Introducció nadalenca i tradicions familiars L’episodi de Primer, segon i postres a RÀDIO RUBÍ gira al voltant d’un Nadal molt gastronòmic. La presentadora i el xef Blai Ferran parlen de com, per festes, les cases s’omplen “per sobre de les seves capacitats” i de com sempre es fa lloc perquè ningú marxi amb gana. El menú tradicional de Nadal • Per Nadal: escudella i cardolla com a plat central. • Per Sant Esteve: canelons fets amb el bullit del caldo. • Per Nit de Nadal i Cap d’Any: més protagonisme del peix i marisc. • Per Reis: menú flexible, però amb tortell amb fava, figureta i corona com a final obligat. Es remarca com el Nadal s’allarga “fins al 7 de gener” i com les mares (i àvies) continuen sent les grans protagonistes dels àpats familiars. Xerrada amb el Blai i la Xili: cuina casolana de festes Ritme de feina i ganes que arribi el 7 de gener S’incorpora Xili Malià de Cal Gori, especialista en cassoles i xup-xups. Parlen del ritme intens dels restaurants per Nadal (dins, menjar per emportar, encàrrecs) i de la barreja entre il·lusió i cansament: • La Xili confessa que ja desitja arribar al 7 de gener. • Expliquen que molts plats es fan el dia abans per poder arribar a tot, tant a casa com al restaurant. Escudella, cardolla i canelons a casa Es comparteixen dinàmiques familiars: • A moltes llars, l’escudella es fa el dia 23 o 24 per tenir-la llesta. • Sovint es fa sopa i canelons el mateix dia o es guarda l’escudella per una altra ocasió. • Apareix la figura del nete de 11 anys que reclama repetir l’escudella “com aquell any”, símbol de com la canalla consolida les tradicions. “El Nadal és de les mares” — diuen, subratllant el pes emocional i logístic que tenen en l’organització dels àpats. Enquesta al carrer: què mengem per Nadal? Escudella vs peix: què trien els rubinencs? L’equip surt al carrer a preguntar a rubinencs i rubinenques què menjaran per Nadal i Sant Esteve. Les respostes mostren una combinació de tradició i flexibilitat: • Moltes famílies mantenen el pack clàssic: escudella i cardolla per Nadal, canelons per Sant Esteve. • Altres opten per peix (especialment en sopars, com Nit de Nadal) per ser “més lleuger”. • Apareix sovint el pollastre rostit amb prunes i pinyons com a segon plat. • Alguns convidats prefereixen no cuinar canelons i tiren de peix o plats alternatius. Qui cuina? Repartiment de rols familiars Les entrevistes mostren diferents models: • Persones grans que ara són fills i joves els qui els conviden. • Dones que encara assumeixen la cuina completa: pica-pica, escudella, cardolla i canelons. • Famílies on es compren els canelons fets, quedant-se només amb “la part divertida: menjar-los”. • Celebracions que es reparteixen entre diverses cases (un fill per Nadal, un altre per Sant Esteve, etc.). Es veu com la tradició es manté, però amb adaptacions: menys quantitats per l’edat, externalització d’alguns plats i major presència del peix en sopars. Masterclass: com fer un bon caldo de Nadal Tornen a l’estudi i la Xili guia, pas a pas, la recepta d’un caldo de Nadal contundent. Verdures per al caldo • Aigua abundant (caldo per molta gent i per congelar). • Verdures bàsiques: àpid, pastanaga, porro, xirivia, nap. • Una patata gran (aprox. mitja per cap) perquè agafi el gust del brou. • Col (unes quantes fulles) per donar aroma. • Cigrons secs remullats la nit abans. Es debat breument sobre els cigrons de pot: La Xili defensa els cigrons cuits a casa per obtenir-ne “la substància” i critica el “suquillo gelatinós” del pot. Carns i peces per a l’escudella Es detalla un fons molt ric en carns: • Vedella: genoll, espinada, falda. • Pollastre: carcanades i cuixes per després servir a la cardolla. • Porc: careta sencera (morro, galta, orella) o orella sola; alguns hi afegirien peu. • De vegades es feia servir gallina i fins i tot potes de gallina, record d’infantesa. Llaminadures i elements de gust • Botifarra blanca i negre, afegides al final de la cocció. • Os de pernil salat, que blanqueja i dona profunditat al brou. • Sagí enfarinat, que s’hi deixa una estona perquè espesseixi lleugerament el caldo. La presentadora ironitza que, amb tanta carn (vedella, porc, pollastre, sagí, botifarres, pilota...), ningú notarà d’on ve el gust del cigró; però la Xili insisteix que l’objectiu és el suquet que deixa el cigró, no només menjar-lo. Temps i tècnica de cocció • Es posa tot junt a l’olla (carns, verdures, cigrons). • Bull mínim 3 hores. • Cap al final (uns 30–45 minuts abans), es retiren les carns de la cardolla i s’hi afegeixen les pilotes. La pilota Composició: • Carn picada de porc i vedella. • Pa amb llet, ou i una mica de farina per lligar. • Punt molt suau d’all i julivert (només una dent d’all per a moltes pilotes). Es formen pilotes llargues (“d’un pam” i tres