Rubí al dia, d'11 a 12h
Rubí al dia, d'11 a 12h
Programa

Rubí al dia, d'11 a 12h

Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, d'11 a 12h.

Presentat perToni Bravo Rodríguez·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00 ·907 episodis
RSS

episodis

145-156 de 901
  • 53'

    #762 - Nadal, pessebres i catalanismes a Rubí

    Context general de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ entra de ple en l’ambient de Nadal a la ciutat. El programa combina: • Entrevista amb l’Associació de Passebristes de Rubí sobre la nova mostra de diorames. • Agenda cultural (teatre, cinema Gaudí i concert de cap d’any a La Sala). • Secció jove amb propostes de Nadal per a joves de Rubí. • Espai de jerga juvenívola dedicat als catalanismes que no s’entenen fora de Catalunya. Mostra de diorames de l’Associació de Passebristes Preparatius i nombre de pessebres L’entrevista amb Vicenç Escanyol, portaveu de l’Associació de Passebristes de Rubí, detalla la nova edició de la mostra de diorames a l’Aula Cultural: • Enguany presenten 23 pessebres de tota mena: grans, petits, molt elaborats o més senzills. • Es construeixen en només cinc setmanes a l’espai expositiu, treballant pràcticament des de zero. • Només dos pessebristes ho fan des de casa per motius personals; la resta ho munten directament a l’Aula Cultural. "Estem als últims moments ja, pràcticament estan tots acabats, falta tancar els pessebres perquè siguin visitables." Materials, procés creatiu i innovació • S’ha passat del guix al poliestirè extruït, molt més lleuger i fàcil de treballar, cosa que accelera la construcció. • La inspiració acostuma a venir durant l’any: paisatges, pobles, carrers, fotos de llibres o revistes… • Cada pessebrista arriba a l’Aula Cultural amb una idea genèrica i la concreta en aquestes cinc setmanes. • No es reparteixen temes: hi ha diversos naixements, camins de reis i altres escenes repetides, però cadascú amb el seu estil. Figures artesanes i pessebres especials • Una part destacada de la tradició és la creació manual de figures: - 8 o 9 pessebristes modelen figures pròpies, majoritàriament de fang. - El mateix Vicenç presenta un pessebre fet íntegrament de fusta, figures incloses. • Es destaca el pessebre mecanitzat: - L’elaboren en Frederic i en Just. - Enguany és més gran, amb pluja, dia/nit, cascada i aparició dels Reis. - Es considera una de les peces més espectaculars de l’exposició. Públic, tradició i relleu generacional • La mostra és ja un clàssic de Nadal a Rubí: - L’any anterior hi van passar gairebé 15.000 visitants en un mes. - Els dies de Nadal i Sant Esteve la gent hi acudeix massivament en família. • Hi ha una tasca educativa molt forta: - A partir del dia 15, durant quatre dies, s’organitzen visites escolars. - Hi participen uns 1.500 infants, a qui s’explica el procés de creació dels pessebres. • Pel que fa al relleu generacional: - És difícil implicar la canalla per la temporalitat de l’activitat i la saturació d’extraescolars. - Tot i així, hi ha alguns nens i joves que ajuden i 10–12 persones noves (moltes acabades de jubilar) que s’han incorporat en els darrers anys. Arrelament català i noves formes de pessebre • Es recorda l’origen històric del pessebre amb Sant Francesc d’Assís i com s’ha estès fins als pessebres domèstics clàssics (riu de paper de plata, muntanyes de suro, etc.). • Es reivindica que també compten com a pessebres les versions més modernes: - Pessebres de Lego, de ninos, formats creatius… “tot està permès” si respecta el tema nadalenc. - Fa tres anys que un pare i fill fan un pessebre de Lego basat en el Castell de Rubí, molt detallat i espectacular. Pessebres inspirats en Rubí i homenatges • Cada any hi ha diorames inspirats en racons de la ciutat de Rubí: - Enguany destaca un pessebre dedicat a la plaça Figueres i l’edifici proper, ambientat en la nit de Reis. - L’obra és molt gran i detallada, feta per l’Aurora, i juga amb la reconeixença de l’espai urbà real. • S’explica també un pessebre de 6 metres dedicat a dos pessebristes amb 50 anys de trajectòria: - El fan els germans Comelles. - Representa un camí de Reis amb figures enormes fetes a mà pel Josep. Inauguració, horaris i altres pessebres a la ciutat • La mostra s’inaugura diumenge a les 12 h i es pot visitar fins a l’11 de gener a l’Aula Cultural. • El dia d’obertura: - A les 11.30 h es obre l’exposició a les fosques. - A les 12 h s’encenen els llums, com a inici simbòlic. - Hi haurà cava i neules per a tothom. • L’Associació també munta altres pessebres a Rubí: - A l’església, al mercat, al Casal d’Avis, a la biblioteca i davant l’Ajuntament. - Alguns encara s’estan muntant en el moment de l’entrevista. Activitats anul·lades per qüestions sanitàries • Queden anul·lats els camins de pessebres a l’aire lliure (com el de Can Oriol) per la problemàtica del febre del senglar. • El pessebre preparat per a Can Oriol es conservarà per a l’any següent i es mostrarà enguany en una vitrina de l’exposició. Agenda cultural de Nadal a Rubí Entre l’entrevista i la secció jove, el programa repassa diverses propostes al Teatre Municipal La Sala: Teatre: Les bàrbares • Obra protagonitzada per Maria Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. • Explica la història de tres amigues de tota la vida (Susi, Carmen i Encarna) que es reuneixen sis mesos després de la mort de la Bàrbara. • El llegat de la Bàrbara és obligar-les a enfrontar: - La seva relació amb la feina. - La maternitat. - El feminisme i les seves pròpies contradiccions. • Funció: diumenge a dos quarts de set. • Preu: 20 €, però el programa ofereix entrades gratuïtes trucant al 93 588 59 60. Cinema Gaudí: Molt lluny • Projecció el divendres següent dins el cicle Cinema Gaudí. • Òpera prima de Gerard Oms, de to naturalista i realista, centrada en una història d’escapada i reinvenció personal. • Sinopsi: el Sergio (interpretat per Mario Casas) viatja amb la família a Utrecht per un partit de futbol, però acaba quedant-se a Holanda mentre la família torna a Barcelona. • Repartiment: Mario Casas, David Verdaguer, Elisias Eloudani, Getty Maturin, Raül Prieto, Nausicaa Bonin, entre d’altres. • No recomanada per a menors de 12 anys. • Preu: 4,50 €, amb possibilitat d’entrades gratis trucant al 93 588 59 60. Concert de valsos i danses • Festival de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès, un altre clàssic de final d’any. • Data: dimarts 30 de desembre a dos quarts de vuit del vespre. • Amb la soprano Andrea Martí i direcció de Xavier Puig. • Preu: 25 €, amb opció d’entrades gratuïtes per als oients que truquin al 93 588 59 60. Secció jove: Nadal per a joves a Rubí La Sandra Borrego (Torre Bassas / Rubí Jove) obre la secció jove parlant de les vacances de Nadal dels estudiants (del 19 de desembre al 8 de gener) i de com aprofitar-les amb activitats a la ciutat. Tallers i activitats creatives Fimo nadalenc a Les Torres • Dilluns 15 a les 18 h a l’Espai Comunitari de Les Torres. • Taller de fimo nadalenc (pasta de modelar lleugera que s’asseca a l’aire): - Creació d’imants o petites decoracions de Nadal. - Pensat especialment per a joves de 12 a 16 anys. • Activitat gratuïta. Decoracions per a l’arbre a l’Espai Jove Torre Bassas • Dimarts 16 a les 18 h a l’Espai Jove Torre Bassas. • Taller de decoració DIY per a l’arbre de Nadal amb: - Materials reciclats. - Ceràmica i altres recursos manuals. • Enllaçat amb el grup de ceràmica +17 i obert a nous participants. Precampanades de Cap d’Any a Torre Bassas • 31 de desembre al matí, activitat especial de precampanades a l’Espai Jove Torre Bassas. • A partir de les 11 h: - Bingo musical i altres jocs per “escalfar motors”. - A les 12 del migdia, precampanades amb les dinamitzadores Saskia i Mario des de dalt de la torre. • Es convida els joves a venir vestits com vulguin, amb possibilitat de look de gala o simplement roba còmoda. • El centre no facilitarà raïm per qüestions d’al·lèrgies i intoleràncies, però es proposa portar: - Raïm. - O bé llaminadures tipus Lacasitos o Conguitos, evitant olives amb pinyol o caramels difícils d’empassar. • Activitat oberta a tothom; s’obrirà el pati perquè hi pugui participar jovent i famílies. Mostra de teatre jove i activitats de final de trimestre • Divendres 19: últim dia de programació regular abans de la pausa de Nadal. • A Torre Bassas es fa la mostra de teatre del grup Ars Juvenis / Leneas: - Primer acte: obra El nou Betlem a càrrec del grup de joves. - Pausa amb una petita actuació de K-pop. - Segon acte: representació de Qui té els diners? pel grup de grans. • Després d’això, Rubí Jove fa aturada fins al 7 de gener, moment en què començarà la programació del primer trimestre amb: - Continuïtat dels tallers amb més èxit. - Algunes novetats encara per anunciar (com a “regal de Reis”). Altres propostes de ciutat per a joves • Rubí Jove ha recopilat al web tota la programació de Nadal i també les activitats pel Dia de les Persones Refugiades i Drets Humans. • Es destaca: - Activitat artística i musical a la plaça Pere Aguilera, organitzada amb Rubí Solidari, amb cants i exposició d’il·lustracions. - Es vincula al missatge de pau i drets humans, especialment rellevant en aquestes dates. Secció de jerga juvenívola: catalanismes que descol·loquen El Quique Guillem condueix l’espai de jerga juvenívola sobre catalanismes que sovint es fan servir en castellà i que no s’entenen fora de Catalunya. Es convida l’audiència a trucar al 93 588 59 60 per explicar experiències pròpies. Paraules i expressions comentades Es fa un repàs distès i humorístic a paraules que, dites en castellà “catalanitzat”, creen confusió: • Pica (de lavabo o cuina): - Els catalans diem “los platos de la pica”. - En castellà estàndard, seria lavamanos (lavabo) o fregadero (cuina). • Punt de llibre: - En castellà no existeix com a tal, es fa servir marcapáginas. - Es comenta que “marcapáginas” sona menys elegant que “punt de llibre”. • Rajola (rachola en parlar col·loquial): - Tradueixen a baldosa o azulejo. - Es recorda la confusió tradicional: baldosa per a terra i azulejo per a paret. • Paella (estri per cuinar): - En castellà és sartén, mentre que paella remet al plat típic. - Es comenta el conflicte amb el món valencià sobre “paella/paellera” i el nivell de susceptibilitat amb la paella autèntica. • Pollastre alast / pollo alast: - Expressió típica de diumenge que fora de Catalunya no s’entén. - Equivalent castellà: pollo asado. • Biquini (entrepà calent de pernil dolç i formatge): - A la resta de l’Estat és sándwich mixto. - Es riuen del fet que “sándwich mixto” té molt poca “aura” al costat de “biquini”. • Pernil dolç vs. jamón york: - Es recorda que el terme “jamón dulce” és la forma normativa, però en català la gent adopta “jamón york” com a castellanisme. • Plegar (de la feina): - No té equivalent directe en una sola paraula en castellà. - Fora de Catalunya cal dir terminar/acabar de trabajar. - Relacionat amb enxegar, un altre verb propi que no té traducció literal; es juga amb la idea que “desfichar” tampoc existeix fora del català col·loquial. • Ja venc / ja vengo: - Molts catalans diuen “ya vengo” traduint “ja vinc”, però en castellà estàndard seria ya voy. Confusions amb begudes i restauració També es parla de com el català marca la manera de demanar cafès i cerveses: • Quinto i mitjana: - Fora de Catalunya: botellín o tercio. • Tallat: - En altres zones es diu café cortado o manchado, amb diferències locals. - S’explica que, en alguns llocs, només demanant un cortado ja detecten que ets català. També apareixen mencions anecdòtiques a: • Pajita (canya per beure), amb dubtes sobre el nom estàndard fora de Catalunya. • Situacions còmiques demanant “una caña” (entès com a cervesa, no com a canya per beure) sent una criatura. Nadal, nom propi i paraules relacionades • Es tanca el cercle tornant a Nadal i al mot pessebre: - En castellà s’usa majoritàriament Belén. - Es juga amb el joc de paraules entre “Belén” com a nom propi i “Belén” com a pessebre. • La presentadora (Belén) explica que sap que comença el període nadalenc quan la gent torna a fer-li la broma del “Pesebre / Belén”, que després d’anys ja no fa gaire gràcia. Tancament del programa • Es recorda de nou el telèfon 93 588 59 60 per participar tant en els concursos d’entrades com en la secció de catalanismes. • La presentadora acomiada el programa desitjant bon Nadal i bona entrada d’any, amb un últim joc de paraules: - Que els joves “enxeguin moltes coses i pleguin d’hora”. • Es tanca així un programa que barreja tradició nadalenca local (pessebres), cultura, propostes per a joves i una mirada humorística sobre la singularitat lingüística catalana.

  • 53'

    #761 - Art, memòria i activitats culturals a Rubí

    Introducció de l’episodi En aquest tram final de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, el programa combina cultura, memòria musical i agenda formativa de la ciutat. L’espai inclou: • Una entrevista artística i vital amb Niloufar Mirhani en el marc de la Setmana dels Drets Humans. • Un record sonor i històric de Robe Iniesta i Extremoduro i el seu fort vincle amb Rubí. • La presentació detallada de les propostes de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí per al final de 2025 i el primer trimestre de 2026. 1. Entrevista a Niloufar Mirhani: art, migració i drets humans 1.1. L’exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler Niloufar Mirhani és una artista iraniana, formada en Belles Arts a Teheran i resident a Barcelona des de 2004. L’entrevista s’emmarca en la seva exposició a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, dins la Setmana dels Drets Humans i el Dia del Migrant. • La mostra és principalment pictòrica, amb obra de caràcter expressionista, molt colorista, amb paisatges i retrats de dones com a motiu central. • Per a aquesta ocasió ha creat dues obres específiques sobre drets humans, entre les quals destaca un rostre de pell negra, amb flors i un vídeo per a xarxes socials, que volen simbolitzar la diversitat i la dignitat humanes. • L’artista destaca que “el dret humà està a tot arreu i l’art ajuda a expressar-ho”, subratllant la funció de l’art com a eina de sensibilització. 1.2. Dones, identitat i llibertat a través de l’art Niloufar explica que pinta sobretot dones perquè és el subjecte que coneix de primera mà: • Com a dona, diu que pot transmetre directament els seus sentiments a l’obra: emocions, pors, desitjos i contradiccions. • La seva pintura busca mostrar com se sent en cada moment, convertint la tela en un espai d’expressió emocional i política. L’exposició es planteja com una reivindicació de la llibertat i del respecte als drets humans, especialment de les dones i de les persones migrants. 1.3. Migració, canvi de vida i expressió artística L’artista reflexiona sobre el seu procés migratori i com ha transformat la seva obra: • A l’Iran, diu, vivia sota pressió i censura, havia d’“amagar-se i tapar-se”, i això es reflectia en uns colors i una expressió diferents. • A Europa pot “respirar” i ser ella mateixa, encara que el camí de l’art aquí també és difícil, sobretot per trobar espais expositius. • Assegura que ha lluitat molt tant a l’Iran com aquí, però que a Europa pot expressar-se amb més llibertat. 1.4. Història personal de migració Mirhani relata, amb discreció i emoció, un procés migratori marcat per dificultats personals i legals: • L’any 2004 coneix un home català a Turquia i decideix venir a Catalunya “a través d’aquest amor”. • Explica que a l’Iran no era possible legalment casar-se entre una dona iraniana i un home catòlic, i que això va comportar “moltes històries i problemes” fins a aconseguir venir. • Un cop aquí ha hagut d’aprendre castellà i català i començar de zero, i la maternitat i problemes personals van interrompre durant anys la seva carrera artística. • Assegura, però, que “mai és tard per tornar a començar”, i que fa tres anys ha reprès plenament l’activitat creativa. 1.5. Llengua, cultura persa i identitat A banda de la pintura, Niloufar també ha fet i vol reprendre classes de farsi i tallers per a infants: • Els seus alumnes solien ser nois i noies no nascuts a l’Iran però amb vincles familiars iranians (mares o pares iranians) o persones d’altres països interessades en la llengua i cultura perses. • Remarca que la seva pròpia filla parla perfectament persa i que això ajuda a mantenir el lligam cultural i lingüístic. Sobre la identitat iraniana, puntualitza un element clau: • Els iranians no són àrabs, sinó perses, descendents de l’antiga Pèrsia. • Comparteixen alfabet amb el món àrab i han assumit una religió procedent del món àrab, però la cultura i identitat són pròpies, mil·lenàries i molt riques. • Aquesta tradició cultural i artística persa té un fort impacte en la seva obra, especialment en l’ús del color i els motius decoratius. 1.6. Què vol provocar en el públic Niloufar exposa amb claredat el seu objectiu principal: • Vol que la gent no sigui només espectadora passiva, sinó que es converteixi en part de l’obra, reflexionant i escrivint opinions. • A les invitacions de l’exposició hi ha fet constar que el públic “no és només espectador, sinó part d’aquesta mirada”, i per això demana mirar amb profunditat i pensar. • Utilitza també videoart, fotografia i xarxes socials (Instagram) no per autopromoció, sinó per transmetre una altra manera de veure la vida i donar valor a l’art com a espai de respir i consciència. Acaba agraint el suport de l’Ajuntament de Rubí, la Sala Neus Català i l’equip organitzador de l’exposició, emmarcant així la col·laboració institucional i cultural de la ciutat. 2. Homenatge a Robe Iniesta i el vincle d’Extremoduro amb Rubí 2.1. La mort de Robe Iniesta i la seva trajectòria El programa recull la notícia de la mort de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro, als 63 anys, després d’haver patit un accident cardiovascular el 2024. La locutora destaca: • Extremoduro és una de les bandes de rock espanyoles més influents dels anys 90. • Robe Iniesta deixa un llegat amb 11 discos d’estudi, un en directe, dos recopilatoris amb Extremoduro, i 5 discos en solitari. • La seva sonoritat i manera de fer continuen sent referència per a moltes bandes actuals. S’esmenta que s’espera un homenatge a Plasència (Extremadura), la seva ciutat natal, i que el grup també va contribuir a posar Extremadura al mapa cultural. 2.2. Connexió d’Extremoduro amb Rubí i el Rubirroc Un dels eixos més destacats del record és la forta vinculació d’Extremoduro amb la ciutat de Rubí: • “Bona part dels músics d’Extremoduro han estat rubinencs” i el mateix Robe Iniesta va viure a Rubí durant una etapa, relacionant-se intensament amb el Rubirroc (una entitat i espai de referència musical local). • Es recuperen fragments d’un documental gravat a Rubí pel cineasta Juan Cares, amb el músic local Ramon Sogas (Montso Gas), baixista rubinenc que va formar part d’Extremoduro. En aquests fragments s’explica que: • El Rubirroc disposava d’un local amb escenari, bateria, amplificadors i equip de veus que va ser clau per als primers passos de la banda. • Per “atzars del destí”, Robe acaba a Rubí, on es consolida una formació amb diversos músics locals. 2.3. Músics rubinencs a la banda Es detalla que almenys tres músics de Rubí van formar part d’Extremoduro en els inicis: • Ramon Sogas (Montso Gas), baixista i el que hi va estar més temps. • Miguel Ferreres. • Eugenio Ortiz (UG), que posteriorment fundaria la seva pròpia banda Clandestinos. Ramon Sogas recorda l’impacte de l’arribada de la banda a Madrid i l’entrada a estudis professionals com els Studios Box, amb fotos de Rosendo i altres grans noms del rock, que generaven respecte i intimidació als joves músics. 2.4. Separacions, egos i absència de rancor El relat també aborda la cara menys idíl·lica del projecte: • Diversos músics rubinencs van acabar deixant el grup per qüestions econòmiques i d’ego. • Finalment, només va continuar Ramon Sogas, però fins i tot la seva relació amb Robe es va trencar quan aquest inicia la trajectòria en solitari. Tot i això, Sogas subratlla que no hi ha rancor: “Sabíem que cadascú havia fet el seu camí... cadascú va arribar on va voler, i després ho vam comprendre mútuament i no hi ha cap rancor actualment.” El programa recomana el documental disponible a YouTube que explica aquesta vinculació d’Extremoduro i Robe Iniesta amb Rubí. 2.5. Tribut musical des del programa Per retre homenatge, la locutora: • Fa sonar una de les cançons més conegudes del grup i, com a tema musical final, tria “La vereda de la puerta de atrás”, que acumula prop de 118 milions de reproduccions digitals, malgrat que el públic d’Extremoduro és tradicionalment més de vinil que de plataformes. Així, el programa combina context biogràfic, memòria local i tribut musical per fixar la figura de Robe Iniesta tant dins la història del rock com en la memòria cultural de Rubí. 3. Aula d’Extensió Universitària de Rubí: final de 2025 i programa 2026 A la part final del programa, s’entrevista Rosa Maria Andreu i Eulàlia Padrós, de l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí, que expliquen les activitats de tancament de 2025 i el programa del primer trimestre de 2026. 3.1. Balanç recent: conferències d’alt nivell Abans d’entrar en la nova agenda, la locutora destaca dues conferències recents especialment potents: • Una de Milagros Pérez Oliva, sobre la creació de l’opinió pública a la societat digital. • Conferència molt concorreguda i celebrada, que tractava un tema complex amb claredat i rigor. • Es remarca la seva trajectòria periodística i la seva capacitat de parlar clar sobre mitjans i veritat. • Una altra de Josep Milà, tertulià habitual de la casa, sobre habitatge social. Aquestes xerrades es posen com a exemple del nivell intel·lectual i divulgatiu de l’Aula. 3.2. Tancament de 2025: caminada, xerrada de salut i visita arquitectònica 3.2.1. Caminada solidària “de pont a pont” per la Marató Inicialment s’havia programat una caminada solidària a Sant Muç, però les restriccions d’accés obliguen a modificar l’itinerari: • Es manté l’activitat per no perdre l’objectiu solidari, destinant tota la recaptació a La Marató. • El nou recorregut surt de la zona de Doctor Guardiet i va “de pont a pont”, amb parada a la zona de Can Serra / la Llana i retorn pel pont alternatiu. • L’activitat inclou esmorzar a la plaça de la Sardana, aprofitant el seu espai ampli. • La inscripció mínima és de 10 euros, però es deixa obert a aportacions superiors si algú ho desitja. 3.2.2. Xerrada sobre envelliment saludable i demències Dilluns següent, l’Aula organitza una conferència amb un doctor en psicologia i neuropsicòleg sobre demència i envelliment saludable: • Títol orientatiu: “Demència: conèixer per prevenir”. • L’objectiu és abordar la preocupació creixent per les demències, que poden aparèixer fins i tot en edats relativament joves. • Es busca explicar què es pot fer per prevenir, com detectar i com afrontar la malaltia, i com entomar-la quan arriba. • Les ponents subratllen que és important no viure obsessionats, però sí estar informats i preparats. 3.2.3. Visita guiada a la Casa Bloc de Sant Andreu L’última activitat de 2025 és una visita a la Casa Bloc de Sant Andreu: • Conjunt de tres edificis d’habitatge social construïts el 1931, en un context de gran precarietat a Barcelona. • Dissenyats sota la influència del moviment higienista i de l’arquitectura moderna europea (referències a Le Corbusier, Josep Lluís Sert i altres). • Es busca garantir salut, llum i ventilació, amb habitatges de tres habitacions oberts a dues façanes, en contrast amb les condicions precàries de l’època. • Actualment, un dels blocs està museïtzat i és el que es visita. • La zona de Sant Andreu, antiga ubicació de casernes militars, s’ha reconvertit per a l’ús ciutadà, integrant els blocs originals amb nous edificis, com a homenatge a aquesta arquitectura social. 4. Programa primer trimestre 2026: seminari i activitats variades Les representants de l’Aula expliquen que la programació de 2026 combina seminaris temàtics, conferències puntuals i sortides culturals, amb l’objectiu que “hi hagi una mica de tot perquè cadascú hi trobi el que més li agrada”. 4.1. Seminari: 50 anys de lluites democràtiques El seminari del primer trimestre es dedica a “els 50 anys de lluites democràtiques”, fent balanç de la transformació política de l’Estat des de la mort de Franco: • Es vol analitzar com ha canviat l’Estat i cap a on, amb una mirada crítica i històrica. • Les ponents insisteixen que, tot i que elles ho han viscut en primera persona, el seminari és especialment important per a la gent jove, perquè conegui aquest període. Les tres sessions previstes són: “I després de Franco, què?” • Conferència inicial sobre la Transició i la transformació política, desmuntant idealitzacions i revisant expectatives i resultats. • Es recorda que de joves creien que “canviaria tot, fins i tot nosaltres”, però el temps mostra que els canvis són complexos i no sempre com un voldria. “Lluites i esperances democràtiques, 1976”, a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB. • Sessió centrada en l’any 1976 com a moment clau de mobilitzacions i esperances democràtiques. • Es destaca el prestigi del ponent i el seu enorme coneixement històric. “50 anys de les primeres Jornades Catalanes de la Dona”, amb Magda Oranich. • Conferència sobre el moviment feminista i les primeres jornades de dones a Catalunya, i el seu impacte en els drets i la consciència de gènere. • Les organitzadores la qualifiquen de “joia” dins el programa. Aquest seminari es farà a l’Auditori Vallhonrat, amb un aforament d’uns 90–100 seients. Les ponents reconeixen que els preocupa quedar-se curtes de capacitat pel potencial d’atracció dels conferenciants i bromejen amb l’“antic costum” de seure a terra quan no hi havia prou cadires. 4.2. Conferències complementàries A més del seminari, l’Aula proposa diverses conferències independents que combinen salut, història i literatura. 4.2.1. Prosa de combat – Manuel de Pedrolo Al gener, la doctora en literatura catalana Júlia Ojeda presenta la conferència “Prosa de combat”: • Parteix del llibre Prosa de combat, un recull de textos de Manuel de Pedrolo elaborat per Júlia Ojeda i Teresa Ibars. • Inclou textos inèdits i d’altres censurats en el seu moment, que mostren el compromís polític i lingüístic de Pedrolo. • Es reivindica Pedrolo com a figura clau de la literatura catalana del segle XX, autor de novel·la negra, narrativa general i nombrosos articles d’opinió. • Es remarca que va ser un defensor radical del català, sovint censurat tant durant el franquisme com en períodes posteriors, i que ha generat debat i polèmica. 4.2.2. El moviment Rebassaire a Rubí El dilluns 12 de gener, a la biblioteca, hi haurà una conferència sobre el moviment Rebassaire, a càrrec d’Eduard Puigventós: • El tema ja havia aparegut esporàdicament en altres activitats de l’Aula, i ara es tracta de manera específica. • S’explica la importància del moviment Rebassaire en el passat agrari i vitivinícola de Rubí, clau per entendre la història social i econòmica de la ciutat. • Es recorda que, tot i que avui Rubí ja no és una zona vitivinícola com abans, s’està fent un esforç de recuperació de la memòria (celler, premis vinícoles, etc.). • L’objectiu és que les generacions joves entenguin per què Rubí va ser com va ser i no s’oblidi aquest passat recent. 4.2.3. Càncer de mama i recerca científica El 3 de febrer, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer (4 de febrer), es programa una conferència de Francesca Mateo, investigadora rubinenca: • Tema: càncer de mama, recerca científica i prevenció. • L’Aula ja havia comptat amb ella en una altra xerrada, que va ser molt clara i entenedora, i ara la recupera per aprofundir en la recerca actual. • Es volen visibilitzar les dues grans potes de la lluita contra el càncer: • La investigació biomèdica per millorar diagnòstics i tractaments. • El suport psicosocial a través d’entitats com Oncolliga, que acompanyen pacients i famílies. • Es subratlla que Francesca Mateo és una de les robinencques amb més talent científic del moment. 4.2.4. Intel·ligència artificial També hi ha prevista una conferència sobre intel·ligència artificial, encara que en aquest fragment no se’n detallen el ponent ni el títol complet: • La locutora associa aquesta tria amb el perfil tecnològic de Lluís Pernas, històricament interessat en temes relacionats amb la tecnologia. • L’objectiu és acostar el debat sobre la IA al públic de l’Aula, amb una mirada divulgativa i pràctica. 4.3. Sortides culturals 2026 L’Aula complementa el programa de conferències amb sortides culturals, pensades amb cura tant pel seu interès com pel cost econòmic per als participants. 4.3.1. Museu de les Aigües Agbar Al gener es farà una sortida al Museu de les Aigües Agbar: • L’Aula té un acord de col·laboració amb Agbar, que facilita aquesta visita de manera gratuïta. • Es tria com a sortida “fàcil i tranquil·la” per compensar l’esforç econòmic d’altres activitats com l’òpera i el musical. • Es té en compte que el gener és un mes després de festes, quan molts participants tenen menys marge econòmic. 4.3.2. Òpera al Gran Teatre del Liceu: La Gioconda El febrer, l’Aula organitza una sortida al Gran Teatre del Liceu per veure La Gioconda, d’Amilcare Ponchielli: • Activitat pensada com una experiència cultural de nivell per al públic de l’Aula. • El Liceu ofereix a les Aules un descompte del 40% en les entrades. • El preu queda al voltant de 100 € per als socis i 115 € per als no socis, incloent l’accés a l’espectacle. • Hi ha places limitades (unes 70 entrades) i es marca data límit (10 de gener) per apuntar-s’hi. • Les organitzadores insisteixen que és una experiència que val la pena fer com a mínim un cop a la vida. 4.3.3. Musical Això ja ho he viscut (Tívoli) – Les bones obres / L’alegria que passa / Això ja ho veurem (context Oriol Broggi / Oriol Broggi no; és Això ja ho he vist?) També es programa una sortida al Teatre Tívoli per veure el musical “Això ja ho veurem” (al fragment no es diu el títol complet, però s’especifica que és el musical “A. Nimar” / “Animar” que acaba de rebre un premi important i està fortament vinculat a Rubí): • El muntatge ha estat premiat recentment, cosa que reforça l’interès de la sortida. • Hi participa gent de Rubí, i en particular s’esmenta Oriol Borés com a director i actor, reconegut per la seva trajectòria en aquest espectacle. • Les ponents diuen que, amb aquests premis i connexió local, “estaven obligats” a anar-hi com a activitat col·lectiva. 5. Tancament del programa El programa es tanca amb: • El comiat de l’entrevista amb l’Aula, desitjant bon Nadal i bones festes i anunciant que es retrobaran al gener. • El recordatori que Rubí al dia torna l’endemà a les 8 del matí amb la Pamela Martínez. • La reafirmació del paper de RÀDIO RUBÍ com a mitjà de proximitat que combina informació local, cultura, memòria històrica i agenda formativa. En conjunt, l’episodi ofereix una fotografia molt completa de la vida cultural i social de Rubí: des de la mirada internacional i de drets humans de Niloufar Mirhani, passant per la memòria musical compartida amb Robe Iniesta i Extremoduro, fins a la proposta d’aprenentatge permanent i activisme cultural que representa l’Aula d’Extensió Universitària de la ciutat.

