rigor històric de la producció. Al tram final, Jacint opina breument sobre la nova pel·lícula de ‘Dràcula’, que considera inferior al clàssic de Francis Ford Coppola, mentre Víctor reivindica ‘Entrevista amb el vampir’ (pel·lícula i especialment sèrie) com a millor opció per als fans del gènere. El bloc es tanca amb comiat i recordatori que tornaran dilluns vinent." }

  • 50'

    #749 - Violència masclista, Alba Luz i ciberseguretat juvenil

    Resum general del programa En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lidia Martín, el programa combina cultura i música local amb una reflexió profunda sobre la violència masclista i un ampli bloc de ciberseguretat i joves a internet. 1. Introducció del tram del magazín La presentadora situa l’oient en el format del programa: • Recorda l’estructura de Rubí al dia, d'11 a 12h i el relleu de presentadores (Pamela Martínez, Belén Tierno i el bolletí amb Pàtria Díaz). • Anuncia els temes del dia: - Música i cultura local amb una entrevista a Alba Luz, cantautora rubinenca. - Un espai de reivindicació feminista vinculat al 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones. - La secció Territori digital amb Germà Bustamante, centrada avui en ciberseguretat i jovent. • Es menciona també la possibilitat d’aconseguir entrades per a l’obra “Avui no ploraré” al Teatre Municipal La Sala, a través del telèfon del programa. 2. Context cultural i efemèride musical Abans de les seccions principals, es fa una petita peça cultural/musical: • Sonorització amb la cançó “Island Girl” d’Elton John. • S’explica l’efemèride: fa 50 anys (21 de novembre de 1975) que Elton John va rebre l’estrella al Passeig de la Fama de Los Angeles. • La cançó s’utilitza per connectar data i memòria musical, amb un to divulgatiu i proper. 3. Entrevista a Alba Luz: música, abús i sanació col·lectiva 3.1. Presentació de l’artista La segona part del programa gira al voltant d’Alba Luz, artista rubinenca: • Se la defineix com a cantautora, poeta i actriu, molt vinculada a Ràdio Rubí i a la ciutat. • Presenta el seu treball en solitari “En la raíz”, un projecte llarg de: - Composició i investigació personal. - Recerca del seu propòsit artístic i polític. - Exploració de la seva identitat com a dona, activista i ésser humà en el context actual. "En la raïs és un exercici d'entrar molt en les profunditats i de descobrir d'on vinc i quines són les coses que m'han portat fins al moment on estic ara, com a dona, com a activista, com a ésser humà a la Terra 2025." 3.2. Actuació del 25N a Rubí Es detalla la participació d’Alba Luz en els actes del 25 de novembre a Rubí: • Data i lloc: dimarts 25 de novembre, plaça Doctor Guardiet. • Serà part de la programació vinculada al Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, després de la lectura del manifest. • L’artista explica que: - Feia gairebé dos anys que no actuava a Rubí i li fa molta il·lusió tornar. - És una data emocionalment difícil per a moltes dones, però considera important compartir-la col·lectivament amb la ciutat, amigues i família. 3.3. “Dejará de doler”: música sobre l’abús, la culpa i la sanació El nucli de l’entrevista se centra en la cançó “Dejará de doler”, que es presenta en exclusiva radiofònica: • És, segons l’autora, la cançó més especial i més difícil del disc, perquè explica la seva pròpia història d’abús sexual en l’adolescència. • Funcions principals de la cançó: - Sanació personal: escriure-la li va permetre posar nom a l’abús, portar-ho a teràpia i compartir-ho amb amigues. - Presa de consciència: l’ajuda a entendre com aquella experiència havia travessat tota la seva vida des de la preadolescència. - Abraçada col·lectiva: vol ser una mà estesa a altres dones que han viscut situacions semblants i: • No s’han atrevit a explicar-ho, o bé • Ho han fet però encara ho senten al cos. "L'objectiu d'aquesta cançó no és només com una sanació interna [...] sinó també que sigui una abraçada per totes les dones que per desgràcia també comparteixen aquesta experiència amb mi." 3.4. La culpa i el sistema La conversa entra en una reflexió feminista més ampla: • Es pregunta per què les dones solen sentir culpa davant la violència sexual. • Alba Luz assenyala el sistema patriarcal com a responsable: - Culpabilitza la dona per la seva vestimenta, la seva manera de ser i la seva llibertat. - Exculpa o silencía els agressors, desplaçant el focus de responsabilitat. Aquest fragment converteix l’entrevista en una denúncia política contra la violència masclista i la seva normalització social. 3.5. El videoclip com a ritual de sanació col·lectiva Al voltant del llançament del tema i el seu videoclip: • La cançó “Dejará de doler” surt oficialment aquell mateix dia, i a les 12 h es publica el videoclip a YouTube. • Aquest videoclip es concep com un ritual col·lectiu: - Rodat amb les seves amigues, que han compartit el procés. - Dirigit per Esther Munec, responsable de tots els videoclips del projecte. - Plantejat com un ritual de crema i d’homenatge a: • La força pròpia. • La vida de les dones i les ancestres. • Tota la violència viscuda i la que encara existeix. • Objectiu simbòlic: cremar, abraçar i celebrar el que són, transformant el dolor en força. 3.6. Trajectòria artística: de la filosofia a la cantautora La Lidia Martín repassa la trajectòria d’Alba Luz: • Formació acadèmica: - Va estudiar filosofia amb la idea de dedicar-se a la investigació i l’escriptura. • Gir cap a la música: - S’hi aboca quasi per atzar i per necessitat d’expressió. - Se li fa curt només escriure poesia, necessita posar-hi veu i cos. • Projectes destacats: - Molts anys amb el grup “Xapaos a la Nueva”, molt vinculat a Ràdio Rubí i a la ciutat. - Posterior projecte “Queixia”. - Carrera en solitari amb l’àlbum “En la raíz”. - Publicació del llibre de poemes “Espacio propio” (2021), ja presentat també a l’emissora. - Treball com a actriu, amb obres com “Los hombres blancos deben morir”, de l’Ignasi Muñoz, que actualment continua en cartell amb un altre repartiment. • La pròpia artista expressa que, mirant enrere, veu que “han fet moltes coses” i que Ràdio Rubí ha acompanyat el seu recorregut. 3.7. Present i futur: teràpies, gestió cultural i concerts Cap al final de l’entrevista, es parla del present i els plans futurs: • Actualment està molt centrada en: - Música. - Gestió cultural. - Teràpies: formada en gestalt i altres teràpies humanístiques, es dedica a l’acompanyament terapèutic. • La faceta d’actriu queda més aparcada per manca de temps. • Sobre la poesia en directe: - Normalment la poesia està integrada dins les cançons. - No descarta llegir algun poema el dia 25 si “li neix” en aquell moment. • Plans per a Rubí: - Té moltes ganes de presentar el disc a Rubí. - L’objectiu és fer-ho a la primavera, un cop el disc estigui publicat sencer. 3.8. Missatge final La conversa es tanca amb agraïments i un missatge clau: • El tema “Dejará de doler” vol ser eina de curació personal i col·lectiva. • Es remarca la importància de fer comunitat i no viure el trauma en solitud. Idea clau: només des de la comunitat, la paraula i la sororitat es pot avançar en la sanació de la violència masclista. 4. Territori digital: ciberseguretat i joves La darrera part del programa és la secció “Territori digital” amb Germà Bustamante, enfocada avui en seguretat a la xarxa per al jovent. 4.1. Punt de partida: joves hiperconnectats La secció comença amb una introducció distesa, a partir de la figura de Morad (el raper de l’Hospitalet) i el concepte MDLR (Mec de la Rue, “xaval del carrer”), per connectar amb el món juvenil. Després entra en un to més analític: • Es tanca un cicle de ciberseguretat que havia començat amb la gent gran i la canalla; avui es dedica als joves. • Es presenten dades d’un estudi del govern espanyol amb UNICEF, Red.es, Universitat de Santiago de Compostela i Consell d’Enginyeria Informàtica, sobre més de 100.000 joves de 10 a 20 anys: - Primera mitjana de mòbil propi: 10,8 anys (aprox. 5è de Primària). - Gairebé el 79% dels alumnes de Primària ja és en alguna xarxa social en acabar aquesta etapa. - A l’ESO, 92,8% ja tenen mòbil propi i 92,5% estan registrats almenys a una xarxa social. - 9% dels infants de 10-12 anys passa més de 5 hores diàries connectat entre setmana; prop del 20% durant el cap de setmana. - 1 de cada 4 joves reconeix haver sentit ansietat, tristesa o depressió per l’ús de la tecnologia. - L’accés a pornografia comença, de mitjana, als 11,5 anys; el 29,6% ja n’ha vist. - El 9% ha rebut pressions per enviar fotos o vídeos de contingut sexual. • Bustamante qualifica el panorama de preocupant, però insisteix que l’única sortida eficaç és: Pedagogia, sensibilització i esperit crític, més que no pas “posar tanques al camp”. 4.2. Decàleg de riscos i precaucions per a joves a internet Bustamante desenvolupa un decàleg de riscos principals i consells pràctics. 1) Ciberassetjament • Definició: insults, humiliacions i amenaces a través de: - Xarxes socials. - Eines de missatgeria (p. ex. WhatsApp). - Jocs en línia. • Impacte: afecta greument la salut emocional dels joves. • Factors de risc: l’anonimat a la xarxa dona ales als assetjadors. • Recomanacions: - Bloquejar i treure de les xarxes les persones assetjadores. - Parlar amb adults de confiança (família, docents, professionals). - Denunciar: l’assetjament a la xarxa és delicte penal i pot arribar a judici. 2) Grooming (entabanament) • Definició: adults que es fan passar per joves per guanyar la confiança de menors i cometre abusos (virtuals o físics). • Recomanacions: - No compartir informació personal amb persones que no es coneixen realment. - Desconfiar de peticions estranyes, urgents o coercitives. - Aplicar la mateixa norma que al carrer: no parlar ni obrir la porta a desconeguts, només que ara l’escenari és digital. 3) Sextorsió • Definició: xantatge a partir d’imatges íntimes per obtenir diners o favors. • Context juvenil: és habitual l’intercanvi de fotos “pujadetes de to” entre joves de confiança. • Risc clau: - Un cop la imatge surt del teu dispositiu, perds el control. - Pot ser difosa en grups, modificada amb intel·ligència artificial (per exemple, despullant digitalment la persona fotografiada) i reutilitzada. • Aspecte legal: també és un delicte penal. 4) Addicció a pantalles • Problema: un ús excessiu pot afectar: - Estudis. - Cicles de son. - Relacions socials i familiars. • Bustamante matisa que el paradigma de comunicació ha canviat (ara es relacionen molt via mòbil), però l’excés és el problema. • Recomanacions: - Fixar horaris raonables d’ús de pantalles. - Promoure activitats sense pantalles (esport, lectura, lleure presencial, etc.). - Treballar la força de voluntat i, en el cas de menors, el paper actiu de mares i pares. 5) Fake news i desinformació • Risc: les notícies falses poden condicionar opinions i decisions, sovint amb intencions: - Polítiques. - Econòmiques. - Socials. • Recorda un principi de periodisme: "Contrastar les fonts" abans de donar res per bo. • Recomanacions: - Verificar la informació en fonts diverses i fiables. - Fomentar un pensament crític per no creure’s tot el que circula per la xarxa. 6) Robatori d’identitat • Problema: ús fraudulent de comptes i dades personals. • Pràctiques de risc: compartir contrasenyes entre amics, repetir la mateixa en tots els serveis. • Recomanacions: - Utilitzar contrasenyes segures i diferents per a cada servei. - No compartir credencials amb ningú. - Activar el doble factor d’autenticació sempre que es pugui. 7) Fraus i estafes en línia • Els joves són especialment vulnerables a: - Ofertes falses i concursos enganyosos. - Missatges de phishing. - Continguts d’influencers amb objectius opacs (clics, diners, dades). • Recomanacions: - No clicar en enllaços sospitosos o massa “bons per ser veritat”. - Desconfiar de missatges que demanin dades personals, financeres o documents. • La Lidia aporta un exemple real d’un correu de suposat Fons Monetari Internacional + Nacions Unides que li demana dades com DNI, adreça o telèfon per a una falsa transferència milionària. Bustamante recorda que amb aquest tipus de dades ja es poden demanar crèdits a nom de la víctima. 8) Exposició excessiva i pèrdua de privacitat • Risc: compartir massa informació de la pròpia vida (fotos, ubicacions en temps real, rutines) a les xarxes. • Conseqüències: - Pèrdua de privacitat. - Risc de robatoris si s’informa de viatges o absències de casa. • Recomanacions: - Pensar abans de publicar: què, quan i per a qui. - Configurar la privacitat de les xarxes perquè no tot sigui públic. - Evitar indicar en directe quan es deixa la casa buida (vacances, estades llargues fora, etc.). 9) Continguts inapropiats • Risc: accés a materials violents, sexuals o perillosos que no s’ajusten a l’edat dels joves. • Debat: fins a quin punt cal control parental estricte vs. educació i diàleg. • Recomanacions: - Explicar què és adequat i què no, i per què. - Acompanyar l’ús de la tecnologia, recordant que ser “nadius digitals” no vol dir ser conscients de tots els riscos. 10) Pressió social i autoestima • Problema: les xarxes fomenten la comparació constant, generant: - Ansietat. - Baixa autoestima. • Recordatori clau: Les xarxes mostren realitats filtrades, no la vida real sencera. • Cal treballar amb els joves: - La distinció entre aparença i realitat. - Una relació més sana amb la pròpia imatge i la validació externa. 4.3. Tancament de la secció La secció es tanca amb to proactiu: • Es resumeix la importància de: - Educar, acompanyar i parlar obertament. - Ensenyar a no fiar-se de tot i a fer servir la tecnologia amb criteri. • S’anuncia que en dues setmanes hi haurà una nova secció sorpresa de Territori digital. 5. Idea global del programa Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h combina tres eixos principals: Informació i cultura local (efemèride musical, agenda d’espectacles, presència d’artistes de Rubí com Alba Luz). Reivindicació feminista i memòria del 25N a través del testimoni artístic i personal d’Alba Luz i del seu tema “Dejará de doler”, que aborda l’abús sexual, la culpa i la sanació col·lectiva. Educació digital crítica amb un decàleg clar de riscos i mesures de ciberseguretat per al jovent, destacant la necessitat de pedagogia, sensibilització i esperit crític davant dels perills de la xarxa. El programa aconsegueix així un equilibri entre entreniment, cultura, denúncia social i formació en competències digitals, sempre des de la proximitat amb la realitat de Rubí i el seu entorn.

  • 59'