dits de gruix) i es couen dins el caldo. Els galets: com coure’ls bé Debat sobre la cocció dels galets grossos: • La Xili recomana bullir-los a banda amb meitat aigua, meitat caldo per no malbaratar brou. • Es constata que els galets “per Nadal triguen la vida a coure” perquè tothom està pendent. • Es parla de temps orientatius (entre 6 i 13 minuts, segons la mida) i de deixar-los reposar dins el caldo perquè acabin de fer-se. També es comenta la logística d’olla gran o dues olles quan es cuina per més de deu persones. Externalitzar els àpats: visita a la pastisseria Méndez Entrants i picoteo per encarregar Davant de la sobrecàrrega a les cuines, es planteja l’opció de “externalitzar” part del menú: encarregar entrants i postres a establiments locals. Van a la pastisseria Méndez per parlar amb Joan Adán, en representació de Jonathan Méndez. Per Nadal 2025 ofereixen sobretot entrants freds i salats: • Pasta salada. • Pastís de tonyina i pastís de salmó. • Coca d’escalivada. • Tartaletes variades / canapès amb topping de sobrassada, paté, salmó, tonyina, roquefort i gambes. La idea és facilitar a les famílies un pica-pica ràpid de muntar, visualment vistós i que permet començar el dinar sense haver de cuinar-ho tot a casa. Panettone 100% rubinenc El gran protagonista dolç és el panettone artesanal de la casa: • S’explica que és com un pa de pessic enriquit amb molt de greix i que és molt laboriós. • Procés: comencen a pastar cap a les 6 del matí i els panettones no entren al forn fins a les 4 de la tarda. • Tenen 3 fermentacions de dues hores cadascuna, amb fases d’amassat, formateig (fer les boles), posada en motlles (“capirotes”) i tall amb porció de mantega abans de forn. Aquest ritme obliga a treballar amb alarma al mòbil i una atenció constant a les masses. Varietats de panettone • Clàssic (panses i taronja confitada). • De xocolata. • Sense res a dins per poder-lo omplir al gust del client. • De festuc/pistatxo, aprofitant una crema de pistatxo molt intensa. Torrons i tronc de Nadal A nivell de torrons, Méndez produeix: • Torrons clàssics i innovadors, incloent-hi un de pistatxo tipus “obaita”: barreja de fideus cruixents, crema de pistatxo, trossets de pistatxo i xocolata, tot encamisat i enmotllat. Sobre el tronc de Nadal: • Es defineix com un braç de gitano que es retalla i es munta per simular un tronc. • Es pot farcir de nata, trufa, combinació nata–trufa o de pistatxo. • S’ofereix en diverses mides (5–6 racions, 12 racions...) i es comenta que es pot fer fins i tot per 19 persones si cal. Terminis, obertura i torró de Gemma Organització de la campanya: • Data límit d’encàrrecs orientativa: 22 de desembre (dia de la loteria). • Obrador obert gairebé tots els dies de festes, tanquen només el dia 25 i els diumenges habituals. Quant al torró més venut, destaquen el de Gemma: • Fan calaixos sencers, amb unes 66 tabletes cadascun. • També elaboren altres sabors com coco, nata i nous, pistatxo i xocolata. La conversa posa en valor la pastisseria local artesana com a aliada per fer les festes més fàcils sense renunciar a la qualitat. Maridatges i tendències: el vi en llauna La darrera part de l’episodi es dedica a la beguda: especialment al vi per acompanyar àpats de Nadal i Cap d’Any. El president de l’associació rubinenca del vi S’incorpora Jordi Rostarazzo, president de l’associació rubinenca del vi. A més de comentar que el Nadal és un bon moment per regalar vi especial, centra la secció en una tendència clara: El vi en llauna com a nova manera de consumir vi. Per què vi en llauna? El Jordi explica que el vi en llauna és tendència mundial, especialment a: • Estats Units (Califòrnia). • Nord d’Europa. I que aquí encara hi ha tabús i prejudicis, però passa el mateix que va passar amb la cervesa en llauna: al principi hi havia resistència i avui ja se’n venen més llaunes que ampolles. Disseny i imatge: llauna com a llenç complet Mostra exemples de cellers catalans que treballen el vi en llauna: • Castelo de Pedregosa (Penedès). • Can Ví (Conca de Barberà). • Glas/Glaskant (Penedès). Els punts clau del format: • Llaunes una mica més altes i estretes que les de cervesa, estèticament molt cuidades. • El disseny ocupa tota la superfície de la llauna, fet que permet: - Grans il·lustracions i tipografies. - Identificar varietats (per ex., merlot) i tipus de vi (blanc, negre, rosat, vermut, escumós) amb icones i imatges. • Moltes etiquetes estan en anglès perquè el mercat principal és internacional; aquí encara es ven poc. La Xili comenta que, visualment, li recorda més a una beguda energètica, cosa que evidencia el canvi d’imaginari respecte al vi tradicional. Format i quantitat • Llaunes d’uns 200–250 ml, similars a una llauna de refresc. • Pensades com a dosi individual (una mica més que