  • 52'

    #760 - Solidaritat amb Creu Roja i objectius SMART

    Visió general de l’episodi Episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h centrat en dos blocs principals: Solidaritat i voluntariat amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat (campanya de joguines, soledat no volguda, salut mental i crida a voluntariat i socis). Secció Coaching Canalla amb Pau Navarro, que explica l’eina SMART per definir i assolir objectius. A continuació, es detallen els continguts principals. 1. Campanya de joguines de Creu Roja (solidaritat) 1.1. Participants i context • Secció de solidaritat del programa, amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat. • Intervenen: David Bea (tècnic), Rosa Calbó (vicepresidenta) i Ester Bello (voluntària). • Tema central: campanya de recollida de joguines i situació actual del voluntariat. 1.2. Història i evolució de la campanya de joguines • La campanya fa més de 15 anys que funciona, amb una trajectòria tan llarga que la Rosa admet que ja ha perdut el compte. • Abans ja es feia recollida, però amb el temps s’ha anat professionalitzant i refinant. Canvis principals al llarg dels anys: • Qualitat de les joguines: - Abans arribaven moltes joguines usades; ara, gràcies a la conscienciació, majoritàriament són noves. - La Creu Roja defensa el “dret a trencar el plàstic”: els infants atesos també han de poder estrenar la joguina. • Criteris actuals per a les donacions: - Joguines noves, no sexistes i no bèl·liques. - S’evita reproduir rols de gènere o normalitzar la violència en el joc. • Canvi en el perfil de les famílies: - Al principi hi havia moltes dificultats idiomàtiques (persones que gairebé no entenien el castellà). - Anècdota de la Rosa: havia d’afegir la pregunta “Repítame lo que le he dicho” per comprovar si s’havien entès. - Actualment, molta gent ja parla castellà o català i sovint provenen de Sud-amèrica, fet que reflecteix nous fluxos migratoris i més integració. 1.3. La joguina educativa i el contingut dels lots Creu Roja i especialment Creu Roja Joventut han evolucionat el concepte de joguina: • No es tracta només de “tenir una joguina”, sinó de joguina educativa i col·laborativa que transmeti valors: - Jocs de taula, puzles, llibres, jocs que fomentin compartir i jugar en grup. - Es vol recuperar formes de joc que es van perdent amb la tecnologia. Com són els lots de joguines? • Cada lot sol incloure: - 1 joc de taula / puzle / joc de societat. - 1 o 2 llibres, si n’hi ha prou. - 1 joguina “clàssica” (cotxes, nines, etc.). • Es procura que siguin equilibrats: - Adequats a l’edat. - Amb una certa equitat entre famílies (mides, varietat i “categoria” de les joguines). “No tots han de tenir el mateix, però que més o menys tots facin goig.” Per això es demana que les joguines no vinguin embolicades: • S’han d’obrir per comprovar què hi ha dins i fer la tria i combinació dels lots. • De vegades, dins de paquets embolicats s’hi han trobat sorpreses inesperades o joguines en mal estat. 1.4. Logística, calendaris i volum de famílies Inici de la campanya: • El dia de l’entrevista és el primer dia de campanya: ja hi ha voluntariat movent i classificant joguines mentre la Rosa és a l’estudi. On portar les joguines: • RÀDIO RUBÍ és un dels punts de recollida. • Després, Creu Roja passa a recollir-les i les trasllada al magatzem del carrer Marconi, activat només per la campanya. Famílies beneficiàries i derivacions: • Les famílies arriben principalment derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí. • Alguns casos arriben directament des de l’oficina de Creu Roja (situacions d’última hora). • Volum habitual: - Al voltant de 250 famílies. - Uns 400–500 infants atesos cada campanya. Data límit per portar joguines: • No hi ha data límit estricta. • Les joguines sobrants es guarden al magatzem i serveixen de base per a la campanya de l’any següent. 1.5. Què passa amb les joguines usades? • Política oficial: la Creu Roja només reparteix joguines noves en aquesta campanya. • Les joguines en bon estat però usades: - No es llencen (excepte les molt malmeses). - Es busquen altres entitats o circuits per donar-los-hi una segona vida fora de la campanya de joguines. • S’han arribat a trobar joguines realment en mal estat (per exemple, nines sense braços), que cal descartar. 1.6. Voluntariat: perfils, necessitats i experiències 1.6.1. El Congrés Nacional de Voluntariat • Ester Bello ha assistit al Congrés Nacional de Voluntariat de Creu Roja. • Esdeveniment celebrat a Sevilla, després de 9 anys sense celebrar-se (pandèmia pel mig). • Hi van participar uns 300 voluntaris, més l’organització. Objectius del congrés: • Espai “per i per als voluntaris”: - Compartir necessitats reals, frustracions i motivacions. - Exposar realitat de diferents territoris i projectes. • Dinàmiques de grup, tallers i intercanvi d’experiències molt diverses: - Tallers de memòria amb gent gran a Rubí. - Reforç escolar a Sant Cugat. - Acollida de pasteres a Lanzarote. - Unitats d’emergència i serveis preventius en diversos punts. Fil comú de tots els projectes: “el voler ajudar”. 1.6.2. Tipus de voluntariat i horaris Necessitat principal: més voluntariat, però ajustat a la realitat horària dels projectes. • La majoria d’activitats es fan entre setmana, al matí: - Repartiment d’aliments. - Tallers de mòbil i d’alfabetització digital. - Activitats del projecte de gent gran i soledat no volguda. • A les tardes: - Reforç escolar. - Converses en català. Per això, el perfil ideal seria: • Persones amb disponibilitat entre setmana al matí. • Amb ganes d’ajudar persones i capacitat d’implicació regular. Qui acostuma a fer voluntariat? • Persones jubilades o pre-jubilades (com la Rosa, que va començar uns 10 anys abans de jubilar-se). • Persones a l’atur que volen mantenir-se actives mentre busquen feina. • Estudiants que busquen experiències de servei, sobretot en vacances escolars (Nadal, Setmana Santa, Setmana Blanca…). “El dia és molt llarg”: es pot trobar espai per fer coses per un mateix i per als altres. També mencionen situacions curioses: • Jubilats que “fugen de les feines de casa” i troben al voluntariat una forma productiva d’ocupar el temps. • Joves que es prenen un any sabàtic i decideixen invertir-lo fent voluntariat. 1.6.3. Impacte personal del voluntariat L’experiència de l’Ester amb la gent gran: • Volia treballar amb infants, però a Rubí hi havia necessitat amb la gent gran i va acceptar el repte. • Ara està molt vinculada als tallers de memòria i descriu els participants com “les seves nenes i nens”, malgrat ser persones grans. • Assegura que rep més del que dona, en afecte i aprenentatges. El cas de la Rosa: • Creu Roja ha estat una “gran salvació personal”. • Li ha permès fer una transició suau del món laboral a la jubilació. • Ara s’organitza els matins a partir de les 10 h, combinant voluntariat amb vida personal (anar a comprar, gimnàs, etc.). El voluntariat s’entén com un espai de creixement personal, no només de donació. 1.7. Nous reptes socials: soledat no volguda i salut mental La Creu Roja s’adapta constantment a noves realitats socials: • L’entitat es defineix com a “camaleònica”, canviant per respondre a les necessitats emergents. Principals reptes actuals: Soledat no volguda: Afecta sobretot gent gran, però també joves. Inclou persones que, encara que tinguin gent al voltant, se senten soles. Projectes: passejades, converses, visites a domicili, ús d’eines com l’Alexa. Es destaca que l’important no és tant el dispositiu, sinó la presència humana: mitja hora de xerrar, parlar de la família, del menjar, de la compra… Salut mental infantil i juvenil: Es veu com un dels grans problemes de la postpandèmia. Especialment greu en l’adolescència, franja que va quedar molt tocada pels confinaments. Treball conjunt amb l’Ajuntament de Rubí, que ha creat una taula de salut mental. Accions: xerrades a instituts sobre gestió d’emocions, salut mental i benestar emocional. Es demanen voluntaris sensibilitzats amb aquests àmbits per poder: • Acompanyar gent gran. • Participar en projectes educatius i xerrades. • Donar suport en iniciatives relacionades amb la salut mental. 1.8. Suport econòmic i altres formes de col·laborar A més del temps, Creu Roja també necessita recursos econòmics: • Proposta de la Rosa: - Qui tingui poca disponibilitat de temps pot fer-se soci de la Creu Roja. - Les aportacions econòmiques són clau per sostenir projectes i campanyes. - A més, les quotes desgraven fiscalment. Altres formes flexibles de col·laborar: • Fer de voluntari puntual per projectes concrets (campanya de joguines, recollides especials, etc.), especialment pensat per gent jove que es mou per projectes. • Participar com a col·laborador temporal: - Es formalitza amb un compromís de pocs dies (una setmana, quinze dies…). - Permet “provar” el voluntariat sense lligar-se a llarg termini. - Tot queda cobert a nivell d’assegurances i responsabilitats. “No us queixareu que no us posen facilitats des de la Creu Roja.” 2. Secció Coaching Canalla: eina SMART per als objectius 2.1. Introducció i to de la secció • Inici amb la sintonia de Coaching Canalla, conduïda per Pau Navarro. • Conversa distesa sobre els dimarts amb “pinta de dilluns”, el cansament setmanal i els bioritmes personals: - El Pau explica que els dimarts solen ser el seu pitjor dia, perquè és quan pren consciència que encara queda tota la setmana. - Es remarca la importància de conèixer quan tenim més energia per planificar. S’utilitzen referències de cultura pop: • L’equip A: record de la sèrie i la frase mítica “M’encanta que els plans surtin bé”. • Origen: la pel·lícula serveix per parlar d’idees que s’implanten al cap. • Fama: cita per dir que en el coaching “aquí es ve a suar”. • Més endavant, menció a “Todo a la vez en todas partes”. Es remarca que el coaching no és màgia ni fum, sinó treball, consciència i acció. 2.2. Abans de SMART: és realment el teu objectiu? Abans d’aplicar l’eina SMART, Pau proposa dues reflexions clau: De qui és aquest objectiu? Pot ser un objectiu imposat o suggerit per altres (família, amics, entorn, societat), encara que sigui amb bona intenció. Si l’objectiu no és genuïnament teu, té molta més probabilitat de caure a mitges o no sostenir-se. No preguntar “per què”, sinó “per a què”: El “per què” ens porta al passat i a la justificació. El “per a què” ens projecta al futur i a l’acció. Exercici proposat: • Escollir un objectiu (perdre pes, deixar de fumar, aprendre anglès, canviar de feina…). • Preguntar-se 5 vegades seguides “per a què”: - “Per a què vull perdre pes?” → “Per sentir-me millor.” - “Per a què vull sentir-me millor?” → … - I així fins a 5 nivells de profunditat. Aquest exercici deriva de la tècnica de les “5 W” (o els “5 why”) utilitzada per arribar a l’arrel dels problemes, però adaptada a l’orientació a objectius. Objectiu + “per a què” cinc vegades = claredat sobre el sentit profund del que estem perseguint. 2.3. L’eina SMART: definició de les sigles SMART és un acrònim en anglès utilitzat per dissenyar objectius de manera eficient. Pau en dóna aquesta versió: • S – Specific (Específic) - L’objectiu ha d’estar molt concretat i definit. • M – Measurable (Mesurable) - Cal que es pugui mesurar el progrés (indicadors, fites parcials). • A – Achievable (Assolible/Alcanzable) - Ha de ser realista en funció dels recursos i condicions de la persona. • R – Relevant (Rellevant) - Ha de tenir un impacte important i significatiu per a la persona (alineat amb valors i desitjos propis). • T – Time-bound (Acotat en el temps) - Cal posar una data límit o un horitzó temporal clar. Es fa broma que “smart” en anglès també vol dir “llest” o “pragmàtic”, cosa que lliga bé amb l’esperit de l’eina. 2.4. Aplicació pràctica de SMART Pau utilitza l’exemple típic de “vull perdre pes” per mostrar com convertir-lo en un objectiu SMART. S – Específic • No n’hi ha prou amb “vull perdre pes”. • Cal concretar: “vull perdre 5 kg”. • Preguntes útils: - Què vull aconseguir exactament? - Quin resultat observable hi haurà quan ho aconsegueixi? M – Mesurable • Cal dividir el procés en fites petites i mesurables: - Per exemple, saber quan hauràs perdut 1 kg, després 2, després 3… • Preguntes clau: - Com sabré que m’hi vaig apropant? - Quins indicadors em diran que vaig en bona direcció? A – Assolible • Ha de ser realista segons: - Edat, condicions físiques, situació econòmica, temps disponible. • Exemple: 20 kg en 6 mesos pot ser inviable o poc saludable per a molta gent. • Preguntes clau: - Quins recursos tinc (temps, diners, coneixements, suport)? - Tinc les habilitats que calen o puc adquirir-les? També recorda que en objectius grans, com canviar de professió, cal considerar si es poden aconseguir els recursos necessaris pel camí. R – Rellevant • L’objectiu ha de ser important per a tu, no només per complir expectatives alienes. • Cal imaginar-se el “jo del futur” un cop assolit l’objectiu: - Com seré? Com em sentiré? Què canviarà a la meva vida? - Està alineat amb els meus valors i manera de viure? Aquesta part acostuma a fer emergir contradiccions: • Per exemple, quan l’objectiu està molt lligat a materials i estatus, pot xocar amb valors com la simplicitat, la família o l’equilibri personal. • Si ignorem aquests valors, l’objectiu es pot sostenir un temps, però tendeix a trencar-se. T – Temps (data límit) • És imprescindible fixar una data límit o termini: - Sense data, l’objectiu queda en un “ja ho faré algun dia”. • La data genera: - Urgència sana. - Necessitat de planificar i disciplinar-se. Posar data és un altre exercici de realisme: cal comprovar si el termini és massa curt o massa llarg i ajustar-lo. 2.5. Ordre i flexibilitat de l’eina Pau aclareix que l’ordre de les lletres no és rígid: • La paraula SMART és pràctica i fàcil de recordar, però a la pràctica els elements es treballen en paral·lel. • Es pot començar per la T (data límit), per exemple, si això és el que dóna impuls inicial a una persona. • Durant el procés és normal reajustar: - Potser la data no era realista. - Potser cal fer l’objectiu més específic o més assolible. L’eina és dinàmica: no és un contracte tancat, sinó un marc per pensar millor. 2.6. Missatge final del Coaching Canalla • El coaching no promet miracles; posa estructura i consciència perquè la persona es posi a treballar. • Es convida l’audiència a: - Posar-se metafòricament el xandall i els escalfadors vuitanteros. - Escollir pocs objectius (1–3 com a màxim) i aplicar-hi l’eina SMART. - Revisar, d’aquí un temps, què ha funcionat i què no. La secció es tanca amb la proposta de tornar “l’any que ve” i comprovar si l’audiència ha començat a aplicar SMART en els seus propòsits. 3. Tancament del programa • Després de la secció de Creu Roja, el programa introdueix el tema “Human” de Robbie Williams amb Jessie & Joy, connectant-lo simbòlicament amb la solidaritat com a valor profundament humà. • El programa Rubí al dia, d'11 a 12h es tanca amb una falca recordant que RÀDIO RUBÍ és “la primera en informació local” i animant a seguir l’actualitat de la ciutat. • Finalment, es clou el magazín fins a l’endemà a les 8 del matí.

  • 45'

    #759 - Llums d’emergència B-16 i Open Mic a Rubí

    Introducció del tram del programa En aquest fragment de Rubí al dia, d'11 a 12h amb Belén Tierno Nebot, es tanca el programa amb dues grans blocs: • Un espai de territori digital sobre les noves balises d’emergència B-16 i la seva cara fosca en matèria de dades i ciberseguretat. • Una entrevista cultural amb el còmic David Xeca sobre el projecte Open Mic Comedy a l’espai social-cultural Aurora (local de la CGT a Rubí). Territori digital: balises B-16 i ciberseguretat (amb Germà Bustamante) De triangles a balises obligatòries • A partir de gener de 2026 es jubilen els triangles d’emergència i es fan obligatòries les balises lluminoses B-16 per a avaries i accidents. • La promesa oficial és un sistema DGT 3.0 on cotxes i infraestructures es comuniquen, geolocalitzant ràpidament el vehicle avariat per reduir temps d’espera i incrementar la seguretat. Com funciona realment el sistema Protocol A (fase 1): • Quan s’activa la balisa i es col·loca al sostre, el dispositiu porta una targeta SIM pròpia. • La primera comunicació no és amb la DGT, sinó amb el servidor del fabricant de la balisa (empresa privada). "Diguéssim que aquest seria el protocol normal: primer el fabricant rep les dades." Protocol B (fase 2): • El fabricant ha d’enviar les dades de geolocalització a la DGT a través d’una adreça web crítica. • Aquesta comunicació es fa via el subdomini de cmobility30.es, que no pertany a la DGT ni al Ministeri d’Interior, ni tan sols a l’empresa adjudicatària del projecte, sinó a una persona física, Ivan Vega. • Bustamante il·lustra el despropòsit amb una metàfora: és com trucar al veí de dalt perquè li passi un missatge urgent a algú que viu a Castellfollit de la Roca, en comptes de trucar directament a la persona interessada. Riscos i problemes detectats 1. Titularitat privada d’un domini crític • El domini cmobility30.es és propietat d’un particular (Ivan Vega) i no d’una institució pública o empresa responsable del servei. • Això genera una situació que el col·laborador qualifica de “despropòsit com una catedral”, pròpia d’un còmic d’Ibáñez més que no pas d’un sistema crític d’emergències. • Risc de fragilitat del servei: si el titular no renova el domini (cost irrisori anual), es podria bloquejar de cop la recepció de dades d’emergència a tot l’Estat. "És com tenir les claus d’una central nuclear penjant a la porta de casa, amb un cartell que diu ‘no tocar’." 2. Exposició tècnica i ciberseguretat deficient • Especialistes en ciberseguretat han analitzat el domini amb eines com Whois o Telnet i han detectat que: • Els sistemes estan exposats i sense protecció suficient. • Hi ha males configuracions a Amazon Web Services, on està allotjat el domini. • Es produeixen fugues reals de dades a través d’URLs internes. • Conclusió de Bustamante: s’ha venut un sistema “de darrera generació” però muntat sobre fonaments digitals precaris, gairebé "enganxats amb cel·lo". Dades personals, privacitat i cadena d’actors • La balisa B-16 implica que, en cas d’emergència, es transmeten dades de geolocalització en temps real: on està exactament el vehicle, rutes habituals, freqüència de desplaçaments, etc. • Les dades no van directament a la DGT, sinó que passen per: • El fabricant de la balisa (empresa privada). • El domini gestionat per un particular i allotjat en servidors d’Amazon Web Services. • Finalment, la DGT, que hi accedeix per fer la gestió d’assistències i evacuacions. • Això obre la porta a: • Vendes de dades a tercers interessats en perfils de mobilitat i hàbits de desplaçament. • Pèrdua d’intimitat dels conductors. • Dificultat per rastrejar qui vetlla realment per la protecció efectiva d’aquestes dades. Possibilitat de control i drets dels usuaris • La balisa B-16 serà obligatòria: no es pot circular sense, i la policia (Mossos o Guàrdia Civil) podrà multar si no es porta o no s’utilitza en cas d’incidència. • Teòricament: • La balisa només s’activa quan el conductor encén el dispositiu. • El Reglament General de Protecció de Dades de la UE (vigent des de 2018) hauria de permetre l’eliminació de dades un cop complerta la finalitat específica (l’emergència). • Bustamante, però, es mostra escèptic i remarca que caldria comprovar tècnicament: • Si hi ha mecanismes reals per impedir que les dades es guardin més enllà del necessari. • Si és possible exercir drets de supressió o oposició d’una manera clara i efectiva. Crida a la transparència i a l’auditoria • Bustamante formula tres preguntes clau que els ciutadans s’haurien de fer: • On van exactament les nostres dades de moviment? • Qui vetlla, de debò, per la seva protecció i seguretat? • Tenim dret a una auditoria independent i transparent que expliqui tot el recorregut d’aquestes dades? • Esmenta que el RAC ja ha demanat explicacions i considera que la DGT té l’obligació immediata d’aclarir: • Qui és exactament Ivan Vega. • Per què es va permetre que un domini tan crític fos registrat a títol particular. • Quines mesures es prendran per blindar la infraestructura digital associada a les balises. • Conclusió de l’expert: La seguretat viària també depèn de la seguretat de les dades. Sense confiança en la gestió digital, el sistema perd legitimitat. Open Mic Comedy a Rubí (entrevista amb David Xeca) Naixement i objectiu de l’Open Mic • David Xeca, excol·laborador de Ràdio Rubí, explica l’evolució del projecte Open Mic Comedy que organitza a l’Espai Social-Cultural Aurora, local de la CGT a Rubí. • L’objectiu inicial era crear un espai estable de comèdia fora de Barcelona per a: • Còmics i còmiques del Vallès Occidental i àrea metropolitana. • Gent que vol provar text i deixar-se anar en un escenari. • Assegura que s’ha assolit l’objectiu: • El local té molt bon ambient i un públic molt agraït. • Reben moltes inscripcions cada vegada que obren convocatòria. • S’han fet un nom dins del circuit d’Open Mics. Funcionament de les sessions • Cada sessió compta habitualment amb cinc còmics o còmiques (inicialment en feien set, però s’allargava massa). • En gairebé tres temporades, hi han passat desenes de monologuistes, fàcilment prop d’un centenar de persones. • El públic omple el local cada mes i hi ha força assistents fidels que repeteixen. • L’Aurora, tradicionalment orientada a la música i jam sessions, ha incorporat la comèdia com a activitat regular amb molt bona resposta. Tipus de còmics i oportunitats • L’Open combina: • Còmics emergents que pugen per primera vegada o porten poques actuacions. • Còmics semiprofessionals o contrastats, alguns amb oportunitats destacades (com fer de teloners de figures com el Magí de TV3). • Aquesta barreja dona: • Equilibri de ritmes i estils en una mateixa nit. • Oportunitat real de creixement i prova de material. • Alguns noms han repetit per la bona acollida del públic i l’ambient de proximitat. Tècnica del stand-up i feina invisible • Xeca remarca que el stand-up comedy no és només improvisació o gràcia innata: • Hi ha una estructura molt tècnica: premissa, desenvolupament i remat. • Es treballen diferents recursos: jocs de paraules, girs absurds, exageracions, etc. • Està preparant un monòleg d’una hora, la qual cosa exigeix: • Escriure molt text. • Comprimir i reescriure constantment. • Llançar a la paperera la majoria d’idees fins quedar-se només amb el millor. • L’Open serveix per comprovar què funciona i què no: • Acudits que a l’autor li semblen brillants potser no fan riure el públic i cal descartar-los. • D’altres, que semblaven secundaris, poden convertir-se en èxits inesperats. L’humor avui: necessitat, límits i context • Xeca i Belén comenten que l’humor és molt consumit actualment: • Podcasts d’humor amb grans audiències. • Programes de ràdio i televisió que incorporen seccions humorístiques. • Necessitat de riure i descarregar la negativitat de l’actualitat informativa. • Pel que fa als límits de l’humor: • Xeca defensa que l’humor ha de ser transgressor i sempre molestarà algú. • El factor clau és el context: no és el mateix un espectacle d’humor negre que un acte institucional o esportiu d’un ajuntament. "Els límits existeixen, però els posem nosaltres segons el context on actuem." • Posa exemples de polèmiques recents quan s’han fet acudits molt negres en entorns no adequats. • També comenta un debat intern entre còmics: • Hi ha noves formes d’espectacle en què el públic participa molt. • Alguns stand-uppers “purs” diuen que això ja no és un monòleg, sinó un altre tipus de xou. Connexió amb el públic i espai idoni • L’Espai Social-Cultural Aurora és considerat per Xeca ideal per a un Open Mic: • Bones condicions acústiques: el riure ressona i crea caliu. • Proximitat física amb el públic (format taules i barra, no platea de teatre). • Equip tècnic adequat: micro de qualitat, llums potents, servei de barra. • Quan se li pregunta si es veu portant l’Open a un espai més gran (com un teatre municipal), respon que no per aquest format concret: • Traslladar-ho a una sala gran podria desvirtuar l’essència d’un Open Mic. • Sí que s’imagina, en canvi, portar el seu monòleg d’una hora a un teatre com a espectacle propi, que ja seria un altre producte. Properes dates i invitació al públic • Es destaca la sessió del divendres 12 (tancament de 2025): • Cartell format per còmics que no han actuat mai a l’Open dels Coneguts. • Participació de gent molt consagrada dins el circuit. • Es preveu un xou diferent i sorprenent respecte d’altres edicions. • Es recomana seguir l’Instagram “Open dels Coneguts”: • Per veure vídeos de millors moments. • Per consultar cartells i properes dates. • Xeca agraeix a Ràdio Rubí el suport i afirma sentir-s’hi "com a casa", subratllant el servei a la ciutat que fa l’emissora. Tancament El fragment combina alerta digital i reflexió sobre privacitat (balises B-16, DGT i domini en mans privades) amb cultura local i humor (Open Mic Comedy, tècnica del monòleg i vida escènica a Rubí). El missatge de fons és doble: • Com a conductors i ciutadans digitals, cal exigir transparència i seguretat en la gestió de dades. • Com a públic i creadors de cultura, l’humor és una eina poderosa per connectar, pensar i relativitzar la realitat, sempre atenent al context on es fa servir.