    #748 - Joves, franquisme i memòria 50 anys després

    Context general de l’episodi Programa especial de RÀDIO RUBÍ pel 20N, coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco (1975–2025). Aquesta segona hora del programa se centra en: • Com s’explica el franquisme als joves avui • Què en saben realment i com ho perceben • Per què una part del jovent mira amb simpatia les dictadures • El paper de l’escola, la família i les institucions en la memòria històrica Hi participen historiadors i professors d’història de secundària que treballen a Rubí i formen part del Centre d’Estudis Rubinencs o de centres educatius com l’Institut La Serreta i l’Institut Duc de Montblanc. 1. Obertura musical i introducció al 20N Cançó sobre la llibertat El programa comença amb una peça musical en castellà que repeteix el leitmotiv: "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad." La lletra insisteix en: • L’esperança d’un futur de llibertat • La necessitat de vèncer la por ("huracanes de miedo ante la libertad") • La idea de caminar plegats i aixecar els que han caigut Aquesta cançó funciona com a marc simbòlic: connecta la memòria de la dictadura amb l’aspiració col·lectiva a la llibertat. Recordatori del context històric Després de la música, els locutors recorden que és un especial del 20N, dedicat a: • Com es va viure la mort de Franco a Rubí • Les conseqüències polítiques de la seva desaparició • La transició i el pas cap a la democràcia S’explica que en la primera hora ja han parlat amb testimonis locals (com Joan Manuel Tres Serras “Mancaró” i Lorenzo Blanco) i han fet una tertúlia sobre com viuen els joves aquesta memòria. Aquesta segona hora es dedicarà sobretot a: • Entendre què saben els joves del franquisme • Analitzar per què alguns arriben a justificar o preferir una dictadura 2. Presentació dels convidats Historiadors • Jaume Parres – historiador i membre del Centre d’Estudis Rubinencs • Manel Soler – historiador, també del Centre d’Estudis Rubinencs Professors de secundària • Kira Climent – professora d’Història de 4t d’ESO i 2n de batxillerat a l’Institut La Serreta, cap del Departament de Socials i Filosofia • Héctor Rodríguez – professor de secundària a l’Institut Duc de Montblanc L’objectiu és combinar la mirada del rigor històric amb la pràctica docent diària a les aules. 3. Records personals del 20 de novembre de 1975 3.1. L’experiència de Jaume Parres Jaume Parres explica que el 20N de 1975 no era a Rubí, sinó servint a l’exèrcit: • Va tenir el “trist honor” de vetllar el cadàver de Franco al Palacio de Oriente, dins una brigada especial traslladada des de El Ferrol a Madrid • Explica que entre soldats i mariners: - Una part va celebrar la mort de Franco amb alegria, especialment gent de El Ferrol - No tots ho feien obertament, però hi havia joia continguda Quan mesos després torna a Rubí, recorda: • Imatges de joia i alleujament, però també • Molta incertesa i interrogants sobre el futur polític Parres fa un apunt clau: La democràcia no era un resultat "inevitable" del desenvolupament econòmic, sinó fruït de la correlació de forces, la voluntat i la lluita. Subratlla que: • La transició no estava garantida per cap “determinisme històric” • Sense la pressió i l’empeny de les forces democràtiques i subversives, moltes conquestes no s’haurien assolit • El projecte original de Arias Navarro era una pseudo-democràcia controlada, no una democràcia plena 3.2. El record de Manel Soler (amb 13 anys) Manel Soler tenia 13 anys el dia de la mort de Franco: • La seva mare li diu que no vagi a l’escola aquell dia • Destaca que la reacció depenia molt de cada família: - Hi havia famílies que obrien ampolles de cava per celebrar-ho - A casa seva predominava la por i la prudència més que no pas l’alegria Explica el context familiar: • El seu pare treballava a La Josa, com a encarregat de manteniment • Treballava a prop de Manuel Murillo, aleshores alcalde franquista de Rubí • Ell mateix tenia Murillo com a professor de Química – mostra la complexitat dels equilibris locals en un poble petit A l’escola, recorda una escena molt simbòlica: • Es repartien fulls amb el “Testamento de Franco” (una mena de testament polític) amb la cara del dictador • Un altre full contenia el primer missatge del rei, en un to més solemne i “granat” • S’anava creant el relat oficial del pas de la dictadura a la monarquia 4. Últimes setmanes del franquisme i naturalesa del règim 4.1. L’estat polític i repressiu el 1975 Preguntat per la situació del país a la mort de Franco, Manel Soler recorda: • Poc abans de morir, Franco encara es mostrava públicament fort: - Gran míting a la Plaza de Oriente, presentat com a “milió de persones” (ell calcula que la capacitat real és d’uns 200.000 assistents) • Les últimes “coetades” del règim van ser les execucions de militants del FRAP i ETA - Cita el cas de Juan Paredes (Txiki), executat amb un pelotó de la Guàrdia Civil que disparava tret a tret, mostrant la crueltat fins al final 4.2. Jaume Parres: de règim colpista a estat carcerari Parres fa una síntesi molt crítica del règim: Origen militar i suport exterior • El franquisme neix com règim insurrecte contra la República • La seva força “nacional” depèn de: - 100.000 mercenaris marroquins - 40.000 soldats feixistes italians - 20.000 soldats alemanys de la Legió Còndor i la Luftwaffe Repressió interna des del primer dia • Franco comença la guerra fusellant generals i comandaments militars que romanen fidels a la República • Posa com a exemple el general Antonio Escobar (Guàrdia Civil), fidel a la República i finalment afusellat per Franco, malgrat les ofertes de fugir "Un règim que comença fusellant els seus companys acaba també fusellant." Traïció al Sàhara i continuïtat repressiva • Recorda la traïció al procés de descolonització del Sàhara: - Els Acords de Madrid entreguen el territori al Marroc i Mauritània, contravenint la ONU • Defineix Franco com a general mediocre, ascendent a base de: - Guerra colonial a Àfrica contra els rifenys mal armats - Suport logístic essencial dels transports aeris alemanys (pont aeri de 20.000 soldats marroquins) Segons Parres, sense el suport nazi, Franco no hauria guanyat la guerra. Estat carcelari i comparació amb el nazisme Ja en plena dictadura, descriu Espanya com: • Un “estat carcelari” dissenyat amb assessorament nazi (primer director del camp de Miranda de Ebro, etc.) • Amb una ideologia centrada en la “conspiració judeomaçònica”, similar als discursos d’Itàlia feixista, França de Vichy i Alemanya nazi Denuncia també: • L’exili polític de centenars de milers d’espanyols • L’emigració econòmica de més d’1,5 milions de persones cap a Europa i Amèrica • La dependència econòmica de les divises dels emigrants i del turisme, en un context d’immens atur i misèria interna "La dictadura i la falta de llibertat van unides a la misèria econòmica; les llibertats i la democràcia, al progrés econòmic." 4.3. Franco com a dictadura exterminadora Parres insisteix que Franco no volia una dictadura temporal (com Miguel Primo de Rivera), sinó: • Allargar la guerra per esclafar “per sempre” el germen de les llibertats • Aplicar les ordres del general Mola: qualsevol afecte a la República, afusellat Compara l’actitud amb la de la zona republicana: • Des dels ports catalans sortiren vaixells per salvar capellans, militars i gent de dretes, sovint a risc polític de Lluís Companys i altres responsables • En canvi, des dels ports franquistes no va sortir cap vaixell per salvar republicans Parres defineix el franquisme com una dictadura d’extermini polític i social, orientada a: • Eliminar l’oposició • Reeducar la joventut a través del Frente de Juventudes • Construir una “nova Espanya” a imatge dels Reyes Católicos, amb símbols com el jou i les fletxes 5. Veu dels joves: què en saben i què opinen de Franco? 5.1. Tall de carrer amb joves Els periodistes presenten un reportatge amb testimonis de joves que responen preguntes sobre: • Dates de la dictadura • Característiques del règim • Opinió personal sobre Franco i les dictadures Errors de coneixement Diversos joves equivoquen greument les dates: • Alguns situen l’inici o el final del franquisme als anys 70, 90 o fins i tot 1992 • Confusió entre Guerra Civil i dictadura Això mostra una desconnexió cronològica important. Elements que sí identifiquen bé Diversos nois i noies descriuen aspectes bàsics del franquisme: • Absència de llibertat d’expressió i censura, especialment contra l’esquerra • Antidemocràcia: - Una sola força política, sense vot real • Nacionalcatolicisme: - Obligació de parlar castellà - Ser cristià i “espanyol 100%” • Repressió de la dissidència i violència contra qui s’oposava al règim • Situació de les dones: - Absència de drets polítics - Internats i maltractament Alguns parlen també: • De la divisió social en esquerres i dretes • De la censura i la persecució • De l’emigració a França com a sortida per moltes famílies Opinions sobre la dictadura Hi ha una gran diversitat d’opinions: • Alguns joves rebutgen totalment les dictadures: - Demanen que tot el que tingui a veure amb dictadura estigui prohibit - Consideren que amb Franco “no podies ser tu mateix” - Recorden el patiment dels avis i gent que encara ho narra “com un terror” • Altres mostren ambivalència o justificació parcial: - Algú defensa que en determinats moments una dictadura podria anar bé per “posar ordre” i limitar una suposada “massa llibertat” actual - Alguns assenyalen que Franco també va fer “coses bones” (Seguretat Social, carreteres, “molta cultura”), tot i reconèixer el colp d’estat i la manca de democràcia • Alguns expliquen que la visió positiva pot venir de: - Relats idealitzats dels avis - Nostàlgia del passat més que no pas de la realitat de la dictadura En conjunt, el reportatge mostra coneixements parcials i molt desiguals, barrejats amb mites, i una presència no menor de discursos que relativitzen o fins i tot justifiquen la dictadura. 6. Reacció dels professors: preocupació, desmotivació i causes 6.1. Kira Climent: preocupació i desvalorització del professorat Després de sentir els joves, Kira Climent reconeix que: • No se’n sorprèn, perquè: - Estudis recents sobre l’ascens de l’extrema dreta entre el jovent ja apunten en aquesta direcció • Però ho troba molt preocupant i confessa moments de desmotivació com a professora quan veu que el missatge no arriba Identifica alguns factors: • Excés d’informació i desinformació que reben a través de xarxes • Pèrdua de prestigi i d’autoritat del professorat: - Abans, el que deia el professor i el llibre tenia més credibilitat - Ara, molts alumnes donen més valor a altres fonts no contrastades Subratlla la contradicció d’algunes frases del reportatge: Es defensa la llibertat, però alhora es justifica un règim que precisament treu llibertats. 6.2. Dades sobre preferència per la dictadura La presentadora aporta dades de l’CIS: • El 13% dels joves entre 18 i 24 anys a l’Estat espanyol prefereixen una dictadura a la democràcia. Kira i la resta ho veuen com una tendència alarmant. 6.3. Jaume Parres: cal ser bel·ligerants amb el relat Parres matisa que també es pot llegir al revés: • Si un 13% ho justifica, un 87% no ho fa, cosa que és rellevant Però insisteix que cal ser: • Bel·ligerants i vehements a l’hora d’explicar la veritat històrica Fa una analogia: • Ningú permetria que un professor de ciències naturals defensés el creacionisme en una escola pública • En canvi, en història encara es tolera massa la idea que “totes les opinions valen igual”, incloses les que blanquegen el franquisme Reivindica que es digui clar: "Franco era un inútil" i no va crear ni la Seguretat Social universal (atribuïda a governs democràtics posteriors com el de Felipe González) ni la major part de les grans infraestructures. 7. La transició com a “pacte de silenci” i les seves conseqüències 7.1. Pacte de silenci i continuïtat d’estructures Jaume Parres critica durament la Transició espanyola: • La defineix com un pacte de silenci: - Es recuperen llibertats i democràcia, però sense revisar ni depurar el passat • Sectors clau que no es van tocar: - Judicatura: jutges del Tribunal d’Ordre Públic franquista passen a ser jutges de l’Audiència Nacional - Cos policial: cap depuració comparable amb Alemanya o Itàlia Compara amb altres països: • Alemanya, Itàlia i França (govern de Vichy) sí van depurar col·laboradors i jutges • A Espanya, la Llei d’Amnistia va equivaldre a amnistia per als repressors i manteniment d’estructures Parres conclou que: • Sense veritat i sense exhibir el passat és impossible una llibertat col·lectiva plena • El pes d’aquella continuïtat encara es paga avui, especialment en òrgans com el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional 7.2. La por i el silenci a les llars Més endavant, es destaca que: • El franquisme va aconseguir instal·lar la por a les cases • Molta gent que va viure la guerra i la repressió no va parlar mai a la família de política Parres relata casos personals: • Un tiet seu, Julià Peixó, del qual la filla diu que mai es va parlar de política a casa • Antics dirigents del POUM o republicans que van optar pel silenci fins a la mort • El seu propi pare, republicà, que només mostrava el rebuig a la OJE amb un cop quan ell volia apuntar-s’hi, però sense explicacions fins molt més tard Aquest silenci, reforçat per l’Església catòlica i el seu suport al règim, va consolidar una “cultura de la por” que ha fet molt difícil la transmissió de la memòria. 8. L’escola i el currículum: mancances i estratègies 8.1. Héctor Rodríguez: crítiques al decret educatiu Héctor Rodríguez remarca que l’escola no és el principal creador d’opinió política dels adolescents: • Les influències principals venen de família, xarxes, entorn social • Tot i així, alguns alumnes que rebutgen el franquisme ho fan gràcies a les classes d’història Critica el decret d’ensenyament de l’ESO: • Substitueix el model de currículum de fets històrics per un model centrat en “valors” • Això permet que un professor no estigui obligat a explicar la Guerra Civil i el franquisme a 4t d’ESO • Molts docents continuen fent-ho per responsabilitat professional, però la llei no els ajuda Héctor subratlla que: "Ningú obliga un professor a explicar el franquisme a quart d’ESO." I això és una manca gravíssima. 8.2. Problema del temps: arribar tard i malament Kira Climent explica la situació actual: • A 1r, 2n i 3r d’ESO hi ha 3 hores setmanals de Socials • A 4t d’ESO s’ha reduït a 2 hores setmanals (si el centre no compensa amb hores d’autonomia) Això implica: • Més dificultat per arribar a explicar bé la Guerra Civil i el franquisme • El tema acostuma a quedar per final de curs, quan el temps ja s’esgota Per això, al seu centre han fet una reorganització per blocs: • Primer trimestre de 4t d’ESO: històries d’Espanya del segle XX (Segona República, Guerra Civil, franquisme, transició) • Segon trimestre: revolucions dels segles XVIII i XIX (Revolució Francesa, Revolució Industrial, etc.) • Tercer trimestre: grans conflictes del segle XX Així asseguren que els alumnes coneixeran sí o sí la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Però afegeix que: • Amb només 2 hores setmanals, el nivell d’aprofundiment és molt limitat • Queda poc marge per sortides, visites o projectes que ajudessin a fixar millor el coneixement 8.3. Diferències entre ESO i batxillerat • A segon de batxillerat, la matèria d’Història d’Espanya (obligatòria per a tots els itineraris) sí cobreix a fons des de la Restauració borbònica fins a la Transició • El problema principal se situa a la ESO, on es forma la majoria de joves i on es juga la batalla bàsica de la memòria democràtica 9. Fer comprensible què és una dictadura (i per què no els beneficiaria) 9.1. Manel Soler: concretar què implica una dictadura Manel Soler insisteix que molts joves no tenen interioritzada la realitat d’una dictadura: • Quan diuen “amb una dictadura aniríem millor”, no entenen que: - No hi ha oposició: qui discrepa va a la presó o és afusellat - La corrupció és sistèmica des del minut 1 - Ells no serien dirigents, sinó mà d’obra explotada Proposa treballar amb preguntes concretes: • “Tu qui posaries de dictador? El teu veí que pega la seva dona?” • “Tu series el cap, o un dels treballadors forçats fent carreteres i pantans sense cobrar?” L’objectiu és trencar la fascinació abstracta i portar-los a posar-se en la pell real del ciutadà corrent sota una dictadura. 9.2. Héctor Rodríguez: estratègies didàctiques Héctor explica diverses estratègies pedagògiques: a) Comparar amb el nazisme • Sovint, abans de parlar de Franco, s’explica Holocaust i feixisme europeu • Després s’estableix la relació entre franquisme i altres règims feixistes Si Auschwitz els esgarrifa, els hauria d’esgarrifar també el sistema repressiu franquista. b) Fer-los pensar com els afectaria en primera persona • Fer-los preguntar a les seves àvies com era l’educació de les dones • Explicar drets i deures de les dones durant el franquisme • Analitzar condicions laborals, manca de drets, repressió lingüística (per exemple, del català) Això genera reaccions com: “La meva iaia m’ha explicat que…” – i aquí neix una empatia que no tenien abans. c) El problema del component de classe i l’odi al dèbil Héctor assenyala un problema més profund: • Una part del jovent ha incorporat l’odi cap al dèbil i l’admiració pel fort • El franquisme, com a projecte nacionalista espanyol autoritari, encaixa amb aquest imaginari Però destaca una contradicció: Aquests joves mai formarien part del grup fort, sinó de la massa explotada, sense drets. També remarca que els estudis mostren que la simpatia per la dictadura sovint és més freqüent entre sectors amb menys formació, és a dir, els que més hi perdrien. 10. El paper de la família i la transmissió generacional 10.1. Allunyament temporal i manca de consciència de classe Kira Climent apunta que molts joves perceben el franquisme com: • Quelcom molt llunyà en el temps, gairebé com la prehistòria • Un període que “no els podria haver tocat” personalment Això es veu reforçat pel fet que: • Els pares ja no l’han viscut directament • Cal arribar a la generació dels avis per trobar experiències directes A més, assenyala una pèrdua de consciència de classe: • La majoria de joves no es defineixen com a classe obrera • Aquesta desclassificació afavoreix que discursos de dreta radical puguin arrelar en sectors que objectivament són classe treballadora 10.2. Por, silenci i necessitat de “remoure el passat” Kira també destaca que: • La por imposada pel franquisme va fer que moltes famílies no parlessin del que havien patit • Només alguns alumnes tenen avis que els han explicat la guerra, la fam, la repressió – aquests solen tenir més curiositat i consciència Sobre la memòria, defensa que: No n’hi ha prou amb dir “ja ha passat massa temps, no remoguem el passat”; cal remoure’l per curar ferides. Parla de: • Necessitat de demanar perdó, reconèixer responsabilitats • Acceptar que hi haurà qui no voldrà perdonar, però que sense veritat i reconeixement no hi pot haver tancament real 10.3. Exemples positius: quan l’escola activa la memòria familiar Héctor relata experiències on el treball a classe activa relats familiars: • Deures com preguntar als avis què feien entre 1936–39 o 1939–45 • A partir d’això, descobreixen: - Avis que van estar a Argelers - Parents deportats a Mauthausen També comenta que no només el departament de socials s’hi implica: • A l’Institut Duc de Montblanc, els departaments de Català i Castellà treballen literatura de la Guerra Civil a 4t d’ESO • Això permet fer rutes de l’exili i altres activitats de memòria 11. Institucions i memòria històrica: què s’està fent i què falta? 11.1. Visió desigual per territoris Quan se’ls pregunta si les institucions fan prou per la memòria històrica, hi ha silenci inicial i després matisos: • Depèn molt del territori: - A Madrid, ha costat molt treure Franco del Valle de los Caídos i qüestionar aquest espai d’exaltació del règim - En altres comunitats, la localització i exhumació de fosses i la creació d’espais de memòria ha estat més activa Parres destaca que: • Al Valle de los Caídos hi ha milers de cossos (uns 40.000) de tots dos bàndols, traslladats sense consentiment de les famílies • No és acceptable que aquest lloc sigui un espai d’exaltació franquista Viu positivament que: Franco sigui traslladat a un lloc digne però discret, com qualsevol mort, i que es desactivi el valor simbòlic del mausoleu. 11.2. Mutació del franquisme a la dreta postfranquista Parres narra una anècdota local significativa: • L’alcalde franquista de Rubí, Manuel Murillo (fins a 1977), considerat “el més franquista de la comarca”, dimiteix • S’emporta un bust de Franco a casa seva declarant-se franquista fins al final • Quan li pregunten a qui ha votat a les primeres eleccions democràtiques, respon que a Alianza Popular (no a Falange) Això il·lustra com: • Molts franquistes es reciclen políticament a Alianza Popular i posteriorment al Partido Popular • Durant anys, l’herència franquista ha tingut influència directa dins del sistema polític democràtic 11.3. Exemples locals de memòria a Rubí Manel Soler aporta exemples concrets a Rubí: • Refugi antiaeri d’una antiga fàbrica d’avions al carrer Cadmo: - El refugi aprofita un antic túnel de la Pelleria (fàbrica de tractament de pells) - Ha estat ampliat i recuperat com a espai de memòria - Explica que hi ha testimonis de gent que realment hi va baixar durant alarmes aèries • Recorda que la zona entre Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal va ser escenari real de combat al final de la Guerra Civil, malgrat que molts relats parlin només d’un “passeig fins a Barcelona” després de travessar el Llobregat • Menciona l’existència de tombes i restes humanes encara avui disperses per zones com Can Mir, Castellnou i Can Ferran, de soldats i civils morts en retirades i combats Subratlla que tots aquests projectes de memòria: • Són necessaris però costosos • Requereixen pressupost i voluntat política 12. Tancament de l’especial Cap al final del programa, els presentadors: • Reconeixen que dues hores s’han fet molt curtes per abordar un tema tan complex • Acomiaden els convidats (Jaume Parres, Manel Soler, Kira Climent i Héctor Rodríguez) agraint-los les aportacions El missatge final és una crida a l’esperança i a la responsabilitat cívica: Tant de bo les coses evolucionin a millor i que professors i historiadors aconsegueixin que la gent interioritzi què va passar fa 50 anys. El programa es tanca amb l’enllaç amb les notícies d’actualitat de Rubí, tornant del passat al present immediat. Conceptes clau destacats Franquisme • Dictadura exterminadora sorgida d’un cop d’estat i una guerra civil, sostinguda per suport feixista internacional i caracteritzada per: - Repressió massiva, afusellaments i presons - Estat carcelari i camps de concentració - Nacionalcatolicisme i persecució de minories polítiques, culturals i lingüístiques Transició • Procés de pas a la democràcia marcat per: - Conquesta de llibertats gràcies a la mobilització social - Però també per un pacte de silenci i manteniment de moltes estructures franquistes Memòria històrica • Necessitat de: - Explicar el passat sense maquillatge - Exhumar fosses, reconèixer víctimes i responsabilitats - Integrar la memòria a l’escola, les famílies i les institucions Jovent i dictadura • Contradicció entre: - Desig de llibertat i drets - I, alhora, certa fascinació per l’autoritarisme en una minoria creixent El programa aposta per més educació crítica, més memòria i més debat obert per fer front a aquesta tendència.