una copa estàndard), perfectes per: - Qui no vol obrir una ampolla sencera. - Consum ocasional o en parella, pícnics, esdeveniments a l’aire lliure, concerts, etc. Qualitat del vi i tècnica de l’envàs Punt clau: la qualitat del vi no depèn del format. • Les llaunes estan recobertes internament amb una resina epoxi alimentària que impedeix el contacte directe del vi amb l’alumini. • Això evita oxidacions i gustos metàl·lics. • En el fons, és el mateix vi que podria anar en ampolla, però presentat en un altre envàs. “L’envàs és només el vehicle perquè el vi arribi a casa.” Per evitar gust metàl·lic cal: • No beure directament de la llauna. • Servir-lo sempre en copa o got: així és indistingible d’un vi d’ampolla ben servit. Avantatges del vi en llauna El Jordi en destaca molts punts forts: • Sostenibilitat: - L’alumini té una petjada de carboni menor que el vidre. - Més del 90% de l’alumini es pot reciclar; el vidre, no tant, i amb més consum energètic. • Logística i transport més fàcils: més lleuger, compactable, apte per portar-lo a sobre. • Protecció de la llum: la llauna és opaca, i això protegeix millor el vi que moltes ampolles clares. • Ús immediat i sense obridor: només cal obrir i servir. • Ració controlada: evita que sobri mitja ampolla; ideal per qui viu sol o beu poc. Limitacions i usos recomanats La principal limitació és l’envelliment: • El vi en llauna no està pensat per guardar-lo anys. • Es recomana consumir-lo en un termini d’1–2 anys perquè mantingui plenament les seves propietats. • Però això tampoc és gaire diferent de molts vins joves d’ampolla, que tampoc estan fets per envellir. Es recorda que només alguns vins (grans criances, vins de guarda com un Vega Sicilia, etc.) estan dissenyats per evolucionar bé amb el temps; la majoria estan pensats per consumir-se joves, sigui en ampolla o en llauna. Denominacions d’origen i llibertat creativa • Només la DO Catalunya permet, de moment, vi en llauna sota el seu paraigua. • Molts productors de vi en llauna treballen fora de les DO tradicionals, cosa que els dona: - Més llibertat per fer barreges de varietats inusuals. - Productes com esprits, spritz-like a base de vi amb bombolla i macerats cítrics. - Vermut en llauna, vins escumosos, etc. Aquestes empreses sovint aposten per: • Vins ecològics, agricultura orgànica i pràctiques sostenibles. • Graduacions més baixes (8–12º) per fer vins més lleugers i fàcils de beure. Escumosos i pet-nat en llauna Es confirma que ja existeixen escumosos en llauna: • Alguns productors (ex.: a Vinyó) elaboren vi escumós en llauna (no anomenat cava per temes de mètode i regulació). • Gran creixement del pet-nat (petillant natural) en aquest format: - Alguns cellers deixen que la fermentació acabi dins la llauna, aprofitant la tecnologia actual. - Això genera productes molt interessants i originals. Consum responsable i moda healthy Es matisa que el vi no és “healthy” per definició, però: • La tendència actual cerca menys graduació alcohòlica. • El focus és gaudir de l’experiència del vi, més que no pas emborratxar-se. • El vi en llauna s’adapta bé a aquesta moda: racions petites, alcohol moderat, contextos informals. Preu i accessibilitat Quant a preus: • Llaunes des d’uns 2 € fins a 5 €, depenent de la qualitat i l’elaboració. • Sol ser més econòmic que comprar una ampolla sencera d’un vi similar. Això facilita provar referències noves sense gran compromís econòmic. Conservació i servei Algunes consideracions finals: • La conservació recomanada és similar a la de qualsevol vi jove: lloc fresc i sense canvis bruscos de temperatura. • Cal vigilar només que no es passi de fred, sobretot en vins negres; si passa, simplement es deixa temperar una mica. • Amb el vi blanc, el risc d’excedir-se de fred és menor i fins i tot pot ser desitjable en entorns informals. Tancament de programa L’episodi es tanca amb to festiu i proper: • S’agraeix al Jordi la seva aportació sobre tendències innovadores del vi. • El Blai Ferran declara que cuinarà poc però menjarà bé i es cuidarà. • La Xili deixa clar que a casa seva no sobra mai mitja ampolla de vi perquè el que resta serveix per fer fricandó. • La presentadora anima tothom a: - Cuinar molt. - Menjar bé. - Deixar-se convidar de tant en tant, no carregar-se-ho tot un mateix. Anuncien una pausa de vacances i el retorn del programa cap al 13 de gener, després de Reis, “farts i contents”. En resum, és un episodi molt nadalenc que combina: • Tradició gastronòmica catalana (escudella, cardolla, canelons, tortell, tronc, torrons). • Testimonis reals del carrer sobre menús i dinàmiques familiars. • Recepta tècnica i detallada del caldo de Nadal. • Reivindicació del comerç local (pastisseria Méndez). • Mirada moderna sobre el món del vi amb la irrupció del vi en llauna.