  • 54'

    #758 - Mercat d’art de Nadal i racó literari

    Context general de l’episodi Espai de Rubí al dia, d'11 a 12h conduït per Belén Tierno Nebot, centrat en cultura local: arts visuals, llibres i activitats nadalenques. L’episodi combina una entrevista sobre el mercat d’art Mercart 2025 al Claraboia i un racó literari amb recomanacions de llibres i activitats lectores, especialment pensades com a regals de Nadal i com a impuls de la vida cultural rubinenca. 1. Mercart 2025: el mercat d’art al Claraboia Funcionament i filosofia del Mercart • Mercart és un mercat d’art organitzat en un espai-taller del Pep Borràs al Claraboia, que fa uns 16 anys que existeix (amb aturada a la pandèmia) i que arriba a la 12a edició en el format actual. • Reuneix un grup d’artistes de Rubí amb ganes de mostrar i vendre la seva obra en formats petits i a preus assequibles, per acostar l’art a persones que no acostumen a anar a galeries. • Es poden trobar disciplines diverses: dibuix, il·lustració, fotografia, pintura, escultura, ceràmica, i aquest any també màscares amb una tècnica especial. • Objectiu clau: democratitzar l’art. S’insisteix que, per un preu similar a un perfum de gamma alta, es pot adquirir una peça original que dura tota la vida i que es converteix en part íntima de la llar. "L’art no es ven, hi ha un client que el vol comprar perquè s'ha enamorat d’aquella obra." Calendari, horaris i experiència de visita • Inauguració: 19 de desembre a les 19.30 h. • Durada: del 19 de desembre al 6 de gener (amb obertura pràcticament cada dia de festes: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, etc.). Els horaris són variats i es penjaran al web per evitar confusions. • Es proposa tant comprar com simplement “anar a remenar” i gaudir mirant art. Molta gent ho ha incorporat a la seva rutina de Nadal com una visita imprescindible. • Cada artista presenta habitualment entre 10 i 15 obres. Mirar totes aquestes produccions es descriu com un passeig paisatgístic per la creativitat: observar evolucions, estils i canvis d’any en any. Artistes participants i relleu generacional • Llista destacada d’artistes: Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Ferrés, César Font, Sònia González (Cuchu), Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, Miquel Mas, Monsino, Núria Lacambra, Anna Tamayo. • Hi ha una combinació de generacions veteranes i noves fornades, fomentant el relleu. Alguns artistes donen pas a joves creadors en determinades edicions. • Pep Borràs, com a amfitrió, posa a disposició el seu espai per promocionar l’art local, no només el propi. Hi ha una actitud col·lectiva de cessió de lloc si calgués incorporar nous artistes. L’obra de Núria Lacambra • Núria Lacambra, artista local de formació en Belles Arts, explica l’evolució del seu treball: - De la figuració acadèmica i el realisme a la abstracció intuïtiva. - Actualment centrada en ambients marins: primer mars horitzontals i ara una mirada de “busseig” dins l’aigua. • El seu vincle vital amb el mar (Cap de Creus, Llançà, tramuntana, banys i immersions) alimenta la seva obra, que expressa força, moviment i intensitat natural. • Defensa que l’artista ha de ser veritable amb si mateix, fins i tot si això el fa menys “vendible” dins la indústria artística convencional. Altres propostes artístiques del grup • Joan Mas presenta enguany màscares amb una tècnica sorprenent, ja aplaudida a la Fira de Sant Galderic. • Pep Borràs treballa amb: - Figures de dones africanes amb farcells al cap. - Ocells i composicions fetes amb objectes trobats: ferros, fustes, fragments d’armaris… - Núria ho relaciona amb el corrent de l’objet trouvé del segle XX. • Miquel Mas combina: - Una base d’hiperrealisme i virtuosisme tècnic. - Amb collage i taques que mantenen, al darrere, un gran domini del dibuix. Preus i economia de l’art • Es recalca que els preus són assequibles: - En el cas de Núria Lacambra: formats 40×40 sobre fusta al voltant dels 100 €, obres sobre cartró entre 70–75 €, i formats més petits sobre 60 €. - Altres artistes poden tenir peces fins als 150 €, però majoritàriament per sota dels 100 €. • Es destaca que així es pot regalar art sense fer una gran despesa, però adquirint anys de feina, ànima i ofici concentrats en una peça. • Entre els propis artistes també hi ha intercanvi i compra mútua d’obres, com a mostra d’estima professional i personal. La “llumineta” del Mercart • Es manté la tradicional “llumineta”: - Cada número costa 2,50 €. - Es juguen les dues terminacions de la loteria del Niño. - Si el número coincideix, la persona guanyadora pot escollir obres del Mercart per un valor d’uns 250 €. • Aquesta fórmula combina joc, il·lusió i accés ampliat a l’art. Reflexions sobre el món de l’art • Núria Lacambra comenta la distinció entre: - El “món de base” d’artistes que viuen l’art amb molta potència però amb difícil accés al mercat elitista. - I la indústria de l’art, condicionada per marxants, col·leccionistes i estratègies de revalorització. • Es reivindica el valor de l’art al marge de la gran indústria, posant en relleu la importància de la connexió emotiva entre obra i comprador. 2. Racó literari: llibres i maratons de contes La segona part del programa és el Racó literari amb Enric Pallarés i Carme Pomereda, centrat en: • Activitats especials per Nadal: maratons, lectures, vermut literari i accions solidàries. • Recomanacions de llibres per a nens, joves i adults, idònies com a regals de Nadal. 2.1. Marató del Racó i activitats solidàries Marató del Racó (13 de desembre) • Es recupera l’esperit de la gran festa dels 50 anys de la llibreria, celebrats l’any anterior, amb tot un dia d’activitats. • Dia: dissabte 13 de desembre. • Programa del matí: - Taller de Nadal per a infants. - Contacontes a càrrec de Carme Pomereda i Lídia Juste (presentades com a “fitxatges de luxe”). • De 12 a 13 h: lectura col·lectiva de poemes de Pere Quart (després de l’haver dedicat l’any anterior a Salvat-Papasseit), amb: - Amics i clients llegint poemes. - Acompanyament musical del mestre Jordi Voltes. • A partir de la 1 del migdia: vermut i concert de jazz amb un grup amic. • Es convida tothom a participar-hi a la porta de la llibreria, al carrer, amb carpes i ambient de festa. Marató de contes al Casino i La Marató de TV3 • L’endemà, diumenge 14, hi haurà la Marató de contes organitzada per La Xarxa i entitats locals, enguany al Casino recentment reobert com a equipament cultural. • Aquesta marató és una gran festa d’entitats i ciutadania: hi participen narradors, músics, dansaires (s’esmenten balls, gaites, etc.), i també la Lídia explicant contes. • Tant la Marató del Racó com la Marató de contes se sumen a La Marató de TV3 dedicada al càncer. Col·laboració amb Oncolliga Rubí • Durant el dia 13, la llibreria destinarà un percentatge de les vendes a una donació solidària a Oncolliga Rubí, l’entitat local de suport a persones amb càncer. • Es posa en valor la dimensió comunitària i solidària de la cultura: llibres, contes i poesia com a instruments per teixir vincles socials i suport mutu. 2.2. Llibres infantils i juvenils recomanats a) “13 fòbies i un misteri” • Llibre per nens i nenes a partir de 6è de primària i sobretot 3r–4t d’ESO. • Protagonista: un noi petit i vulnerable, anomenat “la rateta”, que pateix assetjament escolar per part d’un company alt, fort (el “matón” de l’escola, ara anomenat bully). • El protagonista té 13 fòbies (por a la foscor, a les aranyes, etc.). • Un altre noi, d’altes capacitats i obsessionat pels misteris i el true crime, l’arrossega a aventures que, sense voler, l’ajuden a afrontar i superar les seves pors: - El tanca en una cova (foscor i aranyes). - El porta a situacions que el confronten amb cada fòbia. • A mesura que viu aquestes situacions, el protagonista guanya autoestima i arriba a enfrontar-se al bully, malgrat ser físicament més petit. • El llibre combina humor, intriga i crítica social, amb una moraleja clara: la importància de no perdre l’autoestima i de trencar la dinàmica de l’abús. b) “En Pere dels set secrets” • Llibre il·lustrat per a lectors de cicle inicial/mitjà i per llegir en família. • Protagonista: Pere, un nen de sis anys, murri i observador, que té set secrets que no explica als seus pares. • Context: els pares sempre estan ocupats (casaments, bateigs, feina…) i el deixen amb diferents persones de confiança: la Lola de la fruiteria, avis, padrí, oncle, etc. • Cada cura li fa fer coses que els pares no li permetrien: - A la fruiteria, la Lola el posa darrere el taulell a atendre clients i fins i tot rep propina. - Amb el padrí, se’n va a les muntanyes russes i menja de tot, acabant marejat i vomitant. • Els set secrets són totes aquestes experiències, plenes de llibertat i aventura. • Missatge de fons: malgrat les prohibicions i normes, el Pere estima profundament els seus pares, i el llibre mostra com les xarxes d’adults del voltant (amics, avis, padrins) aporten riquesa vital als infants. • Es destaca especialment la qualitat de les il·lustracions (de Cristina Los Santos) i el to tendre i humorístic. c) “O pastanagues” • Àlbum il·lustrat per a primeres lectures o per ser explicat en veu alta. • Protagonista: un conill que viu sol i repeteix cada dia la mateixa rutina (te, tranquil·litat…). La seva expressió preferida quan s’enfada és “O pastanagues!”. • Un dia planta pastanagues i li queda una llavor a la bossa. La planta, la rega, l’estima i li parla. D’aquesta llavor neix una pastanaga especial que parla i li fa companyia. • A partir d’aquí: - El conill porta la pastanaga arreu (en cotxe, a la botiga, a les muntanyes…). - Junts decideixen plantar i cuidar més llavors fins a tenir moltes altres hortalisses “amigues”. • Missatge central: amb afecte, cura i temps es poden fer créixer amistats i vincles; el conill descobreix que viure acompanyat és molt millor que viure sol. • El llibre juga amb el gir humorístic: els conills solen menjar pastanagues, però aquesta no se la menja, perquè és la seva amiga. 2.3. Llibres per a adults a) “Els miserables” de Víctor Hugo (nova edició en català) • Edició especial de Nadal del clàssic “Els miserables” de Víctor Hugo, pensada com a gran regal: - Més de mil pàgines. - Edició cuidada i molt atractiva com a objecte (no només com a lectura). • Particularitat clau: nova edició en català basada en la traducció de Maria Bohigas (Club Editor), aquí revisada i actualitzada. • Història de la traducció: - Bohigas va traduir el llibre fa molts anys, en una feina de gairebé 10 anys combinada amb altres tasques. - La traducció anterior estava gairebé exhaurida i en format molt modest de butxaca. - En revisar-la per reeditar-la, l’autora s’ha adonat que havia de reescriure i adaptar força fragments al català actual i a la sensibilitat dels lectors d’avui. • Es remarca la importància de la traducció literària: - Llegint en traducció, llegim la veu del traductor tant com la de l’autor. - La professió de traductor està guanyant visibilitat i reconeixement, amb iniciatives com un futur simposi de traductors europeus a Barcelona. • Es cita la frase de Rimbaud sobre l’obra: “Els miserables són un poema, un poema de debò.” • El llibre es presenta com una obra fundacional de la literatura europea contemporània i ara, amb aquesta edició, més accessible i atractiva per al lector catalanoparlant. b) “Guia de les criatures fantàstiques catalanes” • Llibre de Joan de Déu Prats amb il·lustracions de Maria Padilla, centrat en la mitologia i les criatures fantàstiques catalanes. • Estructura en forma de guia: - A cada pàgina hi ha una il·lustració d’una criatura (fumeres, gambutzins, dones d’aigua, etc.). - I una fitxa amb informació: orígens, lloc on se la situa, aspecte, poders, parentius amb altres éssers llegendaris. • Exemples: - Gambutzins: petits éssers associats a dies de molt vent; al Baix Ebre s’explica als infants que “xiulen” amb el vent, i molts esplais organitzen “caça de gambutzins” de nit. - Fumeres i altres criatures menys conegudes, vinculades a zones concretes del territori. • El llibre és alhora: - Regal bonic (edició molt cuidada i il·lustracions potents). - Recurs pedagògic ideal per a escoles i instituts, per treballar llengua, literatura, història, socials i imaginari col·lectiu. • Es critica que, en alguns centres, per la voluntat de ser “massa multiculturals”, s’han deixat de banda les llegendes locals, tot i que es coneixen molt bé universos com el de Harry Potter o El senyor dels anells. • Es reivindica la necessitat de recuperar i explicar aquestes històries pròpies (dracs, boscos de Sant Llorenç, Montserrat, etc.) i de fer-ne fins i tot novel·les negres o fantàstiques a l’estil de Dolores Redondo, però ambientades al Pirineu, Montseny o Collserola. • La llibreria presentarà el llibre amb la presència de Joan de Déu Prats el 17 de desembre. 3. Tancament, falques i autopromoció de Ràdio Rubí Entre els segments principals s’escolten diverses falques promocionals i corts informatius que recorden la programació i el paper de Ràdio Rubí com a emissora de proximitat: • Recordatoris que Ràdio Rubí és “la primera en informació local” i que tot el que passa a la ciutat es pot seguir al 99.7 FM i a radiorubi.cat. • Falques de programes com: - “Sonido vinilo” (programa musical de clàssics 70–90). - “Inspira’t” (magazín d’històries inspiradores amb Cuca Fernández i Carme Moreno). - “En Joc” (espai esportiu de La Xarxa). - “Experimenta” (programa per descobrir nous gèneres musicals). - “Les Gildes” (tertúlia jove quinzenal els dilluns al migdia). • Breus butlletins informatius amb notícies de la ciutat (assentaments a la plaça Pompeu Fabra, incendi al carrer Lope de Vega, premis a empreses locals, tancament d’aparcaments, etc.). • Anunci del cicle Gaudí al Teatre Municipal La Sala i d’estrenes de cinema català, així com sortejos d’entrades per “El trencanous”, concerts i obres com “Les Bàrbares”. 4. Idees clau de l’episodi Cultura com a regal de Nadal • L’episodi defensa explícitament que, davant el “no sé què regalar”, una bona opció és: - Regalar art local (Mercart al Claraboia). - Regalar llibres per a totes les edats. • S’hi associa el regal cultural amb valors duradors, identitat i suport al teixit creatiu local. Cultura, comunitat i solidaritat • Les activitats culturals de Nadal (Mercart, maratons de contes, lectures de poesia) es presenten com a espais de trobada ciutadana. • Hi ha una dimensió solidària clara: col·laboració amb Oncolliga Rubí i alineació amb La Marató de TV3 dedicada al càncer. Reivindicació de la creació i la traducció • Es posa en valor: - La creació artística local com a expressió d’ànima i trajectòria vital. - La traducció literària com a ofici complex i central per a la circulació dels grans clàssics. • Es defensa recuperar i donar protagonisme a les mitologies i criatures fantàstiques catalanes com a part de la nostra cultura.

  • 50'

