Introducció L’episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h combina dos blocs principals: • Patrimoni i història de Rubí a través del Centre d’Estudis Rubinencs i el nou conte infantil Els ibers a Rubí. • Salut i festes de Nadal, amb consells del farmacèutic Marc Toró per sobreviure als grans àpats nadalencs. 1. Centre d’Estudis Rubinencs i el conte Els ibers a Rubí 1.1. El butlletí núm. 91 i l’arxiu fotogràfic Participen Núria Julià, Helena Buixader, Quico Buil i Jordi Vilalta. Expliquen que el butlletí núm. 91 del Centre d’Estudis, iniciat l’any 1982, es dedica a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí. • Es presenten unes 30 fotografies històriques de Rubí, de 1887 a 1962. • Imatges clau: treballadors al Vapor Vell (1887) i la piscina de les Bases de la Seda just abans de la Rierada del 62. • Cada fotografia porta una explicació detallada segons la informació disponible. “Hi ha molts aspectes de la història de Rubí que encara s’han d’explicar, molts punts foscos, molta cosa per estudiar.” El Centre d’Estudis anima gent jove i investigadors locals a publicar resums de treballs finals de grau i estudis sobre Rubí. 1.2. Naixement del conte Els ibers a Rubí El conte és un encàrrec del Centre d’Estudis a la Núria (text) i l’Helena (il·lustracions). • És el primer conte infantil que explica la història de Rubí pensat per a nens molt petits (lletra de pal). • Forma part d’una trilogia: ibers → romans → edat mitjana. • Ideat inicialment per Quico Buil, desenvolupat per l’equip del Centre d’Estudis i les autores. Procés de creació: • El Centre d’Estudis facilita articles, butlletins i anotacions perquè les autores sintetitzin el contingut. • La Núria busca un fil conductor narratiu: un avi i una neta terrissaires d’avui que “viatgen” al passat i es transformen en ibers. • Es treballen temes com: - Com era un poblat iber i la seva ubicació (Castell, zona de Can Fatjó). - Oficis, jerarquies socials i rituals d’enterrament. - Elements arqueològics locals: estela ibèrica, forn iber, cremadors, paviment ibèric. L’Helena remarca l’equilibri entre rigor històric i imaginació infantil: • Respecte pels detalls arqueològics (àmfores, pentinats, joies, roba…). • Referència constant a peces que es poden veure al Museu del Castell de Rubí o al Museu Arqueològic de Catalunya. 1.3. Funció educativa i pública del conte El conte té diversos objectius: • Acostar la història de Rubí als infants i despertar-ne la curiositat. • Facilitar un vincle intergeneracional (avis-nets, famílies llegint abans d’anar a dormir). • Ser una eina per a gent nouvinguda que vol aprendre català. • Ajudar a comprendre que conèixer les arrels permet entendre millor el Rubí actual. Es destaca, amb orgull, la importància històrica de Rubí en època ibera i romana: “He descobert coses que no sabia, que Rubí era tan important… Després de Barcelona nosaltres.” 1.4. Distribució, preu i suport local On es pot trobar el llibre: • Llibreries de Rubí: Recó del Llibre, SABREMÉS Vilalta, L’Ombra, Lectors al tren, i possiblement altres. Formats i preus: • Conte sol: 10 €. • Pack rubinenc: 15 €, inclou: - El conte. - Una bossa dissenyada per l’empresa local Rubitex amb la il·lustració de la portada. - Una capseta de colors. Finançament: • Patrocini important dels Germans Boada. • L’Ajuntament de Rubí compra una partida de llibres, facilitant-ne l’edició. Les autores treballen altruistament, subratllant el seu compromís amb la ciutat i la voluntat de deixar una empremta cultural. 1.5. Presentacions públiques i participació escolar S’expliquen dues presentacions diferenciades: • Presentació del butlletí: Museu Vallhonrat, a les 18 h. • Presentació del conte: Biblioteca, a les 18 h (l’endemà), a l’Auditori. La presentació del conte inclou: • Participació de representants municipals. • Lectura pública del conte per alumnes de tres escoles: Regina Carmeli, Ribas i Xaloc. • Venda per primera vegada del conte i del pack. Es planteja com una tarda familiar on pares i criatures puguin combinar la part “seriosa” (presentació) amb l’experiència lúdica del llibre. 