  • 49'

    #747 - Lideratge, coaching i estrenes de cinema

    Visió general del programa Programa de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, conduït per la Lídia Martínez, amb una hora de to magazín molt variada: • Secció de coaching amb el Pau Navarro, el Coaching Canalla, centrada en els estils de lideratge segons Daniel Goleman (segona part). • Recomanacions culturals locals (teatre al Teatre Municipal La Sala). • Petita píndola musical sobre LeAnn Rimes i el seu èxit "Can't Fight the Moonlight". • Secció “Última sessió” dedicada a les estrenes de cinema, amb especial atenció a una nova versió de Dràcula, la segona part de Wicked i una nova adaptació de The Running Man. Bloc 1 – Obertura del magazín i agenda cultural local Presentació de la franja i to del programa • La Lídia reprèn el relleu de presentació dins de 'Rubí al dia', explicant l'estructura del matí i situant l’oient al dimecres 19 de novembre de 2025. • Defineix aquesta quarta hora com la més “magazín”, amb to distès, humor i complicitat amb l’audiència. Invitats i continguts anunciats • Anuncia la visita al plató del Pau Navarro, el Coaching Canalla, per continuar parlant dels estils de lideratge (segona part, “episodi 2”). • Recorda que ja hi havia hagut una primera entrega sobre el mateix tema i que avui es completarà. • Avança que hi haurà també una edició mini d’“Última sessió” per comentar moltes estrenes de cinema (fins a 15–20 títols aquesta setmana). Agenda cultural: teatre a Rubí • S’anuncien entrades dobles per espectacles al Teatre Municipal La Sala: - “Avui no ploraré” de la companyia Esté de Teatre, amb funció a Rubí el dia 29 i posterior temporada a Barcelona. - “Les Bàrbares”, espectacle incorporat com un “bolet” a la programació, el 14 de desembre a la tarda. • Es destaca que “Avui no ploraré” té una relació especial amb Rubí (residència artística a La Sala) i que la redacció treballa per aconseguir entrevistes amb les actrius. • Es dóna el telèfon de participació (93 588 59 60) per aconseguir invitacions. Bloc 2 – Música i efemèrides pop Estrenes i comentaris cinèfils • Abans de la secció de coaching, es fa un avanç de les estrenes comentades més tard a “Última sessió”: - Nova adaptació de Dràcula, dirigida per Luc Besson. - Segona part de Wicked, el musical que passa de Broadway al cinema. - Nova versió de The Running Man (basada en la novel·la de Stephen King escrita amb pseudònim). Cançó: “Can’t Fight the Moonlight” • Sona “Can’t Fight the Moonlight” de LeAnn Rimes i la Lídia n’explica el context: - Va ser número 1 al Regne Unit fa 25 anys, durant dues setmanes. - Va desbancar “One More Time” de Daft Punk, que es va quedar al número 2. - Forma part de la B.S.O. de la pel·lícula “Coyote Ugly” (El bar Coyote). - Als EUA va arribar al número 11, però va romandre 42 setmanes a la llista. - LeAnn Rimes va ser l’artista més jove en guanyar un Grammy, amb només 14 anys. «Per cert, jo no he vist “El bar Coyote”», comenta la Lídia, donant un toc personal i informal a la secció. Bloc 3 – Secció “Coaching Canalla”: estils de lideratge (Goleman) Introducció: podcast i origen de la secció • Entra la sintonia del Coaching Canalla i s’incorpora Pau Navarro a l’estudi. • Conversa distesa sobre: - El podcast “Coaching Canalla Podcast” de Pau, disponible a iVoox i altres plataformes. - El podcast com a projecte llarg i molt vocacional, que li exigeix estar connectat amb el sector del coaching i li permet jugar amb el format (com la ficció sonora especial Halloween – “Alien”). - L’origen radiofònic del projecte: la idea sorgeix a RÀDIO RUBÍ l’any 2018, i Pau manté un fort vincle amb l’emissora. • Es manté el to friki i cinematogràfic: es bromeja amb Star Wars, “El retorn del Jedi” i el terme Padawan aplicat a la Lídia. Recordatori de l’episodi anterior: estils ja tractats Pau recapitula l’episodi 1 sobre lideratge segons Daniel Goleman: • Estil afiliatiu – exemplificat amb Darth Vader (Star Wars). • Estil democràtic – vinculat a Alexandre el Gran. • Estil visionari – amb referència a Martin Luther King. “El lideratge sempre té atractiu; és un dels episodis més escoltats del podcast”, comenta Pau, justificant aquesta segona part. 3.1. El líder coach (estil coaching) Exemple audiovisual: “Merlí” • S’utilitza un fragment de la sèrie “Merlí” (versió estatal “Merlín”) com a metàfora del líder coach: - Professor que arruga, llença i trepitja un bitllet de 50 euros per mostrar que el seu valor no canvia. - Conclusió del personatge: “Per molt que et puguin trepitjar o fer mal, tu vals el mateix. I jo crec que vals molt.” Característiques del líder coach • Objectiu principal: ajudar cada membre de l’equip a assolir el màxim rendiment a partir del que ja sap i del que no sap que sap. • Eines clau: - La pregunta com a eina central. - El “mirall”: fer de reflex perquè la persona prengui consciència de les seves fortaleses i àrees de millora. - Posar “eines a l’abast” perquè la persona trobi les seves pròpies respostes. • Diferència respecte altres rols: - Coach no diu què has de fer; a diferència d’un mentor o de determinats “gurús”, no dona receptes tancades. - El coach professional treballa en un marc metodològic i ètic, diferent del suport d’un amic (que també ajuda, però sense l’estructura professional). • Finalitat dins un equip: - Detectar fortaleses i àrees de millora individuals. - Afavorir que cada persona desenvolupi competències i habilitats. - Fer que l’equip reneixi del que ja té a la “motxilla” d’experiències. “El coach no et diu el que has de fer; et fa preguntes i et dona eines perquè descobreixis el que ja portes dins.” 3.2. Estil autoritari Exemple audiovisual: “Corazones de hierro” (Fury) • Tall de la pel·lícula “Corazones de hierro” (Fury), amb Brad Pitt liderant un equip de tancistes enmig de la guerra. • Situació: - Tenen el tanc avariat. - S’acosta un batalló de les SS. - Pitt decideix mantenir la posició i defensar el creuament, tot i el risc extrem. - Ordena que qui no vulgui lluitar se’n vagi a la bosquina; ell es queda sol si cal. - Finalment, l’equip acaba sumant-s’hi per lleialtat i decideixen compartir el risc. “No és el que jo vulgui, és el que farem”, resumeix el líder al tall. Quan i com s’utilitza l’estil autoritari • Basat en la teoria de Daniel Goleman, Pau insisteix que no és un estil a eliminar, sinó a usar amb molt criteri. • Contextos on pot ser necessari: - Moments de crisi greu en una organització (no només empreses, també entitats, institucions...). - Quan cal canviar de rumb de manera dràstica. - Quan s’han de prendre decisions impopulars (per exemple, grans ajustos de plantilla, reestructuracions profundes). - Quan s’ha de eliminar el caos i imposar un nou ordre per evitar mals majors. • Perfil del líder autoritari efectiu: - Alt nivell de formació i experiència en situacions crítiques. - Gran intel·ligència emocional i capacitat d’autocontrol; no és simplement “mandar per mandar”. - Sol ser un rol temporal: es contracta o s’activa per a una fase concreta. • Transició i límits: - Un cop la situació s’ha reconduït, cal canviar d’estil o apartar aquest líder. - Mantenir l’autoritarisme a llarg termini fa que el líder acabi creant els mateixos problemes que venia a solucionar. - La transició a un estil més participatiu és molt complexa: l’equip passa de “es fa el que jo dic” a un altre model i es pot sentir desorientat. “En el segle XXI, amb tantes eines d’autoorganització, les persones només aguanten un estil autoritari durant un temps limitat.” • Efecte sobre l’equip: - Pot generar lleialtat molt alta en certs contextos (la gent s’adhereix al projecte i al líder), però també dependència. - Històricament, aquest tipus de lideratge ha estat darrere de situacions molt fosques, per això cal manejar-lo amb responsabilitat. 3.3. Estil timonel (o imitatiu) Exemple audiovisual: “Bichos” (A Bug’s Life) • S’usa un fragment de la pel·lícula de Pixar “Bichos”: - Les formigues segueixen una filera; una fulla cau al mig del camí i bloqueja el seu avanç. - Entra en escena el líder (senyor Terrón), que baixa fins on hi ha el problema. - Dóna instruccions clares i camina ell mateix envoltant la fulla, demanant que el segueixin. - Les formigues imiten exactament el seu recorregut i així recuperen la ruta. “No es posa a cridar des de dalt; baixa, es posa al seu lloc i els fa seguir els seus passos.” Què és l’estil timonel • També anomenat estil imitatiu: - Missatge implícit: “es fa com jo dic que es fa”. - El líder marca el ritme i el model a seguir amb el seu propi exemple. • Diferències amb l’autoritarisme: - L’autoritàri diu: “es fa el que jo dic” (centrat en l’ordre i l’obediència). - El timonel diu: “es fa com jo ho faig” (centrat en l’exemple i la replicació d’un model d’excel·lència). • Contextos on és útil: - Quan es vol elevar l’estàndard de rendiment de l’equip. - En situacions on cal assolir nivells d’excel·lència o especialització molt concrets. - Per a equips d’alt rendiment o en transicions on es necessita un model clar a imitar. • Riscos i límits de l’estil timonel • A curt termini: - Pot ser molt eficaç per accelerar resultats i homogeneïtzar processos. - Ajuda quan l’equip necessita una guia molt concreta. • A mitjà i llarg termini: - Si es manté massa temps, fomenta que les persones deixin de pensar per si mateixes. - L’equip només imita i perd autonomia i creativitat. - L’organització es torna endogàmica: sempre es fa tot igual, s’empobreixen les idees i s’estanca el progrés. “Si només imitem, deixem de crear; la nostra pròpia excel·lència es converteix en trampa.” • Transformació de l’estil timonel: - És més fàcil d’evolucionar cap a estils més participatius que no pas l’autoritari. - El pas saludable és donar marge perquè els equips prenguin decisions, experimentin i innovin a partir del model après. Tancament de la secció de coaching • Amb el líder coach, l’estil autoritari i el timonel, Pau completa els sis estils de lideratge segons Goleman (sumant-los als tres del primer episodi i el visionari que ja s’havia comentat). • Reconeix que hi ha altres teories i maneres d’entendre el lideratge, però aquesta classificació és molt pràctica. • La secció es manté amb referències constants al cinema i les sèries per fer els conceptes més accessibles. • Es fa broma sobre la tornada al desembre (amb cookies i contingut de coaching) i sobre experiments antics com les "croquetes de coaching" a ràdio. Bloc 4 – Clàssics de cinema i efemèrides: Frank Sinatra Cançó: “Luck Be a Lady” i el film “Ellos y ellas” • Sona “Luck Be a Lady” de Frank Sinatra. • La Lídia contextualitza el tema: - Pertany al musical cinematogràfic “Ellos y ellas” (Guys and Dolls, 1955). - Repartiment destacat: Vivian Blaine, Jean Simmons i Marlon Brando (que també canta). - Dirigida per Joseph L. Mankiewicz. Tribut a Sinatra • Es recorda que un 19 de novembre de 1995 es va celebrar un gran tribut pels 80 anys de Frank Sinatra. • L’acte va tenir lloc al Shrine Auditorium de Los Angeles, espai icònic també per rodatges cinematogràfics. • Hi van participar figures com: - Bob Dylan - Paula Abdul - Bruce Springsteen, entre d’altres. • La Lídia opta per aquest tema en lloc dels omnipresents “New York, New York” o “My Way”, per donar-hi un enfocament més cinèfil. Bloc 5 – “Última sessió”: estrenes i cartellera de cinema Introducció de secció • Entra la sintonia d’“Última sessió”, amb una falca humorística d’un fals Johnny Depp (capità Jack Sparrow) que diu que escolta la Lídia mentre roda a Argentina. • La Lídia situa la secció com un mini espai integrat dins Rubí al dia, pensat perquè es pugui recuperar a qualsevol hora (podcast, a la carta). • S’anuncia que hi ha 15 o 16 estrenes aquesta setmana, amb especial focus en: - Dràcula (Luc Besson) - Wicked – Part 2 - Nova adaptació de The Running Man - Altres títols destacats (drama, ciència-ficció, animació...) 5.1. “Dràcula” de Luc Besson • Nova adaptació de “Dràcula” de Bram Stoker (la història s’ha portat al cinema més de 100 vegades). • Direcció de Luc Besson, de qui alguns crítics diuen que és la millor pel·lícula en dècades. • Repartiment destacat: - Caleb Landry Jones com a Dràcula (recordat per “Tres anuncios en las afueras”). - Christoph Waltz, amb un paper irònic i fosc. - Zoe Bleu, filla de Rosanna Arquette. • Enfocament narratiu: - Es recupera la història clàssica del príncep Vlad, que perd la seva estimada Mina i renega de Déu, condemnant-se a viure eternament. - La Lídia subratlla que la història sempre li ha semblat més una història d’amor que de vampirs. - Besson posa l’èmfasi en un Dràcula més humà, vulnerable, romàntic i tràgic, en la línia de la visió original de Stoker i del film de Francis Ford Coppola. • Aspectes tècnics: - Rodada a Finlàndia i París, amb una forta aposta per l’estètica gòtica. - Construcció d’un enorme decorat de 4.000 m² per recrear el castell de Transsilvània. - Banda sonora de Danny Elfman, amb ecos del seu treball a “Sleepy Hollow”. - Va passar pel Festival de Sitges, on es va remarcar la humanització del personatge i la intensitat interpretativa de Caleb Landry Jones. “Si us agrada el personatge de Dràcula, aquesta l’heu d’anar a veure segur”, conclou la Lídia. 5.2. “Wicked – Part 2” • Segona part de l’adaptació al cinema del musical de Broadway “Wicked”, amb guió de Winnie Holzman. • Gènere: musical, fantasia, drama. • Repartiment principal: - Cynthia Erivo - Ariana Grande - Jeff Goldblum - Michelle Yeoh (recordada per “Toda la vez en todas partes”). • Característiques del film: - Durada superior a dues hores i mitja (avís per aficionats als musicals llargs). - Se centra en la relació entre Elphaba (bruixa dolenta de l’Oest) i Glinda (bruixa bona). - En aquesta segona part, els seus camins divergeixen completament i el to és més fosc i èpic. - Connecta més directament amb “El mag d'Oz”: apareixen Dorothy, l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó covard. • Producció: - Es va rodar juntament amb la primera part, però es van separar per durada i complexitat. - La postproducció d’aquesta segona part ha estat més llarga per la quantitat d’efectes visuals. • Recomanació: - Imprescindible per a fans del musical original (Broadway o West End) i per tots aquells que van veure la primera pel·lícula. 5.3. “The Running Man” – nova versió • Nova adaptació de la novel·la “The Running Man” de Stephen King (sota el pseudònim Richard Bachman). • Fa referència inevitable a la versió de 1987 amb Arnold Schwarzenegger (“Perseguido”). Sinopsi • En un futur pròxim, l’entreteniment televisiu arriba a extrems brutals: - Programa-reality “Running Man”, on criminals i dissidents polítics són perseguit per caçadors professionals. - L’objectiu és literalment capturar-los i matar-los, convertint-ho en espectacle. • Protagonista: - Ben Richards, interpretat ara per Glen Powell. - Acusat falsament, entra al programa per sobreviure i, alhora, intentar denunciar la corrupció política, mediàtica i social que sosté aquest sistema. Enfocament del director • El director (Edgar Wright, segons destaca la Lídia com la seva millor pel·li des de “Baby Driver”) afirma que: - Vol apropar-se més al to de la novel·la de King. - Considera que el film del 1987 no va assumir seriosament tot el potencial crític de l’obra. • Tot i això, la Lídia recorda que la versió del 87 li sembla força tràgica, i convida a comparar les dues adaptacions. 5.4. “J. Kelly” – comèdia amb repartiment estel·lar • Pel·lícula signada per Noah Baumbach (“Història d’un matrimoni”), aquí en un to més proper a la comèdia. • Repartiment de luxe: - George Clooney - Laura Dern - Adam Sandler • Argument: - Jay Kelly és una gran estrella del cinema clàssic modern, però no sap qui és realment. - Juntament amb el seu representant, emprèn un viatge per Europa a la recerca de sentit: • Repassa la seva vida personal, • Revalua les seves relacions, • I es pregunta quin llegat vol deixar. • La Lídia suggereix que només pel càsting, ja val la pena tenir-la en el radar de l’espectador. 5.5. “Alfa” – ciència-ficció i bioenginyeria • Títol: “Alfa”. • Gènere: ciència-ficció amb fort component de thriller biotecnològic. • Sinopsi: - Una corporació biotecnològica crea una generació d’éssers humans modificats genèticament per ser soldats perfectes. - Un antic soldat, ara investigador, és reclutat per capturar una d’aquestes criatures (Alfa). - L’objectiu és evitar que la seva existència desencadeni una crisi mundial. • Recorregut en festivals: - Ha passat pel Festival de Toronto, cosa que la Lídia destaca com a segell de certa qualitat. 5.6. Altres estrenes destacades de la setmana La Lídia repassa ràpidament altres títols que arriben a cartellera: • “Sueños en Oslo” – premiada al Festival de Berlín. • “Reina Madre”. • Produccions espanyoles: - “La bala” - “Ciudad sin sueño” - “Aullar” • Públic familiar i animació: - “El tigre perdido” - “Olivia y el terremoto invisible” “Teniu per triar a les sales comercials, encara que siguin fora de Rubí”, recorda la Lídia, animant a gaudir de la cartellera més enllà de la ciutat. Cloenda del programa • La Lídia fa un resum implícit del que ha donat de si l’hora: coaching, cinema, música i agenda cultural. • Acomiada el programa recordant que José Malagón ha estat al control tècnic des de les 8 del matí i tanca amb una salutació propera als oients. “Que vagi bé”, diu, tancant aquesta edició de Rubí al dia, d'11 a 12h amb el seu estil familiar i proper.