    #757 - Autonomia i discapacitat: veu, drets i ciutat

    Context i motiu de l’episodi Programa especial de Rubí al dia, d'11 a 12h dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre). Hi participen: • Noa Redondo, alumna del Centre d’Educació Especial de Can Oriol • Àlex Santiago, educador del centre • Marta Sabater, mestra d’audició i llenguatge • Maria Vila-Josana, tècnica del programa d’atenció a la discapacitat de l’Ajuntament de Rubí L’episodi gira al voltant de tres eixos: autonomia personal, accessibilitat i entorns inclusius, i necessitat de recursos i canvis estructurals. Festa de les entitats i serveis de discapacitat Jornada a la plaça de la Nova Estació Es comenta la festa de les entitats i serveis en l’àmbit de la discapacitat, celebrada el diumenge anterior a la plaça de la Nova Estació. • Festa oberta a tota la ciutadania, amb parades informatives i tallers • De 10 a 11h: “hora silenciosa” per a persones amb alta sensibilitat auditiva, autisme o qui prefereixi un ambient tranquil • A partir de les 11h, més música i activitat Programa Singulars i circ inclusiu • Entrevista pública a l’alumnat del programa Singulars, formació d’inserció laboral per a joves amb discapacitat intel·lectual, autisme o trastorn mental, en hostaleria i turisme. • Lectura col·lectiva del Manifest de les Persones amb Discapacitat per part de 13–14 entitats. • Cloenda amb espectacle de circ inclusiu de la companyia Mur, “Únics”, amb dos números especialment emotius. Xarxa d’entitats de Rubí S’esmenta la riquesa associativa de la ciutat en l’àmbit de la discapacitat, amb entitats com Dapsi Rubí, Rubitea, Abdir, Centre d’Educació Especial de Can Oriol, Club Horitzó, Club Escola de Futbol Can Mir, Fundació Prodis, Font del Ferro, FAC Terrassa, Fundació Avant, Llar de Canal Samora, ONCE i Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional, entre d’altres. Idees clau: Rubí disposa d’una xarxa d’entitats consolidada, una festa ja arrelada al calendari i espais que combinen visibilització, convivència i sensibilització ciutadana. Autonomia a l’escola: què vol dir i com es treballa Tasques quotidianes i confiança Els professionals expliquen que l’objectiu central del Centre d’Educació Especial de Can Oriol és promoure l’autonomia dels alumnes: • Treballar tasques del dia a dia: estendre roba, posar una rentadora, sortir al carrer, creuar passos de vianants, fer trajectes caminant… • Suport progressiu: primer amb acompanyament adult i, a mesura que guanyen seguretat, retirada gradual del suport. • Generació de confiança en les pròpies capacitats, tant dins com fora de l’escola. La Marta destaca la importància de “donar confiança i empenta” perquè els alumnes puguin fer el seu dia a dia sense problemes quan surtin del centre. La veu de la Noa: futur, amistats i pors La Noa, de 15 anys, comparteix: • Vol treballar de dependenta, preferentment en una botiga de roba. • Sap que haurà de continuar estudiant després de Can Oriol per aconseguir-ho. • Li agrada molt estar amb els amics, tant al centre com a les places i espais públics de Rubí. • Li fa por la foscor al carrer, i això obre el debat sobre il·luminació i seguretat urbana. La conversa amb la Noa humanitza el discurs: mostra desitjos molt compartibles (feina, amistats, oci) i por a espais poc il·luminats, qüestions que afecten molta més gent enllà de la discapacitat. Mancança de recursos i espai al Centre Can Oriol Problema estructural d’espais Els professionals exposen una situació molt precària al centre: • Manca greu d’espai; el menjador s’ha reconvertit en aula i l’alumnat dina als passadissos amb taules improvisades. • Dos grups s’han d’ubicar en un altre centre educatiu (Terés del TET) al davant, perquè no hi caben a l’escola. • Falta de sales específiques: no disposen de totes les aules especialitzades típiques (gimnàs, aula de música, etc.), que també són clau per treballar autonomia. • Pocs recursos materials: es treballa sobretot amb creativitat i idees, fent “malabars” per suplir la manca de materials físics. Tot i la implicació del professorat, l’ampliació prevista del centre arriba tard i ja serà insuficient. Recursos i visibilitat A banda de l’espai, apunten que calen: • Més recursos humans i materials per poder treballar totes les habilitats d’autonomia. • Visibilitat social de la feina i de les necessitats reals del col·lectiu, perquè molta gent ni tan sols sap en quines condicions treballen. Missatge de fons: el compromís professional és alt, però sense espais ni recursos adequats no es pot garantir l’autonomia ni els drets dels alumnes com caldria. Entorns accessibles i autonomia: més enllà de les barreres físiques Accessibilitat física, cognitiva i comunicativa La Maria amplia el concepte d’accessibilitat: • Física: eliminació de barreres arquitectòniques, accessos adaptats, espais transitables per a tothom. • Cognitiva: senyalització clara, textos fàcilment comprensibles (ex.: factura de la llum entenedora), informació visual i estructurada. • Comunicativa: canals i llenguatges accessibles (inclosa, per exemple, interpretació en llengua de signes a pregons i actes públics). Subratlla que uns entorns accessibles beneficien tota la població: persones amb discapacitat, gent gran, famílies amb cotxets, etc. “Per mi, l’autonomia té molt a veure amb l’accessibilitat i l’adaptació dels espais”. Empatia i ritmes diferents Es posa molt d’èmfasi en la necessitat d’empatia en el dia a dia: • Exemple del pas de vianants: hi ha persones que necessiten més temps per valorar si poden creuar; cal que conductors i vianants respectin aquest ritme més lent. • Comparació amb la sortida d’infants de l’escola: quan ets pare o mare, preveus que pot sortir una criatura corrent i redueixes la velocitat; el mateix cal quan hi ha persones amb altres necessitats. La idea central és que una societat realment inclusiva ha de donar temps i espai als ritmes diversos, enlloc d’imposar sempre la rapidesa i l’eficiència. Educació i sensibilització Es remarca que aquesta empatia s’ha de treballar des de petits: • L’educació ha d’incorporar valors de respecte a la diversitat, acceptació d’errors i ritmes diferents. • La sensibilització ha d’anar de la mà de les transformacions físiques i normatives. Tecnologia i comunicació: mòbils, tauletes i SAC L’app “Al teu costat” Es presenta la nova aplicació “Al teu costat”, desenvolupada per l’Ajuntament de Rubí: • Fruit d’un treball llarg entre Servei d’Informàtica i Servei d’Atenció a la Discapacitat. • Objectiu: posar els temes de discapacitat al centre i centralitzar informació. • Inclou: - Informació d’entitats i serveis de l’àmbit de la discapacitat a Rubí i altres punts de Catalunya. - Un espai de comunitat on les persones usuàries poden exposar necessitats, oferir suports (cadires de rodes, acompanyaments, formacions…) i fer propostes. • És una eina també per l’Ajuntament: permetrà detectar necessitats en temps real a partir de les dades recollides. És una app oberta a tothom: persones amb discapacitat, professionals, famílies i ciutadania que vulgui oferir ajut. L’Àlex la valora com una eina “superútil” per compartir, coordinar-se i crear comunitat de suport. Ús de tecnologia al centre Al Centre d’Educació Especial de Can Oriol: • Mòbils personals: no s’utilitzen dins el centre. • Tauletes: sí que s’utilitzen amb diversos usos: - Oci i motivació: en moments d’“escollir”, per mirar vídeos a internet o cercar continguts d’interès. - Orientació: ús de Google Maps per ubicar-se en destinacions i aprendre recorreguts. - Comunicació: com a part d’un SAC (Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació). La Marta explica que: • Alguns alumnes disposen de llibres de pictogrames (baixa tecnologia) amb el vocabulari essencial. • Altres utilitzen tauletes amb aplicacions gratuïtes com Estel Escrit, on activant pictogrames poden construir missatges. • El SAC no només serveix per expressar-se, sinó també per entendre millor el món, ja que el professional pot fer modelatge (acompanar el llenguatge oral amb pictogrames). L’ús de pictogrames no és exclusiu de l’educació especial: reforça llenguatge i comprensió, també present a escoles ordinàries, especialment en edats inicials. La Noa, en el seu cas, fa servir la tauleta sobretot per mirar vídeos, mentre el mòbil a casa té normes d’ús i horaris, principalment per parlar amb amics i mirar continguts a internet. Manifest de les Persones amb Discapacitat Lectura compartida i estructura Cap al tram central del programa es llegeix, a diverses veus, el Manifest elaborat per entitats i serveis de Rubí. La Noa és la primera a llegir, amb unes fitxes preparades i plastificades. El manifest posa l’autonomia al centre i articula una sèrie de demandes clau. Idees principals del manifest Les frases del manifest es repeteixen en primera persona, amb un to reivindicatiu i afirmatiu: • “Vull ser una persona més autònoma”: es reclama suport adequat per poder participar en decisions, relacionar-se, ser lliure i comunicar necessitats i desitjos. • Dret a suports reals i suficients en educació, salut, cultura i feina, per poder créixer amb dignitat i independència. • No fer les coses “per” la persona, sinó ensenyar-li a fer-les: l’autonomia s’entén com a llibertat real. • Escoles amb recursos i infraestructures adequats per ensenyar habilitats d’autonomia. • Ajudes tècniques (productes de suport) que facilitin les tasques del dia a dia. • Eliminació de barreres arquitectòniques i prejudicis socials, per garantir mateixes oportunitats. El manifest també subratlla que: • Tothom té dret a equivocar-se i aprendre dels errors; sense autonomia no hi ha aquesta oportunitat. • Assumir riscos no és sinònim de posar-se en perill, sinó part necessària de viure en llibertat. • La diversitat és una riquesa, no una barrera. • Cal plena accessibilitat en entorns públics i privats. • Per ser autònom cal accedir a la informació, conèixer els drets propis i disposar de suports adequats. • La inserció laboral és un eix bàsic: trobar feina i cobrar un salari digne es vincula directament a tenir un futur millor. Una de les idees més potents: respecte i escolta. Es reclama que s’escolti la persona, es respectin les seves decisions i no se la invalidi quan s’equivoca. El manifest tanca agraint la implicació de totes les entitats que l’han fet possible, reforçant el treball en xarxa. Normatives, drets i camí pendent Avanços des del 1992 i canvi de llenguatge La presentadora recorda que des de 1992, any en què l’ONU estableix el Dia de les Persones amb Discapacitat: • Han canviat normatives i terminologia; ara es parla més de persones amb discapacitat o diversitat, i menys de termes estigmatitzants. • S’han incorporat pràctiques d’accessibilitat abans impensables (festes silencioses, llengua de signes a actes oficials, etc.). Tot i això, insisteix que encara queda molt per fer, especialment en l’àmbit de regulacions i polítiques públiques. El paper de les plataformes i entitats La Maria destaca que: • S’està avançant en la bona direcció, però cal que les normatives continuïn evolucionant. • Les grans entitats i plataformes especialitzades en discapacitat (física, intel·lectual, etc.) són les que fan pressió perquè les administracions regulin i millorin les condicions de vida del col·lectiu. • La força de la gent i de les entitats és clau perquè es prenguin decisions polítiques amb coneixement de causa. Sense la veu organitzada de les persones afectades i de les entitats, els canvis normatius no avancen prou. Visibilització i conscienciació social L’Àlex reforça la idea que: • Hi ha molts avenços, però encara falta que la societat vegi de prop les necessitats reals. • Qui no conviu amb la discapacitat sovint no percep les barreres existents. • La visibilització constant és necessària perquè els qui poden impulsar canvis siguin conscients i actuïn. Habitatge, treball i “imaginació social” Habitatge: el problema general i l’afegit En el tram final, es connecta el tema de discapacitat amb altres grans reptes socials, com l’habitatge: • L’habitatge és un problema general (a Catalunya, a Espanya i a Rubí), però per a persones amb discapacitat és encara més greu. • Es reivindica la necessitat d’habitatges versàtils i diversos: - Per famílies nombroses. - Per persones que poden viure semiautònomes amb certa tutela. - Per gent gran sola. - Per joves que es volen emancipar. Es diu que potser falta “imaginació” social per pensar models d’habitatge i suports més flexibles i adaptats. Formació i inserció laboral Es parla també de la transició escola–món adult: • Després de Can Oriol, alguns alumnes poden continuar estudiant, altres volen incorporar-se al món laboral. • Les opcions són limitades, especialment per a persones que volen feines concretes, com la Noa que vol ser dependenta en una botiga de roba. • Falta formació professional adaptada propera al territori: - Al Vallès hi ha recursos, però molts joves han d’anar a Barcelona. - A altres comarques (Pallars, zones rurals) la distància pot ser de molts quilòmetres. La Maria ho vincula de nou a la necessitat d’adaptar entorns i recursos a les diverses capacitats: • Persones amb discapacitat lleu necessiten un tipus de suport, i altres amb més necessitats en requereixen un de molt més intensiu i adaptat. • Això multiplica la complexitat, però no ho fa impossible: cal planificació i voluntat política, escoltant les veus que arriben a través del Servei d’Atenció a la Discapacitat i de la xarxa d’entitats. El missatge final: no és senzill, però és factible si es posen recursos i s’escolten les persones. Tancament: desitjos, respecte i futur En el minut final, la presentadora torna a parlar amb la Noa: • Li pregunta pel Nadal i els desitjos per l’any vinent (2026); la Noa admet, entre broma i serietat, que voldria un mòbil nou. • Es recuperen conceptes del manifest: respecte, autonomia, dret a decidir i a equivocar-se. S’estableix un paral·lelisme entre equivocar-se en un dibuix i a la vida: • Si un dibuix surt malament, es corregeix o es torna a fer. • A la vida passa el mateix: equivocar-se, rectificar o començar de nou forma part del procés. L’episodi es tanca amb agraïments a la Noa, la Marta, l’Àlex i la Maria, i amb el desig de retrobar-se l’any següent havent avançat en més drets, més recursos i més autonomia per a les persones amb discapacitat. Idees força de l’episodi • Autonomia com a eix central: dret a decidir, a equivocar-se i a rebre els suports necessaris. • Accessibilitat integral: física, cognitiva i comunicativa, pensada per a tothom. • Manca estructural de recursos i espai al Centre d’Educació Especial de Can Oriol, tot i la implicació dels professionals. • Tecnologia com a eina d’inclusió (app “Al teu costat”, SAC amb tauletes i pictogrames). • Treball en xarxa de les entitats de Rubí i importància de les plataformes de discapacitat per impulsar canvis normatius. • Necessitat d’habitatge adaptat i diversificat i de formació professional adaptada accessible territorialment. • Empatia i educació com a base d’una societat més justa i inclusiva.

  • 53'

    #756 - Nadal màgic a Rubí: dansa, teatre i vins

    Context i estructura de l’episodi Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h combina cultura, Nadal i gastronomia líquida. El programa s’articula al voltant de tres blocs principals: • L’espectacle nadalenc dels Melquíades a la plaça Pere Aguilera, creat per l’escola Vuit Temps. • La promoció d’entrades gratuïtes per a diversos espectacles de La Sala. • Recomanacions de vins i escumosos per Nadal amb Bodega Rosàs. 1. La màgia de Nadal amb Vuit Temps i els Melquíades 1.1. L’espectacle “Malquiades” a la plaça Pere Aguilera A partir del minut 2 aprox. s’entrevista Santiago Granizal, fundador i alma mater de Vuit Temps, l’escola de dansa i teatre de Rubí. • L’escola ha estat encarregada de l’espectacle dels Melquíades, els ajudants del Mag Rubisenc, que es representa cada tarda a la plaça Pere Aguilera. • Es tracta d’un espectacle familiar i molt infantil, però pensat perquè agradi tant a nens com a adults. • Combina dansa, teatre, cançons originals i mapping projectat sobre la façana de la Casa dels Melquíades. • L’eix central és la il·lusió com a clau del Nadal i com a motor vital. S’escolta un fragment d’una cançó de l’espectacle, amb el missatge que “tu maquiades també podràs ser”, reforçant la idea que qualsevol pot ser Melquíades si té il·lusió i ganes de treballar. "Un missatge que nosaltres teníem molt clar que volíem donar és que qualsevol pot ser Melquiades. Només has de sentir-lo, voler fer-ho i tenir la màgia i la il·lusió." 1.2. Trama i missatge de l’edició d’enguany En aquesta edició: • Arnau i Xenya, antics Melquíades, busquen un nou Melquíades. • El troben a l’Elisa, una nena que ha perdut la il·lusió i dubta de la màgia. • L’espectacle mostra el procés per recuperar la confiança, la màgia i la mirada il·lusionada sobre la vida. El missatge va dirigit també als adults: • La comicitat està pensada perquè rigui tota la família. • S’inspira en idees com les de La vida de Pi: es pot escollir creure o no, però canvia profundament com vius la realitat. • Granizal defensa que és més grat viure amb records plens d’afecte, família i màgia, especialment quan et fas gran. 1.3. Procés creatiu i evolució de Vuit Temps Granizal explica el treball intens que hi ha al darrere: • Ideació i preparació des de setembre. • Des de l’octubre, els Melquíades venen a l’escola, assaigen fins tard i també caps de setmana. • L’escola funciona com un autèntic espai de creació, molt més que una simple acadèmia de barri. Sobre l’evolució de l’escola: • Vuit Temps va néixer com una escola humil de barri, però amb la visió de ser alguna cosa més. • L’empenta dels alumnes ha portat el centre a: - Competicions internacionals (Campionat d’Espanya, Mundials, Europeus). - Muntatges ambiciosos com El geperut de Notre Dame a l’església o l’espectacle dels Melquíades. • Hi ha dos itineraris formatius: - Extraescolar lúdica per gaudir de la dansa. - Formació professional amb compromís formal de l’alumnat i famílies. • Resultats: l’escola compta amb campions i subcampions del món, medalles de bronze, i antics alumnes que ja són professors i participen en l’entrenament d’equips de competició. 1.4. Alumnes professionals i projectes teatrals • Diversos antics alumnes treballen en musicals, videoclips i teatre a Barcelona. • Encara que la dansa té més visibilitat, la secció de teatre de Vuit Temps va creixent i consolidant-se. • El calendari de l’escola inclou: - Campionat d’Espanya a l’abril. - Campionat del món al juliol. - Festival d’hivern al febrer. - Obres de teatre a partir del març. - Voluntat de tornar a participar al carnestoltes, després d’un any de pausa per excés de feina. 1.5. Estrena del casino i celebració com a actitud vital Granizal també parla, amb poques pistes, de la gran estrena del Casino de Rubí, on Vuit Temps participarà al costat d’ALES Ballet: • No pot revelar gaire detalls, però destaca: - Una combinació molt equilibrada de llenguatges clàssics i contemporanis. - Una forta base històrica sobre el Casino: orígens, esplendor, decadència i renaixement. - Una proposta escènica amb molts ballarins simultanis a l’escenari, mostrant el pas del temps. • Granizal s’ha documentat molt per respectar la memòria històrica del Casino, tot i ser uruguaià i no haver viscut personalment totes les etapes. • Deixa caure que potser ell mateix tornarà a ballar, malgrat una lesió greu a l’esquena i anys allunyat de l’escenari. Més enllà del muntatge concret, defensa una filosofia de vida: • Celebrar qualsevol motiu d’alegria, com l’obertura del Casino. • Combatre la frustració i la negativitat social amb petits rituals d’afecte i cura: cuinar amb amor, prendre un cafè amb un amic, etc. • Reivindica la importància del bon rotllo, el respecte i la cooperació, especialment quan es treballa en grup, com a l’escola. "Jo crec que és molt important viure contents, agafar-nos a motius de celebració i cuidar les petites coses del dia a dia." Fins i tot fa una metàfora sobre una rotonda de trànsit de Rubí com a símbol de com la gent es relaciona: qui no mira, no cedeix el pas i només pensa en arribar primer, probablement “va per la vida” de la mateixa manera. 2. Espai promocional: sorteig d’entrades per La Sala 2.1. Mecanisme del sorteig Cap al minut 26–27 del tall, el programa obre un bloc informatiu i promocional sobre la programació del Teatre La Sala: • Es convida l’audiència a trucar al 93 588 59 60. • Qui truqui pot aconseguir entrades gratuïtes (2 per persona) per diversos espectacles. • Alternativament, es recorda que les entrades també es poden comprar via la web municipal (Qubin). 2.2. Espectacles destacats Es presenten diverses propostes culturals de desembre: a) El trencanous (Ballet de Barcelona) • Clàssic de Txaikovski en versió del Ballet de Barcelona, companyia que té Rubí com a sala d’assaig habitual. • Data: 5 de desembre, 18.30 h, al Teatre La Sala. • Durada: 1 h 45 min + 15 min de pausa. • Preu general: 20 €, però hi ha entrades gratis mitjançant el programa. b) Les Bàrbares (Cicle teatral) • Obra de la companyia La Brutal, dirigida per David Selvas. • Protagonitzada per Maria Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. • Trama: tres amigues de l’escola es retroben sis mesos després de la mort de la Bàrbara, una dona més jove que va ser molt important en les seves vides. • Data: 14 de desembre, 18.30 h. • Preu: 20 €, també amb entrades gratuïtes via trucada. c) Molt lluny (Cicle Gaudí) • Pel·lícula del Cicle Gaudí de cinema català. • Protagonitzada per Mario Casas, que hi va guanyar el premi a millor interpretació masculina al Festival de Màlaga. • Argument: en Sergio viatja a Utrecht amb la família per veure un partit de futbol, però decideix quedar-s’hi, canviant el seu rumb vital. • Data: 19 de desembre, 20.00 h. • Preu: 4,5 €, amb la possibilitat d’aconseguir entrades gratis. d) Concert de valsos i danses (Orquestra Simfònica del Vallès) • Tradicional concert de Cap d’Any amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. • Direcció de Xavier Puig i participació de la soprano Andrea Martí. • Data: 30 de desembre, 20.30 h. • Preu: 25 €. • Durada: 1 h 30 min. • Recomanat per a majors de 10 anys. 3. Secció “De Vi en Vi”: vins i escumosos per Nadal 3.1. Context i tendències de consum A partir del minut 31–32, entra en antena Maria Rosàs, de Bodega Rosàs, a la secció “De Vi en Vi”. Temes generals que s’hi tracten: • El Nadal és una època forta per al sector gastronòmic i vitivinícola. • La gent associa les festes a “menjar molt” i, lògicament, acompanyar-ho de bon vi. • Cada cop hi ha més clients que arriben teledirigits pel maridatge: - Expliquen quin tipus d’àpat faran. - Busquen recomanació específica per harmonitzar menjar i vi. • El consumidor és cada vegada menys fidel a una sola marca i més obert a propostes noves, cellers desconeguts i varietats autòctones. 3.2. Importància d’innovar i trencar rutines Rosàs i la conductora coincideixen que: • Els menús de Nadal evolucionen: sense abandonar l’escudella i els canelons, hi ha més creativitat, sobretot en aperitius i plats complementaris. • La gent vol sorprendre i sorprendre’s, i ja no es conforma amb el típic patró blanc pel peix i negre per la carn. • El paper de la botiga especialitzada és assessorar, tenint en compte el caràcter de l’àpat i també del públic (família, sogres, convidats exigents, etc.). 4. Propostes concretes de vins per aquestes festes Rosàs presenta quatre referències pensades per quedar bé segur, però sense renunciar a un punt d’originalitat. 4.1. Escumós Corpinat “La Llena” – Celler Viadé (ex-Muscàndia) • Tipus: escumós de guarda, Corpinat. • Varietat: 100% xarel·lo. • Criança: +36 mesos en rima. • Qualitats destacades: - Bombolla molt fina i integrada, que no resulta agressiva per l’estómac. - Manté molta fruita tot i la criança. - Considerat pel mateix Rosàs com una autèntica ganga en relació qualitat-preu. • Guardons: gran vinari d’or. • Posicionament: comparable en qualitat a escumosos de Recaredo, Gramona o Llopart. • Preu orientatiu: 20–22 €. • Ús recomanat: - Ideal per tot l’àpat, no només per brindar al final. - També es pot gaudir sol, a copes, per la seva complexitat. 4.2. Vi blanc “Loidana” – Marco Abella (DOQ Priorat) • Zona: DOQ Priorat. • Varietats: garnatxa blanca i picapoll blanc. • Estil: - Vi fresc i dinàmic, pensat com a porta d’entrada al Priorat blanc. - Manté el caràcter mineral i seriós del Priorat, però amb lleugeresa. • Grau alcohòlic: 13,5 % (relativament moderat per a la DO). • Perfil aromàtic: floral, amb bona fruita i fons mineral. • Idoni per a: - Peix, marisc, entrants i molts plats principals lleugers. - Persones que volen tastar Priorat però fugen dels vins massa contundents. Rosàs destaca que el Priorat està canviant: cada vegada hi ha més vins fins, elegants i frescos, enfront del model clàssic molt potent. 4.3. Vi rosat “One Night Rosé” – Montrubí (Penedès) • Zona: Penedès, celler Montrubí. • Varietats: sumoll (autòctona) i una mica de garnatxa. • Característiques: - Vi molt fresc, lleuger, golós i fàcil de beure. - Color pell de ceba, aconseguit amb una elaboració molt precisa. - Certificat ecològic i vegà. • Valor afegit: - Treball excel·lent amb la sumoll, varietat delicada tant al camp com al celler. - Disseny espectacular de l’ampolla, amb tap de vidre reutilitzable, que molts clients conserven per fer-ne un gerro o element decoratiu. • Ús recomanat: - Molt apte per aperitius i tapes, però també per acompanyar plats. - Perfecte per beure sol, com a vi de tarda o de conversa. Es reivindica el vi rosat com a estil sovint menystingut però molt noble i versàtil, que pot ser més complex d’elaborar que alguns blancs. 4.4. Vi negre de Ribera del Duero (anyada 2018) • Zona: Ribera del Duero. • Varietat: ull de llebre / tempranillo / tinta fina 100%. • Criança: 12 mesos en fusta, amb un ús de la barrica no agressiu, que respecta la fruita. • Anyada: 2018, amb anys d’ampolla que li han anat molt bé. • Perfil: - Clàssic però amb toc modern, seriós i elegant. - Molt saborós, rodó i polit gràcies al temps. • Situació de mercat: - El celler ha fet rebranding (canvi d’imatge) i està traient ampolles d’anyades més antigues. - Això permet gaudir d’un vi madur a preu contingut. • Preu orientatiu: uns 14 €. • Comparativa: Rosàs considera que, per qualitat, podria vendre’s perfectament a 18–20 €. • Ús: - És el vi més seriós de la selecció, ideal per acompanyar carns, rostits i plats principals potents. 5. Com triar bé el vi per Nadal 5.1. Estratègies segons el perfil de convidats Rosàs explica que hi ha dos grans perfils de client: • Els que volen arriscar i busquen vins trencadors, combinacions inesperades i maridatges creatius. • Els que volen quedar bé sí o sí (per exemple, amb el sogre) i prefereixen opcions clàssiques i segures. La feina de la botiga és adaptar-se a cada cas, fent algunes preguntes i recomanant: • Vins més clàssics per situacions de risc social. • Vins més atrevits per a públics curiosos que es deixen aconsellar. 5.2. Què no hauria de faltar a la taula Per Rosàs, l’element indispensable és: • Un bon escumós de qualitat, com el Corpinat recomanat. Argumenta que: • Els escumosos tenen menys grau alcohòlic i el carbònic ajuda a la digestió. • Sovint es deixen pel final, quan ja s’ha menjat massa, i així no es gaudeixen com cal. • Pensa que haurien d’estar present des de l’inici de l’àpat. També comenten que, a moltes llars, acaben havent-hi més ampolles que persones a taula, perquè cadascú vol un estil diferent (vermut, cava, blanc, negre…). La clau és saber quan retirar ampolles i evitar la saturació de gustos. 5.3. El maridatge com a “màgia” gastronòmica Rosàs defensa la idea que: • Un bon maridatge pot fer que 1 + 1 = 3, és a dir, que la suma de vi i plat superi la suma de les parts per separat. • Aquesta és una de les grans gràcies de deixar-se assessorar i no beure sempre el mateix. La conductora tanca la secció recordant que a Bodega Rosàs entenen molt bé aquest joc entre: • Confidencialitat (els comentaris sobre sogres i convidats es queden a la botiga). • Precisió en les preguntes per encertar la recomanació. 6. Tancament del programa En els minuts finals: • Es desitja al Maria Rosàs i a l’audiència un bon Nadal, amb l’equilibri entre molt de treball i el màxim gaudi possible. • Es recorda que l’episodi del dia ha començat parlant de l’actualitat, marcada per la pesta porcina africana (PPA), i ha continuat amb cultura i oci. • Es tanca el Rubí al dia d’aquest 2 de desembre, remarcant que RÀDIO RUBÍ continua oferint informació local a la 99.7 FM i a radiorubi.cat. La idea de fons de tot el tram és coherent: recuperar la il·lusió i el bon rotllo a través de la cultura, la dansa, el Nadal i el vi compartit en bona companyia.