2. Sant Muç i la divulgació del patrimoni 2.1. Visites a l’ermita de Sant Muç El Centre d’Estudis explica el projecte de visites guiades personalitzades a l’ermita de Sant Muç. Context: • Les restriccions d’accés al medi natural permeten visitar espais accessibles per carretera asfaltada o ben delimitats. • L’ermita de Sant Muç compleix aquests requisits; no es fan rutes pel bosc, només visita a l’ermita. Objectius: • Recuperar el paper central de l’única ermita sencera que queda a Rubí. • Evitar que només s’obri un o dos cops l’any (Xatos, festa de primavera, festa de tardor). • Donar valor a les pintures barroques del segle XVIII, recentment restaurades. Projecte d’obertura regular: • Obertura prevista el primer diumenge de mes de febrer a juliol i de setembre a desembre. • Es vol implicar parròquia, entitats i Ajuntament per generar més activitat cultural a l’ermita. • Ja hi ha hagut actuacions: tractament de conservació, trasllat de mobles històrics a la sagristia, exposició fotogràfica. 2.2. Presència a xarxes socials El Centre d’Estudis Rubinencs ha fet una aposta forta per la difusió digital del patrimoni: • Actius a Facebook (des de fa ~10 anys, amb uns 6.000 seguidors, l’entitat cultural més seguida de la ciutat). • També presents a Instagram, X (antic Twitter) i TikTok. • Publiquen continguts diaris sobre història i patrimoni de Rubí. Es destaca la col·laboració de Marcela i Carles, que impulsen l’ús del vídeo, malgrat les seves noves obligacions laborals. 2.3. Projectes amb la Fundació Bosch i Cardellach El Centre d’Estudis col·labora amb la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell) en la recollida de fitxes de patrimoni immaterial del Vallès. • Una fitxa és un estudi detallat (no només quatre línies) sobre un element de patrimoni immaterial: danses, festes, gastronomia, etc. Projectes rubinencs destacats: • Festes del carrer Sant Jaume: - Elaboració de la fitxa a càrrec de Natàlia Jiménez (historiadora i responsable de Rubí Guiem). - Previstes publicacions i/o conferències sobre aquest material. • Masia de Can Balasc i patrimoni rural: - Participació en un curs/congrés sobre patrimoni rural. - El Lluís García, expert en masies del Vallès, explicarà les transformacions de la masia i la seva conversió recent en cooperativa. La idea central és popularitzar la història, treure-la d’una imatge elitista i apropar-la a la ciutadania amb llibres, activitats i accions divulgatives. 3. Projectes sobre la Guerra Civil i memòria històrica (2026) De cara al 2026, coincidint amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, el Centre d’Estudis prepara diversos actes. 3.1. Conferències programades • 13 de gener: segona part de la conferència Rubí i la Guerra Civil en color, a càrrec de Manel Soler: - Màxim especialista local en Guerra Civil. - Escriptor de novel·la policíaca i col·laborador habitual a la ràdio. - Està preparant una novel·la històrica ambientada a la Guerra Civil a Rubí. - Farà també un article sobre els inicis de la Guerra Civil a Rubí, previst pel butlletí de juny. • Març (al voltant del Dia de la Dona): conferència de Begoña Pérez: - Historiadora que treballa sobre el paper de la dona a la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil. - S’enfocarà en la memòria i el protagonisme femení en el conflicte. 3.2. Altres línies de treball • Contactes amb l’Orfeó Euterpe / sector vinculat a la CGT per una conferència sobre col·lectivitzacions durant la Guerra Civil. • Possibles noves activitats si l’Ajuntament de Rubí impulsa actes commemoratius; el Centre d’Estudis es posa a disposició per coordinar esforços i evitar treballar de forma dispersa. L’objectiu global és enfortir la memòria històrica local i fer-la accessible, amb una mirada àmplia que incorpori també la perspectiva de gènere i la vida quotidiana. 4. Salut i àpats nadalencs amb el farmacèutic Marc Toró A la segona part del programa entra el Marc Toró, farmacèutic de capçalera de RÀDIO RUBÍ (farmàcia Can Oriol), per parlar de com gaudir del Nadal sense destrossar la salut digestiva. 