  • 51'

    #746 - Oriol Borés, Butaca, Ànima i La Cubana

    Context del programa Rubí al dia, d'11 a 12h dedica tota l’hora a conversar amb Oriol Borés, actor i creador rubinenc, arran del seu triomf als Premis Butaca. L’entrevista la condueix Lídia Martín a RÀDIO RUBÍ, dins el tram més magazín del programa. L’eix de la conversa gira al voltant de quatre blocs principals: • Els Premis Butaca guanyats per Ànima i per l’Oriol Borés (vestuari i interpretació). • El procés creatiu, les dificultats i el significat personal i col·lectiu d’Ànima. • La carrera de l’Oriol com a actor i cover, i la seva relació amb el teatre musical. • El present immediat: l’espectacle L’amor venia en taxi de La Cubana al Teatre Romea i plans futurs (incloent-hi projectes a Rubí i al nou equipament d’El Casino). 1. Introducció del programa i presentació d’Oriol Borés Estructura de Rubí al dia La Lídia recorda com s’organitza Rubí al dia: • De bon matí hi ha l’informatiu amb la Pamela Martínez. • A partir de les 10 h, Belén Tierno condueix la tertúlia. • Després, l’actualització informativa amb Patri Díaz. • Finalment arriba la «quarta hora», el tram més magazín i relaxat, on s’inscriu aquesta entrevista. Presentació de l’entrevistat Lídia presenta Oriol Borés com “el gran triomfador” de la nit anterior dels Premis Butaca: • Ànima havia aconseguit 10 nominacions i podia optar a 9 premis; finalment se’n porta 7. • D’aquests 7, 2 són per a l’Oriol Borés: millor vestuari i millor actor. • Es destaca que és rubinenc i que «triomfa arreu», i que Ànima es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i es re-estrenarà al Teatre Tívoli a partir del 27 de febrer. També es recorda que l’Oriol combina aquesta feina amb la seva participació a La Cubana amb l’espectacle L’amor venia en taxi al Teatre Romea fins al 15 de febrer. 2. El Butaca de vestuari per Ànima: orgull, pressió i reconeixement El moment de portar el Butaca a Ràdio Rubí L’Oriol arriba a l’estudi amb una de les seves butaques a la mà: • Explica que li feia vergonya anar pel carrer amb dues estatuetes i n’ha portat només una. • Recorda que havia promès que, si guanyava, portaria un Butaca a Ràdio Rubí. Lídia aprofita per connectar-ho amb l’homenatge de la gala a Josep Maria Pou, i l’Oriol destaca la seva emoció en veure’s a la foto al costat de gent com Pou i Jordi Bosch: “És molt fort tot plegat, què faig aquí?” De la nominació al premi Pel que fa al premi al millor vestuari: • L’Oriol subratlla que estava nominat al costat de figurinistes de molt prestigi: Nídia Tusal, Marc Codina i Sílvia de l’Anyó. • Remarca que ell mateix admirava especialment la feina de la Sílvia a La tercera fuga i la dels altres companys a La marmota i El tirano blanc. • Per això, no esperava gens guanyar; per ell, que guanyés la Sílvia «era el més lògic». Tot i això, la il·lusió és enorme perquè: • Ell, de jove, anava com a públic a les gales dels Butaca comprant-se entrada i veient recollir premis a actors que admirava. • Ara, anys després, passar a ser ell qui rep el Butaca tanca un cercle molt emocionant. Discurs d’agraïment i equip de vestuari Reveuen un fragment del seu discurs, on l’Oriol remarca que el vestuari d’Ànima és un treball: • D’equip: esmenta l’equip de sastreria del TNC (Míriam Conta, Paca, Rocío, Goretti, etc.). • Exigent i contrarellotge: la Goretti, per exemple, va fer unes faldilles en 48 hores. També admet que, enmig dels nervis, es va deixar d’esmentar l’ESPE Pasqual, que també els va ajudar amb el vestuari. Les resistències del TNC i el “núvol gris” L’Oriol relata un aspecte clau i molt personal del procés: • “No volien que jo fes aquest vestuari” des del TNC. • Hi havia molts dubtes interns i comentaris del tipus: - “I si ho fa una persona que en sàpiga?” • Ell respon interiorment: “Porto fent vestuaris tota la meva vida, que tu no ho hagis vist és un altre tema.” Això genera: • Molta pressió: l’amenaça que, si ho feia malament, algú altre hauria de refer el vestuari. • Un clima de desconfiança que converteix el procés en un repte afegit. Malgrat tot, ell i el seu ajudant Àlex (Alexander Romero, “Fumanxú”): • Formen una pinya i treballen de juny a setembre sense descans. • Entren cada dia a les 8 del matí al TNC i en surten a la 1 de la matinada. • Cosien, descosien, remenaven roba i optimitzaven un pressupost ajustat per a un musical de gran format. Per això diu que el Butaca de vestuari és tan significatiu: simbolitza la victòria sobre la desconfiança i la confirmació que, amb claredat d’idees i esforç, el projecte es pot fer i es pot fer bé. Significat estètic del vestuari d’Ànima El vestuari d’Ànima és definit com: • Una meravella visual, amb vestits, abrics i sabates que ens porten al Hollywood dels anys 30. • Tot ple de detalls cuidats, amb paletes de colors molt treballades. L’Oriol i la Lídia coincideixen que: • El resultat final els enorgulleix molt. • El públic i la crítica han valorat molt aquesta proposta visual. 3. Somnis, trajectòria i significat d’Ànima El somni inicial i l’efecte “fantasia” de les nominacions L’Oriol explica que per a tot l’equip: • El primer gran somni era simplement fer realitat Ànima. • Que aquella idea d’espectacle que tenien al cap existís a escena. Tot el que ve després (nominacions, premis, reconeixements) ho qualifica de: “Una fantasia.” Recorda també els Premis Max: • No van guanyar, però van arribar a la final i quedar entre els tres finalistes ja va ser una fita enorme. • L’experiència a Pamplona, envoltats de tots els nominats, va ser molt impactant: la sensació de “què fem aquí?”. L’estima del públic i el “fenomen Ànima” Des del minut zero, Ànima ha rebut un afecte excepcional del públic: • Al TNC, després de les funcions, la porta d’actors s’omplia de gent per saludar-los i demanar-los fotos. • El TNC mateix els deia que “això no passa sempre”. • Mesos després d’acabar funcions al TNC, l’Oriol, sortint d’altres espectacles com La marmota al Coliseum, es trobava gent que li portava el llibre d’Ànima perquè el signés. Això celebra una cosa clara: • Ànima ha deixat una petjada emocional en molta gent. • El carinyo del públic s’ha mantingut al llarg del temps, fins i tot amb l’espectacle ja tancat. Somnis, “si vols pots” i realitat A partir d’una samarreta de la presentadora amb la frase “Si puedes soñarlo, puedes hacerlo” (atribuïda a Mickey Mouse / Disney), l’Oriol fa una reflexió crítica: • Reconeix que és una frase bonica, però matisa que el discurs del “si vols, pots” pot ser tòxic. • No sempre és veritat que, només amb voluntat, s’aconsegueixi tot: hi ha molts altres factors (context, oportunitats, recursos, estructures de poder...). Alhora, reivindica que: • Els somnis sí que són un motor potent per posar-se en marxa i emprendre un camí. • A mesura que avances, la idea inicial es transforma: el que volies al principi potser no és exactament on acabes arribant. “Els somnis com a motor per iniciar un camí o una fita personal són meravellosos; després cadascú tria el seu recorregut.” De què va Ànima? Argument i univers En una explicació “a brotxa gorda”, l’Oriol resumeix l’argument d’Ànima: • Protagonista: una noia als anys 30 que no vol seguir el camí vital que té marcat per defecte. • La seva passió és dibuixar i, sobretot, donar vida als personatges que crea. • Està fascinada pel món de l’animació, que neix amb força als anys 30. • Decideix trencar amb la família i marxar a Los Angeles per treballar als estudis d’animació. • Quan hi arriba, descobreix que pel simple fet de ser dona no té accés a determinades feines creatives. A partir d’aquí, l’obra desplega: • Un univers ambientat en els estudis d’animació de l’època (no només Disney). • Una lectura crítica sobre gènere, poder, artistes invisibilitzades i el lloc de les dones en la història de l’animació. El personatge de Walter L’Oriol interpreta Walter: • El nom juga amb el fet que dos grans caps d’estudis d’animació d’aquella època es deien Walter (tant a l’estudi del Pájaro Loco com a Disney). • El personatge no és literalment Disney, però sí una figura de cap d’estudis que concentra moltes referències del sector. 4. La reestrena d’Ànima al Teatre Tívoli Canvi d’espai i adaptació tècnica Ànima es reestrenarà el 27 de febrer al Teatre Tívoli. El pas del TNC al Tívoli implica: • Canvi d’escenari: del TNC, amb 20 metres de boca, a un Tívoli amb 11 metres de boca. • Cal replantejar l’escenografia per encaixar-la en un espai més reduït. • Es vol que l’obra passi de quasi 3 hores a uns 2 h 15 – 2 h 20. Tot i que el públic els deia que “no es feia llarg”, hi ha condicionants tècnics: • En l’àmbit privat es necessiten timings més ajustats. • S’estan compactant escenes i cançons amb l’equip musical (Víctor, Blanca, Marc) per: - Mantenir tota l’essència dramàtica i musical. - Fer-ho més trepidant i funcional. Reforç del vestuari i nou període de treball El vestuari també es revisa: • Una part del vestuari original es va llogar a Peris (Madrid) per 20 funcions. • Ara, cal refar moltes peces per tenir-les en propietat. • L’Oriol està: - Triant teles. - Comprant peces per internet i adaptant-les. - Redissenyant elements per a la nova versió. Calendari de feina: • El desembre és un mes “trampa” amb Nadal, compres, sopars d’empresa i compromisos familiars que frenen els processos. • Ell, a més, està instal·lat al Romea amb La Cubana fins després de Reis. • Els assajos d’Ànima comencen el 19 de gener i, per tant, tot ha d’estar llest en aquella data. • Només tindran un mes d’assajos, i hi ha canvis de repartiment amb gent nova que s’ha d’integrar ràpid. Ser productor: del somni artístic a la realitat econòmica Per poder treure Ànima del TNC, han hagut de: • Crear una companyia pròpia i convertir-se en productors. Això els fa adonar-se que: • Moltes vegades no fas espectacles per guanyar diners, sinó per no perdre’n. • Moure un musical gran com Ànima de Barcelona a Rubí té un cost molt alt (transport, personal, tècnica...). • Per fer una gira o un bolo cal, com a mínim: - No perdre diners. - Garantir un 70% d’aforament i, sovint, més d’una funció. Sobre una hipotètica versió d’Ànima a Rubí: • Diu que no es posen de cul a cap proposta, però que s’ha de mirar la viabilitat econòmica i d’aforament. • Té la sensació que el teatre de Rubí, tot i ser molt bonic i amb bona programació, sovint no s’omple del tot (sales al 50%). • Per això, tot i que li faria molta il·lusió, insisteix que caldria assegurar una sala molt plena. També deixa anar que: • Una “reformeta” a la sala de teatre de Rubí no li aniria malament. Suport familiar i “butaca rubinenca” L’Oriol insisteix en el paper determinant de la seva família en la seva carrera: • Diu que es pot dedicar a ser actor “perquè tinc una família que em dóna molt suport al darrere”. • En el món del teatre, si no ets una megaestrella molt consolidada, t’has de buscar molt la vida. En el cas concret del vestuari d’Ànima: • Van encarregar part del vestuari a un taller de Madrid i va arribar: - Mal cosit. - Amb mides equivocades. - Amb mànigues desproporcionades. • La seva germana Mont, el cunyat Edu, la mare, la cosina Laura, així com professionals rubinenques com Rosa Tomàs i Rosa Maria Canyameres van córrer a descosir, refer i planxar peces per salvar el vestuari. • L’Oriol les anava a buscar en cotxe (per exemple, a Sant Cugat) i les portava al TNC perquè ajudessin. Per això afirma que: “Aquest premi és meu i de totes les rubinenques que m’han ajudat a tirar-ho endavant.” 5. Cobrir, ser “cover” i el Butaca a millor actor El premi d’actor i el reconeixement compartit Veuen el vídeo de la gala on l’Oriol rep el Butaca a millor actor per Ànima. Ell explica: • Que no s’ho esperava gens: estava convençut que el guanyaria Roc Bernadí. • El Roc interpretava Phil Connors a La marmota i feia un paper molt difícil que semblava facilíssim gràcies a la seva virtuositat. • L’Oriol mateix era cover del Roc en algunes funcions de La marmota, i per això sap de primera mà la complexitat del rol. En el seu discurs a la gala: • Comparteix el premi amb el Roc Bernadí. • Diu que “dues potes d’aquest Butaca són per a tu”. • L’altra meitat l’atribueix al seu company i amic Víctor Gómez i a Agnès Rodon, que el van ajudar molt a donar forma al personatge de Walter a Ànima. Les ferides dels covers L’Oriol aprofundeix en una qüestió de professió poc visible: • Ha passat molts anys fent de cover (alternant o substitut de rols protagonistes). • Ser cover és molt agraït però també molt dur: - No tens gairebé mai el reconeixement públic. - Estàs sempre preparat per si passa alguna cosa, perquè l’espectacle no s’aturi. • Els covers són imprescindibles en una producció, però estan molt poc valorats. Missatge als espectadors: “Si mai aneu a un musical i veieu el cover, no esteu veient una opció més dolenta, sinó una opció diferent.” • Quan es busca un cover, es fa “amb lupa”; es busca algú impecable. • La titularitat respon a molts factors, però això no implica menys qualitat del cover. També comenta casos reals (sense donar noms) en què el cover fins i tot ha superat el titular, i reflexiona sobre: • L’actitud del públic quan ha pagat per veure una estrella concreta (com a Londres o Broadway) i li surt el cover. • Entén la decepció si has viatjat per veure una figura com Patti LuPone o Jason Donovan, però recorda que: - Sempre tens l’opció de reclamar canvi o devolució. - O bé donar una oportunitat al cover i descobrir un altre gran treball. Per ell, el Butaca a millor actor també és una manera de posar una tireta a aquesta “ferideta” compartida de tants covers. 6. La Cubana i L’amor venia en taxi al Teatre Romea Sinopsi i to de l’espectacle Actualment l’Oriol està en cartell amb La Cubana al Teatre Romea amb l’espectacle L’amor venia en taxi: • L’acció se situa l’any 1959, en ple franquisme. • Segueix una companyia de teatre amateur que prepara una obra: - Es veuen els dimarts d’assaig, un al mes, fins al dia de l’estrena. • És un homenatge explícit a totes les companyies de teatre amateur de Catalunya. L’Oriol ho descriu com: • Una obra amb un to nostàlgic i costumista. • Més propera a veure capítols seguits de Les tresines que no pas a la Cubana més “gamberra” habitual. Remarca que el motor del teatre a Catalunya no són tant les grans productores, sinó: “Les companyies de teatre amateur que hi ha al llarg de tot el país, que són fantàstiques.” Creu que persones que hagin viscut experiències en grups amateurs (posa d’exemple els pastorets del Casal Popular de Rubí) es veuran enmirellades en moltes situacions de l’obra. Participació del públic i “marca Cubana” Hi ha diferències respecte a altres muntatges de La Cubana: • En aquest espectacle hi ha menys participació directa del públic que en altres produccions. • Tot i això, el públic segueix sent un element molt actiu i part de l’engranatge. Sobre la característica participació de la companyia: • La Lídia recorda una funció anterior on l’Oriol la va fer pujar a l’escenari (probablement a Gente bien). • L’Oriol diu que aquí això no passa tan extremadament, tot i que l’espai del joc teatral és tot el teatre, no només l’escenari. Explica escenes molt gràfiques: • Ell es passa dues hores i mitja corrent per tot el Romea, escenari i pati de butaques. • A vegades es troba senyores anant al lavabo a mitja funció i les ha d’esquivar en plena rèplica, o fins i tot redirigir-les quan s’equivoquen de porta i entren al camerino. • Tot plegat accentua la sensació d’autenticitat i joc típica de La Cubana. Estètica, color groc i referents Les fotos promocionals mostren l’equip amb looks grocs molt cridaners: • Curiosament, no tenen res a veure amb l’estètica real de l’espectacle. • A La Cubana, el color groc està totalment integrat i, lluny de la superstició teatral, per ells porta sort: - Amb Cegada d’amor, totes les promocions eren grogues i va ser un gran èxit. L’Oriol parla dels seus espectacles preferits de la companyia: • Té una estima especial per Cegada d’amor i Cómeme el coco, negro. • Ara té la sort de compartir escenari amb Anna Barrachina (Estrellita), una icona de la companyia, i aprofita per: - Preguntar-li com va crear els seus personatges. - Recollir anècdotes i aprenentatges. El personatge de l’Oriol i el ritme de funcions La Lídia comenta que li han dit que l’Oriol fa un personatge que porta “alguns amors”; ell respon que: • El paper que interpreta és un autèntic regal que li ha fet Jordi Milán. • Quan li va explicar el personatge, va pensar: “A bodes em convides.” Sobre el ritme de l’espectacle: • Són dues hores i mitja de funció sense entreacte. • Quan ell ho explica, la gent sovint reacciona amb “oh, dues hores sense parar”. • L’Oriol relativitza aquesta reacció recordant que: - La gent està acostumada a aguantar-se 3 hores de cinema amb El senyor dels anells. - O musicals com Wicked al teatre, que també duren unes 3 hores, sense que es visqui com un drama. En realitat, puntualitza que: • Només ho menciona perquè la gent no doni per fet que hi haurà entreacte. • I perquè una part del públic de La Cubana és de certa edat i, per qüestions fisiològiques, els costa més aguantar. Funció de Cap d’Any: un pla “top” La Cubana fa funció especial de Cap d’Any al Romea: • L’Oriol afirma que és “el millor pla de Cap d’Any” que es pot fer, tant com a actor com per al públic. • El dispositiu consisteix en: - Fer tota la funció de L’amor venia en taxi. - I després, un xou extra: és com fer dos espectacles en una nit. Recorda un Cap d’Any anterior amb la companyia on: • Baixaven a platea i hi havia tant confeti i serpentines que enfonsava el peu fins al turmell. • No es “reparen en gastos”: globus, confeti, números emblemàtics de la Cubana, coplets, peces molt “cabareteres” i nostàlgiques. La Lídia adverteix que les entrades per la nit de Cap d’Any estan pràcticament exhaurides (només unes poques a platea i poques més als anfiteatres), reforçant la idea que cal córrer per aconseguir-ne. 7. El Teatre Tívoli, la carrera a Madrid i els vincles rubinencs El Tívoli com a “teatre més maco de Barcelona” L’Oriol parla del Teatre Tívoli amb un vincle molt emocional: • El considera “el teatre més maco de Barcelona”. • L’ha trepitjat diverses vegades: - Primer amb Campanades de boda, on hi va estar un any i pràcticament hi vivia. - Després amb La jaula de las locas. - També amb Cantando bajo la lluvia. • Explica que tenia més coses al camerino del Tívoli que al seu propi pis. Ara, com a productor, el Tívoli també li genera respecte econòmic: • Veu el nombre de butaques que cal omplir per fer l’espectacle rendible. • Això li fa una mica de “lluïso” (por), però no li treu l’afecte que li té. Madurar com a professional: Madrid, covers i musicals L’Oriol esmenta la seva trajectòria a Madrid: • Va fer La jaula de las locas a la Gran Via, amb funcions de dimarts a diumenge. • El dilluns (dia teòric de descans) també el dedicava al teatre amb un musical de petit format anomenat Un día cualquiera. La conversa remet a la intensitat de la vida professional en el musical: • Agenda pleníssima, sense gaire espai per descansar. • La necessitat de fer múltiples projectes simultanis per viure d’això. Rubí, El Casino i el desig de tornar “a casa” amb projectes L’obertura d’El Casino com a nou equipament cultural a Rubí li fa moltíssima il·lusió, especialment perquè el té al costat de casa. Projectes que li agradaria portar-hi: • Un musical de petit format que té al cap des de fa temps, encara per acabar de perfilar. • Un concert conjunt amb: - Rubén Yuste (Rubén Juste, a la transcripció), actor rubinenc que actualment triomfa a la Gran Via de Madrid. - Víctor Fernández (actor de musicals que està fent Book of Mormon a Madrid). La idea seria: • Un concert desenfadat i divertit, estil “actors de musicals de Rubí”, amb cançons xules. • Idealment, aprofitar un dilluns (dia habitual de descans teatral) per fer 3 funcions en un cap de setmana o en un sol dia. Afirma que: • Amb el Rubén sempre es diuen “hem de fer un concert”, però mai s’han assegut seriosament a planificar-ho. • Amb el Víctor sí que ha coincidit a diversos muntatges (Cantando, La Jaula, The Producers), però mai ha treballat directament amb el Rubén tot i seguir-se de ben a prop les carreres. També esmenten Acústic Broadway, un projecte anterior de concert que van fer fa anys (fins i tot al pati de casa) i que sempre diuen que voldrien tornar a reprendre, encara que ara mateix les agendes van “disparades”. 8. Tancament: agraïments, futur i connexió amb Rubí Cap al final de l’entrevista: • La Lídia felicita de nou l’Oriol pels dos Butaca i l’èxit d’Ànima i La Cubana. • Recorda dates clau: - Fins al 15 de febrer: L’amor venia en taxi al Teatre Romea. - Des del 27 de febrer: re-estrena d’Ànima al Teatre Tívoli. • L’Oriol promet convidar-la a veure Ànima al Tívoli. Queden temes pendents per una futura visita, com aprofundir en altres projectes i recuperar Acústic Broadway amb el Víctor. L’entrevista es tanca amb una sensació clara: • D’estar veient un rubinenc en un moment molt dolç de la seva carrera, però també molt conscient del camí recorregut, dels sacrificis i del suport rebut. • D’un artista que combina talent escènic, capacitat de producció, humilitat i arrelament al seu municipi. “Aquest premi és meu i de totes les rubinenques que m’han ajudat a tirar-ho endavant.” Una frase que resumeix molt bé el to de tota la conversa.