  • 53'

    #755 - Estrenes de cinema, Stranger Things i cultura a Rubí

    Visió general del programa Rubí al dia, d'11 a 12h dedica aquest tram a cultura i entreteniment: pintura solidària, teatre, dansa, cinema, sèries i agenda d'espectacles al Teatre Municipal La Sala. El programa combina entrevista cultural local, crítica de cinema, anàlisi de sèries i recomanacions d’agenda amb entrades dobles per als oients. 1. Introducció i avanç de continguts L’equip presenta la part magazín del programa i avança els temes del dia: Pintura i solidaritat: entrevista al pintor rubinenc Domingo Quero i la seva exposició solidària. Cinema d’estrena: comentaris sobre les pel·lícules Nuremberg i Punyales por l'Espalda (D'entre els morts). Sèries: repàs de la cinquena temporada de Stranger Things i de la segona temporada de L'home infiltrat. Agenda escènica a Rubí: Ballet Barcelona amb El Trencanous, l’obra Les bàrbares, el film del cicle Gaudí Molt lluny i el tradicional concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès. A més, s’anuncia un concurs d’entrades dobles per a diversos espectacles al Teatre Municipal La Sala, trucant en directe a RÀDIO RUBÍ. 2. Entrevista al pintor Domingo Quero i exposició solidària 2.1. Origen de la col·laboració solidària L’entrevista se centra en l’artista Domingo Quero, pintor nascut a Almeria i veí de Rubí de tota la vida, que inaugura una exposició solidària a la sala La Claraboia. • L’exposició és a benefici de l’associació Familia de Etauda, una ONG que dona suport a nens i nenes amb discapacitat intel·lectual al Nepal. • Domingo va conèixer l’entitat a través de la seva neboda, que hi treballava, i de la fundadora Aina, que va anar al Nepal com a voluntària i ha impulsat tres escoles. • L’artista insisteix que, tot i no ser soci formal de cap ONG, sempre que pot posa el seu art al servei de causes solidàries: "Creo que cuando uno pone lo que puede de lo suyo para ayudar a los demás… siempre es bueno." 2.2. La tasca de Familia de Etauda al Nepal La conversa aprofundeix en el context de l’ONG: • A Nepal, els infants amb discapacitat estan sovint molt desatesos, en un entorn amb pocs recursos. • L’entitat ja té en funcionament tres escoles en terrenys que han anat comprant amb anys d’esforç. • Actualment: - Atén uns 150 infants amb discapacitat. - Dona feina a 57–60 dones locals, creant també impacte social i econòmic al territori. L’objectiu de la recaptació de l’exposició és ajudar a acabar una nova escola i reforçar el projecte. 2.3. Contingut artístic de l’exposició Domingo descriu què hi trobarà el públic a La Claraboia: • Obres de petit format, pensades perquè siguin més fàcils de vendre. • Sèries pròpies, especialment: - Horizontes - Océanos • Tondos (pintures rodones) sobre fusta, i també escultures de fusta pintada: - Inicialment havia creat aquests tondos específicament per a Familia de Etauda, que els venia o subhastava. - Ara els recupera com a peça central de l’exposició. "Yo básicamente no soy escultor, soy pintor, y acabo pintando todas las esculturas." 2.4. Preus, nombre d’obres i objectiu de recaptació Per afavorir la compra i la finalitat solidària, Domingo aposta per preus assequibles: • Tondos de fusta: a partir de 100 i escaig euros. • Algunes obres una mica més grans: al voltant de 300 €. • Escultures: entre 300 i 400 €. L’artista fa una comparació clara: Comprar un quadre pot costar el mateix que un perfum de gamma alta, però una obra d’art roman i té un valor afegit. Pel que fa al volum d’obra exposada: • Preveu mostrar unes 30 peces (potser alguna més), tot i que la galeria és petita i no la vol saturar. • Si la venda funciona bé, la quantitat enviada a Familia de Etauda serà important. 2.5. Trajectòria recent i projectes futurs La periodista recupera la trajectòria recent de Domingo Quero: • Ha treballat en restauració d’escultures i com a ajudant d’escenografia. • Ha fet exposicions fora de Catalunya, inclosa Almeria. Actualment: • Està pensant en una nova sèrie de quadres de gran format, orientada a una pròxima exposició a la zona costanera prop d’Almeria. • Manté la seva línia de pintura figurativa: - Paisatges - Figures - Ocells i océanos "Pinto lo que siento en ese momento… me gusta contar historias en los cuadros." De moment, l’únic projecte immediat a l’entorn de Rubí és aquesta exposició solidària, que viu amb molta implicació personal. 2.6. Relació amb Nepal i possibles visites La conductora recorda una subhasta solidària anterior de l’artista a través de la pàgina de l’entitat, però Domingo puntualitza que aquella subhasta es va fer fa temps. Sobre viatjar al Nepal: • No hi ha estat, però li agradaria visitar les escoles i conèixer els infants. • Té dubtes sobre com podria ajudar presencialment, més enllà de l’art. • Manté la porta oberta a fer-ho en el futur. L’entrevista clou animant els rubinencs a visitar La Claraboia entre el 12 i el 15 de desembre, i sobretot a comprar obra per donar suport a Familia de Etauda. 3. Agenda d’espectacles al Teatre Municipal La Sala La segona gran part del programa repassa la programació de desembre al Teatre Municipal La Sala, amb opció a aconseguir entrades dobles gratuïtes trucant en directe a RÀDIO RUBÍ. 3.1. Promoció d’entrades i funcionament • Es recorda diverses vegades que, per optar a les invitacions dobles, cal trucar al 93 588 59 60. • Les propostes inclouen: - Ballet El Trencanous del Ballet Barcelona. - L’obra teatral Les bàrbares de la companyia La Brutal. - La pel·lícula Molt lluny, dins el cicle Gaudí de cinema català. - El concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès. 3.2. Ballet Barcelona – El Trencanous • Espectacle: El Trencanous de Txaikovski. • Companyia: Ballet Barcelona, que assaja habitualment a Rubí. • Data i hora: 5 de desembre, 20.00 h. • Preus: - Entrada general: 20 €. - Descomptes: 15 € en tarifes reduïdes. • Direcció: Chase, Josei i Carolina Masuan. • Col·laboracions especials: - Esbart en Saïra. - Colla Castellera de Rubí. • Concepte artístic: - Lectura innovadora i reinventada del clàssic de Txaikovski. Entrades disponibles via plataforma Q20 o com a invitacions per als oients que truquin. 3.3. Teatre – Les bàrbares (La Brutal) • Obra: Les bàrbares. • Companyia: La Brutal. • Data i hora: 14 de desembre, 18.30 h (dos quarts de set). • Preu: 20 € (amb venda a través de la plataforma habitual, i també entrades promocionades per Ràdio Rubí). • Direcció: David Selvas. • Repartiment: - Maria Pujalte - Cristina Plazas - Francesca Pinón Sinopsi i temes L’obra gira al voltant de tres amigues de tota la vida: • Susi, Carmen i Encarna es retroben en un hotel apartat de la ciutat. • Han passat sis mesos de la mort de la Bàrbara, una amiga 30 anys més jove a qui totes havien emadrinat de maneres diferents. • La darrera voluntat de la Bàrbara és que es posi sobre la taula la visió que tenen les unes de les altres. Els grans temes de l’obra: • Feina i realització personal. • Maternitat i rols de gènere. • Feminisme i amistat femenina intergeneracional. En un tall de veu de l’equip artístic es destaquen: "Jo crec que parla de l’amistat, de l’amor i del pas del temps…" "Totes aquestes dones han fet molt pel feminisme d’ara, molt més del que elles mateixes pensen." El to combina humor i reflexió, amb una mirada crítica però amable i divertida. 3.4. Cicle Gaudí – Molt lluny • Títol: Molt lluny. • Cicle: Cicle Gaudí de cinema en català / produït a Catalunya. • Data i hora: 19 de desembre, 20.00 h. • Direcció: Gerard Ohms. • Producció: Coproducció Espanya – Països Baixos. Argument La pel·lícula segueix la història de Sergio: • Viatja a Utrecht amb la seva família per veure un partit de futbol. • Abans de tornar a Barcelona, pateix un atac de pànic. • Decideix quedar-se a Holanda i no pujar a l’avió de tornada, entrant en una crisi vital. Els diàlegs del tràiler mostren: • El conflicte amb la parella i la família. • L’experiència de migració / fugida i supervivència emocional. • Un to que combina drama personal i moments de comèdia amarga. Reconeixements i preus • Protagonitzada per Mario Casas, que ha guanyat el premi a la millor interpretació masculina al Festival de Màlaga per aquest paper. • Preu de l’entrada: - General: 4,50 €. - Reduïda: 3 € amb carnet de biblioteca i altres descomptes. • També hi ha la possibilitat de veure-la gratuïtament a través del sorteig d’entrades de RÀDIO RUBÍ. 3.5. Concert de Valsos i Danses – Orquestra Simfònica del Vallès • Esdeveniment: Concert de Valsos i Danses, el tradicional concert de Cap d’Any que l’Orquestra Simfònica del Vallès fa a Rubí. • Data i hora: 30 de desembre, 20.30 h (dos quarts de nou). • Durada: 90 minuts (una hora i mitja) amb descans. • Recomanació d’edat: Activitat no recomanada per a menors de 10 anys. • Preu de l’entrada: 25 € (amb possibilitat d’entrades dobles gratuïtes via concurs de l’emissora). • Intèrprets: - Orquestra Simfònica del Vallès. - Soprano: Andrea Martí. - Direcció: Xavier Puig. A més del repertori més clàssic de valsos i danses, la presentadora recorda que l’orquestra també fa propostes més actuals, especialment projectes vinculats al cinema. 4. Secció de sèries i cinema: Stranger Things, L’home infiltrat i estrenes de cartellera La darrera part del programa està dedicada a la secció de cinema i sèries, amb Víctor Pérez i Jacint Fornols. 4.1. Stranger Things – cinquena temporada La secció s’obre amb el tràiler de la cinquena temporada de Stranger Things. 4.1.1. Valoració global de la sèrie Víctor Pérez fa una lectura de conjunt: • La primera temporada continua sent la millor, una sèrie excel·lent. • A partir de la segona, la sèrie baixa un esglaó: de "excel·lent" a "bona", però manté l’interès. • La cinquena temporada segueix aquesta línia: - No arriba al nivell de la primera. - Manté tant els punts forts com les debilitats de les temporades anteriors. Punts forts destacats: • Aquesta temporada aporta girs argumentals inesperats que enriqueixen el conjunt de la sèrie. • Continua l’estratègia iniciada a la temporada anterior de "fer gran" l’univers: - Dona més informació sobre "de què va realment la història" des del començament. - Afegeix capes a la mitologia del món del Revés i al personatge de Vecna. • Hi ha un gir concret relacionat amb el que els fans consideraven el pitjor episodi de la sèrie, i els guionistes se’n riuen una mica del fandom integrant-lo en la trama. Aquesta nova temporada no revoluciona la sèrie, però planta molt bé les "llavors" del final i reforça la coherència de l’univers. 4.1.2. Punts febles i aspectes tècnics Víctor assenyala alguns aspectes menys reeixits: • Diàlegs: continuen sent un dels punts més fluixos; la història i l’evolució dels personatges funcionen millor que moltes converses concretes. • Interpretació dels actors joves: - Considera que actuaven millor de petits. - Ara, amb 22–23 anys, alguns registres li resulten menys naturals. En canvi, a nivell de producció: • Stranger Things es manté com un producte de primera línia: - Efectes especials, disseny de producció i escala visual al nivell d’un gran blockbuster de cinema. • La sèrie funciona com a mirall de l’evolució de Netflix: - 2016: primera temporada més "petitona" i sèrie de gènere clàssica. - 2025: temporada final amb pressupost gegantí i enfocament gairebé hollywoodià. Finalment, recorden que la temporada està dividida en tres blocs d’episodis, amb parts que s’estrenen de manera esglaonada fins a Sant Esteve, i mantenen prudència sobre el final definitiu: "He vist sèries que comencen molt bé les temporades finals i s’enfonsen amb el final; per això vaig amb compte." 4.2. Sèrie L’home infiltrat – segona temporada Després de Stranger Things, Víctor Pérez comenta la segona temporada de L’home infiltrat, sèrie amb Ted Danson, creada per Michael Schur (responsable de Parks and Recreation i The Good Place). 4.2.1. Connexió amb el documental La gente topo • La sèrie és un remake de ficció inspirat en el documental xilè La gente topo. • Víctor admet que no ha vist el documental original, però valora igualment la sèrie. • Jacint confirma que sí que ha vist el documental i reconeix la connexió, tot i que no pot valorar la sèrie (no l’ha vista encara). 4.2.2. Primera vs. segona temporada Valoració de Víctor: • Primera temporada: - Més emocional i divertida. - Centrada en l’ingrés del protagonista en una residència de gent gran com a "infiltrat", amb molt d’èmfasi en la solitud, la vellesa i la necessitat de sentir-se útil. El protagonista és un vidu que busca una nova aventura vital que el torni a omplir. • Segona temporada: - Considerada una mica més fluixa que la primera. - Menys impacte emocional, trama més "funcional". - Tot i això, manté bones idees i missatges potents. 4.2.3. Temes clau de la segona temporada La trama se situa ara en una universitat, i tracta diversos temes: • Defensa de les humanitats: - Víctor subratlla un discurs molt clar a favor de les assignatures de lletres i el coneixement humanístic. - Reivindica que no és cert que estudiar lletres sigui "no tenir futur", un tòpic que ell mateix va viure com a estudiant de batxillerat humanístic. • Perseguir els somnis: - La sèrie insisteix en el missatge, una mica cliché però efectiu, d’atrevir-se a perseguir allò que t’apassiona. • Vellesa, utilitat i relacions socials: - Es manté la idea que la principal amenaça a la tercera edat no és només la salut, sinó la soledat. - El protagonista guanya sentit a la seva vida al sentir-se implicat i necessari. Tot i que la subtrama amorosa no acaba de convèncer Víctor, destaca que: • La sèrie és modesta, conscient de la seva mida, no aspira a ser un fenomen massiu. • Té capítols d’uns 30 minuts, fàcils de veure. • Ted Danson hi està magnífic, i continuen recomanant-la com una bona opció a Netflix per passar una estona agradable. 4.3. Cinema d’estrena – Nuremberg Jacint Fornols passa a comentar una de les estrenes fortes de la setmana: Nuremberg. 4.3.1. Trama i context històric La pel·lícula se centra en la relació entre Hermann Göring i el psiquiatre militar nord-americà Douglas Kelley, interpretat per Rami Malek. • Escenari: una presó militar secreta on estan reclosos alts comandaments nazis després de la Segona Guerra Mundial. • Objectiu: preparar els judicis de Nuremberg i decidir com jutjar els crims contra la humanitat. "Aquesta guerra acabarà en un tribunal. El món ha de saber què van fer aquests homes perquè no es torni a repetir." 4.3.2. Innovació jurídica i pes històric Jacint subratlla la importància històrica dels judicis de Nuremberg: • Abans de Nuremberg, no existia dret internacional consolidat per jutjar crims contra la humanitat. • Davant els crims nazis, només hi havia dues opcions: - Afusellar directament els acusats. - O jutjar-los amb garanties, recollint proves i establint responsabilitats. La pel·lícula mostra com es va optar per la segona via, que acabaria inspirant la creació de tribunals internacionals posteriors. 4.3.3. El psiquiatre i la naturalesa del mal La funció del personatge de Rami Malek (Douglas Kelley): • Avaluar si els acusats estan en condicions mentals de ser jutjats. • Però, sobretot, intentar comprendre la "naturalesa del mal": - Pregunta que travessa tota la pel·lícula: com és possible organitzar l’extermini de milions de persones sense ser "un boig"? - S’assenyala la complicitat de molta gent, més enllà d’un únic líder desequilibrat. La història està basada en el llibre "El nazi y el psiquiatra", sobre la relació real entre Kelley i Göring. 4.3.4. Retrat de Göring i repartiment Jacint destaca la construcció del personatge d’Hermann Göring: • Mostrat com una persona molt intel·ligent, seductora i amb gran capacitat d’empatia aparent. • Això crea una relació complexa amb el psiquiatre, que ha d’evitar ser manipulat mentre l’estudia. Repartiment i interpretacions: • Rami Malek: psiquiatre Douglas Kelley. • Russell Crowe: un Göring molt versemblant, central a la pel·lícula. • Michael Shannon: un jutge amb una presència molt potent, que "omple la pantalla". Jacint recomana de manera molt clara: Veure-la en versió original, perquè els canvis d’idioma (alemany, anglès, etc.) són una part fonamental de la posada en escena. En conjunt, és una pel·lícula que considera molt important per al públic jove, perquè connecta el concepte modern de crims contra la humanitat amb el seu origen als judicis de Nuremberg. 4.4. Cinema d’estrena – Punyales por l’Espalda: D’entre els morts L’altra gran estrena comentada per Jacint és la tercera entrega de la saga Punyales por l'Espalda, subtitulada "D'entre els morts". 4.4.1. Herència d’Agatha Christie i to de la saga Jacint compara clarament la sèrie amb les novel·les d’Agatha Christie: • El detectiu Benoit Blanc és una mena d’Hercule Poirot modern. • A cada pel·lícula hi ha: - Un assassinat aparentment impossible. - Un conjunt de sospitosos en un entorn tancat. - Una resolució final a l’estil whodunit clàssic. Afegeix que la saga es caracteritza per: • Un humor de comèdia negra molt marcat. • Una crítica social àcida, que en aquesta entrega se centra especialment en l’Església i el seu entorn. "És d’aquelles pel·lícules que, amb poques pretensions, acaben sent molt bones pel·lícules." 4.4.2. Trama d’aquesta tercera entrega En aquesta nova història: • Hi ha l’assassinat del capellà d’una parròquia. • El crim sembla un miracle: - Es produeix en una cripta molt petita, tancada, davant de gent. - No es veu com l’assassí ha pogut actuar i fugir. A partir d’aquí, Benoit Blanc reconstrueix els fets amb diferents fases d’investigació fins arribar al desenllaç. 4.4.3. Repartiment i direcció • Protagonista: Daniel Craig, que passa del seu paper a James Bond a aquest detectiu excèntric, encaixant-hi "de meravella". • Repartiment coral de luxe: - Joseph Gordon-Levitt (que Jacint destaca com un actor cada cop més important). - Mila Kunis. - Glenn Close, molt elogiada pel seu personatge. - Jeremy Renner. - Josh Brolin (esmentat com a "George Rowling" en antena, però identificable pel context com a Brolin). Detalls de producció: • Direcció a càrrec de Rian Johnson: - Creador de la pel·lícula indie Brick, molt celebrada a Sitges. - Responsable també de Star Wars: Los últimos Jedi, pel·lícula que Jacint defensa com a "gran pel·lícula" dins de la saga. 4.4.4. To, ritme i estrena a Netflix Jacint remarca que: • La pel·lícula té un ritme molt bo i és molt entretinguda. • Combina intriga clàssica amb gags i diàlegs enginyosos. • Utilitza el misteri no només per jugar amb l’espectador, sinó també per fer sàtira sobre institucions i moral religiosa. A nivell de distribució: • És una producció de Netflix. • Estrena en sales prevista per a l’11 de desembre, abans de l’arribada a la plataforma. • Forma part de l’estratègia de Netflix d’estrenar 3 o 4 pel·lícules a cinemes abans dels Oscars, buscant prestigi i opcions de nominació. 5. Tancament del programa i música Entre blocs hi apareixen diverses cortinetes musicals i falques de la pròpia emissora: • Fragments de cançons, com "I'm Your Baby Tonight" de Whitney Houston. • Homenatge a Bette Midler en el seu 80è aniversari, amb el tema "Boogie Woogie Bugle Boy" (referit com "Boogie Boogie Bagel Boy"). • Promos de programes de la casa: - Secció de sèries amb Víctor Pérez i Núria Molina. - Programa Musical Express amb Francesc Vidal, dedicat als èxits dels 70–80 i l’"American Music". El programa es tanca recordant que Rubí al dia tornarà l’endemà a partir de les 8 del matí, i que la setmana següent hi haurà aturada per festes abans de les grans estrenes de Nadal. 6. Temes principals del podcast • Art i solidaritat: exposició de Domingo Quero per recaptar fons per a Familia de Etauda al Nepal. • Drets humans i memòria històrica: reflexió sobre els judicis de Nuremberg i el naixement del concepte de crims contra la humanitat a partir del film Nuremberg. • Sèries de referència: anàlisi de la cinquena temporada de Stranger Things i del to més íntim de L’home infiltrat. • Cinema d’entreteniment de qualitat: celebració de la nova entrega de Punyales por l’Espalda com a hereva moderna d’Agatha Christie. • Programació cultural local: difusió de l’oferta de Ballet, teatre, cinema i música clàssica al Teatre Municipal La Sala de Rubí. 7. Llista de tags • Rubí al dia, d'11 a 12h • RÀDIO RUBÍ • Domingo Quero • La Claraboia • exposició solidària • Familia de Etauda • Nepal • nens amb discapacitat intel·lectual • pintura figurativa • tondos • art solidari • Ballet Barcelona • El Trencanous • Teatre Municipal La Sala • Les bàrbares • La Brutal • Maria Pujalte • Cristina Plazas • Francesca Pinón • feminisme • amistat femenina • Cicle Gaudí • Molt lluny • Mario Casas • Orquestra Simfònica del Vallès • Concert de Valsos i Danses • Stranger Things • Netflix • L’home infiltrat • Ted Danson • Michael Schur • sèries de televisió • Nuremberg (pel·lícula) • judicis de Nuremberg • crims contra la humanitat • Rami Malek • Russell Crowe • Michael Shannon • Punyales por l'Espalda: D’entre els morts • Benoit Blanc • Daniel Craig • Rian Johnson • comèdia negra • crítica social • estrenes de cinema • agenda cultural Rubí • teatre • cinema • música clàssica • programes de RÀDIO RUBÍ 8. Seccions amb temps (start_second / end_second) A continuació, les seccions principals del podcast amb els intervals de temps aproximats: Presentació del tram magazín i avanç de continguts culturals Inici: 7 s Final: 121 s Contingut: Introducció al bloc d’11 a 12 h, menció de les seccions (pintura, teatre, dansa, cinema, sèries) i avanç del concurs d’entrades i de la futura entrevista a Domingo Quero. Cortinetes, música i transicions fins a l’entrevista Inici: 152 s Final: 433 s Contingut: Cortina de programa, tema de Whitney Houston, falques i transicions fins a connectar amb el convidat. Entrevista a Domingo Quero i presentació de l’exposició solidària Inici: 434 s Final: 955 s Títol de la secció: Art i solidaritat: l’exposició de Domingo Quero per a Familia de Etauda Resum: Presentació del pintor rubinenc Domingo Quero i de l’exposició solidària a La Claraboia. Es parla de com va conèixer l’ONG Familia de Etauda, de la situació dels infants amb discapacitat al Nepal, de la feina d’Aina i les tres escoles creades, del tipus d’obres que exposarà (tondos sobre fusta, petits formats, escultures pintades), dels preus assequibles per afavorir la recaptació i de la seva voluntat d’ajudar l’entitat. També es comenten els seus projectes artístics futurs i la possibilitat de viatjar al Nepal. Falca institucional de RÀDIO RUBÍ i transició Inici: 986 s Final: 999 s Contingut: Missatge sobre el paper de RÀDIO RUBÍ com a emissora d’informació local. Música i homenatge a Bette Midler Inici: 1000 s Final: 1154 s Títol de la secció: Apunt musical: 80 anys de Bette Midler Resum: Recordatori que és 1 de desembre i que Bette Midler fa 80 anys. Es presenta un tema seu com a homenatge, amb petites intervencions i talls breus de veu entre la música. Recordatori del concurs i inici de l’agenda d’espectacles Inici: 1155 s Final: 1180 s Títol de la secció: Com aconseguir entrades dobles per a La Sala Resum: Recordatori del telèfon 93 588 59 60 per aconseguir entrades dobles per als espectacles del Teatre Municipal La Sala durant el mes de desembre. Agenda – Ballet Barcelona amb El Trencanous Inici: 1180 s Final: 1282 s Títol de la secció: Ballet clàssic reinventat: El Trencanous a Rubí Resum: Presentació de l’espectacle El Trencanous de Txaikovski, adaptat pel Ballet Barcelona. Es donen dades de data, horari, preus i col·laboracions (Esbart en Saïra i Colla Castellera de Rubí), es destaca el caràcter innovador de la proposta i s’explica com adquirir entrades o aconseguir-ne de franc a través de l’emissora. Agenda – Obra teatral Les bàrbares (La Brutal) Inici: 1283 s Final: 1438 s Títol de la secció: Les bàrbares: amistat, feminisme i pas del temps Resum: Descripció de l’obra Les bàrbares: retrobament de tres amigues (Susi, Carmen i Encarna) en un hotel aïllat, després de la mort de la Bàrbara. Es parla de la seva última voluntat, dels temes de feina, maternitat i feminisme, i es destaca el repartiment (Maria Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Pinón) i la direcció de David Selvas. Inclou talls de veu de l’equip parlant de l’amistat, el feminisme i l’humor com a eines centrals. Agenda – Cicle Gaudí: pel·lícula Molt lluny Inici: 1439 s Final: 1551 s Títol de la secció: Cinema Gaudí: Molt lluny, amb Mario Casas Resum: Presentació de la pel·lícula Molt lluny, coproducció Espanya–Països Baixos. Es resumeix la història de Sergio, que viatja a Utrecht per un partit de futbol i decideix quedar-se a Holanda després d’un atac de pànic. S’escolten diàlegs del tràiler que mostren el conflicte personal i el to dramàtic amb tocs d’humor. Es recorda el premi de Mario Casas a Màlaga i els preus de les entrades dins el Cicle Gaudí. Agenda – Concert de Valsos i Danses de l’Orquestra Simfònica del Vallès Inici: 1552 s Final: 1662 s Títol de la secció: Concert de Cap d’Any: Valsos i Danses amb l’OSV Resum: Es presenta el concert de Valsos i Danses, activitat tradicional de final d’any a Rubí amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. Es detallen data, hora, durada, preu, edat recomanada, així com la presència de la soprano Andrea Martí i la direcció de Xavier Puig. Es menciona també la vessant més moderna de l’orquestra, especialment els projectes vinculats al cinema. Cortineta i promos internes de la ràdio Inici: 1701 s Final: 1781 s Contingut: Falques promocionals de seccions de sèries (amb Víctor Pérez i Núria Molina) i del programa musical Musical Express. Inici de la secció de sèries i cinema amb Víctor Pérez i Jacint Fornols Inici: 1809 s Final: 1936 s Títol de la secció: Benvinguda a la secció de sèries i cinema Resum: Presentació de la secció amb la sintonia de Joc de Trons. S’introdueixen els col·laboradors Víctor Pérez i Jacint Fornols. Broma recurrent sobre el tatuatge de Joc de Trons de Víctor. Jacint explica la dificultat de seguir moltes sèries donat l’elevat nombre d’estrenes setmanals de cinema. Anàlisi – Stranger Things (cinquena temporada) Inici: 1937 s Final: 2204 s Títol de la secció: Stranger Things 5: girs nous i herència de Netflix Resum: Víctor valora la cinquena temporada de la sèrie. Compara la qualitat de les temporades, destaca la primera com la millor, assenyala la incorporació de nous girs argumentals i l’expansió de l’univers de la sèrie. Comenta la debilitat dels diàlegs i la sensació que els actors infantils actuaven millor quan eren més petits. Es remarca el creixement de la producció en paral·lel a l’evolució de Netflix, i es menciona que la temporada s’estrena en tres blocs fins Sant Esteve. Anàlisi – Sèrie L’home infiltrat (segona temporada) Inici: 2205 s Final: 2850 s Títol de la secció: L’home infiltrat: segona temporada i defensa de les humanitats Resum: Víctor comenta la segona temporada d’aquesta sèrie de Ted Danson a Netflix, creada per Michael Schur i inspirada en el documental xilè La gente topo. Es compara amb la primera temporada, més emocional i divertida, i es destaca que la segona, tot i ser menys potent emocionalment, aporta un fort missatge en defensa de les humanitats i de perseguir els propis somnis. Es remarca el to amable, la durada curta dels capítols i el bon treball actoral de Ted Danson. Anàlisi – Pel·lícula Nuremberg Inici: 2205 s Final: 2460 s Títol de la secció: Nuremberg: psiquiatria, nazisme i naixement dels crims contra la humanitat Resum: Jacint presenta Nuremberg com una pel·lícula centrada en la relació entre el psiquiatre Douglas Kelley (Rami Malek) i Hermann Göring (Russell Crowe), basada en el llibre El nazi y el psiquiatra. Explica com la pel·lícula mostra la creació del dret internacional per jutjar crims contra la humanitat, el dilema entre jutjar o afusellar i la recerca de la naturalesa del mal. Destaca també les interpretacions de Michael Shannon i recomana veure-la en versió original. Anàlisi – Pel·lícula Punyales por l’Espalda: D’entre els morts Inici: 2850 s Final: 3152 s Títol de la secció: Punyales por l’Espalda 3: misteri, humor negre i crítica a l’Església Resum: Jacint comenta la tercera entrega de la saga, amb Daniel Craig com a detectiu Benoit Blanc, en una trama amb el capellà d’una parròquia assassinat en circumstàncies aparentment impossibles. Es compara el personatge amb Hercule Poirot, es lloa el repartiment coral (Joseph Gordon-Levitt, Mila Kunis, Glenn Close, Jeremy Renner, Josh Brolin) i es destaca la direcció de Rian Johnson i la seva filmografia anterior. S’explica que la pel·lícula és produïda per Netflix, amb estrena en sales el dia 11 abans de la seva arribada a la plataforma. Tancament de la secció de cinema i del programa Inici: 3153 s Final: 3179 s Títol de la secció: Comiat i pròximes cites Resum: Es recorda que la setmana següent, per festes, no hi haurà noves estrenes comentades i que, a la propera trobada, ja estaran en plena temporada de cinema de Nadal. S’acomiaden Víctor i Jacint, i es tanca el programa informant que Rubí al dia tornarà l’endemà a partir de les 8 del matí.