4.1. Més urgències i mals hàbits durant Nadal Marc aporta dades per contextualitzar el problema: • La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències calcula un augment del 7% de visites a urgències per intoxicacions alimentàries i trastorns intestinals durant les festes. • L’American Heart Association indica que: - El 80% de les persones trenquen del tot els seus bons hàbits alimentaris durant Nadal. - Un 45% no fa cap activitat física (ni tan sols caminar) en aquestes dates. Això explica per què apareixen: • Més empassos, malestars gàstrics i intoxicacions. • Sensació de pesadesa, restrenyiment i pitjor descans. El missatge clau és: es pot gaudir dels àpats sense patir després, si hi ha una mica de planificació i sentit comú. 4.2. Cinc consells bàsics per sobreviure als àpats 4.2.1. No arribar a taula amb gana • Error freqüent: “Com que avui hi ha dinar de Nadal, no esmorzo per guardar gana”. • Recomanació: fer un esmorzar lleuger però complet i saludable. Fruites especialment útils: • Síndria, papaya i pinya: - Tenen molt contingut d’aigua, faciliten el trànsit intestinal. - La pinya aporta bromelaïna, que accelera la digestió i el metabolisme dels greixos. La pinya es recomana: • Com a esmorzar el dia de l’àpat. • O com a postres abans dels torrons i dolços. 4.2.2. Vigilar les proporcions: el “plat de Harvard” Marc proposa tenir present el model del plat de Harvard com a guia visual, tot i que en festes sigui difícil aplicar-lo al 100%: • 50% vegetals (verdures i hortalisses en diferents formes, no cal que siguin bullides). • 25% hidrats de carboni (arròs, patata, pasta, pa… preferentment integrals). • 25% proteïna de qualitat (peix, carn magra, llegums, ous). Aplicat al Nadal: • Si a la taula hi ha un plat de tomàquets, amanides o verdures elaborades de manera atractiva, cal incorporar-los conscientment. • Això ajuda a: - Evitar pics hiperglucèmics. - Reduir el risc de guanyar pes. - Millorar el trànsit intestinal. També interpel·la qui cuina el menú: • Acompanyar el peix o la carn amb hidrats moderats i força verdura ben presentada i gustosa, aprofitant que és un àpat “especial”. 4.2.3. Menjar a poc a poc i mastegar bé Més enllà del sentit comú, Marc ho fonamenta fisiològicament: • Mastegar lentament activa hormones com el GLP-1, responsable de la sensació de sacietat. • Si donem temps al cervell perquè aquesta hormona actuï, ens aturem abans i reduïm el risc d’afartar-nos. En el context de Nadal: • Els àpats són llargs (2–3 hores); no té sentit menjar de pressa. • Combinar conversa i menjar lent millora: - El gaudi global de l’àpat. - La digestió i el benestar posterior. 4.2.4. Evitar l’alcohol amb l’estómac buit Punts clau: • Hi ha la falsa idea que algunes begudes alcohòliques sacien, però en realitat: - Sovint augmenten la sensació de gana. - Aporten sucres d’absorció molt ràpida. • L’alcohol enlenteix la digestió, deshidrata i empitjora el trànsit intestinal. Recomanacions: • No començar el vermut o el primer got sense haver menjat res. • Combinar sempre l’alcohol amb aigua per millorar la hidratació. • Beure amb moderació i prioritzar begudes menys carregades de sucre. 4.2.5. El “descans actiu” després de l’àpat Marc introdueix el concepte de descans actiu, que vol dir no quedar-se al sofà estirat immediatament després de dinar. Suggeriments: • Fer una petita caminada, encara que sigui curta. • Jugar amb els nens o els nets, moure’s suaument. Beneficis demostrats (Universitat de Goethe, Frankfurt): • Reducció del pic hiperglucèmic postpandrial (després de l’àpat), sobretot en persones amb diabetis o sobrepès/obesitat. • Millora de la motilitat intestinal, cosa que facilita la digestió. Important: • No es tracta de fer esport intens (totalment desaconsellat just després de menjar molt). • Es tracta d’una activació suau, pensada per ajudar el cos a gestionar millor l’excés. 4.3. Després del Nadal: la sensació de “detox” Es comenta que al gener molta gent arriba a la farmàcia amb la sensació de “cos brut” i ganes de netejar l’organisme: • Augmenta el consum de productes com extractes de pinya o carxofa, amb efecte detoxificant i digestiu. • Aquesta necessitat de “neteja” és un símptoma clar que durant les festes alguna cosa s’ha fet malament en l’alimentació. Marc anima a anticipar-se: • Aplicant els 5 consells és més fàcil que no calgui tanta “detoxificació” posterior. 5. Tancament del programa La presentadora Belén Tierno Nebot agraeix la feina de: • El Centre d’Estudis Rubinencs i les autores del conte per la tasca de divulgació històrica i educació patrimonial. • El Marc Toró pels consells pràctics per gaudir de les festes sense problemes digestius. Es desitja que molts nens i nenes llegeixin història de Rubí aquest Nadal i que l’audiència pugui celebrar amb salut i coneixement. El programa es tanca anunciant el retorn de Rubí al dia l’endemà al matí amb Pamela Martínez Ortega i refermant el compromís de RÀDIO RUBÍ amb la informació i el patrimoni local.