  • 53'

    #745 - Festival Rubisound i recomanacions d’oci

    Resum general del programa En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h, Lídia Martín condueix un espai molt magazín centrat en dos grans blocs: • Autobombo de RÀDIO RUBÍ parlant a fons del Festival Rubisound 1413 (segona edició) amb Albert Solé i Robert Fernández • Secció habitual de cinema i sèries amb els crítics Jacint Furnols i Víctor Pérez, amb diverses recomanacions (i alguna advertència) Al voltant d’aquests blocs, el programa incorpora efemèrides musicals (RuPaul i The Rolling Stones), promoció d’entrades de cinema del cicle Gaudí i breus apunts de graella de la pròpia emissora. 1. Presentació de l’hora magazín i continguts del dia Context del programa • L’hora comença amb Lídia Martín recordant l’estructura diària de Rubí al dia, d'11 a 12h: - Franja informativa inicial amb Pamela Martínez Ortega - Tertúlia posterior amb una altra presentadora - Butlletí de notícies amb Patrícia Díaz Barroso - I finalment, aquesta quarta hora més magazín • S’anuncia que és dilluns 17 de novembre de 2025 i que avui el programa farà “una mica d’autobombo” sobre activitats de RÀDIO RUBÍ. Avanç de continguts Lídia avança els temes del dia: • Festival Rubisound 1413: - Se celebrarà el 29 de novembre a l’Espai 14/13, al barri del Pinar - Es parlarà amb Albert Solé (director de RÀDIO RUBÍ) i Robert Fernández (responsable del programa Rubisound) sobre novetats, cartell i filosofia del festival - Es remarca el focus en música i talent local • Promoció cultural: - Invitacions de cinema per al 19 de desembre, pel·lícula Molt lluny dins del Cicle Gaudí - Es recorda el telèfon de participació 93 588 59 60 per aconseguir entrades gratuïtes • Secció de sèries i cinema (dilluns): - Crític Jacint Furnols: • La larga marxa (adaptació de Stephen King) • La invasió dels bàrbars (cinema en valencià, memòria històrica) - Crític Víctor Pérez: • Sèrie Muerte por un rayo (Netflix) • Sèrie It: Bienvenidos a Derry (HBO Max i altres plataformes via canals associats) 2. Efemèrides musicals: RuPaul i “Supermodel” "You better work" – Supermodel (RuPaul) RuPaul i l’efemèride • Sona “Supermodel (You Better Work)”, hit de RuPaul del 1993, que la locutora defineix com a tema «molt modern» però ja amb dècades d’història. • Es recorda la trajectòria de RuPaul Andre Charles: - Naixement: 17 de novembre de 1960, San Diego (Califòrnia) - Ofici: drag queen, actor, cantant, compositor i presentador de TV - La cançó Supermodel li dona projecció mundial, però se subratlla que ha continuat produint molta obra posteriorment. La secció d’efemèride serveix d’entrada musical i de transició cap al bloc central dedicat al Festival Rubisound 1413. 3. Bloc central: Festival Rubisound 1413 i ecosistema musical de Rubí 3.1. Introducció a la conversa • A les 11:15 aproximadament, Lídia introdueix clarament el tema: No us equivoqueu, avui no és divendres, no són les 9 de la nit, no és el Rubisound que comença ara, estem al Rubí al dia… però anem a fer autobombo i a parlar del Rubisound. • Es destaca que el focus és la segona edició del “Festival Rubisound 1413” i que s’emetrà des de l’Espai 14/13 (barri del Pinar). • Convidats a l’estudi Estudi Ferrer i Domingo: - Robert Fernández: conductor del programa musical Rubisound i peça clau del festival. Diu que se sent «com a peix fora de l’aigua» per estar al micro i no a la taula de control. - Albert Solé: director de RÀDIO RUBÍ i presentador de Parlem amb l'alcaldessa, aquí en rol d’organitzador del festival. 3.2. Com neix i com es consolida el festival Albert Solé explica el procés: • No havia organitzat mai un concert ni un festival, i descriu l’experiència com “molt intensa”, amb poc marge de temps per preparar l’edició 2025. • Objectius principals: No perdre l’edició d’enguany i consolidar el projecte iniciat l’any anterior. Fixar el festival com una cita anual estable: > Últim dissabte de novembre, a l’Espai 14/13, Festival Rubisound 1413. Projecció a futur: ja pensen en l’edició 2026 i en evolucionar el format. • Context històric: - A Rubí hi ha hagut 11 edicions de festivals Rubisound en formats diversos (fins i tot a la Festa Major). - El format actual, concentrat a l’Espai 14/13 i vinculat directament al programa de ràdio Rubisound, és encara molt recent (segona edició). 3.3. Funció de la ràdio local i del festival Albert defensa el paper de RÀDIO RUBÍ: • Una ràdio local ha de ser el mitjà que dona veu als clubs esportius i als músics locals, perquè: - Si no ho fa la ràdio del municipi, «no els fa cas ningú». - Hi ha molta música i molta vida musical a Rubí que no travessa la frontera de la ciutat, excepte alguns casos com Sergi Estella. • El programa Rubisound és l’eina regular per difondre aquesta escena, i el Festival Rubisound 1413 és una extensió física que reforça: - La presència de la música local - La col·laboració entre entitats (totes les associacions musicals de la ciutat) - El vincle amb RÀDIO RUBÍ i la seva audiència. 3.4. L’Espai 14/13 i el seu futur • Es confirma que, “de moment”, el festival es farà a l’Espai 14/13, però no es descarta que en 10 anys la ubicació pugui canviar. • Importància de l’equipament: - L’any anterior el festival va omplir l’aforament i quasi «va morir d’èxit», demostrant el potencial de la sala. - Es remarca que és un espai «magnífic» que cal promoure i potenciar per a concerts i activitats culturals. • Situació actual i millores: - Per motius de seguretat, l’aforament permès és inferior al que físicament hi podria cabre. - S’està treballant per guanyar capacitat homologada sense alterar l’estructura física. - Això obrirà «possibilitats brutals» per a entitats i podria convertir-se en una sala d’ús regular i coordinat. 4. Novetat 2025: Jornada matinal swing & lindy hop al carrer 4.1. Format vermut i música swing La gran novetat d’aquesta edició és una jornada matinal vinculada al festival: • Es preveu fer-la al carrer, a l’exterior de l’Espai 14/13, si el temps ho permet. • Estarà protagonitzada per: - AJR (Associació de Jazz en Rubí): una de les entitats musicals veteranes de la ciutat, especialitzada en jazz, swing i música negra. - El seu repertori serà principalment swing (es menciona també bebop però s’aclareix que el gruix és swing). • Horari i ambient: - Format vermut cap a les 12:30 h (dos quarts d’una). - Es busca un clima de “solet, bon rotllo i bona música”. 4.2. Ball en directe amb Fem l’Indie (Sant Cugat) Per completar l’experiència swing, s’hi afegeix ball en directe: • Professors de lindy hop de l’associació Fem l’Indie (Sant Cugat): - Alguns membres són de Rubí o viuen entre Rubí i Sant Cugat. - Oferiran una iniciació / masterclass oberta de swing i lindy hop. • Particularitats destacables: Inicialment volien portar un CD amb la seva música, però els organitzadors els confirmen que tindran música en directe amb l’orquestra de l’AJR. Aquesta sinergia genera molta il·lusió entre els ballarins. • Dinàmica de l’activitat: Mitja hora de classe oberta per a tots els nivells: tant iniciació com possible perfeccionament per a qui ja balla. Després, concert d’una hora i mitja aproximadament perquè la gent pugui ballar i gaudir. • Aspecte social i d’imatge: Lídia i els convidats comenten l’“outfit” retro swing: gorres tipus parisines, faldilles, sabates específiques per ballar… S’evoca l’estètica de pel·lícules com Rebeldes del Swing i la idea de la música com a eina de resistència: Música i ball com a forma de revelar-se i d’afrontar la guerra i les dificultats. 4.3. Festival com a mostra d’entitats musicals de Rubí El festival es defineix també com a “Festival / Mostra d’entitats musicals de Rubí”: • Participen totes les sis entitats musicals de la ciutat, cadascuna aportant un estil diferent. • Objectiu: que el públic pugui veure i escoltar la diversitat musical de Rubí, i que les entitats siguin protagonistes. A més, el festival és gratuït i hi haurà samarretes de regal (vegeu apartat 5.3). 5. Jornada nocturna: cartell complet del Festival Rubisound 1413 5.1. Estructura general de la nit La sessió nocturna (indoor a l’Espai 14/13) reuneix totes les entitats amb actuacions encadenades: • Obertura de portes 30 minuts abans del primer concert (cap a les 19:30). • 6 entitats musicals representades amb diferents bandes i estils: blues, rock, versions 70–90, hip-hop 90’s i reggae / sound system. 5.2. Detall d’actuacions i horaris 1) 20:00 – 20:45 h (aprox.) – De Hicks (Societat de Blues de Rubí) • Entitat: Societat de Blues de Rubí. • Banda convidada: De Hicks, formació jove procedent del Taller de Blues de Barcelona. • Estil: blues amb una veu femenina molt destacada (Carla), descrita com a madura i potent malgrat la joventut. Funció: obrir el festival nocturn i començar a omplir l’Espai 14/13 com a espai de referència. 2) 21:15 – 22:00 h (aprox.) – We Rock Monkeys (Rubí Rock) • Entitat: Rubí Rock. • Banda: We Rock Monkeys (s’aclareix el nom correctament, després d’un petit lapsus de la presentadora). • Característiques: - Formació creada exclusivament per al festival. - Nucli bàsic de 5–6 músics, però amb fins a 12 músics passant per l’escenari. - Format proper a una jam session: hi ha improvisació controlada, amb entrades i sortides planificades. • Estil: rock amb esperit festiu i rotllo de colla, fidel a la filosofia de Rubí Rock. 3) 22:30 – 23:15 h (aprox.) – Aurora Brothers Band (Espai Sociocultural de l’Aurora) • Entitat: Espai Sociocultural de l’Aurora, una de les entitats més actives en programació musical a Rubí. • Banda: Aurora Brothers Band. • Estil i repertori: Banda de versions que ret homenatge a música de les dècades 70, 80 i 90. Barreja de rock clàssic, blues, funk i altres estils. Integrada per músics molt experimentats, amb moltes taules d’escenari. 4) 23:45 – 00:30 h (aprox.) – Random Fighters (Acció Cultural de Rubí) • Entitat: ACR – Acció Cultural de Rubí. • Banda convidada: Random Fighters. • Context i estil: L’any anterior havien triat els Stopify, que van tenir un èxit massiu. Enguany aposten per un altre gènere: hip-hop clàssic 90’s. Random Fighters es presenta amb una intro en to de videojoc (Street Fighter), amb l’estètica de choose your fighter. • Components i genealogia musical: Javier Rubio (Rubí) Edu Dombuelo (Terrassa) Mike Pee i DJ Gray Són considerats hereus de la mítica banda Gran Pueblo, molt vinculada a RÀDIO RUBÍ. • Característiques: Artistes ja veterans, amb família, però que mantenen el flow i les ganes de produir nou material. Es preveu una actuació molt energètica i carismàtica per al tram final de la nit. 5) 00:45 – 01:30 h (aprox.) – Redland Sound System feat. Ugo Otto & Jaime Budokai (La Sònica) • Entitat: La Sònica, altra entitat molt activa que impulsa reggae i cultura sound system a Rubí. • Proposta: Redland Sound System amb: - Featuring Ugo Otto - Participació especial de Jaime Budokai (Jaime Tron / Jaime Muñiz), conegut per programes mítics de RÀDIO RUBÍ. • Estil: reggae / dub / sound system per tancar el festival amb bona vibra. • Dinàmica escènica: Dani fa de selector / DJ, mesclant temes i aplicant filtres. Ugo Otto posa la veu i l’energia vocal. Jaime Budokai aporta línies de trombó que creen un flow especial i un clima de festa. • Aquesta combinació ja es va veure a l’inici del festival anterior, però ara amb un “upgrade” més potent per a la cloenda. 5.3. Samarretes i incentius per al públic • El festival és totalment gratuït, tant la part matinal com la nocturna. • Es regalaran samarretes del Festival Rubisound: - Disseny nou cada any, inspirat en el cartell oficial (enguany, amb un personatge cubista fent les “banyes roqueres”). - Es repartiran a: • Assistents a la sessió matinal • Assistents a la sessió nocturna, sobretot als qui arribin a primera hora. • Es recomana arribar d’hora per assegurar-se samarreta. 5.4. Logística i invitació final • Localització: Espai 14/13, barri del Pinar. • Accés: - Es destaca que és un lloc on es pot aparcar fàcilment, especialment en horari de tarda/nit. - També s’hi pot arribar amb la línia 1 d’autobús, que deixa a prop (encara que els dissabtes hi hagi menys freqüència). • Tancament del bloc: Lídia, Albert i Robert insisteixen que no hi ha excusa per no venir: • Música local de qualitat • Entrada gratuïta • Samarretes gratis • Retrobar-se amb amics i coneguts Es remarca que el festival reforça el paper de RÀDIO RUBÍ com a promotora de la música local. • Es deixa caure que hi podria haver una sorpresa extra per a la gent de la ràdio, però sense revelar detalls. 6. Efemèride cinema: Martin Scorsese i “Gimme Shelter” Després del bloc del festival, el programa torna a una efemèride cinematogràfica: • Sona “Gimme Shelter” dels The Rolling Stones. • Motiu: commemoració dels 83 anys del director Martin Scorsese (Martin Charles Scorsese), nascut el 17 de novembre de 1942 a Flushing, Nova York. • Lídia recorda que “Gimme Shelter” és una de les cançons més utilitzades per Scorsese en la seva filmografia, present en almenys tres pel·lícules del director. • Es convida els oients a trucar al 93 588 59 60 si volen discutir aquesta dada o afegir-hi precisions. Aquesta transició dona peu a la secció de crítica de cinema i sèries. 7. Secció de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez 7.1. Panorama de cartellera Lídia connecta amb Jacint Furnols i Víctor Pérez per la secció de dilluns: • Jacint comenta que la setmana següent arriben entre 16 i 18 estrenes, una saturació que compara amb unes «rebaixes» on s’aboca a sales tot allò que portava temps guardat en calaix. • Es destaca que, amb tanta rotació, moltes pel·lícules només duren una o dues setmanes en cartellera, de manera que cal afanyar-se per veure-les. 7.2. Pel·lícula: La larga marxa (adaptació de Stephen King) “És interessant, és interessant… ens parla de l’amistat i de com ser humans en moments límit.” Fitxa i context • Adaptació de la novel·la “The Long Walk” (1979) de Stephen King, publicada sota el pseudònim Richard Bachman (esmentat com Richard Baumann en antena). • Gènere: distopia (no pròpiament terror). • Amb Mark Hamill en el repartiment (doblat per Salvador Vidal en castellà, comentat en clau de “veu mítica”). Premissa argumental • En uns Estats Units dictatorials i ultraconservadors després d’una guerra, el programa de TV més vist és una cursa mortal: - Un grup de joves (50 a la pel·lícula, 100 a la novel·la) caminen sense parar. - El guanyador tindrà “tot el que vulgui” i podrà treure la seva família de la misèria. - La resta estan condemnats a morir. Temes principals • Amistat i humanitat: - Enmig de la situació extrema, la pel·lícula mostra que encara hi ha espai per a la solidaritat i per ser persones. • Fragilitat de la democràcia: - Jacint insisteix que la pel·lícula s’inscriu en una onada de ficcions que mostren EUA com una dictadura o en ple retrocés democràtic. - Ho relaciona amb altres adaptacions distòpiques de King, com la propera d’The Running Man (coneguda al cinema com Perseguido / The Running Man amb Arnold Schwarzenegger). Valoració crítica • Jacint admet que esperava una obra més problemàtica i li ha sorprès positivament: - Considera que la pel·lícula interessa més pel que diu sobre el moment polític i social que no pas pels elements de “por” clàssica. - Troba, però, que el final no està massa ben resolt. Exhibició • Es projecta en diverses sales, com: - Sabadell – Cinesa Eix Macià - Cinesa Parc Vallès - I altres cinemes de Barcelona i rodalia. 