  • 51'

    #754 - Discapacitat, Círculo Libre i agenda cultural

    Introducció del programa • Aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h és la franja més magazín, conduïda per Lídia Martín a RÀDIO RUBÍ. • Es presenta el contingut del dia: una entrevista sobre el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i, més endavant, l'agenda cultural de la biblioteca Mestre Martí Tauler. • Es recorda el telèfon de participació (93 588 59 60) i la possibilitat d’aconseguir invitacions culturals. Efemèrides musicals Elvis Presley i "Are You Lonesome Tonight" (minut ~5) • Sonorització d’una actuació en directe d’Elvis Presley del 1968. • Es recorda que el 28 de novembre de 1960 aquest tema va arribar al número 1 de les llistes de singles durant sis setmanes. • Es contextualitza com el tercer número 1 d’Elvis aquell any, just després del seu retorn del servei militar. John Lennon, Elton John i els Beatles (minut ~29) • Sonen John Lennon i Elton John interpretant "I Saw Her Standing There" en directe al Madison Square Garden (1974). • Es relata l’anècdota de l’aposta entre Elton John i John Lennon: si Lennon perdia, havia de pujar a l’escenari; d’aquí sorgeix aquesta actuació conjunta de tres temes, un dels quals és aquest clàssic dels Beatles. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Presentació de la parada solidària (minut ~8:10) • Es contextualitza el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre, i el programa d’activitats a Rubí. • L’acte central serà diumenge 30 de novembre, de 10 a 14 h a la plaça de la Nova Estació. • Una de les propostes destacades és una parada solidària per recaptar fons per una malaltia minoritària. • Convidades a l’estudi: - Anna Mosset, membre de Círculo Libre, dona amb diversitat funcional afectada per una malaltia minoritària. - Maria Clemente, psicòloga del CAP Mútua de Terrassa (dispositiu de Rubí) i vinculada al grup. "És brutal el resultat" — comenten sobre els articles nadalencs fets per les dones de Círculo Libre. Explicació del síndrome d’Ehlers-Danlos (minut ~10:00) • L’Anna corregeix la presentadora i anomena la malaltia: síndrome d’Ehlers-Danlos. • Es descriu com una malaltia genètica minoritària que afecta el col·lagen: - El col·lagen és com un pegament del cos. - Afecta ossos, articulacions, òrgans, cervell, pràcticament tot el cos. - Hi ha hiperlaxitud i problemes de teixit connectiu. • S’assenyala que: - És molt diversa i complicada d’explicar i de diagnosticar. - No hi ha una prova diagnòstica clara per a totes les variants (especialment la d’hiperlaxitud, on encara no s’ha identificat el gen). - Els suplements de col·lagen no serveixen: és una alteració de l’ADN, no una simple manca de col·lagen a suplir. "Contra l’ADN no pots lluitar, és el que tens i punto." — Anna Mosset • Metàfora de la cebra com a símbol del síndrome: - No hi ha dues cebres iguals, igual que no hi ha dues persones amb la mateixa combinació de símptomes. - Fins i tot dins d’una mateixa família, la simptomatologia pot variar molt. El periple diagnòstic i el paper dels professionals (minut ~12:30) • L’Anna explica la seva trajectòria vital: - De petita era la "nena torpe" que queia constantment. - Amb els anys, acumula moltes molèsties i arribà a tenir moltes operacions (prop de 10 cap als 30 anys). - Repetidament li atribueixen l’origen a causes psicològiques. - Finalment, es fa un estudi genètic i una història clínica detallada "des del dia que va néixer", i el genetista diagnostica Ehlers-Danlos. "Cap metge m’ha preguntat, des que nascistes, com ha sigut tu vida." — Anna Mosset • La Maria remarca: - El poc temps de consulta (visites de 10 minuts) fa que sovint només es tracti la simptomatologia present. - És fàcil encasellar en diagnòstics psiquiàtrics o de fibromiàlgia sense aprofundir en el conjunt global de símptomes. - La fibromiàlgia és un síndrome de sensibilització central, sovint diagnòstic d’exclusió quan s’han descartat altres malalties. "Ella tenia resistència a dir no, perquè jo sé que hi ha alguna cosa més. No deixeu de buscar, sisplau." — Maria Clemente sobre l’Anna • L’Anna rebutja ser etiquetada automàticament amb fibromiàlgia, convençuda que "hi ha alguna cosa més". El temps li dóna la raó. • Es subratlla la importància de la intuïció del pacient i la persistència en la cerca de diagnòstic. Impacte vital i actitud davant la malaltia (minut ~16:00) • L’Anna explica que va arribar a deixar de caminar i va viure fases de tancament a casa. • Alhora, destaca la seva determinació i ganes de viure: - Accepta fer servir la cadira de rodes per poder anar a un concert de Festa Major a Rubí. - Ara utilitza cadira de rodes motoritzada i participa activament en activitats. • La Maria assenyala el sentit de l’humor i la rebeldia de l’Anna com a claus de resiliència. "Intento sempre portar un somriure perquè és el que crida l’atenció. Millor que em mirin a la cara que no de coll cap avall." — Anna Mosset • Es planteja l’objectiu de la parada solidària: - Recaptar fons per a la investigació (sobretot del gen d’hiperlaxitud). - Donar visibilitat a les malalties minoritàries. - Oferir informació: a la parada també hi haurà una representant de l’associació d’Ehlers-Danlos per orientar qui s’hi identifiqui. Círculo Libre: manualitats, teràpia i empoderament El projecte de la parada i el treball en grup (minut ~18:00) • El grup de dones de Círculo Libre ha dedicat diverses sessions a crear articles nadalencs (ornaments per l’arbre, decoració de casa, etc.). • Objectius principals: - Fer una activitat solidària que vagi "cap enfora" i tingui impacte en la comunitat. - Mostrar que les persones amb diversitat funcional poden fer moltes coses i assolir fites. - Fomentar sentit d’utilitat, creativitat i cohesió de grup. • Es descriu l’ambient als tallers: - Totes les dones participen segons les seves capacitats. - S’adapten les tasques a cada diversitat funcional (per exemple, una participant invident retalla amb plantilla). "Jo no volia que ningú es quedés excloïda." — Maria Clemente • Sorgiment espontani de conversa quotidiana (receptes, pastissos, vida diària) més enllà dels temes purament terapèutics, la qual cosa també es viu com a sanadora. Dimensions terapèutiques de les manualitats (minut ~21:00) • La Maria, com a psicòloga, explica la idea de teràpia ampliada: - Sovint es pensa la teràpia només com a paraula, cognició, conversa. - Però hi ha teràpies basades en el cos, el tacte conscient, el mindfulness, l’art i la creativitat. • Posa un exemple de taller de mindfulness amb massatge als braços: - Primer, fet de manera mecànica mentre es parla. - Després, repetit en silenci, amb respiració conscient i música suau, i com l’experiència canvia radicalment. "No els he hagut d’explicar què és el mindfulness. Poses el cos i ho fas." — Maria Clemente • Relaciona aquest enfocament amb el treball manual del Círculo Libre: - Les manualitats són terapèutiques i empoderen. - Permeten sanar emocionalment, reforçar la vincles i recuperar la sensació de progrés personal. Canvis emocionals i suport entre iguals (minut ~23:40) • L’Anna narra una conversa amb una companya del grup que havia perdut la mare: - La companya estava enfadada amb el món després de la pèrdua. - El seu fill li deia sovint que sempre estava enfadada. - Amb el temps i gràcies al grup, el fill deixa de fer-li aquest comentari: senyal d’una millora emocional. • Es posa en valor el feedback dels altres com a forma de prendre consciència de la pròpia evolució emocional. "A vegades ens han de dir les coses per donar-nos compte que estàs evolucionant." — Anna Mosset • La Maria insisteix que aquestes activitats són superterapèutiques perquè: - Fomenten utilitat i creativitat. - Permeten aprendre coses noves. - Tenen un objectiu altruista (ajudar un col·lectiu amb malaltia minoritària). Inspiració i exemple dins el grup (minut ~26:00) • Tot i que no ha trobat encara altres persones amb Ehlers-Danlos a nivell individual a Rubí, l’Anna és referent per al seu entorn: - És l’única que ve en cadira de rodes al grup. - Les companyes la veuen com una font d’inspiració: "si l’Anna pot, per què no he de poder jo?". • L’Anna explica que vol "atrevir-se a tot": - Entrar a la piscina tot i el risc d’un atac d’espasticitat. - Acceptar que després ho pagarà físicament, però prioritzar viure l’experiència. "Estar a casa és que no guanyo res." — Anna Mosset • També reconeix que ha viscut fases de no sortir de casa, empatitzant amb qui encara hi és. Discapacitat vs diversitat funcional: debat terminològic (minut ~29:20) • La Lídia pregunta com s’ha de dir correctament el Dia: "discapacitat" o "diversitat funcional"? • La Maria explica: - Diversitat funcional posa l’accent en el fet que la persona funciona diferent, sobretot en mobilitat, audició o visió. - S’utilitzen també expressions com diversitat auditiva, diversitat visual, etc. - El terme s’introdueix per treure l’estigma que la persona és "menys capacitada". • Però remarca que és un terme controvertit, també dins del mateix col·lectiu: - Dir només "diversitat" pot fer pensar que no hi ha dificultats reals, només diferències. - Això pot tenir implicacions polítiques i socials, per exemple en el reconeixement de drets i ajudes: "si només ets diferent, adapta’t". • Per això, conviuen encara els dos termes: - En molts àmbits oficials i mediàtics es continua parlant de Discapacitat. - Dins del col·lectiu hi ha qui defensa mantenir discapacitat i qui prefereix diversitat funcional. "En tot cas és donar visibilitat i donar a conèixer aquestes malalties i que es poden fer moltes coses i amb un somriure." — conclusió de la Lídia • Es tanca l’entrevista recordant: - Diumenge de 10 a 14 h, a la plaça de la Nova Estació. - Parada amb articles nadalencs fets per les dones de Círculo Libre. - Recaptació a favor del síndrome d’Ehlers-Danlos i de la seva associació. Publicitat i promoció cultural i musical Falca del Festival Rubisound 1413 (minut ~27:35) • Es passa una falca promocional del Festival Rubisound 1413, impulsat per Rubisound. • S’anuncia la programació de concerts (jazz, swing, blues, rock, hip-hop, etc.) amb diverses bandes i col·laboració d’entitats culturals locals com Societat de Blues de Rubí i Acció Cultural Rubí. • Es destaca que "tots fem Rubisound", subratllant el caràcter col·lectiu i local del festival. Falca del programa "Experimenta" (minut ~28:30) • Anunci del programa radiofònic Experimenta a RÀDIO RUBÍ: - Espai per descobrir nous gèneres musicals i experimentar amb la música. - Emissió els divendres a les 22 h. - Presentat i dirigit per Adrián Eguitábal. - Emissió a la 99.7 FM i a través de www.radiorubi.cat. Agenda de la Biblioteca Mestre Martí Tauler Presentació de l’Edu de la Biblio (minut ~33:15) • Entra a l’estudi l’Edu de la Biblio, responsable d’activitats de la biblioteca Mestre Martí Tauler. • To distès i humorístic, comentant que entra després de grans estrelles (Lennon, Elton John, Michael Bublé) i fent broma amb el tècnic José. • Es recorda el vincle entre la biblioteca i Círculo Libre: - Les dones del grup es reuneixen cada dijous al matí a la sala chill-out de la biblioteca per xerrades i tallers. Diumenge: plaça de la Nova Estació i hora silenciosa (minut ~34:00) • L’Edu confirma que la biblioteca també serà present diumenge a la plaça de la Nova Estació: - Paradeta de la biblioteca gestionada per l’Adrià ("Adrià and Family"). - Hora silenciosa de 10 a 11 h: reducció de sorolls i estímuls, pensada per persones amb diversitat sensorial o que necessiten un ambient més tranquil. • La biblioteca hi portarà: - Contes i recursos inclusius per a infants i adults. - Jocs de taula inclusius (per exemple, memory adaptats). • Es destaca que la jornada vol ser: - Pràctica i participativa: apropar-se a les entitats, comprar manualitats, visitar paradetes. - Incloure exposició, entrevistes, lectura de manifest. - Tancar amb l’espectacle de circ "Únics" de la companyia Col·lectiu Mur a la una del migdia. L’hora silenciosa a la biblioteca i el CineChic (minut ~36:00) • L’Edu explica que la biblioteca ja havia fet hores tranquil·les en setmanes temàtiques, però ara el que hi ha fixat és: - Hora silenciosa de 16 a 17 h a la planta infantil abans de la projecció del CineChic. • El CineChic és: - Un cicle de cinema infantil en català, en col·laboració amb Òmnium Cultural. - Les projeccions converteixen l’auditori de la biblioteca en un cinema mensual. - Abans de la pel·lícula es redueix el volum de música i tràilers per crear un ambient més amable i inclusiu. Activitats pel 25N i decoració de la biblioteca (minut ~38:15) • A banda del Dia de la Discapacitat, la biblioteca també treballa la commemoració del 25 de novembre (25N), Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones: - Xerrada sobre Mercè Rodoreda. - Exposicions bibliogràfiques temàtiques. - Presentació del col·lectiu Crònicus (dones amb fibromiàlgia i altres patologies) a l’auditori. • Es destaca la decoració de la façana de la biblioteca: - Realitzada per il·lustradores de Rubí, vinculades al col·lectiu Circ de Rubí i a l’escola Neus Català. - L’Edu esmenta noms com la Marta Ribes, entre d’altres. "Han fet una decoració xulíssima de la façana de la Biblio que convidem a visitar-la." Conferència sobre opinió pública i algoritmes (dilluns 1 de desembre) (minut ~39:50) • Dilluns 1 de desembre, 18 h, auditori de la biblioteca: - Conferència: "La creació d’opinió pública en temps de postveritat i algoritmes". - A càrrec de Milagros Pérez Oliva, llicenciada en ciències de la informació. - Organitzada dins el cicle de conferències de EUR. • Temes previsibles: - Algoritmes i xarxes socials. - Fake news i postveritat. - Construcció i manipulació de l’opinió pública. • Entrada lliure fins a completar 111 places de l’auditori. Fotografia: El Gra i Quim Botell (dimarts 2 de desembre) (minut ~41:30) • Dimarts 2 de desembre, 18 h, biblioteca: - Activitat triple amb el Grup Fotogràfic El Gra: • Sessió "Explica’ns el teu rotllo" (xerrada fotogràfica). • Inauguració de l’exposició de Quim Botell sobre la Índia. • Doble exposició: "Rassó de les ànimes" i "Joli" (retrats molt personals, "amb ànima"). - L’exposició restarà instal·lada fins a finals de gener a la sala d’exposicions de la biblioteca. Activitats singulars: tarot terapèutic i batxata solidària (minut ~43:00) • La Lídia pregunta per l’experiència del tarot terapèutic: - Activitat de creixement personal amb Rubén Ferrer. - Ha tingut bona acollida i la biblioteca es planteja repetir-la. • Es connecta amb una nova proposta solidària per la Marató de TV3: - Batxata solidària amb Antònia (Toñi) Soriano. - Data: 3 de desembre, 19 h, biblioteca. - Objectiu: recaptar fons per a la Marató de TV3. - Format: petita sessió d’aprenentatge de passos + exhibició on també participaran membres de la biblioteca. Mercadal solidari de la Marató (dates a concretar) (minut ~44:30) • La biblioteca organitza un mercadal solidari en favor de la Marató de TV3: - Es farà tres tardes consecutives (dies 2, 3 i 4 de desembre, abans del pont, segons s’infereix). - Venda de materials diversos per recaudar fons. - S’integra amb altres activitats (batxata, hores del conte, etc.). Club de lectura de Romantici Rubí (3 de desembre) (minut ~46:00) • Es crea un nou club de lectura a la biblioteca, impulsat per "Amantes del Romantici Rubí" (col·lectiu present a Instagram): - Dimecres 3 de desembre, 19 h, planta 2 de la biblioteca. - Primera trobada del Club de lectura de Romantici. - Centrat en el gènere romantasy (romanç + fantasia) i sagues com Blackwater o Ales. • Si la prova funciona, s’integrarà com el 10è club de lectura estable de la biblioteca. Presentacions de llibres d’autors locals (4 i 5 de desembre) (minut ~47:20) • Dijous 4 de desembre, 18 h, auditori: - Presentació del llibre "Más allá del reflejo" d’Isabel Gómez Hurtado. - Temes: acceptació, confiança, amor propi, vida sana. - Hi haurà espai per signatura de llibres. • Divendres 5 de desembre, 18 h, auditori: - Presentació del llibre "El salto a l’èxit" de Guillerme Calixto. - Obra sobre emprenedoria i creixement personal. • Totes dues activitats són gratuïtes i d’entrada lliure. CineChic i l’incident alienígena del petit Alan (dimarts 16 de desembre) (minut ~49:00) • L’Edu avança una mica el calendari per destacar: - Dimarts 16 de desembre, 18 h, auditori (excepcionalment dimarts en lloc de dilluns): • Projecció de "L’incident alienígena del petit Alan". • Sessió del CineChic, amb pel·lícula doblada al català. - Es valora molt positivament la resposta de les famílies i es confirma la continuïtat del CineChic per al 2026. Arribada de l’oncle Buscall (dimecres 17 de desembre) (minut ~50:00) • Es parla d’un clàssic nadalenc de la biblioteca: - Dimecres 17 de desembre, cap a les 18:15 h, biblioteca Mestre Martí Tauler. - Arribada de l’oncle Buscall, amb la narradora Laura Rueda. - Adreçat especialment a nens, nenes i famílies. • L’Edu explica que: - L’oncle Buscall passa 11 mesos dormint i carregant forces. - Ara torna per començar a caçar tions i animar el Nadal. - L’hora és aproximada perquè "encara s’està despertant". • La Lídia insinua que el mateix dia ella també farà una activitat a la biblioteca, generant una mena de "contraprogramació" amable. Tancament de la secció i del programa (minut ~52:30) • Per manca de temps, queden pendents unes seccions de cinema que la Lídia volia fer amb l’Edu. • Es tanquen la secció i el programa amb: - Compromís de retrobar-se d’aquí dues setmanes amb més agenda de la biblioteca. - Comiat i desig de bon cap de setmana. - Entrada dels serveis informatius de RÀDIO RUBÍ. Idees clau del podcast Sobre salut i discapacitat / diversitat funcional • Visibilitat del síndrome d’Ehlers-Danlos com a malaltia genètica minoritària i difícil de diagnosticar. • Importància de: - Fer una història de vida completa en medicina. - No reduir-ho tot a psicologia o fibromiàlgia sense explorar altres opcions. - Escoltar la intuïció del pacient i respectar la seva resistència a diagnòstics simplistes. • El valor de les activitats creatives col·lectives (manualitats, tallers) com a teràpia emocional i eina d’empoderament. • Debat viu sobre els termes "discapacitat" i "diversitat funcional" i les seves implicacions socials i polítiques. Sobre cultura i comunitat a Rubí • La biblioteca Mestre Martí Tauler es consolida com a nucli cultural i social de la ciutat: - Conferències d’actualitat (postveritat, algoritmes). - Cicles de cinema en català (CineChic). - Clubs de lectura diversos (incloent-hi el nou de romantasy). - Presentacions d’autors locals i activitats de creixement personal (tarot terapèutic, xerrades). • Forte vincle amb entitats locals: - Círculo Libre, col·lectius fotogràfics (El Gra), col·lectius de dones (Crònicus), il·lustradores de Rubí, etc. • Activitats solidàries destacades: - Marató de TV3 (mercadal, batxata solidària, hora del conte...). - Parada solidària per l’Ehlers-Danlos. El programa mostra una ciutat activa, amb una xarxa sòlida entre salut, cultura, associacionisme i mitjans locals.

  • 50'

    #753 - Rubi Sound, Rosalia i joves: música i ciutat

    Resum general del programa Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lidia Martín Juanes combina en aquest espai: • Autobombo de RÀDIO RUBÍ amb la presentació detallada del festival Ruby Sound (programació, logística i samarretes). • Un bloc musical històric amb referències als Beatles i a George Harrison. • Una secció jove amb Quique Guillem i Sandra Borrego dedicada a analitzar el nou disc de la Rosalía, LUXE, des del punt de vista musical, conceptual i generacional. El programa barreja agenda cultural local, promoció d’activitats de RÀDIO RUBÍ i anàlisi musical en profunditat, amb un to molt distès i col·loquial però amb contingut força elaborat quan entra en el disc de la Rosalía. 1. Presentació del tram de programa Context del magazín • Lidia recorda l’estructura diària de Rubí al dia, d'11 a 12h: - Primer tram amb Pamela Martínez Ortega des de les 8 h. - Tertúlia de les 10 h amb Albert Solé. - Informatius amb una altra periodista. - Aquest quart tram és l’“hora més magazine” de dijous 27 de novembre de 2025. • To proper i d’acollida, marcant que ara ve la part més lleugera i cultural del programa. 2. Ruby Sound: samarretes, cartell i logística del festival 2.1. Introducció al Ruby Sound i paper de la ràdio • S’anuncia que aquest dissabte se celebra una nova edició del Ruby Sound a l’espai 14-13 del barri del Pinar. • Lidia admet que faran “una mica d’autobombo” perquè el festival està impulsat per RÀDIO RUBÍ. • Es destaca: - Jornada doble: matí i tarda-nit. - Caràcter de festassa musical i cultural. - Protagonisme de les entitats musicals rubinenques, clau en la difusió de la música local. 2.2. Samarretes del festival i estratègia de repartiment Amb Robert Fernández, responsable musical de la ràdio: • Es presenten dues samarretes: - La samarreta oficial “d’equip titular” per al personal de la ràdio (edició limitada, més cara de produir). - La samarreta que es regalarà al públic, que porta el mateix Robert. • Dades clau: - Gairebé 200 samarretes per repartir. - Distribució aproximada: 40 al matí i 140 a la tarda-nit. - Algunes peces reservades per als músics com a record. - Sistema de repartiment: “qui arriba primer, s’endú samarreta i tria talla”. • Tallatges: - Dones: de S a XL. - Homes: de M a XXL. • Elecció del color: - Procés “democràtic” via participació dels oients i l’equip a la ràdio. - Es comenta que la samarreta multicolor de l’equip hauria triplicat el pressupost, però que no hi havia marge econòmic per replicar-la per al públic. 2.3. Promoció i visibilitat del Ruby Sound a la ciutat • Es juga amb la idea del compte enrere (queden 49 hores perquè comenci el festival). • Es menciona per comparació la pantalla de compte enrere de la Plaça Catalunya / entorn del Casino, i es lamenta que la ràdio no en tingui una específica. • Difusió del festival: - Pantalles dels Cardíbols. - Pantalla del Mercat. - Cartelleria pels carrers i el centre. 2.4. Jornada matinal: swing, lindy hop i vermut • Novetat d’aquesta edició: jornada matinal de ball davant l’espai 14-13. • Continguts: - Concert de Jazz Rubí amb la formació East Wind & AJR Cats. - Sessió de swing i bebop pensada per ballar lindy hop. - Participació del col·lectiu Fem l’Indi Sant Cugat amb dos professors que faran una classe oberta de 30 minuts: - Per introduir les nocions bàsiques de lindy hop. - O per perfeccionar el nivell de qui ja en sap. • Serveis addicionals: - Barra de begudes: aigua, refrescos, vermut, cervesa. - Menjar amb Moa Street Food (food truck local que ja ha estat a la Fira del Vi): - Hamburgueses. - Hot dogs. - Altres propostes de street food. • Objectiu: crear un espai de ball, socialització i felicitat. S’insisteix que ballar dona felicitat. 2.5. Jornada nocturna: programació de bandes Robert detalla el cartell de la nit a l’espai 14-13, amb obertura de portes a dos quarts de vuit del vespre: • 20:00 h – Societat de Blues de Rubí amb The Hicks - Nova incorporació al festival. - Representen la branca blues de la ciutat. • 21:15 h – We Rock Monkeys (Rubi Rock) - 13 artistes entre cantants i guitarristes. - 5 guitarristes es van combinant, cosa que complica la coordinació i requereix assaigs previs al mateix espai 14-13. - Es recomana escoltar l’entrevista especial de Rubi Sound emesa l’endemà, amb membres de: - Aurora, ACR i Rubí Rock. • 22:30 h – Aurora Brothers Band - Liderats per Santi Úrsul, molt conegut per Lídia. - Presència de Serginho Moreira, que fa doblet (també participa amb altres formacions). • 23:45 h – Rando Fighters (hip-hop) - Descrits com hip-hop de qualitat i imperdible. - Robert té una relació de llarga trajectòria amb el grup a través de Ràdio Rubí: presentacions, col·laboracions i evolució vital (paternitat, maduresa). - Es subratlla la qualitat artística i el vincle emocional amb l’emissora. • Tancament – Sònica Sound System - Format sound system amb components electrònics i filtres en directe. - Han pujat el nivell tècnic del directe, incorporant més complexitat. - Participants clau: - Ugo Otto, cantant de reggae que aporta el vessant vocal i d’improvisació. - Jaime Muñiz (Jaime Tron), trombonista, definits com “el Jaime dels cabells”, nova incorporació. - Es remarca la improvisació i el “feeling” en directe, connectant hip-hop i músiques jamaicanes com a tradicions que comparteixen arrels. 2.6. Logística de muntatge i ritme del dia • El matí es dedica al muntatge de l’exterior davant l’espai 14-13. • A migdia es fa el parèntesi llarg per recollir l’exterior i preparar les proves de so de totes les bandes de la nit. • Lidia i Robert comenten que l’equip de RÀDIO RUBÍ anirà de bòlit tot el dia, entre producció, presentació i ball. 3. Bloc musical històric: Beatles i George Harrison Entre seccions, Lídia introdueix dues pinzellades històriques relacionades amb efemèrides musicals del 27 de novembre: 3.1. Beatles – Magical Mystery Tour • Es recorda que el 27 de novembre de 1967 es publica l’àlbum Magical Mystery Tour dels Beatles. • Es descriu el disc com una barreja de pop psicodèlic i pop més clàssic. • Sonorització destacada: “I Am the Walrus”, que Lídia dedica a Xesco Caballero perquè és una cançó que li agrada molt. 3.2. George Harrison – All Things Must Pass • Es commemora que el 27 de novembre de 1970 surt a la venda All Things Must Pass, de George Harrison, tres anys després de la separació dels Beatles. • Lídia el presenta com un dels discs més importants dels anys 70. • Es posa el single “My Sweet Lord”, considerat la cançó més coneguda de l’àlbum. • Es recorda que ha estat versionada per artistes com Peggy Lee, Elton John, Julio Iglesias o Nina Simone. 4. Secció jove: anàlisi del disc LUXE de la Rosalía 4.1. Introducció: retorn de la secció juvenil Amb la sintonia de Rosalía i la cançó “Reliquia”, entren a l’estudi: • Quique Guillem, col·laborador habitual que analitza música des d’una òptica jove. • Sandra Borrego, tècnica de joventut de Torre Bassas (Espai Jove). Elements clau de context: • Sandra no va poder venir fa dues setmanes perquè era en un fòrum a Lleida sobre polítiques de joventut, polarització i radicalització. • Quique havia ajornat expressament la seva secció per poder comentar LUXE amb ella. • A Lídia se li havia “posat deures”: escoltar el disc complet de la Rosalía, però admet que només ha arribat a escoltar unes quantes cançons. 4.2. Primera impressió del disc LUXE Percepcions generals: • Sandra compara el disc amb una banda sonora de clàssic Disney (tipus Blancaneus): - Orquestracions. - Ambient cinematogràfic. • Es destaca el caràcter espiritual i eclèctic del disc: - Barreja de cel i terra, d’allò terrè i allò espiritual. - Lídia assenyala ressonàncies religioses. • Quique subratlla que és un disc que oscil·la entre experiència personal i narrativa de santes: - Rosalía es posa en la pell de figures religioses. - Relaciona vivències pròpies amb la devoció i la fe. • Comparacions dins la discografia de Rosalía: - LUXE s’assembla més a El mal querer i Los Ángeles. - S’allunya del to més trencador, simple i dopamínic de Motomami, que defineixen com “més TikTok, més locura sonora contínua”. - LUXE seria més artístic en sentit clàssic: partitures, orquestració, estructura en moviments. 4.3. Estructura i dades del disc • 15 cançons en aproximadament 49 minuts. • 3 temes exclusius en vinil (Foc Urrani, Jean i Novia Robot), cosa que fa que: - Els qui només escolten la versió digital no tinguin l’obra completa. - S’estimuli la compra de vinil com a objecte físic. • Es comenta la filtració prèvia d’algunes cançons a Twitter/X, fet que descol·loca els fans: - La discogràfica fa molta promoció i entrevistes prèvies. - Es perd una mica l’efecte sorpresa d’“enfrontar-se al disc de cop i volta”. • Èxit a plataformes: - 42,1 milions de reproduccions el primer dia a Spotify. - En comparació, Motomami en va fer 16 milions en 24 hores. - Interpretació: creixement de la base de fans i impacte de Motomami com a llançadora; Rosalía se situa al nivell de Taylor Swift en rang global. 4.4. Idiomes i dimensió global Rosalía canta en 13 idiomes al disc: • Castellà, català, anglès, alemany, llatí, sicilià, ucraïnès, àrab, italià, japonès, portuguès, francès i mandarí. Comentaris: • Es destaca l’ús d’alemany en la col·laboració amb Björk. • Alguns idiomes (com l’ucraïnès) no resulten tan fàcilment identificables a primera escolta. • S’evidencia la dificultat d’identificar mandarí vs japonès per oients no habituats. 4.5. Moviments del disc i temàtica Quique exposa que el disc està pensat en 4 moviments (influència de la música clàssica): Moviment 1 • Cançons: Sexo, Violencia y Llantos, Reliquia, Divinice, Porcelana, Mío Cristo. • Temes centrals: - Excessos de la devoció. - Fragilitat del cos i de l’ànima. - Dimensió més espiritual que estrictament religiosa. Moviment 2 • Cançons: Convergen, La Perla, Mundo nuevo, De madrugá. • Idea central: dualitat entre desig i redempció. • Fusió de: - Electrònica. - Sensibilitat flamenca. • Quique destaca que Mundo nuevo i De madrugá funcionen gairebé com dues parts d’una mateixa peça, amb una transició molt fluida. Moviment 3 • Cançons: Dios es un stalker, La jugular, Foc Urrani (exclusiva vinil), Savignon Blanc, Jean (exclusiva vinil). • Temes: - Vigilància i privacitat. - Vulnerabilitat emocional. - Identitat en l’era digital. • La Jugular introdueix referències a altres tradicions religioses, com l’islàmica, mostrant que el disc no és només cristià. Moviment 4 • Cançons: Novia Robot (exclusiva vinil), La rumba del perdó, Memoria, Magnolia. • Funció: tancament i reconciliació. • Temes: - Perdó. - Memòria vital. - Acceptació de la mort. • Magnolia destaca com a peça “funeralícia” i emotiva. Es cita especialment: “Hoy se derrocha burlando la suerte / y lo que no hice en vida lo hacéis en mi muerte” • La cançó descriu el propi funeral de Rosalía, amb imatges com: - Motos cremant roda. - Tirar magnòlies sobre el taüt. 4.6. Cançons destacades i recepció personal • Lídia confessa que no domina encara tots els títols, però li agraden especialment: - Porcelana. - Magnolia. - Cada cop més La Perla. • Quique declara que la seva preferida és “La jugular”. • Valoració general: - Disc molt ben construït i coherent amb la seva pròpia lògica interna. - Alguns troben a faltar una cançó més immediata i “hit” fora de la línia general, però entenen que el treball aposta per la coherència global més que pel single fàcil. 4.7. El cas de “La Perla”: autobiografia, ex i “bif” • “La Perla” genera debat sobre si és una tiradera o una cançó dirigida a exparelles concretes (Rauw Alejandro, C. Tangana). • Rosalía ha declarat en una entrevista amb Broncano que no va per ningú en concret, sinó que és una combinació d’experiències. Elements que alimenten la interpretació: • Expressions com “terrorista emocional” apunten a relacions tòxiques. • El nom La Perla remet tant: - A un barri de Puerto Rico (lligat a Rauw Alejandro). - Com al joc de paraules sobre ser “un perla” (persona espavilada, amb cara i creu). • Fragment on es parla d’“icono” i “narrativa reduccionista”, associant-ho a: - C. Tangana, que té un disc titulat Ídolo i un ego molt marcat. Conclusió del grup: encara que l’artista negui el “bif” explícit, la cançó juga conscientment amb referències que el públic reconeix. 4.8. “Dios es un stalker”: mirada des de la veu de Déu • Títol molt provocador que genera curiositat. • Interpretació de Quique: - No és Rosalía parlant a Déu, sinó Déu parlant a través d’ella. - Lletres que suggereixen: - “Te sigo, te veo, te quiero.” - Déu veu, estima, però la persona no s’hi acosta; hi ha amor no correspost. • Exemple de lletra que destaca: “Vivo en las nubes arriba, tengo el buzón explotado” • S’imagina Déu com una mena de observador massiu en plena època de xarxes, amb el “bústia saturada”; l’artista juga amb el paral·lelisme entre fe i stalking digital. 4.9. Altres conceptes: “doppelganger” i costat fosc • Es comenta la paraula doppelganger, molt viral a TikTok. • Definició que dona Quique: - Expressió alemanya que descriu una mena de “clon espiritual” o alter ego. - Representa el que temem ser, el nostre costat fosc. • Es fa la broma d’un “lado oscuro de Lídia Martín”, posant-hi un toc d’humor mentre expliquen el concepte. 5. Tancament • El temps s’esgota i no dona temps de fer l’agenda de la Torre Bassas que portava Sandra. • Lídia proposa recuperar-la en un altre programa i seguir parlant de LUXE i altres temes juvenils. • El tram es tanca donant pas als informatius, recordant la lògica de franges del magazín matinal. Temes principals del podcast • Promoció del festival Ruby Sound de RÀDIO RUBÍ (programació, logística, samarretes, participació d’entitats musicals locals). • Anàlisi musical i conceptual de LUXE de Rosalía (estructura per moviments, idiomes, espiritualitat, relacions personals, ús de gèneres i tradicions religioses). • Història de la música pop i rock amb efemèrides dels Beatles i George Harrison. • Participació juvenil i mirades joves a través de la secció amb Quique Guillem i Sandra Borrego.

  • 50'

    #752 - Cultura, sardanes i teatre a Rubí

    Resum general del programa En aquesta Hora més Magazine de Rubí al dia, d'11 a 12h a RÀDIO RUBÍ, Lídia Martín condueix un programa centrat sobretot en: • Cultura popular i tradicional catalana (sardanes i cobles) • Agenda cultural local (preestrena teatral al Teatre Municipal La Sala) • Una secció creativa que barreja Shakespeare, intel·ligència artificial i musicals • Petites píndoles musicals lligades a efemèrides internacionals del món del pop El programa combina informació d’agenda, entrevistes en profunditat i peces musicals, mantenint sempre el focus en l’activitat cultural de Rubí. 1. Introducció del tram de programa (magazine) Context del programa • Lídia Martín situa l’oient dins de Rubí al dia, d'11 a 12h, explicant el relleu de presentadores al llarg del matí (Pamela Martínez, Belén Tierno, Patri Diet i ella mateixa). • Recorda que l’espai és un magazine que combina actualitat, cultura i entreteniment fins a les 12h. Avanç de continguts Lídia avança els temes principals del dia (sense entrar encara en profunditat): • Cultura popular catalana: - Cinquè Aplec de Diada de Tardor - Concert amb la Cobla Ciutat de Girona - Activitats a la Plaça del Doctor Guardiet i al Teatre Municipal La Sala • Teatre: preestrena de l’espectacle Avui no ploraré de T de Teatre al Teatre Municipal La Sala. • Secció de Shakespeare & musical amb el Xesco Caballero (en aquest cas, sobre Otelo), incorporant intel·ligència artificial i format de musical tipus Broadway. Aquesta part és sobretot de presentació i contextualització, no encara de contingut de fons. 2. Aplec de Diada de Tardor i concert de sardanes Doble activitat sardanista de diumenge L’entrevista amb Josep Puigventós, secretari de Foment de la Sardana, és el nucli més extens del programa, i detalla una doble proposta: Cinquè Aplec de Diada de Tardor (matí) Concert de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona (tarda) "Des de fa cinc anys fem l'aplec aquest dia de tardor, perquè és la tardor..." "...i esperem també que arrossegui força públic i que puguem gaudir d'una bona diada al matí ballant i a la tarda escoltant." 2.1. Estructura i història de l’Aplec matinal Lloc i horari • L’Aplec se celebra a la Plaça del Doctor Guardiet. • Comença a dos quarts d’onze del matí i s’allarga fins aproximadament les dues. Cobles participants • Cobla Principal del Llobregat - Fundada el 1929, amb gairebé 100 anys d’història. - Molt arrelada a Rubí, amb una relació llarga amb el Foment de la Sardana i altres entitats locals. • Cobla Ciutat de Girona - Fundada el 1975. - Està celebrant el 50è aniversari. - Ve a Rubí de manera gairebé ininterrompuda des de 1977. Format musical de l’Aplec • Es programen 16 sardanes. • Les cobles s’alternen: comença la Principal del Llobregat i es reparteixen les peces. • Les dues últimes sardanes de la Principal del Llobregat i les dues primeres de la Ciutat de Girona s’interpreten conjuntament, totes dues cobles alhora, per oferir un so especialment potent i espectacular. 2.2. Repertori destacat i compositors L’Aplec combina autors clàssics, contemporanis i locals, així com sardanes dedicades a Rubí: • Sardanes dedicades a Rubí: - Festa Rubí, de Jordi Molina, escrita pel 75è aniversari del Foment de la Sardana. - L’ermita de Sant Mús, de Laura Sagalà, també dedicada a Rubí. • Autors i peces destacades: - Pau Coma – Dos gagats plens d’il·lusions (autor jove). - Conrat Salom – Palafrogec i Tamariu (autor clàssic). - Josep Cassú – Vigília d’Aplec, sardana de lluïment de cobla. - Lluís Buscarons – Flavió, peça de lluïment; Buscarons és també fundador i primer director de la Cobla Ciutat de Girona. - Josep Peix Ferrando – sardana interpretada per la Cobla. - Carles Santiago – Barcelona 75 concursos de colles, guanyadora d’un concurs de sardanes a Barcelona. • Compositores: - Laura Sagalà – L’ermita de Sant Mús (tercera sardana seva, ara ja amb més producció; balladora habitual de Rubí, filla del compositor Aribert Sagalà). - Anna Abad – Un poble, una rotllana, una de les autores més prolífiques i interpretades actualment. "Aquí tenim sardanes de tot tipus." "És una manera també de disfrutar, de gaudir." 2.3. Sostenibilitat econòmica: sorteigs i col·laboracions Puigventós explica com es financen aquestes activitats: • Durant el matí es venen tiretes de números i es fan sorteigs. • Col·laboren diversos comerços i establiments de Rubí, que aporten lots i productes: - L’Ocellat - Sal i Oli - Farmàcia Piera - Bon Preu Esclat - Sovint, un lot de discos aportat pel mateix Foment de la Sardana • L’objectiu és obtenir ingressos complementaris per: - Pagar músics i drets d’autor - Cobrir propaganda i altres despeses - Compensar la pèrdua de socis per motius d’edat. 2.4. El Foment de la Sardana: socis i suport institucional • Actualment, el Foment de la Sardana té més de 200 socis (havia arribat a tenir-ne més de 300). • Les baixes s’expliquen sobretot per envelliment i defuncions, no tant per desinterès. • Per equilibrar els comptes, a banda de les quotes i sorteigs, compten amb: - Ajuntament de Rubí - Generalitat de Catalunya - Diputació - Comissió d’Aplecs - Altres entitats i comerços col·laboradors "Entre tots, aconseguim equilibrar el pressupost i cada any poder seguir tenint les ballades i els concerts de sardanes." 2.5. El concert de tarda amb la Cobla Ciutat de Girona Detalls pràctics • Lloc: Teatre Municipal La Sala. • Entrada: aportació de 6 euros, que es pot adquirir: - Directament a taquilla (opció preferent per al públic sardanista). - Per internet, al web del Teatre Municipal La Sala, a través de la plataforma CoVin. Estructura del concert El concert es divideix en dues parts amb una clara voluntat de commemorar efemèrides: Primera part: 50 anys de la Cobla Ciutat de Girona Totes les sardanes són d’antics directors de la cobla: • Ermita de Sant Pons – Lluís Buscarons (primer director i fundador). • Un Estel en el Cel – Francesc Camps (segon director). • Manel – Marcel Sabater (tercer director). • Costa Brava Cent – Jesús Ventura (quart director). • Ciutat de Girona Parada Obligada – Esteve Molero: - Sardana recopilatori de peces emblemàtiques interpretades per la cobla al llarg de 50 anys. - Molero ha estat fins fa poc el director de la formació. En aquest concert, la cobla estarà dirigida per Jordi Picorelli, que esdevé el sisè director de la Cobla Ciutat de Girona. Segona part: efemèrides i homenatges • Juli Garreta – es commemoren 150 anys del naixement i 100 de la mort. - Sardana: Junyia de la Costa (esmentada com a peça important del programa). • Pep Ventura – 150 anys de la mort. - Sardana: Per Tu Ploro (adaptada en forma de concert). • Santuaris i commemoracions: - A Montserrat, d’Antoni Pérez Moya, escrita pel mil·lenari del monestir de Montserrat. • Sardanes de lluïment: - L’un i l’altre, de Martirià Font, sardana de lluïment de trompeta i fiscorn (substitueix una peça prevista inicialment). • Fonoteca de Cobla (autors gironins): - Aplec dels Metges, de Josep Maria Soler i Montaner, dins la col·lecció discogràfica que la Cobla Ciutat de Girona dedica a autors de les comarques gironines. • Cloenda dedicada a Rubí: - Rubí de tot cor, de Miquel Tudela, compositor vinculat a la cobla, dedicada als 75 anys del Foment de la Sardana de Rubí. 2.6. Mirant al futur: concert de Cap d’Any El programa tanca la secció de sardanes amb un avanç de programació: • 1 de gener de 2026, a les 19 h: - Concert tradicional de Cap d’Any al Casal Popular, amb la Cobla Juvenívola de Sabadell. - Serà el 46è concert d’aquesta sèrie. - Cobla molt estimada i habitual a Rubí des de la seva fundació el 1976. Puigventós convida tothom a assistir tant a l’Aplec com al concert, insistint que: "Crec que poden disfrutar molt" "...un programa molt interessant al matí ballant i a la tarda escoltant." 3. Secció Shakespeare, intel·ligència artificial i musicals (Xesco Caballero) 3.1. La proposta creativa Aquesta secció, ideada pel Xesco Caballero, excompany de la ràdio, combina: • Obres de William Shakespeare (el nostre estimat Willy, en paraules de la presentadora). • Intel·ligència artificial com a eina creativa. • Format de musical tipus Broadway. Cada entrega imagina un musical nou basat en una obra de Shakespeare i presenta una cançó original. En aquest programa, la peça escollida és Otelo (El moro de Venècia). 3.2. El musical imaginari: Amor i Ruïna • Xesco s’ha imaginat un musical titulat “Amor i Ruïna”, inspirat en la trama d’Otelo. • Lídia explica que hi ha qüestions de finançament: Xesco busca recursos per poder produir aquests musicals, però de moment es presenten en forma de cançó puntual al programa. La cançó protagonista d’avui és “Mis cicatrices y mi voz”, plantejada com un tema en clau flamenca. 3.3. Presentació del personatge de Lorian Castigo Com que Xesco «està molt enfeinat», la presentació la fa un personatge anomenat Lorian Castigo: "Hola Lídia i oyentes de la ràdio. Soy Lorian Castigo. Traigo una canción que el Xesco me ha pedido traerla." Lorian contextualitza la cançó: • Situació dramàtica d’Otelo: - Surten de casa rumb al consell del poble, on l’han de jutjar per una acusació greu: > "Dicen que embrujó a Desdémona pa casarse." • La cançó recull el comiat entre Otelo i Desdèmona, barreja de tendresa i angoixa. • S’explora el passat de soldat d’Otelo, ple de batalles, viatges i cicatrius, i la seva vulnerabilitat emocional. Tot plegat s’expressa en to flamenc, com una música que «neix molt de dins». 3.4. Temes de la lletra: cicatrius, identitat i amor La lletra (que s’escolta parcialment) tracta de: • Origen humil i violent: - “No nací entre los muros blancos / Ni en camas de terciopelos…” - L’escola d’Otelo és la batalla i l’acer. • Història d’amor amb Desdèmona: - Reivindica que no hi ha bruixeria, sinó paraula, veritat i ànima. - Desdèmona es converteix en el seu refugi i terra simbòlica. • Estigma i racisme: - Es fa referència al fet que “el moro no tiene patria, solo un corazón traidor”, posant sobre la taula prejudicis, identitat i sospita. • Conflicte intern i tensió dramàtica: - La cançó anticipa l’explosió dels esdeveniments, amb Otelo en un estat de gran necessitat emocional. Lídia remarca després de la cançó que: "Segur que heu vist Otelo moltes vegades, aquesta història de gelosia, però en pla flamenc crec que deu ser la primera vegada." Així, la secció converteix un clàssic teatral en una peça musical original que juga amb gèneres híbrids (Shakespeare + flamenc + musical de Broadway + IA). 4. Entrevista a T de Teatre: Avui no ploraré 4.1. Programa de residències de La Sala i relació amb Rubí El periodista David García es desplaça al Teatre Municipal La Sala per entrevistar part de l’equip de T de Teatre (Àgata, Marta, Mamen i Carme) arran de la preestrena d’Avui no ploraré. Programa de residències • T de Teatre fa molts anys que participa al programa de residències de La Sala (més de 10 anys). • Per a la companyia, és un luxe disposar de l’espai per: - Assajar amb l’escenografia real. - Ajustar llum, so i moviment escènic. - Fer proves tècniques abans de l’estrena oficial. El funcionament és d’intercanvi: • La sala els cedeix dies d’assaig amb condicions professionals. • La companyia ofereix a canvi un bolo/preestrena obert al públic de Rubí. "Per nosaltres és vital, no?" "Aquí sortim guanyant tots." La preestrena d’Avui no ploraré tindrà lloc dissabte 29 a les 20 h al Teatre Municipal La Sala, amb un preu inferior al que tindrà posteriorment a Barcelona. 4.2. Escenografia i gira • L’escenografia, obra d’Alejandro Andújar, és descrita com a “molt contundent” i gairebé un personatge més de l’obra. • L’espai de La Sala té unes dimensions i infraestructura molt semblants al Teatre Goya de Barcelona, on l’obra farà temporada, cosa que permet assajar en condicions pràcticament idèntiques a l’estrena definitiva. Calendari • Preestrena: Rubí (29 de novembre). • Això es considera ja una primera estrena real: el públic veu la mateixa versió que anirà a Barcelona. • Gira immediata: - Girona – 5 de desembre. - Teatre Goya (Barcelona) – a partir del 18 de desembre. 4.3. De què va Avui no ploraré? Les actrius expliquen la premissa argumental sense revelar grans girs: • Protagonitzen tres germanes. • Una d’elles ha estat ingressada en un centre de salut mental durant un mes. • El dia que rep l’alta, les altres germanes li preparen un sopar de benvinguda a casa. A partir d’aquí: • Les tensions latents dins la família surten a la llum. • S’hi afegeix una companya/amiga que la protagonista ha conegut al centre, amb molta experiència en ingressos psiquiàtrics, que es presenta també al sopar per ajudar-la… i “s’embolica la troca”. "Jo crec que és una excusa també per parlar d'una família, dels rols que estan enquistats..." La peça aborda: • Rols familiars enquistats i tòxics. • Dinàmiques que al llarg del sopar poden arribar a trencar-se. • La contraposició entre qui ha estat ingressat i qui ha estat “fora”: no queda clar qui està més desequilibrat. "No se sap qui és pitjor, els que estan fora o els que han estat dins." 4.4. To i temàtica: comèdia amb fons seriós • L’obra té un to de comèdia, però tracta temes molt seriosos: salut mental, família, conflictes emocionals. • Es busca fer reflexionar el públic a partir del riure i la identificació. Les actrius la defineixen com una obra molt de Nadal: • Una família que es reuneix, • Conflictes que surten a taula, • I un cert risc que els espectadors es vegin reflectits en algun personatge. "És una obra per viure, no perquè vinguin amb nens petits..." "Igual venen amb família i surten sense la família del teatre." 4.5. Treball amb Nelson Valente L’obra està escrita i dirigida per Nelson Valente, autor molt reconegut: • T de Teatre l’admirava des de feia anys, especialment per “El Loco y la Camisa”. • Van fer amb ell un estatge de dues setmanes: - Primer, creant personatges i relacions. - Després, ell va escriure el text específic per a la companyia. Les actrius destaquen: • La potència del text. • El seu estil de direcció, meticulós però molt tranquil, construint capes interpretatives mica en mica. • El gust de treballar-hi i el bon ambient creatiu. 4.6. Invitació al públic de Rubí Per animar la gent a venir a la preestrena, T de Teatre conclou amb alguns missatges clau: • Veniu a passar-ho bé i a deixar-vos anar. • Permeteu-vos una certa catarsi: riure, reconèixer-vos i pensar. • Ideal per veure-la en família adulta (germans, pares, parelles…), tot i que això també pot resultar més incòmode… i alhora més ric. "Que vinguin a passar-s'ho bé i que es deixin anar..." "Que facin catarsi, que se'n diu." 5. Música i efemèrides Al llarg del programa, Lídia introdueix diverses cançons associades a efemèrides del món de la música pop internacional, utilitzant-les com a fil conductor lleuger entre els blocs de contingut cultural local. 5.1. Cristina Aguilera • Cançó: “That’s What Love Can Do” (del disc Justin & Christina, 2003, compartit amb Justin Timberlake). • Efemèride: fa 20 anys, un 26 de novembre de 2005, Cristina Aguilera es va casar amb Jordan Bratman, productor discogràfic (el matrimoni es va dissoldre el 2011). • Es tria un tema no tan conegut per recordar aquest moment. 5.2. Shania Twain • Cançó: “Man! I Feel Like a Woman!”. • Efemèride: un 18 de novembre de fa 20 anys, Shania Twain va rebre l’Ordre del Canadà, un dels màxims reconeixements civils del país (equivalent a un títol honorífic com els sirs anglesos). • Lídia admet que l’efemèride és uns dies anterior, però “aquí ho aprofitem tot”. 5.3. Janet Jackson • Cançó: “Escapade” (del disc Rhythm Nation 1814). • Efemèride: un 26 de novembre de 1990, la revista Billboard va inaugurar els seus Premis de la Música a Santa Mònica (Califòrnia), i Janet Jackson en va ser la gran triomfadora amb 8 guardons, principalment per Rhythm Nation 1814. • La cançó es fa servir per tancar el programa amb energia i música de ball. 6. Altres elements i publicitat Entre seccions, el programa inclou falques de continuïtat de RÀDIO RUBÍ i promocions culturals de la ciutat: • Recordatoris de seguir l’actualitat local a Rubí al dia. • Falca anunciant la Segona mostra d’entitats musicals de Rubí – Rubí Sound 1413 Festivals, amb programació detallada d’actuacions: - Jazz Rubí amb East Wind i AJR Cats (swing & bebop, sessió matinal). - Societat de Blues de Rubí amb Hicks, Rubirock amb We Rock Monkey, Aurora Brothers Band, Random Fighters (hip-hop), Sònica Presence i Redland Sound System featuring Hugo Otto and Jaime Budokai, entre d’altres. Aquestes falques reforcen la idea de Rubí com una ciutat amb un teixit musical i cultural molt actiu, amb festivals, entitats i col·laboracions territorials. 7. Idees clau del programa • La sardana i les cobles són protagonistes, amb una mirada que combina tradició, memòria històrica i suport institucional. • Rubí manté una relació prolongada amb formacions com la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Juvenívola de Sabadell, i amb el Foment de la Sardana com a eix organitzador. • El Teatre Municipal La Sala es consolida com a centre de creació escènica, acollint residències de companyies de primer nivell com T de Teatre, que hi presenten preestrenes en primícia. • La secció de Shakespeare + IA + musical de Xesco Caballero demostra una aposta per la innovació i el joc creatiu sobre els clàssics. • Les efemèrides musicals (Cristina Aguilera, Shania Twain, Janet Jackson) aporten un to lleuger i internacional, equilibrant el fort component local i tradicional del programa. En conjunt, el tram de Rubí al dia analitzat construeix una imatge de Rubí com a ciutat culturalment viva, on conviuen cultura popular catalana, teatre contemporani i música global, amb una ràdio local que actua com a altaveu i articuladora d’aquest ecosistema.