7.3. Sèrie: Muerte por un rayo (Netflix) Premissa • Sèrie centrada en l’assassinat del president nord-americà James A. Garfield, el 20è president dels EUA. • Enfocament narratiu: - Mostra el pas de Garfield de senador discret a president, càrrec que no desitja especialment. - El relat el presenta com un líder molt avançat per a la seva època, amb idees que podrien haver impulsat els EUA en una direcció més progressista. Personatges principals • Michael Shannon interpreta el president James A. Garfield. • Matthew Macfadyen interpreta l’assassí Charles Guiteau, un home amb problemes mentals. Temes clau • Construcció i destrucció d’un líder: - De granja i vida tranquil·la a la Casa Blanca. - Mort ambigus: el treuen a trets, però la causa última de la mort no és tan simple; la sèrie juga amb aquest detall. • Il·lusió americana vs. realitat: La sèrie mostra que els EUA es construeixen sobre idees de llibertat i oportunitat que, en la pràctica, no es compleixen per a la gran majoria. Víctor subratlla la vigència actual dels temes tot i situar-se al 1880. • Malaltia mental i marginació: El personatge de Guiteau no és només un “boig aïllat”: • Té problemes mentals, però també és empès per una societat que el menysprea i ignora. • La sèrie mostra com el rebuig social contribueix a portar-lo fina a l’atac final. Valoració • Víctor la considera molt bona i útil per descobrir una part poc coneguda de la història dels EUA. • Destaca la complexitat dels personatges i la reflexió crítica sobre el mite americà. Disponibilitat • Es pot veure a Netflix. 7.4. Pel·lícula: La invasió dels bàrbars (cinema en valencià i memòria històrica) “És una pel·lícula més que interessant i molt ben feta, que recupera la memòria històrica en valencià.” Fitxa i llengua • Títol: La invasió dels bàrbars. • Director: Vicent Monsonís. • Idioma: valencià. • Adapta una obra de teatre de Xema Cardenya. Estructura temporal • Dues línies temporals entrellaçades: Final de la Guerra Civil (1939) i primera postguerra, en plena repressió franquista. Vuitanta anys després, seguim la neta del protagonista, que treballa com a conservadora del Museu del Prado. • La protagonista actual (interpretada per Olga Alamany, destacada per Jacint com a molt bona actriu) busca: El cos d’un familiar afusellat o mort i enterrat en una fossa comuna. És una història de recerca de la memòria i justícia per la família. Temes principals • Memòria històrica i fosses comunes: - La pel·lícula connecta la repressió franquista amb la lluita actual per recuperar les restes de desapareguts. • Identitat lingüística i cinema en valencià: Jacint recorda que Monsonís ja havia estrenat Dripping en dues versions (valencià i castellà). El públic va respondre amb 35.000 espectadors en versió valenciana i només 2.000 en castellà. Això porta el director a decidir fer cinema només en valencià, reivindicant la llengua i la producció pròpia. Producció i distribució • La pel·lícula ha pogut estrenar-se gràcies a: Subvencions rebudes abans del canvi polític a la Generalitat Valenciana (abans del retorn del PP). Un micromecenatge (crowdfunding) en què participen més de 1.000 persones per finançar la promoció quan el pressupost inicial s’esgota. • Distribució: Ha tingut una presència notable a cinemes de comarques valencianes. A Catalunya es pot veure a sales com Cinemes Girona (Barcelona) i altres, tot i que amb poca continuïtat i pocs horaris. Valoració • Jacint la considera molt ben feta cinematogràficament i reivindica la importància de fer i veure cinema en valencià. • Subratlla el bon nivell de producció i interpretació, especialment de la protagonista. 7.5. Sèrie: It: Bienvenidos a Derry (HBO Max) “Això és una successió de ‘jumpscares’. A mi m’ha avorrit força.” Origen i context • Preqüela televisiva de les pel·lícules “It” (2017) i “It: Chapter Two” (2019) dirigides per Andy Muschietti, basades en la novel·la homònima de Stephen King. • Produïda per HBO, però Víctor comenta un canvi de línia de la cadena: D’un HBO centrat en sèries d’autor originals a una etapa amb moltes sèries d’IP (marques conegudes, franquícies) i adaptacions. Argument i enfocament • La sèrie torna a la ciutat fictícia de Derry i a les conegudes desaparicions de nens, però a manera de preqüela respecte als esdeveniments de les pel·lícules. • Manté elements clàssics de terror d’It, amb el pallasso Pennywise com a amenaça central (tot i que després de 3 episodis Víctor encara no ha vist clarament el Bill Skarsgård en el seu paper icònic). Problemes detectats per Víctor • Pressupost limitat: - Alguns efectes especials i cromes es veuen pobres i deslluïts per al que s’espera d’una producció HBO. • Excessiu ús de “jumpscares”: - Molt ensurt sobtat, però sense tensió narrativa sostinguda. - Passats uns quants episodis, els espants deixen d’impressionar i es tornen repetitius. • Manca d’interès argumental: Víctor troba que ni la història ni els personatges arriben a enganxar ni a aportar gaire de nou a l’univers d’It. La sèrie li sembla avorrida i sense rumb clar (“no sé per on agafar-la”). Valoració • Tot i no tenir crítiques tan dolentes en general, per a Víctor no té “massa d’HBO” i és una decepció en comparació amb la primera pel·lícula d’It, que considera notablement superior. • Lídia pregunta si surt el Bill Skarsgård; després de tres capítols, Víctor encara el continua buscant. Disponibilitat • Es veu principalment a HBO Max, tot i que pot estar accessible via canals o paquets a Movistar i Amazon que redistribueixen contingut d’HBO. 8. Cloenda del programa • Després de la secció de crítiques, Lídia: Agraeix la participació de Jacint Furnols i Víctor Pérez. Recorda que es retrobaran dilluns vinent amb més recomanacions. • Tanca anunciant l’arribada del butlletí informatiu local i recordant que Rubí al dia, d'11 a 12h tornarà l’endemà a les 8 del matí amb la franja informativa. Tags • RÀDIO RUBÍ • Rubí al dia • Festival Rubisound 1413 • Rubisound • Espai 14/13 • Albert Solé • Robert Fernández • Lídia Martín • música local • entitats musicals de Rubí • Societat de Blues de Rubí • Rubí Rock • Espai Sociocultural de l’Aurora • Acció Cultural de Rubí • La Sònica • De Hicks • We Rock Monkeys • Aurora Brothers Band • Random Fighters • Redland Sound System • Ugo Otto • Jaime Budokai • AJR (Associació de Jazz en Rubí) • Fem l’Indie • swing • lindy hop • festival de música • Pinar • samarretes promocionals • RuPaul • Supermodel (You Better Work) • The Rolling Stones • Gimme Shelter • Martin Scorsese • Stephen King • La larga marxa • Running Man • Muerte por un rayo • James A. Garfield • Michael Shannon • Matthew Macfadyen • It Bienvenidos a Derry • HBO Max • Netflix • cinema en valencià • La invasió dels bàrbars • Vicent Monsonís • Xema Cardenya • Olga Alamany • memòria històrica • Guerra Civil • fosses comunes • crítica de cinema • sèries de televisió • cultura local • agenda cultural de Rubí Seccions amb temps (start_second / end_second) {"start_second":16, "end_second":91, "section_title":"Introducció a l’hora magazín i continguts del dia", "section_summary":"Presentació de l’hora de magazín de ‘Rubí al dia, d'11 a 12h’ amb Lídia Martín; recordatori de l’estructura diària del programa i avanç dels continguts: autobombo de RÀDIO RUBÍ, Festival Rubisound 1413, promoció d’entrades de cinema i secció de sèries i cinema amb Jacint Furnols i Víctor Pérez."} {"start_second":91, "end_second":216, "section_title":"Promoció cultural i recordatori de la secció de cinema", "section_summary":"Lídia explica que parlaran del Festival Rubisound 1413 i anuncia també la disponibilitat d’invitacions gratuïtes per al film ‘Molt lluny’ del Cicle Gaudí; es menciona el funcionament del telèfon per aconseguir entrades i es recorda que els dilluns hi ha secció fixa de sèries i cinema, amb les pel·lícules i sèries que es comentaran més endavant al programa."} {"start_second":287, "end_second":469, "section_title":"Efemèride musical: RuPaul i ‘Supermodel’", "section_summary":"Sona la cançó ‘Supermodel (You Better Work)’ de RuPaul com a efemèride; Lídia recorda que és un hit del 1993 i repassa la biografia bàsica de RuPaul Andre Charles (naixement el 1960 a San Diego, trajectòria com a drag queen, actor, cantant, compositor i presentador). Es destaca que el tema li va donar fama mundial, però que la seva carrera és molt més àmplia."} {"start_second":512, "end_second":800, "section_title":"Orígens i objectius del Festival Rubisound 1413", "section_summary":"Inici de la conversa amb Albert Solé i Robert Fernández sobre la segona edició del Festival Rubisound 1413. Albert explica que mai havia organitzat un festival i que l’experiència ha estat molt intensa per la manca de temps. Es detalla l’objectiu de consolidar el festival com a cita anual l’últim dissabte de novembre a l’Espai 14/13, el paper de RÀDIO RUBÍ com a promotora de clubs esportius i músics locals, i la importància de donar visibilitat a la música feta a Rubí. Es contextualitza també la història prèvia dels festivals Rubisound en altres formats."} {"start_second":800, "end_second":1129, "section_title":"Gran novetat: jornada matinal de swing i lindy hop al carrer", "section_summary":"Es presenta la principal novetat de l’edició 2025 del Festival Rubisound 1413: una jornada matinal al carrer en format vermut. L’AJR (Associació de Jazz en Rubí) oferirà un concert de swing (i una mica de bebop) amb orquestra en directe, mentre professors de l’associació Fem l’Indie (Sant Cugat) impartiran una iniciació / masterclass de lindy hop i swing. Es descriu l’ambient desitjat (solet, bon rotllo, ball, outfits retro) i es remarca que l’activitat és gratuïta i oberta a tothom, tant per a iniciació com per a ballarins experimentats. Es reforça la idea del festival com a mostra d’entitats musicals de Rubí, amb la participació de les sis entitats de la ciutat."} {"start_second":1129, "end_second":1421, "section_title":"Jornada nocturna: filosofia del festival i samarretes", "section_summary":"Abans de detallar el cartell, s’explica la filosofia de la jornada nocturna del festival: totes les entitats musicals de Rubí hi són presents i es busca mostrar la diversitat de música local en un format de concerts encadenats. Es recorda que el festival és gratuït i que es regalaran samarretes amb un disseny nou cada any, inspirat en el cartell oficial. Es comenta també el treball per ajustar l’aforament de l’Espai 14/13 als requisits de seguretat per poder acollir més públic, i es reivindica l’espai com una futura sala d’ús regular i coordinat per a entitats."} {"start_second":1421, "end_second":1869, "section_title":"Cartell complet de la nit del Festival Rubisound 1413", "section_summary":"Robert Fernández desgrana el cartell detallat de la jornada nocturna del 29 de novembre a l’Espai 14/13. S’anuncia l’obertura de portes mitja hora abans i s’expliquen, en ordre, les actuacions: 1) De Hicks, banda de blues jove apadrinada per la Societat de Blues de Rubí, amb la veu destacada de la Carla; 2) We Rock Monkeys, formació exclusiva creada per Rubí Rock per al festival, amb esperit de jam session i fins a 12 músics passant per l’escenari; 3) Aurora Brothers Band, banda de versions de l’Espai Sociocultural de l’Aurora, amb repertori de rock, blues i funk dels 70, 80 i 90; 4) Random Fighters, proposta d’Acció Cultural de Rubí, banda d’hip-hop hereva de Gran Pueblo amb membres com Javier Rubio i Edu Dombuelo, que aportarà un flow 90’s molt marcat; 5) Redland Sound System amb Ugo Otto i Jaime Budokai (Jaime Tron / Muñiz) a càrrec de La Sònica, que tancarà amb reggae / sound system i trombó en directe. Es remarca el caràcter festiu, la gratuïtat, la facilitat d’aparcament al Pinar i l’arribada en bus (línia 1)."} {"start_second":1885, "end_second":1996, "section_title":"Efemèride de cinema: Martin Scorsese i ‘Gimme Shelter’", "section_summary":"Lídia canvia de bloc posant ‘Gimme Shelter’ dels Rolling Stones per celebrar els 83 anys del director Martin Scorsese, nascut el 17 de novembre de 1942. Es recorda que aquesta cançó s’ha utilitzat en almenys tres pel·lícules del director i s’anima els oients a trucar al 93 588 59 60 per discutir o ampliar aquesta informació."} {"start_second":2203, "end_second":2507, "section_title":"Crítica: ‘La larga marxa’ (Stephen King) al cinema", "section_summary":"Inici de la secció de cinema i sèries amb Jacint Furnols i Víctor Pérez. Jacint comenta la saturació de la cartellera, amb 16–18 estrenes la setmana següent, i presenta ‘La larga marxa’, adaptació de ‘The Long Walk’ de Stephen King (pseudònim Richard Bachman). Explica la distopia d’uns EUA ultraconservadors on un programa de TV organitza una marxa mortal entre joves: el guanyador obté tot el que vol i la resta moren. Destaca els temes d’amistat, humanitat en situacions límit i retrocés democràtic, i connecta la pel·lícula amb altres adaptacions distòpiques de King com ‘The Running Man’. Valora el film com a interessant i més potent pel seu context polític que pel terror, tot i criticar un final poc resolt. Es mencionen cinemes on es projecta, com Cinesa Eix Macià i Parc Vallès."} {"start_second":2536, "end_second":2713, "section_title":"Crítica sèrie: ‘Muerte por un rayo’ (Netflix)", "section_summary":"Víctor Pérez recomana la sèrie ‘Muerte por un rayo’ a Netflix, centrada en l’assassinat del president nord-americà James A. Garfield. Explica que la sèrie retrata l’ascens involuntari de Garfield a la presidència i el presenta com una figura avançada a la seva època, amb idees que podrien haver canviat més ràpidament la història dels EUA. Michael Shannon interpreta Garfield i Matthew Macfadyen, l’assassí Charles Guiteau, un personatge amb problemes mentals empès també pel rebuig i el menyspreu social. La sèrie contraposa el mite de la llibertat i l’oportunitat americana amb la realitat de desigualtats estructurals i mostra com temes del 1880 continuen sent actuals. Víctor la considera molt bona i útil per descobrir aquesta part de la història."} {"start_second":2762, "end_second":2984, "section_title":"Crítica: ‘La invasió dels bàrbars’ (cinema en valencià i memòria històrica)", "section_summary":"Jacint Furnols comenta ‘La invasió dels bàrbars’, film de Vicent Monsonís rodat en valencià i adaptació d’una obra de Xema Cardenya. Explica l’estructura en dues línies temporals: el final de la Guerra Civil i la postguerra, amb la repressió franquista, i 80 anys després, amb la neta del protagonista, conservadora del Museu del Prado, que busca les restes del seu familiar en fosses comunes. Es posa en valor la defensa del cinema en valencià, recordant que una pel·lícula anterior de Monsonís (‘Dripping’) va tenir molta més afluència en versió valenciana que en castellà. Jacint destaca la qualitat tècnica, la interpretació d’Olga Alamany i el paper del micromecenatge (més de 1.000 persones) que va permetre promocionar la pel·lícula. Es cita la seva projecció a Cinemes Girona i altres sales, amb poques sessions."} {"start_second":3000, "end_second":3180, "section_title":"Crítica sèrie: ‘It – Bienvenidos a Derry’ (HBO Max)", "section_summary":"Víctor Pérez analitza la sèrie ‘It: Bienvenidos a Derry’, preqüela de les pel·lícules d’It (2017 i 2019) dirigida també per Andy Muschietti. Tot i ser produïda per HBO, Víctor critica que sembli una sèrie d’IP de baix perfil, amb pressupost limitat i efectes especials (cromes) pobres per al nivell esperable. La trama torna a Derry i a les desaparicions de nens, però l’ús abusiu de ‘jumpscares’ fa que la por es torni rutinària i avorrida. Víctor comenta que, després de tres episodis, la sèrie no el convenç, ni per història ni per personatges, i que encara no ha pogut gaudir del Bill Skarsgård com a Pennywise amb la força que tenia a la primera pel·lícula, que considera molt superior. Conclou que la sèrie no té gaire de l’antic segell HBO i recomana prudència."} {"start_second":3180, "end_second":3240, "section_title":"Tancament de la secció i del programa","section_summary":"Lídia acomiada Jacint Furnols i Víctor Pérez, agraint-los les recomanacions. Recorda que la informació local actualitzada arriba tot seguit i que ‘Rubí al dia, d'11 a 12h’ tornarà l’endemà al matí. Es tanca així una hora marcada per la promoció del Festival Rubisound 1413 i per les crítiques de cinema i sèries."}