  • 50'

    #751 - Fotografia, viatges i cultura a Rubí

    Visió general del programa En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h, el programa combina: • Entrevista central amb el fotògraf Quim Botell i el president del grup fotogràfic El Gra, Manel Miras, al voltant de l’activitat mensual Explica’ns el teu rotllo i de dues exposicions fotogràfiques sobre l’Índia. • Agenda cultural de Rubí: teatre, dansa i cinema (cicle Gaudí) al Teatre Municipal La Sala. • Petites pessigolles musicals i efemèrides: Jocelyn Brown, New Edition/Bobby Brown i Björk. Tot plegat amb un to proper i col·loquial, combinant informació cultural local amb la trajectòria d’un fotògraf veterà i apassionat. Entrevista: "Explica’ns el teu rotllo" amb Quim Botell L’activitat "Explica’ns el teu rotllo" i El Gra • El programa presenta una nova sessió de "Explica’ns el teu rotllo", activitat mensual organitzada pel grup fotogràfic El Gra. • El rotllo de novembre (que es fa excepcionalment el 2 de desembre) tindrà com a protagonista el fotògraf Quim Botell, que ve des de Calella. • L’activitat es fa a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i combina xerrada i projecció fotogràfica. "El rotllo, precisament, el que importa és el personatge del rotllo, no?" (Manel Miras) Dues exposicions a la Biblioteca Mestre Martí Tauler Aprofitant el rotllo, s’inauguren dues exposicions de Botell, amb un marcat contrast visual: "Resó de moltes ànimes" (blanc i negre) • Retrats en blanc i negre fets a l’Índia, especialment a la Fundació Vicente Ferrer. • S’hi busca captar l’ànima de les persones, la seva realitat quotidiana i emocional. • El títol neix de la dedicatòria que li fa el mateix Vicenç Ferrer a un llibre de fotos. "Holi" (color) • Sèrie de fotografies sobre la festa del Holi a l’Índia, amb el color com a protagonista absolut. • Botell insisteix que va voler retratar el Holi autèntic, en un poble, i no una versió turística preparada. • Les dues exposicions es presenten com a complementàries per contrast: - Blanc i negre / Color - Introspecció i ànima / Explosió festiva i cromàtica. • Romandran a la Biblioteca Mestre Martí Tauler del 2 de desembre fins al 26 de gener. "Són dues exposicions que penso que són molt contrastades, que es poden ajuntar." La trajectòria fotogràfica de Quim Botell Orígens i vinculació amb Calella i Fotofilm • Botell està vinculat a Fotofilm Calella, entitat que: - Celebra 60 anys d’història. - Organitza la Festimatge (20 anys), amb projeccions, activitats de cinema de 9,5 mm i fotografia. • Té una llarga relació amb El Gra, especialment des dels temps del concurs estatal de retrat on va ser finalista. Concursos, nu femení i franquisme • En la seva "primera època" va destacar molt en concursos fotogràfics arreu de l’Estat. • Detecta que el nu femení estava poc tractat en concursos durant el franquisme. • Aprofita el context turístic de Calella: - Treballava de perruquer i tenia contacte amb joves de discoteques i turistes estrangeres. - Organitzava sessions de nus artístic a la platja, roques, pins i cases mig abandonades. • Aquest treball li obre la porta a guanyar concursos “a tort i a dret” i l’impulsa com a fotògraf. "Vaig començar a guanyar concursos a tol i a dret i vaig dir: aquí tinc un camí." De l’analògic al digital: la idea abans que la càmera Botell subratlla una filosofia molt clara: • La fotografia neix al cap, no a la càmera. • No surt mai “a veure què li surt” amb la càmera penjada al coll: - Planifica què vol explicar. - Busca composicions netes i estructurades, que vagin directes a la idea central. • Té una concepció integral del procés: - En analògic: del rodet al revelat i positivat, controlant totes les fases. - En digital: trasllada aquesta mentalitat a l’edició digital. "L’analògic és un començari a acabar. Totes les meves fotografies estan des del començament fins al final, no intervé ningú." Tècnica i sèries fotogràfiques Càmera de plaques i retrats "a cops d’angular" • Una de les exposicions clau és "A cops d’angular": - Feta amb càmera de plaques i un objectiu molt angular. - Retrats preses a 20 cm de la persona, buscant expressivitat i proximitat. - Dona molta força a les mirades i als gestos. Blanc i negre dramàtic vs. blanc i negre lúdic • El blanc i negre li serveix per diferents registres: - Dramatisme i profunditat en els retrats de l’Índia (Fundació Vicente Ferrer). - Ludisme i festa en sèries com el Carnaval de Venècia, fetes amb càmera Hasselblad 6x6. Sèries i bodegons: "Bitxos" i muntatges • Treballa habitualment en sèries, no en fotos aïllades: - Sèrie del cos femení amb fulles seques i flors, treball d’estudi molt composat. - Exposició "Bitxos" (a Calella): animals retratats en escenaris que no són els seus, amb muntatge i composició cuidada. "Quan faig alguna cosa faig sèries. No em conformo només en fer una [foto]." Viatges fotogràfics i relació amb l’Índia • Ha viatjat molt i en fa fotografia de viatges, però no com a reportatge clàssic: - Escull allò que li interessa de cada lloc per construir imatges fortes i depurades. Índia i Fundació Vicente Ferrer • Ha estat a l’Índia sis vegades. • El primer viatge el fa arran del vincle d’un amic amb Vicenç Ferrer. • Les seves filles li regalen un llibre per omplir amb fotografies de la Fundació, i Vicenç Ferrer li escriu la dedicatòria que inspira “Resó de moltes ànimes”. • Té un fort vincle emocional amb la gent de la Fundació, que el porta a tornar-hi reiteradament. Altres viatges • Carnaval de Venècia: retrats en blanc i negre, format quadrat. • Nova York: hi viatja l’11 de setembre de 2000, un any abans de l’atemptat a les Torres Bessones. • Etiòpia, vall del riu Omo: retrats de comunitats locals en viatge intens. • Vietnam: viatge recent que acaba amb una greu pneumònia i ingrés hospitalari en tornar; l’experiència el fa replantejar-se certs destins futurs (per exemple, el Japó, que li agradaria però el fa dubtar per salut). Analògic, coherència i consells Posicionament sobre l’analògic • Defensa l’analògic complet: rodet, revelat i còpia en paper. • Explica el cas d’una noia que volia “tirar en analògic” però enviava els rodets a escanejar: - Per ell, això és quedar-se a mitges i no és fer veritable fotografia analògica. "O et muntes el laboratori o no ho facis analògic." Manipulació creativa i doble exposició • Algunes imatges impliquen molta manipulació creativa, fins i tot en analògic: - Exemple: un retrat d’una noia amb un maniquí destruït, fet amb doble exposició sobre el mateix negatiu. - Volia parlar de la reconstrucció del càncer de mama de la dona, tot i que prefereix no explicar el significat i deixar que l’espectador interpreti. Mirada al futur: tecnologia i intel·ligència artificial • Botell es declara obert a les noves tecnologies i tècniques: no es tanca al digital ni a noves eines. • Esmenta que al rotllo també parlarà de intel·ligència artificial aplicada a la fotografia: - Reconeix que pot fer coses positives, però també pot fer mal a la fotografia tal com ell l’entén. "Hi ha un tema que se’ns està barrejant que pot fer bé i mal, que se’n diu intel·ligència artificial. I amb la fotografia pot fer mal. També en parlarem d’això." El to del rotllo i l’expectativa del públic • Manel Miras destaca el carisma de Botell i el seu bagatge ple d’anècdotes. • El mateix fotògraf es defineix com algú que sempre ha fet el que ha volgut i que no es tanca a seguir evolucionant. • El rotllo es presenta com una ocasió per: - Compartir idees fotogràfiques entre entitats (El Gra i Fotofilm Calella). - Debatre sobre tècnica, història personal, viatges i futur de la fotografia. Agenda cultural de Rubí 1. Teatre: "Avui no ploraré" (T de Teatre) • Obra: "Avui no ploraré" de T de Teatre. • Data a Rubí: dissabte 29 de novembre, 20:00 h, al Teatre Municipal La Sala. • Funció a Rubí com a preestrena abans de: - Festival Temporada Alta (Girona). - Temporada al Teatre Goya (Barcelona) a mitjans de desembre. Sinopsi bàsica • Tres germanes organitzen un sopar familiar a casa de la Lola i el Gerard per donar la benvinguda a una de les germanes que surt d’un centre psiquiàtric. • Aquesta germana porta una companya de la clínica que actua com a detonant: - Fa aflorar tensió acumulada. - Trenca la idea d’un sopar solemne i controlat. Repartiment • Núcli de T de Teatre: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca. • Actors masculins col·laboradors: Jordi Rico i Albert Ribalta. • El programa anuncia una entrevista amb algunes actrius, enregistrada als assajos i emesa l’endemà. • Es promocionen entrades gratuïtes via el telèfon del programa: 93 588 59 60. 2. Dansa: "El trencanous" del Ballet de Barcelona • Espectacle: "El trencanous". • Companyia: Ballet de Barcelona (amb seu a l’Espona, a Sabadell). • Data a Rubí: divendres 5 de desembre, 20:00 h, al Teatre Municipal La Sala. • Producció que: - Porta sis anys amb exitosa trajectòria. - Ja s’ha pogut veure anteriorment a Rubí i es consolida com a clàssic de Nadal. • Direcció: Chase Jones i Carolina Masjuan. • Música: P. I. Txaikovski. • També es sortegen entrades gratuïtes a través del 93 588 59 60. 3. Teatre: "Les Bàrbares" (La Brutal) • Obra: "Les Bàrbares". • Companyia: La Brutal, en coproducció amb Viu. • A Rubí: diumenge 14 de desembre, 18:30 h (dos quarts de set), al Teatre Municipal La Sala. • Procedència: muntatge estrenat i exhibit al Teatre Borràs de Barcelona. Sinopsi • Protagonistes: tres amigues de tota la vida, Susi, Carmen i Encarna. • Es reuneixen en un hotel allunyat de la ciutat. • Han passat sis mesos de la mort de la seva amiga Bàrbara. • L’última voluntat de la Bàrbara posa sobre la taula: - Com es veuen a elles mateixes. - La seva relació amb la feina, la maternitat i el feminisme. - Les contradiccions internes de cada personatge i de la seva amistat. Equip artístic • Text: Lucía Carballal. • Direcció: David Selvas. • Repartiment: Maria Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Piñón i Berta Gratacós. • També s’ofereixen entrades dobles trucant al 93 588 59 60. 4. Cinema Cicle Gaudí: "Molt lluny" • Pel·lícula: "Molt lluny". • Data a Rubí: 19 de desembre, 20:00 h (darrera sessió del Cicle Gaudí del 2025). • Director: Gerard Ohms (òpera prima). • Gènere: drama naturalista sobre escapar i reinventar-se. Argument • Sergio viatja a Utrecht (Holanda) amb la seva família per assistir a un partit de futbol. • Abans de tornar a Barcelona pateix un atac de pànic. • Decideix quedar-se a Holanda, fet que transforma la seva vida i l’obliga a replantejar el seu futur. • Protagonista: Mario Casas, guardonat amb el premi a la millor interpretació masculina al Festival de Màlaga. • El programa regala invitacions dobles per a l’estrena a Rubí via 93 588 59 60. Contingut musical i efemèrides Jocelyn Brown – "Somebody Else’s Guy" • S’engega el programa amb el tema "Somebody Else’s Guy" de Jocelyn Brown. • Motiu: celebració dels 75 anys de la cantant, nascuda el 25 de novembre de 1950 a Kingston (Carolina del Nord). • Ressenya breu: - Trajectòria dins la música disco i funk als anys 70-80. - Èxit principal amb aquest tema el 1984. - Col·laboracions amb figures com Raül Orellana, DJ resident de l’Estudio 54. New Edition i Bobby Brown – "Candy Girl" i "Earth Angel" • S’escolta "Earth Angel" en versió de New Edition, coneguda per sonar a la pel·lícula Regreso al futuro. • Es contextualitza la sortida de Bobby Brown del grup: - El 25 de novembre de 1985, Brown anuncia que deixa New Edition per iniciar carrera en solitari. • Es recupera també "Candy Girl", el gran èxit juvenil de la boy band. Björk – "It’s Oh So Quiet" • El programa es tanca amb Björk, per retre-li homenatge pels seus 60 anys: - Nascuda el 21 de novembre de 1965 a Reykjavík (Islàndia). - Referent en música electrònica i experimental, i també en cinema. • Es tria especialment una actuació en directe d’"It’s Oh So Quiet" al programa de Jay Leno (2 de novembre de 1995). • El to és de celebració i comiat abans dels butlletins informatius de RÀDIO RUBÍ. Interlocutors principals • Lídia Martín – Conductora de la franja magazín de Rubí al dia. • Pamela Martínez – Conductora de la franja informativa inicial del programa (mencionada). • Valentí Erno – Responsable de la tertúlia prèvia (mencionada). • Patri Díaz – Responsable del butlletí horari/informatiu. • José Malagón – Tècnic de so, present des de primera hora. • Manel Miras – President del grup fotogràfic El Gra. • Quim Botell – Fotògraf convidat i protagonista de "Explica’ns el teu rotllo". Tags • Rubí al dia, d'11 a 12h • RÀDIO RUBÍ • grup fotogràfic El Gra • Explica’ns el teu rotllo • Biblioteca Mestre Martí Tauler • fotografia analògica • fotografia digital • nu femení • retrat fotogràfic • Quim Botell • Manel Miras • Fundació Vicente Ferrer • Índia • Holi • concurs de fotografia • bodegons • sèries fotogràfiques • intel·ligència artificial i fotografia • teatre Rubí • Teatre Municipal La Sala • T de Teatre • Avui no ploraré • Ballet de Barcelona • El trencanous • Les Bàrbares • La Brutal • Cicle Gaudí • Molt lluny • Mario Casas • Jocelyn Brown • New Edition • Bobby Brown • Björk • música disco • música electrònica • agenda cultural Rubí Seccions [ { "start_second": 16, "end_second": 240, "section_title": "Obertura del magazín i presentació del programa", "section_summary": "Lídia Martín obre la franja d’11 a 12h de Rubí al dia, contextualitza l’estructura del programa (franges informatives prèvies amb Pamela Martínez, tertúlia amb Valentí Erno i butlletí amb Patri Díaz) i presenta el to magazín d’aquest dimarts 25 de novembre de 2025. Avança que es parlarà de l’activitat fotogràfica ‘Explica’ns el teu rotllo’, de propostes teatrals i culturals, i recorda el telèfon del programa per aconseguir invitacions gratuïtes a espectacles locals." }, { "start_second": 265, "end_second": 361, "section_title": "Bloc musical: homenatge a Jocelyn Brown", "section_summary": "S’emet el tema ‘Somebody Else’s Guy’ per celebrar els 75 anys de la cantant Jocelyn Brown, nascuda el 25 de novembre de 1950 a Kingston (Carolina del Nord). Lloca la cançó dins la seva trajectòria disco-funk dels anys 70-80 i es destaca el seu èxit de 1984 i col·laboracions posteriors, com amb el DJ Raül Orellana, resident de l’antic Estudio 54." }, { "start_second": 521, "end_second": 690, "section_title": "Introducció a El Gra, ‘Explica’ns el teu rotllo’ i Quim Botell", "section_summary": "Es reprèn el programa amb la presentació de l’entitat rubinenca grup fotogràfic El Gra, molt activa durant l’any, i de la seva activitat mensual ‘Explica’ns el teu rotllo’. Lídia Martín introdueix Manel Miras, president d’El Gra, i el fotògraf convidat Quim Botell, de Calella. Expliquen el format del rotllo, el paper del ‘prota’ (fotògraf convidat) i s’avança que, a banda de la xerrada del 2 de desembre, s’inauguraran dues exposicions fotogràfiques de Botell a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, centrades en l’Índia i la Fundació Vicente Ferrer." }, { "start_second": 690, "end_second": 832, "section_title": "Les exposicions ‘Resó de moltes ànimes’ i ‘Holi’ a la Biblioteca Mestre Martí Tauler", "section_summary": "Quim Botell explica com, arran d’assistir a un rotllo d’El Gra, va detectar el potencial de la sala d’exposicions de la Biblioteca Mestre Martí Tauler i va proposar instal·lar-hi dues sèries seves sobre l’Índia. Es detallen les exposicions: ‘Resó de moltes ànimes’, retrats en blanc i negre vinculats a la Fundació Vicente Ferrer, i ‘Holi’, una sèrie en color sobre la festa del Holi. Es parla de la dificultat tècnica de la sala, plena de vidrieres, i de l’agraïment a la direcció de la biblioteca. S’especifica que les mostres s’exhibiran del 2 de desembre al 26 de gener, coincidint amb el calendari dels rotllos." }, { "start_second": 832, "end_second": 979, "section_title": "Orígens del projecte a l’Índia i la construcció de ‘Resó de moltes ànimes’", "section_summary": "Botell relata el primer viatge a l’Índia amb Fotofilm Calella per documentar la feina de la Fundació Vicente Ferrer, aprofitant que un amic seu n’era nebot. Les seves filles li regalen un llibre en blanc on col·locar les fotografies fetes a la Fundació, que Vicenç Ferrer li dedica amb l’expressió ‘ressó de moltes ànimes’, inspirant el títol de la sèrie. El fotògraf explica el seu interès per captar l’ànima i la realitat de les persones a través del blanc i negre, aprofitant el dramatisme del mitjà. També es comenta una sèrie paral·lela feta al Carnaval de Venècia, en blanc i negre i format quadrat, que també formarà part del seu relat al rotllo." }, { "start_second": 979, "end_second": 1180, "section_title": "Tècnica i filosofia fotogràfica: càmera de plaques, retrat i trajectòria", "section_summary": "S’aprofundeix en la tècnica de Botell amb una exposició feta amb càmera de plaques i objectiu molt angular, on s’acostava a només 20 cm dels subjectes per obtenir retrats intensos (‘a cops d’angular’). El fotògraf repassa la seva transició de l’analògic al digital, insistint que la fotografia sorgeix del cap i la càmera és només una eina. Remarca que l’edició –abans química, ara digital– és part essencial del procés creatiu i que sempre ha buscat una mirada pròpia: preparació cuidadosa de l’escena, composicions netes i treball molt pensat, tant en retrat com en fotografia de viatges." }, { "start_second": 1180, "end_second": 1505, "section_title": "Concursos, nu femení i defensa de l’analògic integral", "section_summary": "Botell repassa la seva ‘primera època’ com a fotògraf de concursos en ple franquisme, quan detecta que el nu femení era pràcticament absent dels certàmens. Aprofita el context turístic de Calella i el seu ofici de perruquer per accedir a models estrangeres i organitzar sessions de nus artístic en paisatges locals, obtenint grans resultats en concursos estatals. A continuació, explica una anècdota amb una jove que vol fer analògic però només dispara rodets i els envia a escanejar: ell defensa que el veritable analògic implica controlar tot el procés (revelat i positivat) i considera que, si no es fa així, és quedar-se ‘a mitges’. Remarca que en la seva obra clàssica no deixa intervenir tercers perquè vol portar la imatge des de la idea inicial fins al final amb coherència." }, { "start_second": 1505, "end_second": 1875, "section_title": "Manipulació creativa, sèries, viatges i salut", "section_summary": "El fotògraf descriu peces amb forta manipulació creativa, com una doble exposició analògica d’una model i un maniquí trencat, ideada per parlar (de manera suggerida, no explícita) de la reconstrucció del càncer de mama. Insisteix que prefereix no textualitzar les imatges i deixar que l’espectador pensi. Explica que treballa sobretot en sèries (per exemple, una seqüència de cossos femenins amb fulles i flors) i bodegons com l’exposició ‘Bitxos’, amb animals col·locats en escenaris artificials. Torna als viatges: Etiòpia (vall de l’Omo), una anècdota amb les Torres Bessones a Nova York (les visita un any abans dels atemptats) i diverses estades a l’Índia, on ha tornat sis vegades. Finalment, relata un viatge al Vietnam que acaba amb una pneumònia greu i ingrés hospitalari, fet que li fa replantejar-se futures aventures llunyanes com el Japó, tot i continuar tenint-ne ganes." }, { "start_second": 1875, "end_second": 1976, "section_title": "El rotllo del 2 de desembre: contingut, carisma i intel·ligència artificial", "section_summary": "A la part final de l’entrevista, Lídia Martín i Manel Miras animen el públic a assistir al rotllo del 2 de desembre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler, on primer s’inauguraran les exposicions ‘Resó de moltes ànimes’ i ‘Holi’ (18:00 h) i, tot seguit, Quim Botell oferirà la xerrada ‘Passió per la fotografia’. Es destaca que serà una sessió plena d’imatges, anècdotes i reflexions sobre la seva trajectòria, des del blanc i negre analògic fins a les eines actuals, i que Botell no es tanca a les noves tecnologies, tot i advertir de la possible incidència negativa de la intel·ligència artificial en la fotografia. Manel remarca el carisma del fotògraf i el potencial de gaudi de la sessió." }, { "start_second": 2000, "end_second": 2134, "section_title": "Bloc musical i efemèride: New Edition i Bobby Brown", "section_summary": "Després de la falca de RÀDIO RUBÍ, el programa introdueix la cançó ‘Earth Angel’ en versió de New Edition, remarcant la seva presència a la banda sonora de ‘Regreso al futuro’. S’explica que el 25 de novembre de 1985 Bobby Brown va anunciar que deixava el grup per engegar la seva carrera en solitari. Tot seguit es presenta ‘Candy Girl’, el gran èxit de la boy band, per recordar els inicis juvenils de New Edition i situar l’efemèride en el context de la música pop dels 80." }, { "start_second": 2348, "end_second": 2762, "section_title": "Agenda teatral: ‘Avui no ploraré’, ‘El trencanous’ i ‘Les Bàrbares’", "section_summary": "S’activa la secció d’agenda cultural amb la sintonia pròpia i es recorda el telèfon 93 588 59 60 per aconseguir entrades gratuïtes. Primer es presenta ‘Avui no ploraré’ de T de Teatre, que es representa el 29 de novembre a les 20:00 h a La Sala com a preestrena abans del Festival Temporada Alta i la temporada al Teatre Goya. Es projecta un tall d’àudio amb actrius que expliquen l’argument: un sopar familiar de benvinguda a una germana que surt d’una clínica psiquiàtrica, amb l’arribada d’una companya de la clínica que ho desestabilitza tot. Després s’anuncia ‘El trencanous’ del Ballet de Barcelona, el 5 de desembre a les 20:00 h, com a clàssic nadalenc de dansa amb música de Txaikovski, ja consolidat al Teatre Municipal La Sala. Finalment, es presenta ‘Les Bàrbares’ de La Brutal, prevista per al 14 de desembre a dos quarts de set de la tarda, amb una falca promocional que resumeix l’argument (tres amigues, una bossa de diners i l’última voluntat de la Bàrbara) i el repartiment encapçalat per Maria Pujalte i Cristina Plazas sota direcció de David Selvas." }, { "start_second": 2701, "end_second": 2807, "section_title": "Cinema Cicle Gaudí: presentació de ‘Molt lluny’", "section_summary": "Dins la mateixa franja d’agenda, es presenta la darrera pel·lícula del Cicle Gaudí de 2025 a Rubí: ‘Molt lluny’, que es projectarà el 19 de desembre a les 20:00 h. S’explica que és l’òpera prima del director Gerard Ohms i que adopta un estil naturalista per parlar d’escapar i reinventar-se. El protagonista, interpretat per Mario Casas (premiat a Màlaga), és un home que viatja a Utrecht amb la família per veure un partit de futbol i que, després de patir un atac de pànic abans de tornar a Barcelona, decideix quedar-se a Holanda, canviant radicalment la seva vida. També aquí s’ofereixen invitacions dobles a través del telèfon del programa." }, { "start_second": 2831, "end_second": 3046, "section_title": "Tancament musical del programa: homenatge a Björk", "section_summary": "En el tram final, Lídia Martín introdueix una peça de Björk per celebrar que la cantant islandesa ha fet 60 anys (21 de novembre de 1965). Es contextualitza la seva influència en la música electrònica i experimental, així com el seu paper en el cinema. S’escull una actuació en directe d’‘It’s Oh So Quiet’ al programa de Jay Leno del 2 de novembre de 1995. El tema s’utilitza com a fons per acomiadar la franja i enllaçar amb les notícies i la continuació de la programació de RÀDIO RUBÍ, tancant l’hora amb un to festiu però reposat." } ]```} જેમાં the 답변 is the JSON object as per the GPTInsights schema. The