  • 51'

    #744 - Rubirroc 2025 i agenda MMT: rock, Jackson i Scorsese

    Pòdcast a RÀDIO RUBÍ – Rubí al dia, d'11 a 12h Quarta hora del magazine amb cultura i música com a eix: entrevista als organitzadors i bandes del festival Rubirroc 2025 (Espai 14-13), agenda de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler (MMT), efemèrides musicals, i un tast de cinema amb Michael Jackson i Martin Scorsese. Temes principals • Rubirroc 2025: cartell complet de les dues nits, horaris, logística i crida al públic perquè recolzi l’escena local. • Escena musical de Rubí: reptes per tocar fora, poques sales i impacte de les normatives; estratègies de les bandes per obrir-se camí. • Agenda MMT: xerrades, tallers (aromateràpia, tarot terapèutic), contacontes i presentacions de llibres durant les properes dues setmanes. • Efemèrides i cultura pop: 30 anys de “Country House” (Blur) i 35 del cas Milli Vanilli; rècord del tràiler del biopic “Michael”. • Cinema: aniversari de Martin Scorsese i recomanacions de filmografia disponible a la MMT. Festival Rubirroc 2025 (Espai 14-13) Divendres (avui) • Obrirà: Reultimàtum (clàssic rubinenc, versions i temes propis). • Innerfull (rock alternatiu, temes propis en anglès; composició per improvisació a la sala d’assaig). • Tancaran: Marvel Shadow (heavy rock en anglès, temes propis). • Baixa per accident del baixista: Five (s’ajornarà la seva participació; abraçada del programa i les bandes). Dissabte • Soul Garden (bandes de versions, rock general amb dues veus). • Last Rain (rock melòdic). • Sin City (banda mítica del rock rubinenc). • Hardnoise (covers de hard rock 70–90; nou bateria; set reduït però intens) tancaran per motius logístics. Info pràctica • Lloc: Espai 14-13 (rotonda del Pinar). Bon so, aparcament fàcil i accessible a peu. • Portes: 20.30 h (tots dos dies). Inici concerts: 21.00 h (aprox.). • Entrada gratuïta; hi haurà barra amb entrepans i begudes. • Totes les bandes són de Rubí (producte local) i el festival vol reforçar l’escena i la comunitat. "El directe té una química especial que s'ha de sentir in situ." Escena local i futur de Rubí Rock • L’entitat Rubí Rock ha ampliat la junta per evitar saturació i reactivar programació (més idees i capacitat). • Més de 100 socis renovats; compromís de tornar a oferir activitat regular. • Dificultats per tocar fora de Rubí: menys sales que als 90, normatives estrictes i preferència comercial per versions. • Estratègia: gravar disc al gener (Innerfull) per poder “picar portes”. L’Espai 14-13 actua com a sala referent local. Agenda MMT – Biblioteca Mestre Martí Tauler Avui (14/11) • 18.30 h – Xerrada “50 anys del Sàhara Occidental”, organitza Rubí Solidari (Xavier Serra, Mohamed Salem, Júlia López). Auditori (111 places). • 18.00 h – Taller d’aromateràpia (Anna Galofre). Repetició demà. Demà (15/11) • 11.00 h – Taller d’aromateràpia (sessió de matí). Setmana vinent • Dilluns, 18.00 h – Xerrada UAB: Assumpció Català i Poch (astrònoma pionera), a càrrec de Francesca Figueres. • Dimarts 18/11, 18.00 h – Tarot terapèutic i canalització (Rubén “Ruf” Ferrer). Auditori. • Dimecres 19/11, 18.00 h – Contes que fan passigolles (Sandra Rossi), a partir de 4 anys. Gratuït (inscripció prèvia). • Divendres 21/11, 18.00 h – Presentació de “Xispas de vida” (Sagrario Pérez Penya) i signatures. • Dilluns 24/11 – Hora del conte especial (Vivim del Cuento) dins la Setmana de la Infància. • Dimarts 25/11, 17.15 h – Xerrada infantil sobre el ceramista Pons Sirac (Laura Rueda). Sala de petits lectors. Dades d’ús (octubre) • +18.000 usuaris/mes; 700+ visites/dia; gairebé 9.000 préstecs/mes (uns 320/dia). • Xarxes socials en procés de recuperació (hackeig); info actualitzada al web municipal i via cartelleria. Efemèrides i cultura pop • Blur – “Country House” (1995): 30 anys; signatura multitudinària a Londres (3.000 fans) i caos a Charing Cross Road. • Milli Vanilli (1990): fa 35 anys Frank Farian va acomiadar Rob Pilatus i Fabrice Morvan en ple escàndol del playback. • Biopic “Michael” (24/04/2026): tràiler amb rècord de 116,2 M de visualitzacions en 24 h; Jafaar Jackson (nebot) interpreta el rei del pop en diferents etapes. Cinema: Martin Scorsese • Aniversari el 17/11; recordatori de clàssics com Taxi Driver, Uno de los nuestros, Casino, Infiltrados, El llop de Wall Street, etc. • La MMT disposa d’una àmplia filmografia de Scorsese en préstec. Altres recomanacions a Rubí • Teatre Municipal La Sala: “Avui no ploraré” (29/11, 20.00 h). • Cicle Gaudí: projecció (19/12, 20.00 h) amb Mario Casas entre els protagonistes.

  • 51'

    #743 - Jerga juvenil, efemèrides pop i Crims de Paper

    Panorama del programa RÀDIO RUBÍ — Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lídia Martín. Una hora magazine amb cultura, música i llenguatge juvenil, i amb focus final a la proposta literària-musical Crims de Paper. • Regals culturals a la ciutat: • Entrades per a "Avui no ploraré" (Teatre Municipal La Sala, 29/11 a les 20 h) • Cicle Gaudí: pel·lícula "Molt lluny" amb Mario Casas (19/12) • Telèfon per invitacions: 93 588 59 60 Efemèrides musicals destacades Justin Bieber — 10 anys de "Purpose" • Record de llançament: 13/11/2015; va assolir el #1 als EUA i #2 al Regne Unit. • Singles #1: "What Do You Mean?", "Sorry" i "Love Yourself". • Vendes: més de 5 milions de còpies globals. Kylie Minogue — "Disco" fa història • 13/11/2020: 8è #1 de Kylie al Regne Unit amb l’àlbum "Disco". • Millor debut de l’any i cinc dècades seguides amb #1 (80s–2020s). Jerga juvenívola amb Quique Guillem Joc de cites i encerts (o no) • Repte de frases entre clàssics i cultura pop; resultat: humor i algun "cero patatero" simbòlic. Tendències i termes clau • TikTok i les "raches": enviar-se un vídeo diari per mantenir una ratxa d’amistat. Reflexió: es pot mesurar l’amistat en dies? • Twitch — "permabaneado": vet per a tota la vida al xat o canal per infringir normes. • "Leprechaun" (gaming): muletilla per a demanar ajuda; popularitzada per Willyrex a Minecraft. • "6-7" (paraula de l’any): muletilla sense significat que s’usa com un farciment de frase. "Si no pots millorar el silenci, no parlis." — Reflexió al voltant de les muletilles com "6-7" Agenda jove — Espai Jove Torre Bassas • Avui, 18 h: taller de ceràmica (peces amb ceràmica freda) • Avui, 18:30 h: coreografies de K-pop • Demà, 17:30 h: partits amistosos de vòlei • Demà, 17:30 h: taller d’automaquillatge (Associació de Veïns de Ca n’Oriol) • 17/11, 17:30 h (aula de cuina del Rubí Forma): taller de cuina de plats mediterranis amb producte de temporada Nota: D’aquí dues setmanes (27/11), el bloc jove analitzarà "Lux", el disc de Rosalía. Crims de Paper — 3a edició (Ateneu Municipal) Què és i com funciona • Proposta del Club de Lectura Criminal: cançons que amaguen o expliquen històries criminals. • Conducció de Quim Gómez (escriptor, premiat el 2025 per "Espina"): selecció de 13 cançons (9 en anglès, 1 en castellà i 3 en català). • Format viu: es projecten els vídeos oficials, i l’autor n’explica el context, la lletra, el subtext i anècdotes d’enregistrament. Per què venir • Activitat oberta i gratuïta; sense inscripció; Sala Noble de l’Ateneu Municipal. • Ideal si t’agrada la música i el gènere negre o si vols descobrir clàssics amb una nova lectura. Cançons i temes destacats • The Police — "Every Breath You Take": sovint malentesa com a romàntica; en realitat, obsessió i vigilància en un context de divorci. "Every breath you take... I’ll be watching you" — la mirada invasiva com a fil conductor. • Tom Jones — "Delilah": femicide impulsat per gelosia; lletra explícita i masclista; va estar restringida a la BBC. Un "manual d’instruccions" tristament simple: afronta la burla, agafa el ganivet, comet l’assassinat. • Genesis — "Robbery, Assault and Battery": "opereta" pop amb un lladre que narra el robatori, la persecució i el seu humor cínic sobre pagar fiança i tornar a sortir. • Rubén Blades — "Pedro Navaja" (mencionada): assassinat premeditat com a relat urbà. • Elvis Presley — "In the Ghetto": cançó de denúncia social en plena època de tensió als EUA (violència, Vietnam, assassinat de Martin Luther King). Detalls pràctics • Data i hora: dijous 27 de novembre, 19:00 • Lloc: Ateneu Municipal (Sala Noble) • Accés: gratuït i obert a tothom Tancament • Resum del to del programa: entretingut, didàctic i participatiu, amb equilibri entre cultura popular, llenguatge juvenil i gènere negre.

  • 50'

    #742 - ShakespearexIA, Neil Young 80 i estrenes de cinema

    Panorama de l’episodi RÀDIO RUBÍ — Programa: Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lídia Martín. Una hora variada amb efemèrides musicals (80 anys de Neil Young), secció de Shakespeare + IA amb una nova peça original, i un mini ‘Última sessió’ amb un repàs extens de les estrenes de cinema de la setmana. Segment musical — Efemèrides: Neil Young fa 80 anys Protagonista clau: Neil Young (12/11/1945). • Tema destacat: “Rockin’ in the Free World” (1989) i repàs a la seva trajectòria multiinstrumental. • Connexió històrica: presència a la banda Buffalo Springfield i record amb el clàssic “For What It’s Worth” (1966). • Idea clau: celebració de la seva influència i vigència musical després de dècades d’activitat. "Rockin’ in the Free World" i "For What It’s Worth" serveixen de pont per repassar l’ADN creatiu i l’impacte d’un artista imprescindible. Shakespeare + IA — King of Nothing (Rei Lear) Secció d’en Xesco Caballero (presentada pel seu amic John). Barreja creativa d’intel·ligència artificial, William Shakespeare i format de musical tipus Broadway. Context i proposta • Obra base: Rei Lear (1603–1604), tragèdia sobre el poder, la família i la caiguda del monarca. • Peça nova: cançó original “El rei de res” del musical “King of Nothing”. • Gir creatiu: fusió temàtica entre el King Lear i el “king of rock and roll”. Moments i idees clau • John contextualitza la tragèdia: l’error de Lear en apartar la filla que realment l’estima (Cordèlia) i la seva davallada humana. • La cançó retrata el penediment i la redempció íntima d’un rei que entén tard el que importa. “Sóc el rei de res, ja ho sé, he perdut la corona…” — una declaració crua sobre l’orgull trencat i el valor de l’amor per damunt del poder. Mini ‘Última sessió’ — Especial estrenes de cinema Repàs àgil a un volum inusual d’estrenes, amb tràilers i comentaris. Destaquen: • Ahora me ves 3 (acció/misteri) • Clan de mags/lladres “Els quatre genets” en un robatori d’un diamant i duel amb una magnat del tràfic d’armes. • Repartiment: Jesse Eisenberg, Woody Harrelson, Dave Franco, Isla Fisher, Morgan Freeman. Direcció: Ruben Fleischer. • Expectativa: trucs espectaculars, girs i atmosfera d’entreteniment sense grans pretensions. • Todos los lados de la cama (comèdia romàntica musical) • Tercera entrega de la saga; retrobament d’una exparella quan els fills decideixen casar-se. • Repartiment: Ernesto Alterio, Alberto San Juan, Pilar Castro, María Esteve, Natalia Verbeke… • To: números musicals, humor i reflexió sobre relacions generacionals i tòpics sentimentals. • La larga marxa (distopia/thriller) • Adaptació de Stephen King (com Richard Bachman). Direcció: Francis Lawrence. • Premissa: 100 adolescents en una competició televisada on aturar-se… és mortal. Records de “Battle Royale” i “Running Man”. • Repartiment: Cooper Hoffman, David Jonsson, Charlie Plummer, Mark Hamill. • El Mejor (terror/psicològic) • Un quarterback amb futur truncat rep l’oferta d’un entrenament salvador que esdevé malson. • Repartiment: Tyreek Withers, Julia Fox, Marlon Wayans. Direcció: Justin Tipping. • Temes: idolatria, sacrifici i costos del somni esportiu. • Die My Love (drama) • Coproducció amb Jennifer Lawrence i Robert Pattinson; producció de Martin Scorsese. • Direcció: Lynne Ramsay. Basada en la novel·la d’Ariana Harwicz. • Tema: maternitat, salut mental i desig en una nova vida rural; poètica visual i riscos interpretatius. • Gaua (terror/folklore) • Direcció i guió: Paul Urkijo Alijo. Muntanyes basques, segle XVII: bruixeria, superstició i persecucions. • Estètica: fantasia artesanal, escenaris reals i poder femení en clau fosca. • Jujutsu Kaisen Ejecución (animació/acció) • Compendi híbrid: moments clau de la S2 a Shibuya + avanç de la S3 del popular manga/anime de Gege Akutami. • Produïda per MAPPA. Per a fans: pont narratiu amb set-pieces d’alt voltatge. • Urchin (drama social) • Debut a la direcció de Harris Dickinson; retrat d’un jove sense llar a Londres buscant reinserció i esperança. • Premi a Cannes (Un Certain Regard) al millor actor i FIPRESCI. • Los Colores del Tiempo (drama familiar) • Direcció: Cédric Klapisch. Una herència reuneix una família i obre un misteri intergeneracional a París. • Dualitat temporal: finals del XIX vs. 2025; memòria, identitat i tresors amagats. • Bambi la venganza (terror) • Relectura “dark” i violenta del conte (lluny de Disney): una criatura ferida que caça per venjança. • Part d’una onada de contes clàssics reimaginats en clau gore. Conclusions ràpides • Tò clarament cinematogràfic: setmanes amb gran densitat d’estrenes, especialment de terror i thrillers distòpics. • Secció ShakespearexIA en forma: proposta original que combina clàssics i tecnologia amb sensibilitat musical. • Efemèrides amb carisma: doble pinzellada a Neil Young per contextualitzar una carrera icònica.

  • 50'

    #741 - Aula d’Extensió i Dia Mundial de la Diabetis

    Panorama del programa • Emissió de l’hora magazín de Rubí al dia a RÀDIO RUBÍ, amb to distès i petites efemèrides musicals. • Avanç d’agenda cultural i de salut: activitat intensa de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí i especial sobre el Dia Mundial de la Diabetis amb experts locals. Entrevista: Aula d’Extensió Universitària de Rubí (AEUR) Agenda immediata i col·laboracions • Xerrada d’Amics de la UAB: Salut mental i solitud en la gent gran (avui, 18 h, Biblioteca Mestre Martí Tauler), a càrrec de Guillermo Parra (UAB). • Reivindicació del nom complet de la Biblioteca Mestre Martí Tauler per preservar-ne la memòria. Nadal: visites als pessebres • Visites en grup reduït a l’exposició de pessebres abans de la inauguració (14, 21 i 28 de novembre), amb l’Associació de Pessebristes. Ciència i efemèrides • Conferència: Assumpció Català POC (centenari), pionera de l’astrofísica. Ponent: Francesca Figueres Sinyol (UB). Dilluns, 18 h, a l’Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler. Sortides culturals • Excursió a Sitges: Museus Cau Ferrat i Maricel, dinar i retorn. Places exhaurides (llista d’espera). Cinema espiritual (canvi de pel·lícula) • Per qüestions de drets, es projectarà un documental sobre la cooperativa Mondragón i la seva evolució. Dia 26, 18 h, Auditori Vallonrat. Societat i opinió • Conferència de Milagros Pérez Oliva: La creació de l’opinió pública a la societat digital (1 de desembre, 18 h, Biblioteca Mestre Martí Tauler). Arquitectura i ciutat • Tancament del seminari d’arquitectura (4 de desembre): Josep Milà parlarà de l’habitatge social en el temps. S’aclareix que Xavier Matilla va ser arquitecte en cap de Barcelona (2019–2023). Activitat física • Amics UAB (19 de novembre): El poder ocult del moviment quotidià, amb Eva Perrado Romero (Laboratori de Psicologia de l’Esport i Activitat Física). Solidaritat i salut comunitària • Caminada solidària a Sant Muç (13 de desembre). Inscripcions mínimes de 10 € i fila 0. Entre setmana, punts d’inscripció a l’Ateneu i al Mercat. Donatiu recent de 1.430 € del “Guateque” a Metges Sense Fronteres. Avanç de desembre • Conferència: Demència, conèixer per prevenir. Claus d’un envelliment saludable (15 de desembre, 18 h, Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler). Cultura i efemèrides musicals • Record a Billy Joel i el seu We Didn’t Start the Fire, tot repassant la seva relació amb el Madison Square Garden i l’anunci de fi de gires per salut. • Cinema i aniversaris: Stanley Tucci (65 anys), referenciat pel seu paper en El diablo viste de Prada i altres títols. Salut: Dia Mundial de la Diabetis (14 de novembre) Què és la diabetis? • Trastorn metabòlic-endocrí amb hiperglucèmia crònica. Principals tipus: - Tipus 1: el pàncrees no secreta insulina. - Tipus 2: insulina amb menor funcionalitat i resistència a la insulina. - Gestacional: hiperglucèmia en etapes tardanes de l’embaràs; factor de risc futur per a tipus 2. - LADA: forma de debut tardà amb patró genòmic similar a la tipus 1; sovint precisa insulina aviat. Impacte global • Prevalença estimada: 1 de cada 9 persones al món (avui); projecció 2050: 1 de cada 8. Major impacte previst en països de renda mitjana-baixa per canvis d’hàbits alimentaris (ultraprocessats i fast food). Alimentació, hàbits i acompanyament • Patró clau: dieta mediterrània (fruita, verdura, llegums, cereals integrals, peix, ous; limitar carn vermella i ultraprocessats). “S’ha de tornar a menjar menjar.” • Control del pes, tensió arterial, lípids i glucèmia. Educació nutricional i suport emocional imprescindibles, sobretot en el debut. • Eina pràctica: taules d’intercanvis per personalitzar àpats i evitar monotonia, mantenint la coherència de racions durant el dia. Mites i veritats • Dolç i xocolata: es pot xocolata negra ≥85%, amb moderació. • Fruita: es pot menjar plàtan o raïm en racions adequades (p. ex., 1 plàtan o 10–12 grans de raïm), planificant durant el dia. • Hidrats: arròs, pasta i pa són compatibles si es controlen quantitat i qualitat (preferir integrals i fleca vs. envasats). Prevenció i seguiment • Proves periòdiques: analítica (glucosa i perfil lipídic), tensió arterial, fons d’ull, revisió de peu (neuropatia), funció renal. • Evitar tabac i alcohol; promoure activitat física i educació terapèutica. En pediatria i embaràs, seguiment específic. Recursos locals • Farmàcia de Can Oriol ofereix assessorament nutricional i planificació amb taules d’intercanvis, seguiment i educació.

  • 51'

    #740 - Flamenc a RÀDIO RUBÍ, estrenes de cinema i sèries

    Resum general de l’episodi Rubí al dia obre setmana amb una combinació viva de novetats a la graella, cultura, memòria musical i anàlisi d’estrenes. El plat fort és l’anunci i entrevista del nou espai flamenc que s’incorpora a la programació de RÀDIO RUBÍ. Completen el menú un bloc de recomanacions de cinema i sèries i breus efemèrides musicals. "Nada, que lo intenten. Si no les gusta que apaguen la radio…" — Chema Cejudo, sobre el nou programa Novetat a la graella: Melismes, Acordes i Zapateo Què és i quan s’emet • Nou programa de flamenc que s’afegeix a RÀDIO RUBÍ. • Emissió: dimecres a les 21.00 i redifusió diumenge a les 15.00. • Produït des de Radio Alcores (El Viso de l’Alcor, Sevilla), amb direcció de Chema Cejudo. Claus del flamenc que tracta el programa • Explicació de melismas: quiebros de veu i modulacions expressives, sinònim del “quejío”. • Matís terminològic: “zapateo” vs. “zapateado”. El títol manté “zapateo” tot i les crítiques d’alguns puristes. • Línia editorial: respecte pel purisme d’Antonio Mairena, però tractant el flamenc “sense cortapises”, reconeixent-ne la universalitat i les noves formes. Primeres temàtiques destacades • Especial sobre la Rosalía: interpretació per granainas i tres cants del seu nou disc “Lux” vistos des de la mirada flamenca. • Enfoc educatiu: segment “diccionari flamenc” i seguiment d’iniciatives a instituts i escoles d’Andalusia; artistes convidats a aules per apropar-hi el flamenc. Públic i salut del gènere • Les noves generacions hi són: festivals i grans cites mostren públic jove significatiu. • Comparativa amb el teatre: crisi “eterna” però salud de ferro; el flamenc manté vigor i renovació. Cultura local i agenda Entrades i propostes • Teatre: “Avui no ploraré” d’Estea Teatre, al Teatre Municipal La Sala (29 de novembre, 20.00). • Cicle Gaudí: propera sessió el 19 de desembre (entrades disponibles). • Telèfon per invitacions: 93 588 59 60. Efemèrides i memòria musical Vanilla Ice – “Ice Ice Baby” • Record del boom de “To The Extreme” (1990), 16 setmanes al #1 i més de 20M de còpies venudes. • Context del fenòmen pop-rap i la figura de Vanilla Ice. Prince – “Little Red Corvette” • 10 anys de l’anunci de la gira europea “Piano & a Microphone” (2015), la seva darrera abans de la seva mort el 2016. • Homenatge a una de les seves peces icòniques. Crítica de cinema i sèries Cinema — Bugonia (Yorgos Lanthimos) • Valoració: molt recomanable; una de les millors del director en anys. • Temes: conspiracionisme, “societat malalta”, impacte de la pèrdua d’abelles, responsabilitat de farmacèutiques i poder corporatiu. • Actuacions: Emma Stone i Jesse Plemons, al màxim nivell. • To i llenguatge: sorpreses, final demolidor i no lineal, amb segell autoral de Lanthimos. Sèries — Pluribús (Apple TV) • Nova sèrie de Vince Gilligan (creador de Breaking Bad) amb Rhea Seehorn. • Pilot de gran impacte: atmosfera inquietant i direcció reconeixible de Gilligan. • Cap a on apunta: crítica a la felicitat imposada i a l’homogeneïtzació; reflexions sobre IA i autoria humana. • Missatge meta: “Aquesta sèrie ha estat feta per humans” tanca l’episodi. Cinema — Predator: Badlands • Sorpresa positiva dins la saga: ritme àgil i bones seqüències d’acció. • Gir temàtic: el caçador passa a ser la presa; lectura sobre domini de grans multinacionals tecnològiques. • Repartiment: Elle Fanning sosté el pes dramàtic; contrapunt d’humor a l’estil d’altres produccions de gènere. • Recomanada per amants de l’acció i la ciència-ficció. Sèries — I Love LA (Max) • Comèdia de 30 minuts amb Rachel Sennott: humor efectiu i química de repartiment. • Target: especialment generació 20–30; relacions d’amistat i laboralitat amb to fresc. • Originalitat moderada, però execució àgil i divertida; bon inici de temporada. Notícia d’obertura del butlletí • Política i medi ambient: Esquerra Rubí qüestiona l’acord de l’Ajuntament amb Puigfel pel tancament i restauració de l’abocador de runes de Can Canyadell, reclamant compensacions econòmiques pels danys ambientals. Moments clau i cites • Definició de melismes: intensitat expressiva del cant — el “quejío”. • Polèmica terminològica: “zapateo” vs “zapateado” i defensa del títol. • Rosalía al flamenc: focus en les peces de “Lux” i una granaina “en flamenco puro”. • Sobre el nou programa: "Que nos escuchen… y si tienen alguna crítica, que la hagan también."

  • 49'

    #739 - Agenda cultural i ciberseguretat infantil

    Resum general Programa de Rubí al dia (RÀDIO RUBÍ) amb dues línies clares: agenda cultural local i consells de ciberseguretat infantil dins de la secció Territori Digital amb Germà Bustamante. Agenda cultural (La Sala i La Xarxa) • Projecció del Cicle Gaudí a La Sala: la pel·lícula “Sorda” (dir. Eva Libertat) — un drama sensible sobre l’amor, la maternitat i les barreres entre el món sord i l’oient, amb la Miriam Garlo i Álvaro Cervantes. Premi del Públic a la Berlinale (Panorama) i millors interpretacions al Festival de Màlaga. • Espectacle familiar/teatre de circ “Hotel Bocarest” de la companyia Total Cirque (programa de La Xarxa): humor i tècniques d’arts del circ (acrobàcia, malabars com el pal que roda integrat en l’estètica d’un hotel). Proposta per a totes les edats: els infants riuen amb els gags, els adults gaudeixen de la història i la tècnica. • Entrades i invitacions: tel. 93 588 59 60. “Sorda” (4,5 €; 3 € amb carnet de biblioteca). “Hotel Bocarest” (7 €; 6 € per a socis de La Xarxa). “És teatre familiar, no teatre infantil.” Territori Digital: 10 consells clau de ciberseguretat infantil Secció extensa i pràctica amb 10 pautes aplicables a famílies i escoles per crear un entorn digital segur: • Educar en la privacitat digital: què és informació personal (nom, adreça, escola, fotos) i per què no s’ha de compartir en obert. • Establir normes clares d’ús: horaris, dispositius i “zones sense pantalles” (p. ex. el menjador) per fomentar la convivència. • Usar controls parentals amb realisme: limiten temps/continguts, però es poden esquivar; complement imprescindibles a la supervisió i el diàleg. • Fomentar la comunicació oberta: crear confiança perquè infants expliquin situacions incòmodes o sospitoses sense por. • Acompanyar la descoberta digital: navegar/jugar plegats (p. ex. a Roblox) per entendre riscos, xats oberts i bones pràctiques. • Parlar de ciberassetjament: identificar-lo (tant la víctima com el possible agressor a casa), saber com actuar i demanar ajuda. • Crear contrasenyes robustes i úniques: no compartir-les mai. “Les contrasenyes són personals i intransferibles, com el raspall de les dents.” • No interactuar amb desconeguts: a internet no tothom és qui diu ser; establir línies vermelles davant de peticions d’imatges o de quedar. • Revisar privacitat i permisos de les apps: només els imprescindibles; millor perfils socials en mode privat (i educar en l’ús ètic dins del cercle privat). • Donar exemple: hàbits digitals saludables dels adults. Responsabilitat compartida entre famílies, escoles i empreses tecnològiques. Exemples comentats a la secció • Nena que publica (innocentment) el carnet de la biblioteca a TikTok: risc per exposició de dades personals. • “Zones sense pantalles” a casa per regular hàbits d’ús. • Pare que aprèn a jugar a Roblox amb el fill per entendre dinàmiques, xats i límits. • Anècdota il·lustrativa: sistema d’alarmes d’un gran museu neutralitzat perquè la contrasenya era el nom del museu (“Louvre”). “A internet no tothom és qui diu que és.” Efemèrides musicals • Elton John: “Take Me To The Pilot” i record del seu primer contracte amb Bernie Taupin (1967), i lligam amb “Your Song” i Rocketman. • Joni Mitchell (Roberta Joan Anderson): aniversari i “Both Sides Now” (1966), amb referència a Love Actually. • Tancament musical: Tiffany amb “I Think We’re Alone Now” (1987) com a pont temàtic amb la canalla i la tutoria legal. Dades pràctiques • Espais: Teatre Municipal La Sala (projeccions i familiar), RÀDIO RUBÍ (L’Escardívol) — programa Rubí al dia. • Entrades/invitacions (límit): 93 588 59 60. • Preus orientatius: Cicle Gaudí “Sorda” 4,5 € (3 € amb carnet de biblioteca); “Hotel Bocarest” 7 € (6 € socis La Xarxa).